metàl·lic

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /məˈtaɫ.ɫik/, occidental /meˈtaɫ.ɫik/
• Etimologia: Del llatí metallǐcum

Adjectiu

metàl·lic m. ‎(femení metàl·lica, plural masculí metàl·lics, plural femení metàl·liques)

1. Relatiu al metall per la composició, la natura, les característiques.
2. Element químic que és bon conductor de l'electricitat.
3. Tipus d'enllaç atòmic que manté els electrons compartits formant un núvol.

Traduccions

fet de metall

• Anglès: metallic ^(en)
• Bambara: nɛgɛlama ^(bm)
• Castellà: metálico ^(es)
• Francès: métallique ^(fr)
• Italià: metallico ^(it) m.
• Occità: metallic ^(oc) m.
• Polonès: metaliczny ^(pl) m.
• Txec: kovový ^(cs) m.

Nom

metàl·lic m. ‎(només en singular)

1. diner en monedes o bitllets d'ús corrent, emprat en oposició al diner en forma de xec o taló bancari.

Traduccions

diner en monedes

• Anglès: cash ^(en)
• Castellà: metálico ^(es)
• Italià: in contanti ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: me·tàl·lic (3)