Vés al contingut

monyó

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  central /muˈɲo/
balear /moˈɲo/, /muˈɲo/
Occidental:  /moˈɲo/
  • Rimes: -o
  • Etimologia: D’origen preromà relacionat amb el basc muno ‎(«turó») o d’una arrel indoeuropea *monnio- ‎(«turó»), segle XIV. Cognat de l’occità monhon, del francès moignon i del castellà muñón.

monyó m. ‎(plural monyons)

  1. Part d’un membre amputat que resta entre la cicatriu i l’articulació immediata.

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: mo·nyó (2)

Vegeu també

[modifica]