nomenar

Català

Rimes: -a(ɾ)
Homòfon: nomenà
Etimologia: Del llatí nomināre, segle XII, derivat de nomen ‎(«nom»). Doblet de nominar.

nomenar trans.

Primera conjugació regular, amb radical modificat sense desinència

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	nomenar			haver nomenat
gerundi	nomenant			havent nomenat
participi	nomenat, nomenada, nomenats, nomenades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	nomeno	nomenes	nomena	nomenem	nomeneu	nomenen
	nomene						val
	nomeni						sept
	nomèn				nomenau		bal, alg
				nomenam			bal
imperfet	nomenava	nomenaves	nomenava	nomenàvem	nomenàveu	nomenaven
passat simple	nomení	nomenares	nomenà	nomenàrem	nomenàreu	nomenaren
futur	nomenaré	nomenaràs	nomenarà	nomenarem	nomenareu	nomenaran
condicional	nomenaria	nomenaries	nomenaria	nomenaríem	nomenaríeu	nomenarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	nomeni	nomenis	nomeni	nomenem	nomeneu	nomenin
present	nomene	nomenes	nomene			nomenen	occ, bal
imperfet	nomenés	nomenessis	nomenés	nomenéssim	nomenéssiu	nomenessin
		nomenesses		nomenéssem	nomenésseu	nomenessen
	nomenàs	nomenassis	nomenàs	nomenàssim	nomenàssiu	nomenassin	bal
		nomenasses		nomenàssem	nomenàsseu	nomenassen	val, bal (1)
	nomenara	nomenares	nomenara	nomenàrem	nomenàreu	nomenaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	nomena	nomeni	nomenem	nomeneu	nomenin
	–				nomenau		bal, alg
	–		nomene			nomenen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				nomenàvom	nomenavo		centr, n-occ
	nomenavi						sept
	nomenaia	nomenaies	nomenaia	nomenàiem	nomenàieu	nomenaien	n-occ
condicional	nomenariva	nomenarives	nomenariva	nomenarívem	nomenaríveu	nomenariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	nomeno	nomenos	nomeno	nomeneguem	nomenegueu		n-occ
imperfet	nomenessi		nomenessi				sept, alg
	nomenessa						centr, n-occ
	nomeneguessa	nomeneguesses	nomenegués	nomeneguéssom	nomeneguéssou	nomeneguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... nomenat
perfet				havem	haveu		... nomenat
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... nomenar
passat perifràstic		vares		vàrem	vàreu	varen	... nomenar
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... nomenat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... nomenat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... nomenat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... nomenat
condicional perfet	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren	... nomenat
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... nomenar
passat perifràstic	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen	... nomenar
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... nomenat
perfet	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen	... nomenat
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... nomenat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... nomenat
passat anterior perifràstic	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver	... nomenat

Paradigmes de flexió: nomeno, nomena, nomenem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/