Vés al contingut

recidiva

De Viccionari
Potser volíeu: recidivà, recidivá

Català

[modifica]
Oriental:  central /rə.siˈði.βə/, balear /rə.siˈði.və/
Occidental:  nord-occidental /re.siˈði.βa/
valencià /re.siˈði.va/, /re.siˈði.βa/
  • Rimes: -iva
  • Etimologia: Cultisme del llatí recidīvus ‎(«que recau, torna»), de recidō ‎(«recaure»), de cadō ‎(«caure»), segle XX.

recidiva f. ‎(plural recidives)

  1. (medecina) Reaparició d’una malaltia ja passada poc temps enrere.
  2. Reincidència en una falta, un delicte, un crim.

Traduccions

[modifica]

Verb

[modifica]

recidiva

  1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de recidivar.
  2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb recidivar.

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: re·ci·di·va (4)
  • Anagrama: cediriva

Vegeu també

[modifica]

Castellà

[modifica]
Peninsular: \re.θiˈði.βa\
Americà: alt /r(e).siˈdi.ba/, baix \re.siˈði.βa\

recidiva f. ‎(plural recidivas)

  1. recidiva

Derivats

[modifica]

Verb

[modifica]

recidiva

  1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb recidivar
  2. segona persona del singular () de l'imperatiu del verb recidivar

Variants

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: re·ci·di·va (4)
  • Anagrama: verídica

Vegeu també

[modifica]
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre recidiva