saltiró

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /səɫ.tiˈɾo/, occidental /saɫ.tiˈɾo/
• Rimes: -o
• Etimologia: De salt, l'infix -ir- i el sufix -ó, segle XIX.

Nom

saltiró m. ‎(plural saltirons)

1. Petit salt.

   «Us saludem dient: bon dia! / Anem fent saltirons i cantem la cançó: / Tra la la la .... la la ia io!» (Cançó introductòria de Doraemon, Som els nens de la Terra, 1994)

   «I de branqueta en branca ve amb saltirons i festes.» (Jacint Verdaguer, L'Atlàntida, 1877)

2. (empordanès, tarragoní) llagost
3. (canetenc) Cuc blanc emprat pels pescadors que en descaragolar-se fa un salt i fa malbé l'esquer.

Sinònims

• saltet

Descendents

• Castellà: saltironcillo (catalanisme)

Traduccions

Petit salt

• Castellà: saltito ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: sal·ti·ró (3)
• Heterograma de 7 lletres (ailorst)
• Anagrames: aristol, toliràs

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot