flagel·lar
Jump to navigation
Jump to search
Catalan
[edit]Etymology 1
[edit]Borrowed from Latin flagellāre. First attested in the 13th century.[1]
Pronunciation
[edit]Verb
[edit]flagel·lar (first-person singular present flagel·lo, first-person singular preterite flagel·lí, past participle flagel·lat); root stress: (Central) /ɛ/; (Valencia) /e/; (Balearic) /ə/
- (transitive) to flog, to flagellate
- Synonym: assotar
Conjugation
[edit] Conjugation of flagel·lar (first conjugation)
Related terms
[edit]Etymology 2
[edit]From flagel (“flagellum”) + -ar.
Pronunciation
[edit]- IPA(key): (Central) [flə.ʒəlˈlar]
- IPA(key): (Balearic) [flə.ʒəlˈla]
- IPA(key): (Valencia) [fla.d͡ʒelˈlaɾ]
Adjective
[edit]flagel·lar m or f (masculine and feminine plural flagel·lars)
- flagellate (resembling a whip)
Related terms
[edit]References
[edit]- ^ “flagel·lar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
Further reading
[edit]- “flagel·lar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
- “flagel·lar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- “flagel·lar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.