Papers by TOMÁS DE MONTAGUT ESTRAGUES
Catalunya emerges as a general community when the collection of customs and practices, i.e. usatg... more Catalunya emerges as a general community when the collection of customs and practices, i.e. usatges, most frequently used in the Curia or Comital Court of Justice of Barcelona, namely, the Usatges de Barcelona, began appearing in written form as of the 12th century, which was when they were extended as general law to all Catalan counties. This Catalan law, which fully and directly shared in the European culture of ius commune, contained its own unique, common provisions regarding succession. In Medieval and Modern-Era Catalonia, successions depended on and affected the tangible and intangible assets of families, households and individuals, such as, in the latter case, their political power, social prestige, belief in the afterlife, the lineage’s honour, etc. The family and household were legal persons with legal rights and obligations and were therefore also active and passive subjects of succession. Their variable conception is comprehensible if we compare them over time to the pre...
Acta Historica Et Archaeologica Mediaevalia, 1983
Catalan Historical Review, 2008
Pedralbes Revista D Historia Moderna, 1998
domiciliado, el cual muri6 el jueves a 10s ocho de 10s dichos mes y año, en el mas de la Guardia,... more domiciliado, el cual muri6 el jueves a 10s ocho de 10s dichos mes y año, en el mas de la Guardia, parroquia del Bruch, obispado de Barcelona. Recibió todos 10s sacramentos de la Iglesia. Est6 sepultado en la Seo, delante de la puerta del coro. Hizo testamento en poder del vicario de la rectoria del Bruch, obispado de Barcelona>>. 4. PEGUERA,
Entrevista que recull alguns testimonis de la trajectoria academica del Dr. Josep M. Font i Rius,... more Entrevista que recull alguns testimonis de la trajectoria academica del Dr. Josep M. Font i Rius, jurista i historiador del dret catala, en motiu del seu 95e aniversari
Barcelona Quaderns D Historia, 2001
Tomàs de Montagut Estragues $• A partir del segle XII, la finalitat teòrica de tota potestat cris... more Tomàs de Montagut Estragues $• A partir del segle XII, la finalitat teòrica de tota potestat cristiana dotada amb o capacitat normativa és la d'assolir el govern i la direcció dels membres de la seva comunitat de manera que es manifesti l'actuació de la justícia. A la Baixa Edat a Mitjana, quan s'arrela progressivament a Catalunya el dret savi, la consecució de •g la justícia comporta la intervenció necessària dels juristes, els quals per l'autorig tat doctrinal que tenen no són merament uns tècnics, sinó que se'ls considerâ com a sacerdots o ministres de la justícia. Defacto són ells qui, en moltes oca-6 sions, decideixen i defineixen el dret.
Revista De Dret Historic Catala, 2001
Revista Catalana de Dret Públic, 2010
Les dues recuperacions de la democràcia a Espanya durant el segle XX que van posar fi, respectiva... more Les dues recuperacions de la democràcia a Espanya durant el segle XX que van posar fi, respectivament, a les dictadures militars instaurades pel general Primo de Rivera i pel general Franco, van fer-se de forma ben diferent. La primera dictadura militar (1923-1931) va acabar amb una ruptura institucional arran d'unes eleccions municipals guanyades pels partits democràtics, que van provocar l'abdicació i l'exili del rei Alfons XIII i l'abolició de la monarquia. El mateix 14 d'abril de 1931 i per un moviment democràtic down/up, es van proclamar la Segona República Espanyola a Madrid i la República Catalana com a estat integrat en la Federació Ibèrica a Barcelona, si bé al cap de tres dies i arran de les negociacions entre les forces democràtiques rupturistes espanyoles i catalanes, es va acordar reduir la constitució unilateral de la República Catalana al restabliment oficial de la Generalitat de Catalunya a través d'un decret signat pel president de la Generalitat, Francesc Macià, i publicat en el Butlletí de la Generalitat de Catalunya el 3 de maig de 1931, el qual va ser reconegut pel Govern Provisional de la República mitjançant un altre decret de 21 d'abril del 1931. Com és ben sabut, Catalunya va elaborar ràpidament el seu Estatut d'autonomia, que va haver d'esperar-se a l'aprovació de la Constitució de la Segona República Espanyola (1931) per ser finalment aprovat (setembre de 1932). El País Basc i Galícia també van plebiscitar els seus propis estatuts d'autonomia, si bé només el del País Basc va ser aprovat, un cop iniciada ja la Guerra Civil. La segona dictadura militar (1936-1975) i la seva cua transicional (1975-1978) van donar pas a l'actual Estat democràtic espanyol a través d'un moviment polític up/down basat en el consens de les forces politiques democràtiques amb els hereus del franquisme reformats. La monarquia reinstaurada pel dictador va ser respectada i la transició es féu esglaonadament i sense ruptures institucionals. Els pactes de la Moncloa entre els dirigents dels partits i les negociacions polítiques van deixar pas a la concreció jurídica de la Constitució espanyola vigent, del 1978, en el si de la ponència encarregada de redactar-la.
Studies in the History of Law and Justice, 2016
Catalonia is a land of Europe that has been participating in European legal culture since the Mid... more Catalonia is a land of Europe that has been participating in European legal culture since the Middle Ages. The basic institution of traditional Catalan society was the family (household); its articulation with the farmstead (mas) and farmhouse (masia), as well as with the patrimony (the family estate) and the legal matrimonial and inheritance system, was structural. Clear proof of the strength of the family institution on all levels is the duration over time of thousands of family or patrimonial archives, the vast majority of which correspond to families of peasant origin. The primordial legal documents of these households were marriage contracts: veritable family charters, examples of Catalan contractual law and the basis of the family and patrimonial system. They were drawn up at one of the most significant moments for the household: that of the heir’s marriage. The fact that such contracts were abundant demonstrates the growing strength of the stem family, which revolved around patrimony and a society of households. At the turn of the 20th century, to ensure the continuity of Catalonia as a people with a political and cultural identity of their own, a people that had kept their historic private law alive and flourishing, the myth of the ancestral family home (casa pairal) emerged and focus was again placed on the strength of the traditional Catalan family—precisely when the construction of the Sagrada Familia Temple was moving forward with the greatest strength and vitality.
This book is a collection of 557 documents dating from the 9th-11th century and regarding the adm... more This book is a collection of 557 documents dating from the 9th-11th century and regarding the administration of justice and conflict resolution in Catalonia, resulting from extensive research, and subsequent selection, in a large number of diplomatic texts and published cartularies, in documentary appendices of books and articles and in archive collections.
Uploads
Papers by TOMÁS DE MONTAGUT ESTRAGUES