Fusta

La fusta (var. husta) es lo material lenhós de la tija d'una planta, especialament dels arbres e arbrilhons que se caracterizan per aver de troncs; mas aquela definicion es solament una approximativa, dins un sens mai larg, la fusta pòt far referéncias a d'autres materials e teissits amb de proprietats comparables. La fusta es un material eterogèni, igroscopic, cellular e anisotropic. La fusta es compausada de fibras de cellulòsa (40 a 50 %) e emicellulòsa (15 a 25) mantengudas unidas per linhina (15 a 30 %).

La substància linhosa se caracteriza per de sisas de fibras separadas entre elas per un malhum medullars dins un sens radial.

Las plantas produson e utilizan la fusta a de fins estructuralas, es la causa d'aquelas caracteristicas que, essent un material d'estructura solida, es fòrça utilitat pels umans.

Un còp talhada e seca, la fusta s'utiliza per fòrça aplicacions diferentas. Una d'aquelas es la fabricacion de mesola o pasta, matèria primièra per far de papièr. Artistas e fustièrs talhan e unisson de tròces de fusta amb espleches especials, per de fins practicas o artisticas. La fusta es tanben un material de construccion fòrça important dempuèi los començaments de las construccions umanas e o demòra fins a uèi.

Estructura intèrna de la fusta

La mesola es la partida mai fèrma e compacta, al centre del tronc, se forma per secatge e resinificacion.

Duramen es la partida seguent la mesola, mas dura e consistenta, impregnada de linhina e tanin.

Albenca es la partida exteriora e pus jove de la fusta, amb mai de seva, que amb el temps va conéisser un cambiament en amidon, pel tanin se transforma en duramen, que se fixa en la membrana cellulara.

Cambium es la sisa que permet la creissença en espessor de l'arbre

libèr es una sisa formada per de cellulas conductrises que transpòrtan la saba elaborada que noirís l'arbre

Rusca es la pèl o cobertura exteriora del tronc e de las brancas de qualques plantas productrises de fusta.

Proprietats

E mai la fusta possedisca pas de proprietats precisas, podèm establir qualques unas generalas:

Densitat - Es la relacion entre la massa e lo volum dels còsses. Las fustas an sovent una densitat inferiora a aquela de l'aiga, e es per aquò que flòtan. Qualques fustas d'origina tropicala de granda duretat an de densitats superioras a aquela de l'aiga
Duretat - Es l'oposicion que presenta un material a èsser raiat o penetrat per un autre qu'es pus dur.
Resisténcia mecanica - La fusta es un material isotròp. Endura plan los esfòrces que seguisson la direccion parallèla a las fibras, mas es pas lo cas dins lo sens perpendicular a elas. De fach son ideals per endurar los esfòrces de flexion, coma o fa un arbre a l'accion del vent.
Durabilitat – I a de fustas fòrça durablas e resistentas als parasits e fungi, coma lo noguièr, e d'autres i son pas tan coma lo pin.

Procèssus d'obtencion de la fusta

Troncs de fusta empilats, dins l'illa de Java.

talh: En aquel procèssus intervenon los boscatièrs o l'equipa de trabalhadors que pujan los monts e amb destrals o abocinadoras electricas o d'esséncia talhan l'arbre e li tiran las brancas e racinas e comencan a li sortir la rusca perque comence a secar. Sovent se recomanda que los arbres se talhen en ivèrn o tardor. Se cal tornar plantar mai arbres qu'aqueles se talhèt.
Transpòrt: Es la segonda fasa e en aquela la fusta es transportada dempuèi lo luòc de talha cap a la rèssa e dins aquela fasa jògan un fum de causas coma l'orografia e l'infrastructura. Normalament la tiran d'animals o de maquinas mas dins qualques cases s'aprofiècha un riu, s'i a un bon corrent d'aiga se daissa anar los troncs, s'i a pauc de corrent se ligan fasent de barcassas que se pòscan guidar.
Ressatge: Dins aquela fasa la fusta es portada a la rèssa. La rèssa solament dividir en tròces la fusta segon l'usatge que se li va donar posteriorament. S'utiliza diferents tipes de rèssa coma per exemple, la rèssa alternativa, la rèssa de cencha, rèssa tornissa o amb rèssa de còdols. Qualques rèssas combinan qualques unas d'aquelas tecnicas per melhorar la produccion.
Secatge: Es lo procèssus mai important per la fusta perque dona la qualitat.
- Secatge natural: Se reünís las fustas en pilas separadas del sòl e amb de cròses perque baralhe l'aire entre elas e aparat de l'aiga. Lo problèma d'aquel sistèma es que demanda fòrça temps e per aquò es gaire rendable per l rèssa que vòl qu'aquò ane aviat.
- Secatge artificial:
  - Secatge per immersion: dins aquel procèssus lo tronc o un tròç es banhat, e l'aiga buta la saba per un dels costats del tròç e aquela, expulsada de la fusta, se poirís pas mai; aquò lèva a la fusta d'un pauc de duretat e consisténcia mas ganha en durabilitat. Aquel procèssus dura qualques meses, aprèp que la fusta secarà mas aviat perque conten pas mai de saba.
  - Secatge jol vueit: dins aquel procèssus la fusta es plaçada dins una maquina de vueit. Es lo pus segur e permet de conciliar temps fòrça brèus de secatge amb mai:
    - Bassas temperaturas de secatge la fusta.
    - Gradient d'umitat limitat entre l'exterior e la superfícia.
    - L'eliminacion del risc de fissaduras, enfonzament o alteracion de la color.
    - Utilizacion aisida.
    - Mantenement reduch de l'installacion.
  - Secatge per vaporizacion: aquel procèssus es fòrça costós mas de qualitat. Las fustas son plaçadas dins un claus tancat a una certana nautor del sol ont corrís un nívol de vapor de 80 a 100 °C; amb aquel procèssus la fusta pèrd 25% de son pes en aiga e mai tard per terminar lo procèssus se fa circular un corrent de vapor d'òli de quitran que l'impermeabilizarà e favorirà la conservacion.
- Secatge mixte: Dins aquel procèssus s'utilizan lo natural e l'artificial: de comença amb un secatge natural que sortís l'umitat de 20-25% per seguir amb lo secatge artificial fins arribar al punt de secat o d'eliminacion de l'umitat desirada.
  - Secatge per pompa de calor: Aquel procèssus es una autra aplicacion del sistèma de secatge per vaporizacion

Derivats de la fusta

De la fusta natural s'obtenon autres productius, com los pòstes de fusta aglomerada, lo papièr e lo carton.

pòstes de fusta aglomerada:

En general, los mòbles qu'utilizam son pas fabricats de fusta massissa. L'interior dels mòbles es de fustas aglomeradas e solament s'utiliza la fusta naturala sus la partida exteriora en forma de placatge.

An las caracteristicas seguentas:

Son mai economics que la fusta natural.
Se pòt obtenir de dimensions fòrça mai grandas.
Se desforman gaire, sens se poirir o s'usar.

Lo papièr:

Lo papièr es una fina sisa de fibras vegetalas entrelaçadas entre elas formant un ensemble qu'a la proprietat d'èsser resistent, durable dins lo temps, leugièr, isolant de la calor e de l'electricitat e igroscopic (absorbís l'aiga).

Lo carton:

S'obten a partir de fuèlhas espessas de pasta de papièr o pel jonent de divèrsas sisas. La forma comerciala mai comuna es lo carton ondulat, que se compausa d'un fuèlh de papièr a l'interior de forma d'ondas, renfortida per doas a l'exterior plana que se pegan.

La fusta dins l'industria e la construccion

Per evitar lo degalhatge se la somet a un tractament de conservacion, que consistís a injectar a fred e jos pression, o ben a caud, una substància capabla de la rendre imputrescibla (creosòta, sulfat de coire...) e de l'aparar de l'accion de l'aiga, de certans insèctes e de la mosidura.

Dins la construccion, la fusta s'utiliza per d'elements d'estructura, coma tancadura, pasiment o decoratiu.

Elements d'estructura: pilars, bigas, o trelís.
Tancadura: rampas, pòrtas o elements de menusariá (fenèstras)
Pasiments: fuèlhas de postam, massissas o laminat
Decoracion: s'utiliza en elements per l'escultura o ebenistariá,
Elements auxiliars: coma material de construccion s'utiliza pels emponts, cofratges o plataformas.

Dins l'industria quimica s'emplega per la produccion d'esséncia de terebentina e d'acid acetic per destillacion seca.

La fusta coma font d'energia

Article detalhat: lenha.

La fusta que es tanben biomassa es la font d'energia mai vièlha que coneis l'umanitat.

Uèi, per prèp de la mitat de la populacion mondiala, la fusta representa l'origina de 50% de l'energia consumida mas per Euròpa e los Estats Units d'America solament 4%.

La fusta es compausada de cellulòsa e linhina, coma l'amidon, oleoresinas, alcoòl metilic, canfre, colorants, tanins, perfums e resinas. Conten de carbòni e d'idrogèn. Lo contengut energetic depend de l'espècia vegetala mas totjorn es inferior al aquel del carbon e los autres combustibles fossils.

Per produire de calor pendent la combustion de la fusta cal d'oxigèn, coma comburent, e se libèra de dioxid de carbòni.

Agents nocius per la fusta

Article detalhat: degradacion de la fusta.

La degradacion de la fusta es un procèssus qu'altèra las caracteristicas d'aquela. En tèrmes largs, se pòt atribuir doas causas primàrias:

Agents biotics (que vivon)
Agents fisics (que vivon pas).

Tecnica

Las personas que trabalhan la fusta son los fustièrs. Tradicionalament las bigas dins fòrça culturas se fan de fusta. Tanben s'utiliza per far, per exemple, mòbles, encastres de fenèstras e pòrtas, instruments de musica, pasiment (postam), etc. Qualques espleches o partida d'espleches, subretot los margues, son sovent de fusta. Qualques aisinas per modificar e trabalhar la fusta son, per exemple, lo rabòt, lo cisèl, la rèssa.... La fusta se pòt vernissar o pintar.

Referéncias