Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
ElxElx (ca ) Administracion Estat Espanha Comunautat autonòma País Valencian Província Alacant Comarca valenciana Baix Vinalopó Capitala Elx Capitala de Baix Vinalopó Lenga oficiala catalan (predomeni lingüistic ) Politica • Cònsol màger Pablo Ruz Villanueva (2023–) Geografia Coordenadas 38° 16′ 01″ N , 0° 41′ 54″ O Superfícia 326 100 000 m² Altitud mejana 86 m Fus orari UTC+01:00 Demografia • Totala 238 293[ 1] ab. (2023 ) • Densitat 730,74 ab./km² Istòria Pairinatge Agatàngel de Roma e Assompcion de Maria Autras informacions Còdi postal 03201–03208, 03293, 03139, 03194–03195, 03290–03296 e 03320 Prefix telefonic 966 y 965 Sit web elche.es modificar
Elx [ 2] (en valencian : Elx ,[ 3] AFI: ['ɛltʃ] ; en espanhòl : Elche ), oficialament Elche/Elx ,[ 4] [ 5] es una vila espanhòla situada dins la província d'Alacant , al País Valencian .
Elx abriga d'espacis d'una granda valor ecologica, que l'Hondo , lo Pargue Natural Municipal del Clot de Galvany e lo Pargue Natural Las Salinas . S'i pòt passejar e trobar d'observatòris d'aucèls e un Centre d'interpretacion.
La Palmièra d'Elx es sus la lista del Patrimòni Mondial de l'UNESCO dempuèi 2000, es una granda estenduda de palmièrs que se tròba en plen centre de la vila. Es la palmièra pus granda d'Euròpa , pus espandida que qualques palmièras arabias . La palmièra es compausada de mai de dos cents mila palmièrs. Se ditz que son les Cartagineses que trobèron dins aquelas tèrras de la còsta mediterranèa espanhòla un luòc propici a aquela cultura. L'espècia principala de la palmièra es lo Phoenix dactylifera , menat pels musulmans quand ocupavan la Peninsula Iberica .
Los mai bèls palmièrs e los mai vièlhs se tròban dins l'Òrt del Curat . Son nom ven de son ancian proprietari de 1918. Qualques subjèctes an mai de 300 ans. Cal saber qu'un palmièr pòt viure de 250 a 300 ans. Aqueles palmièrs son de la meteissa espècia qu'aqueles d'Iran . Son de palmièrs datilièrs e fructifican en decembre. Existisson tanben d'autras espècias tropicalas.
Situats dins l'Òrt, sèt pès enòrmes forman coma un candelièr que recep lo nom de Palmièr Imperial en onor a l'imperatriz Elisabeth de Wittelsbach , que visitèt lo jardin en 1894 e declarèt qu'èran digne d'un empèri.
↑ Afirmat dins: Registre municipal d'Espanha de 2023 . Autor: Institut Nacional d'Estatistica d'Espanha. Data de publicacion: 13 de decembre de 2023 .
↑ Conselh de la Lenga Occitana . «Preconizacions del Conselh de la Lenga Occitana » p. 124.
↑ Minguet i Tomàs , Empar (2005). Els processos de normalització lingüística en l'àmbit municipal valencià. Valéncia: Universitat de Valéncia, p. 386. ISBN 84-370-6368-X .
↑ «Disposición de denominación de municipio (Elche/Elx) » (en espanhòl). Depuacion d'Alacant. [Consulta: 21 de genièr de 2024]
↑ «Varaciones de los municipios de España desde 1842 » (en espanhòl). Ministerio de administraciones públicas, octobre de 2008.
Lista del Patrimòni Mondial en Espanha
Pargue Nacional de Doñana • Pargue Nacional de Garajonay • Pargue Nacional de Teide • Alhambra , Generalife e Albayzín , Granada • Art mudejar , Aragon • Art rupèstre del Bacin Mediterranèu de la Peninsula Iberica • Catedrala de Santa Maria de Burgos • Centre istoric de Còrdoa • Pelegrinatge de Sant Jacme de Compostèla • Glèisas romanicas catalanas de la Val de Boí • Ensemble arqueologic de Mérida • Ensemble arqueologic de Tarragona • Ensembles monumentals de la Renaissença d'Úbeda e de Baeza • Bauma d'Altamira e art rupèstre paleolitic del nòrd d'Espanha • La Catedrala de Nòstra Dama del Sèti , Alcazar e Archius Generals de las Índias de Sevilha • La Lòtja de la Seda de València • Las Médulas , Leon • Monastèri de Poblet • Monastèri e site de l'Escurial (Madrid ) • Monastèri Reial de Santa Maria de Guadalupe • Monastèri de San Millán de la Cogolla , La Rioja • Monuments d’Oviedo e Glèisas del reialme d'Astúrias • Òbras d'Antoni Gaudí : Pargue Güell , palais Güell , Casa Milà , Casa Batlló , Casa Vicens , cripta e faciada de la nativitat de la Sagrada Familha , Cripta de la Colonia Güell a Barcelona • Palais de la Musica Catalana e espital de Sant Pau , Barcelona • Elsh , la Palmièra • Païsatge cultural d'Aranjuez • Pont de Biscaia • Barris romans de Lugo • San Cristóbal de La Laguna • Site arqueologic d'Atapuerca • Sites d'art rupèstre preïstoric de la val de Côa e de Siega Verde (site transfrontalièr amb Portugal ) • Torre d'Ercules , a La Coronha • Universitat e quartièr istoric d'Alcalá de Henares • Ávila , centre istoric • Cáceres , centre istoric • Compostèla , centre istoric • Salamanca , centre istoric • Segòvia , centre istoric e son aqüeducte • Toledo , centre istoric • Cuenca , centre istoric • Eivissa , biodiversitat e cultura • Mont Perdut , site transfrontalièr dins los Pirenèus
UNESCO.
Comunas de la província d' Alacant
Agost · Agres · Aigües · Albatera · Alcalalí · Alcocer de Planes · Alcoleja · Alcòi · Alfafara · Alfàs del Pi · Algorfa · Algueña · Alacant · Almoradí · Almudaina · Alqueria d'Asnar · Altea · Aspe · Balones · Banyeres de Mariola · Benasau · Beneixama · Benejúzar · Benferri · Beniarbeig · Beniardá · Beniarrés · Benidoleig · Benidorm · Benifallim · Benifato · Benigembla · Benijófar · Benilloba · Benillup · Benimantell · Benimarfull · Benimassot · Benimeli · Benissa · Benitachell · Biar · Bigastre · Bolulla · Busot · Callosa de Segura · Callosa d'en Sarrià · Calp · Campello, el · Campo de Mirra · Cañada · Castalla · Castell de Castells · Castell de Guadalest, el · Catral · Cocentaina · Confrides · Cox · Crevillent · Daya Nueva · Daya Vieja · Dénia · Dolores · Elsh ·
Elda · Facheca · Famorca · Finestrat · Fondó de les Neus, el · Formentera del Segura · Gaianes · Gata de Gorgos · Gorga · Granja de Rocamora · Guardamar del Segura · Hondón de los Frailes · Ibi · Jacarilla · Jávea · Jijona · L'Atzúbia · Llíber · Lorcha · Millena · Monforte del Cid · Monóvar · Montesinos, Los · Murla · Muro de Alcoy · Mutxamel · Novelda · Nucia, la · Ondara · Onil · Orba · Oriòla · Orxeta · Parcent · Pedreguer · Pego · Penàguila · Petrer · Pilar de la Horadada · Pinós, el · Planes · Poblets, els · Polop · Quatretondeta · Rafal · Ràfol d'Almúnia, El · Redován · Relleu · Rojales · Romana, la · Sagra · Salinas · San Fulgencio · San Isidro · San Miguel de Salinas · San Vicente del Raspeig · Sanet y Negrals · Sant Joan d'Alacant · Santa Pola · Sax · Sella · Senija · Tàrbena · Teulada · Tibi · Tollos · Tormos · Torremanzanas · Torrevieja · Vall d'Alcalà, la · Vall de Gallinera · Vall de Laguar, la · Vall d'Ebo, la · Verger, el · Villajoyosa · Villena · Xaló