Junta Suprema de Caracas
La Junta Suprema de Caracas o Junta Suprema conservatriz deus drets de Fernando VII que ho establida après lo renonçament forçat deu capitani generau Vicente Emparan lo 19 d'abriu de 1810.
Se lo son pretzhèit qu'èra vertaderament l'obtencion de l'independéncia de Veneçuela, aquesta Junta Suprema que prohèitè deu hèit que Napoleon Bonaparte e avèva invadit e ocupat Espanha en bèth impausar lo son hrair Josèp Bonaparte entà non pas arreconéguer l'autoritat vecereiau (en tot revindicar la fidelitat au rei Ferrand VII d'Espanha, alavetz esluenhat deu poder).
Après aver assegurat lo contròlle militar de Caracas, la Junta que nomè los sons membres : José de las Llamozas; Martín Tovar Ponte; Feliciano Palacios; Nicolás de Castro; Juan Pablo Ayala;José Cortés de Madariaga; José Hilario Mora; Isidoro Antonio López Méndez; Francisco José Ribas; Rafael González; Valentín de Ribas; José Félix Sosa; Juan Germán Roscio; Juan de Ascanio; Pablo Nicolás González; Francisco Javier de Ustáriz; Silvestre Tovar Liendo; Nicolás Anzola; José Félix Ribas; Fernando Key Muñoz; Lino de Clemente; José María Blanco e Dionisio Palacios. Los secretaris de la Junta que hon José Tomás Santana e Casiano Bezares.
La autas províncias que juntèn a l'accion revolucionària de la Junta a despart de Coro (rivala de Caracas) e de Maracaibo qui demorèn hidelas a l'autoritat coloniau.
La Junta que cerquè immediatament la reconeishença internacionau en bèth mandar missions diplomaticas : a Londres Simón Bolívar e Luis López Méndez e Andrés Bello com secretari ; aus Estats Units d'America Juan Vicente Bolívar Palacios (hrair de Simón Bolívar), José Rafael Revenga e Telésforo Orea.
La Junta qu'abolí lo comèrci d'esclaus e que convoquè un congrès (lo Purmèr Congrès Nacionau de Veneçuela ; aqueth que ho establit lo 2 de març de 1811 e atau lo 5 de març la junta que deishava d'existir.