Vejatz lo contengut

Microchiroptera

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Los microquiroptèrs constituisson un sosòrdre dels quiroptèrs o ratapenadas. Son apelats tanben ratapenadas insectivòras, ratapenadas qu'utilizan l'ecolocacion, ratapenadas pichonas o vertadièras ratapenadas. Totes aquestes noms son çaquelà inadaptats perque totes los Microquiroptèrs son pas insectivòrs e d'unes son pus gròsses que los mai pichons megaquiroptèrs.

Los caractèrs distintius dels microquiroptèrs per rapòrt als megaquiroptèrs son :

  • Los microquiroptèrs utilizan l'ecolocacion, contràriament als megaquiroptèrs.
  • Los microquiroptèrs an pas d'àrpias a l'indèx de las patas anterioras.
  • Las aurelhas dels microquiroptèrs forman pas un anèl tampat : los bòrds son separats un de l'autre a la basa de l'aurelha.
  • Los microquiroptèrs an pas de sospel : an pas que de pels espesses o son glabres.

La màger part dels Microquiroptèrs son insectivòrs. Cèrtas de las espècias pus grandas caçan d'ausèls, de lausèrts, de granhòtas e quitament de peisses. Existisson en America del Sud de microquiroptèrs que se noirisson de sang dels grands mamifèrs, apelats ratapenadas vampiras. Los Microquiroptèrs fan entre 4 e 16 cm de long.

Las ratapenadas son los exemples mai coneguts d'animals utilizant l'ecolocacion. Totes los microquiroptèrs l'utilizan. Lo sol megaquiroptèr conegut que l'utiliza es del genre Rosseta (Roussettus), mentre que son sistèma d'ecolocacion siá diferent d'aquel dels microquiroptèrs. Lo sistèma d'ecolocacion de las ratapenadas es sovent apelat biosonar.

Los microquiroptèrs genèran d'ultrasons via son laringe. Aqueste son es emés per lor nas e lor boca. La frequéncia d'emission varia entre 14 000 Hz e 100 000 Hz, plan al delà de çò que l'aurelha umana pòt percebre (l'aurelha umana mejana percep los sons entre 20 Hz e 20 000 Hz). Un grop de vocalizacions emesas permet d'explorar l'environament.

D'unas arnas an desvolopadas una proteccion contra las ratapenadas. Son capablas d'entendre los ultrasons emés per aquestas darrièras, çò que lor permet de fugir o d'arrestar lo batement de lors alas per amagar lor resson caracteristic que riscariá d'o far detectar. Per contrar aquesta parada, las Ratapenadas pòdon cessar d'emetre lors ultrasons a l'apròchi de lor preda per evitar d'èsser localizadas !

  • Totas las espècias de ratapenadas presentas en França son integralament protegidas per l'Arrestat Ministerial del 17 d'abril de 1981 relatiu a la proteccion de l'environament.
  • Dempuèi 1979, al nivèl internacional, la Convencion de Bonn e la Convencion de Bern demandan als estats contractants d'assegurar la proteccion de totas las espècias de ratapenadas descrichas dins los annèxes, e mai la proteccion dels jaces de reproduccion e d'ivernacion.
  • En 1992, la Directiva "Abitat - Fauna - Flòra" demanda als païses de la Comunautat Europèa la proteccion estricta de totas las espècias de quiroptèrs (figuran a l'annèxe IV), e mai la designacion de Zònas Especialas de Conservacion per las 12 espècias figurant a l'annèxe II.
  • 19 espècias son classadas dins la lista roja de la fauna menaçada de França e 13 espècias son presentas sus la lista roja mondiala.

Classificacion

[modificar | Modificar lo còdi]

Aquesta classificacion es estada establida per Simmons e Geisler (1998):

Superfamilha dels Emballonuroidea

Superfamilha dels Rhinopomatoidea

Superfamilha dels Rhinolophoidea

Superfamilha dels Vespertilionoidea

Superfamilha dels Molossoidea

Superfamilha dels Nataloidea

Superfamilha dels Noctilionoidea

Ligams extèrnes

[modificar | Modificar lo còdi]