Jump to content

Ligùria

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
The printable version is no longer supported and may have rendering errors. Please update your browser bookmarks and please use the default browser print function instead.

Coordinadas: 44°27′N 8°46′E / 44.45°N 8.766667°E44.45; 8.766667


Artìculu in LSC

Bandera
Posidura in Itàlia

Sa Ligùria (AFI: /liˈɡurja/; Ligûria in lìgure) est una regione italiana a istatutu ordinàriu de s'Itàlia nord-otzidentale chi contat unos 1.550.640 bividores, cun cabulogu Gènova.

Est infùndida a sud dae su Mare Lìgure, a ovest allacanat cun sa Frantza (regione Proventza-Alpes-Costa Asula), a norte cun su Piemonte e cun s'Emìlia-Romagna e a sud-estu cun sa Toscana. Sa regione faghet parte de s'Euroregione Alpes-Mediterràneu.

Su nùmene derivat de s'antiga populatzione de sos Lìgures, fintzas chi in realidade sas làcanas de sa Ligùria antiga fiant prus istèrridas de sas de s'atuale regione e incluiant totu sa pranura piemontesa a sud de su Po, s'atuale Lombardia sud-otzidentale de su Ultres-Po de Pavia fintzas sa sa bènnida a pare de su Ticino in su Po, is zonas de motigru e montosas de sa Provìntzia de Piacenza, s'atuale Lunigiana e su Nitzardu fintzas a su riu Varo; is atuales làcanas amministrativas, definidas petzi in su 1923[1], cumbinant in manna mesura cun is de s'istòrica Repùblica de Gènova.
Fintzas a su 1860 sa tzircuscritzione amministrativa de sa Ligùria, chi partenet dae su 1815 de su Regnu de Sardigna, cumprendiat fintzas sa Provìntzia de Nitza Marìtima[2], tzèdida a pustis a sa Frantza a cunsighidu de su Tratadu de Torinu de su 24 martzu 1860 cun s'etzetzione de su tzircundàriu de Sanremo e de su de Porto Maurizio, intrados a fàghere parte de su Regnu de Itàlia.

Segundu unu logu comunu, sa Ligùria diat èssere istrinta intre su mare e sas cadenas montosas de sos Alpes e de sos Apenninos: de cunsighèntzia sa regione diat pòdere èssere reduida a duos fasches costerinos, a estu e a ovest de Gènova: sa Ribera de Potente e sa Ribera de Levante. In realidade, sa Ligùria cumprendet fintzas mannas portziones de territòriu tributàrias de su lutone de su Po a norte de sa serra de monte alpinu-apennìnica (unu 28% de sa superfìtzie regionale partenet a su lutone padanu) e agiomai totu su retroterra marìtimu, su longu tretu de litorale cumprèndidu intre sas istòricas làcanas cun sa Frantza (Rio San Luigi acanta de Grimaldi de Ventimiglia) e sa bàscia badde de su Magra in is intòrrios de Sarzana e Aulla (Provìntzia de Massa Carrara): custa làcana orientale aparesset nointames prus pagu definida, ca cumbinat petzi in parte cun su cursu bàsciu de su riu Magra e incluet parte de sa prana litorànea de Luni.

A unu critèriu amministrativu (segundu su cale diat èssere de cunsiderare in amministrativamente lìgure a su nessi totu su chi est postu a sud de sa serra alpinu-apennìnica in su tretu Grimaldi-Mortola/Passu del Bracco) si sutraet carchi àrea marghinale de su territòriu de sa Ligùria "fìsica", chi pro resones istòricu-polìticas partenent a unas àteras amministratziones regionales o istatales; est su casu de sa mèdia e arta Badde Roia (a longu perricada intre Repùblica de Gènova, Ducadu de Proventza e Ducadu de Savoja e oe in die amministrativamente frantzesa, a pustis de èssere istada lìgure[3] e piemontesu) e de sas artas baddes de sos arriares Pennavaira e Neva (cun is burgos de Alto, Caprauna e Cerisola chi, puru abarrende in su ròdiu de influèntzia econòmicu-cumertziale de sa tzitade de Albenga, sunt istados pro tempus longu compidados dae su Ducadu de Savoja e a fatu inclùidos in sa Provìntzia de Cuneo).

A sa Ligùria est acapiadu istoricamente e linguisticamente su Oltregiogo in provìntzia de Alessàndria cun Novi Lìgure, Ovada, Arquata Scrivia chi cumprendet parte de sas baddes Orba, Lemme, Scrivia, Borbera e Spinti. S'Oltregiogo est istadu parte de sa Repùblica de Gènova fintzas a su 1797, a fatu de sa Repùblica Lìgure fintzas a su 1805 e a pustis de sa restauratzione de sa Provìntzia de Novi, parte de sa Partzidura de Gènova. Est istadu annessionadu a su Piemonte a pustis de su decretu Rattazzi de su 1859. S'ìsula de Capraia est istada parte de sa Ligùria fintzas a su 1925 e de s'Artzidiòtzesi de Gènova fintzas a su 1977.

Sa Ligùria est una regione de atraida turìstica manna pro more de sas bellesas antròpicas e naturales, intre cales si distinghe[nt - a ponente - sa Ribera de sos Frores e - a levante - Portofino, Cinque Terre e Porto Vènere.

Riferimentos

  1. Is làcanas amministrativas de sa regione sunt istadas definidas definitivamente cun s'istitutzione de sa provìntzia de La Spèzia su 28 santandria de su 1923}}
  2. Ermanno Amicucci, Nizza e l'Italia, Mondadori, Milanu 1939.
  3. G. Gentile, L. Ronga e A. Rossi, Vedere la Storia, Editora La Scuola.

Àteros progetos