Afàriu Dreyfus
Artìculu in LSC
S'afàriu Dreyfus est istadu sa majore cuntierra polìtica e sotziale de sa de tres Repùblicas, tzocadu in Frantza a s'acabu de su de 19 sèculos, chi at divididu su Paisu de su 1894 a su 1906, a sighidu de s'imputu de traitoria e tramas cun sa Germània mòvida a su capitanu alsaziano de orìgine ebràica Alfred Dreyfus, su cale fiat iantimes innotzente. Su responsàbile a berus fiat difatis su coronellu Ferdinand Walsin Esterhazy.
S'afàriu at costituidu su partiabbas in sa vida pùblica frantzesa intre de sos disastros de sa Gherra franco-prussiana e sa Prima Gherra Mundiale: at custrintu ministros a dimitire, at creadu echilìbrios e agrupamentos polìticos noos, at ispintu a un'intentadu corpu de Istadu. S'ant creadu e ant cuntierradu, in s'arcu de duos de deghes annos, duos campos profundamente opostos: sos "dreyfusardos", chi amparaiant s'innotzèntzia de Dreyfus (intre issos si fiat distìnghidu Émile Zola cun s'interventu giornalìsticu denominadu "J'accuse"), e sos "antidreyfusardos", partisanos de sa neghesa sua.
Sa cundenna de Dreyfus est istadu un'errore giuditziàriu, acontèssidu in su cuntestu de su ispionàgiu militare, de s'antisemitismu infuriadu in sa sotziedade frantzesa e in su clima polìticu avelenadu dae sa pèrdida reghente de s'Alsàtzia e de parte de sa Lorena, patida pro òpera de s'Impèriu tedescu de Bismark in su 1871.