Lluís Coromina Verdaguer
Profesor sustituto en historia de la ciencia de la Universidad Autónoma de Barcelona.
Miembro del grupo de investigación Trabajo, Instituciones y Género de la Universidad de Barcelona.
Doctor en Historia Contemporánea por la Universidad de Girona.
Máster en Investigación en Humanidades con premio extraordinario (2020).
Graduado en Historia por la Universitat de Girona con premio extraordinario (2019).
Máster en Formación del Profesorado de ESO y Bachillerato, Formación Profesional y Enseñanza de Idiomas con premio extraordinario (2021).
https://www.linkedin.com/in/llu%C3%ADs-coromina-verdaguer-b525a11a5/
Miembro del grupo de investigación Trabajo, Instituciones y Género de la Universidad de Barcelona.
Doctor en Historia Contemporánea por la Universidad de Girona.
Máster en Investigación en Humanidades con premio extraordinario (2020).
Graduado en Historia por la Universitat de Girona con premio extraordinario (2019).
Máster en Formación del Profesorado de ESO y Bachillerato, Formación Profesional y Enseñanza de Idiomas con premio extraordinario (2021).
https://www.linkedin.com/in/llu%C3%ADs-coromina-verdaguer-b525a11a5/
less
InterestsView All (19)
Uploads
Articles by Lluís Coromina Verdaguer
Talks by Lluís Coromina Verdaguer
Pau Font Masdeu. Anàlisi de les epidèmies contemporànies des de la història política i cultural: la pandèmia de grip de 1918.
Sergio Savoini Arévalo. Historia desde abajo, emociones en la Primera Guerra Mundial.
Lluís Coromina Verdaguer. Els llocs de memòria mèdics i farmacèutics a Catalunya: reflexions metodològiques per a repensar la historiografia de la ciència des de la historiografia de la memòria.
Alba Masramon Cruzate. La història de la infermeria des de baix i des de fora.
Albert Montalbán Arenas. Postulats científics per a escriure Història de l’Església catòlica: positivisme historiogràfic i sociologia cristiana en les obres del canonge Gaietà Barraquer i Roviralta.
Commentator: Julen Ibarburu Antón, University of Granada
Eleventh Conference of the European Society for the History of Science (Barcelona, Pompeu Fabra University, 2024)
Eleventh Conference of the European Society for the History of Science (Barcelona, Pompeu Fabra University, 2024).
La conferència té com a objectiu rastrejar la trajectòria del metge gironí Josep Pascual i Prats (1854-1931). Fou facultatiu de l'Hospital Provincial de Santa Caterina de Girona, degà del cos facultatiu de beneficència provincial de Girona, president del Sindicado Médico i del Colegio de Médicos de la província de Girona, creador i director dels butlletins d'ambdues organitzacions, i impulsor de l'Index Medicus Hispanus. La seva tasca professional i científica convisqué i interaccionà amb els seus interessos culturals i s'implicà en algunes de les principals institucions culturals gironines, com l'Asociación Literaria de Gerona, la Revista de Gerona, el Museu Provincial d'Antiguitats y Belles Arts o el Casino Gerundense.
Les seves activitats el dugueren a relacionar-se amb diferents representants de les elits socials gironines i de l'oligarquia mèdica catalana i espanyola. Per tant, fou un dels professionals de la salut més remarcables de la Catalunya contemporània.
titulada L’esport modern, de Lluís Coromina Verdaguer. La presentació de l'obra serà a càrrec de Carles Santacana, historiador, el dijous 15 de febrer, a les 19.00 h, a l'aula A de la Casa de Cultura de Girona (pl. de l’Hospital, 6). Intervencions de Jordi Camps, vicepresident quart i diputat de Cultura de la Diputació de Girona; Lluís Coromina Verdaguer, autor del llibre i historiador; Carles Santacana, catedràtic d'història contemporània de la Universitat de Barcelona; i Rosa M. Gil i Tort, historiadora i directora de la col·lecció.
Vid.: https://sfhst.hypotheses.org/journees-jeunes-chercheurs; https://sfhst.hypotheses.org/files/2023/11/Programme-SFHST-2023_resumes.pdf
Pau Font Masdeu. Anàlisi de les epidèmies contemporànies des de la història política i cultural: la pandèmia de grip de 1918.
Sergio Savoini Arévalo. Historia desde abajo, emociones en la Primera Guerra Mundial.
Lluís Coromina Verdaguer. Els llocs de memòria mèdics i farmacèutics a Catalunya: reflexions metodològiques per a repensar la historiografia de la ciència des de la historiografia de la memòria.
Alba Masramon Cruzate. La història de la infermeria des de baix i des de fora.
Albert Montalbán Arenas. Postulats científics per a escriure Història de l’Església catòlica: positivisme historiogràfic i sociologia cristiana en les obres del canonge Gaietà Barraquer i Roviralta.
Commentator: Julen Ibarburu Antón, University of Granada
Eleventh Conference of the European Society for the History of Science (Barcelona, Pompeu Fabra University, 2024)
Eleventh Conference of the European Society for the History of Science (Barcelona, Pompeu Fabra University, 2024).
La conferència té com a objectiu rastrejar la trajectòria del metge gironí Josep Pascual i Prats (1854-1931). Fou facultatiu de l'Hospital Provincial de Santa Caterina de Girona, degà del cos facultatiu de beneficència provincial de Girona, president del Sindicado Médico i del Colegio de Médicos de la província de Girona, creador i director dels butlletins d'ambdues organitzacions, i impulsor de l'Index Medicus Hispanus. La seva tasca professional i científica convisqué i interaccionà amb els seus interessos culturals i s'implicà en algunes de les principals institucions culturals gironines, com l'Asociación Literaria de Gerona, la Revista de Gerona, el Museu Provincial d'Antiguitats y Belles Arts o el Casino Gerundense.
Les seves activitats el dugueren a relacionar-se amb diferents representants de les elits socials gironines i de l'oligarquia mèdica catalana i espanyola. Per tant, fou un dels professionals de la salut més remarcables de la Catalunya contemporània.
titulada L’esport modern, de Lluís Coromina Verdaguer. La presentació de l'obra serà a càrrec de Carles Santacana, historiador, el dijous 15 de febrer, a les 19.00 h, a l'aula A de la Casa de Cultura de Girona (pl. de l’Hospital, 6). Intervencions de Jordi Camps, vicepresident quart i diputat de Cultura de la Diputació de Girona; Lluís Coromina Verdaguer, autor del llibre i historiador; Carles Santacana, catedràtic d'història contemporània de la Universitat de Barcelona; i Rosa M. Gil i Tort, historiadora i directora de la col·lecció.
Vid.: https://sfhst.hypotheses.org/journees-jeunes-chercheurs; https://sfhst.hypotheses.org/files/2023/11/Programme-SFHST-2023_resumes.pdf
Vid.: https://www.univ-perp.fr/recherche/colloque-international-cresem-les-espaces-de-la-nation-cultures-populaires-arts-et-loisirs-19e-21e-s
En la cruïlla de la memòria i l’oblit, s’han tingut en compte les similituds i les dissimilituds, els canvis i les continuïtats segons els vectors d’espai, de temps i d’ideologia dels lieux i dels promotors de la memòria, a saber: des de l’autoria dels textos fins a l’idioma de publicació, passant per la procedència geogràfica, els orígens sociofamiliars, la formació acadèmica, la pràctica professional, el reconeixement social i altres identitats o adscripcions del subjecte —de tipus polític, social, religiós, de gènere o, àdhuc, professional— que pogueren haver posseït els facultatius biografiats. L’estudi prioritza la metodologia qualitativa enfront de la quantitativa, en la lògica d’un programa d’història sociocultural, amb una forta càrrega de la història política. El projecte d’investigació aspira esdevenir una punta de llança metodològica per a la historiografia dels llocs de memòria, la historiografia de les identitats (professionals) i la historiografia sanitària.
En segon lloc, el treball se centra en la introducció, l’impacte, el debat i la reflexió historiogràfica a l’Espanya contemporània de la noció: els «primers vestigis» a la historiografia de l’art –Carlos Reyero—i el pioner Grupo Salamanca i, oimés, Josefina Cuesta; la penetració en revistes com Ayer i Historia y Política; la consolidació metodològica amb l’hispanisme francès –Carlos Serrano, Stéphane Michonneau i Christian Demange. S’analitza especialment els «llocs de memòria» a la historiografia de les nacions i els nacionalismes a Espanya: tesis doctorals –Santiago Leoné i Fernando Sánchez-Costa—, els «llocs de memòria» en la historiografia catalana –Albert Balcells, Pere Anguera, Montserrat Duch i Conxita Mir—i la historiografia del(s) nacionalisme(s) espanyol(s) –Ferran Archilés, Ludger Mees, Santiago de Pablo, el projecte d’investigació de la Universidad de Madrid sobre símbols sociopolítics, Lara Campos, Ignacio Peiró, Javier Moreno i Xosé M. Núñez.
researchers especially those in the early years of their academic careers to reflect on the production of historical knowledge and the potentials and limitations of the approaches and methods currently employed by historians of science. Our framework is the broader discussion surrounding the utility of historical works in science , technology and medicine, and their implications for reconsidering and assessing the co construction of humanity and nature.
When approaching a historical investigation , a tension arises between the challenge of creating a new knowledge and the imperative need to draw on and engage with previous works, more or less directly related to the topic at hand, sometimes in a pretentiously innovative manner.
Consequently, we find ourselves at a crossroads between replicating methods and approaches that have proven effective in the past, seeking a renewal of these, and/or proposing an innovation that contributes different perspectives o r results. We seek to engage in a fruitful (and needed) historiographical and methodological debate around these tensions.
We particularly encourage contributions linked to heritage, material culture and memory, since the debate around the above mentioned topics have been especially fertile in these fields.
Nevertheless, proposals coming from other fields will be also considered. Since the goal of this symposium is to create a space for historiographical and methodological debate, contributions of all kinds are welcome , with no conditions regarding the scale of study (from global and transnational to microhistorical), the specific theme within the history of science (medicine, pharmacy, physics, chemistry, biology, engineering, among others), and the academic background of the speakers.
Some of the questions we pose include the following. The replication of approaches and methods: Does it contribute more than a stagnant repetition? Are they suitable for a reshaping of the initial responses and contribute to a broader vision? Renewal efforts: Are they r eplications disguised as news approaches ? Innovation: Is it advisable, or , indeed possible? Some other more concrete questions Can every scientific, technological, or medical vestige of the past be approached as heritage elements Is there space for innovation in the use of material culture as a historical source How do we write a history of memory? What methods are suitable for creating a history from below? Micro or macro history? Both? How? These not restrictively are some of the ideas surrounding historiography and methodology that are of interest to the panel panel.