Espino, Antonio i Jané, Oscar (eds), Guerra, frontera i identitats, Editorial Afers, 2015, 282p., 2015
Antoni Espino i Òscar Jané, vinculats al Grup de Recerca d’Història Moderna Manuscrits de la UAB,... more Antoni Espino i Òscar Jané, vinculats al Grup de Recerca d’Història Moderna Manuscrits de la UAB, aborden una de les temàtiques que més interès genera darrerament en la historiografia internacional: la frontera com a experiència. Espino començà la tasca investigadora influït pel corrent de la New Militar History, que estudia la interrelació entre societat i guerra en l’Antic Règim, i derivà més tard cap a un enfocament cultural de la història bèl·lica. Òscar Jané compta amb una sòlida trajectòria en l’estudi del fenomen fronterer, participant en diversos estudis comparatius dobre l’Època Moderna i la Contemporània. Guerra, frontera i identitats [Afers, Catarroja-Barcelona, 2015, 282 pp.] està dividit en dos grans blocs que responen a l’àrea dèstudis de cadascun dels autors: guerra i territori; identitat i frontra. En el primer apartat s’hi estudien com quedaren afectats Vic, Tortosa i la Vall d’Aran entre la finalització de la Guerra dels Segadors (1652) i la de la Guerra de Successió (1702-1714). El segon bloc conté un capítol que reflexiona sobre el control de les fronteres durant l’Antic Règim; dos estudis regionals (Andorra i la Cerdanya) entre els segles XVI i XVIII i l’anàlisi de la implantació de la frontera franco-francesa entre els segles XVII i XIX. A partir, doncs, d’estudis de casos concrets, es poden extreure conclusions de caire general, fet que es veu facilitat per la introducció de capítols sobre casos internacionals. Es tracta, doncs, d’un llibre de gran actualitat metodològica i historiogràfica. (L’Avenç, 417 (2015), p. 72)
Uploads
Books by Oscar Jané
La paix établie entre les deux puissances par la signature du traité des Pyrénées (1659), le contrôle des frontières devient pour le jeune roi Louis XIV un moyen de contester la suprématie du roi d'Espagne : la France reconnaît l'appartenance de la Catalogne au royaume d'Espagne mais incorpore le Roussillon et une partie de la Cerdagne.
Émerge un personnage essentiel, le juriste Ramon Trobat, natif de Barcelone. Homme clé pendant les négociations du Traité des Pyrénées, il devient indispensable à Louis XIV dans sa politique vis-à-vis des Habsbourg d'Espagne. Nommé avocat du conseil souverain puis intendant de la nouvelle province du Roussillon, Ramon Trobat est un ami du ministre Louvois. Grand connaisseur des réseaux politiques et sociaux en Catalogne, il est à l'origine du projet d'une Catalogne française.
Continguts:
El primer pas en la conquesta de la torre d’ivori? Fer una tesi d’humanitats a principis del segle xxi, per Oscar JANÉ, Ricard TORRA i Ignasi FERNÁNDEZ, p. 9-13.
Ensopegades evitables, encerts i reptes, per Josep CAPDEFERRO, p. 15-28.
Empezar por el principio… O fent i desfent una tesi doctoral, per Maria Betlem CASTELLÀ, p. 29-46.
Un retall de «la Primavera» i la «fugida als boscos», per Maria GARGANTÉ LLANES, p. 47-69.
I és així com volem tirar pel dret però avancem en ziga-zaga, per Miquel PÉREZ LATRE, p. 71-87.
Reflexions crítiques sobre el món de la recerca, per Gerard ROSICH, p. 89-100.
La tesi i les seves circumstàncies, per Marta ROVIRA MARTÍNEZ, p. 101-119.
Assaig d’una tesi que parla de perifèries i poder, per Antonio STOPANI, p. 121-134.
El Libro de Arte presenta 30 litografías que reproducen escenas y personajes captados por el artista en sus múltiples visitas a los teatros. Las láminas, con el sello del Museo Toulouse-Lautrec, están pegadas a un tríptico y se completan con fragmentos de las obras de teatro de las ilustraciones, críticas de la época o declaraciones del propio autor.
El Libro de Estudios analiza en profundidad la trayectoria artística de Toulouse-Lautrec de la mano de Danièle Devynck, Julien Dumas y Valèria Gaillard, e incluye el análisis de todas las láminas de la obra.
Por último, el libro Montmartre nos sumerge en el mítico barrio parisino del siglo XIX y su espíritu bohemio con material exclusivo y testimonios de la época recopilados por Oscar Jané.
En este sentido, el reto de la presente compilación de trabajos es el de pensar las fronteras dentro de unas monarquías hispano lusitanas agregativas. Las innumerables formas de abordaje, aspectos y dinámicas que confluyen en pensar las “fronteras” en el Mundo Atlántico fundan un aliciente más para este encuentro de miradas que resume, en gran medida, el espíritu propio del proyecto de la Red inter-universitaria de Historia del Mundo Ibérico del Antiguo Régimen a las Independencias.
H-France ReviewVol. 18 (August 2018), No. 166
https://www.h-france.net/vol18reviews/vol18no166dee.pdf
Oscar Jané, "Louis XIV et la Catalogne. De la politique au Sud de l’Europe au XVIIe siècle". Perpignan:Presses Universitaires de Perpignan, 2016. 275 pages. Map, tables, figures, notes, bibliography, and glossary. 22 €(cl). ISBN 9782354122522
Ce livre retrace l'histoire de l'intervention française en Catalogne juste après la Révolution catalane de 1640, et jusqu'à la fin du siècle. Il analyse l'intérêt français pour la Catalogne, objet de désir face à la monarchie hispanique, et il examine la politique d'instrumentalisation menée par les représentants français, fins connaisseurs de la réalité du pays. De cette réalité ont émergé deux axes d'étude ; d'une part, les élites catalanes qui avaient construit un discours juridique et politique contraire à l'Espagne et favorable à la France et d'autre part, le destin du Roussillon qui reste sous souveraineté du roi de France en 1659 (traité des Pyrénées) mais aussi aux mains des Catalans réfugiés du Principat. En quelque sorte, nous y trouvons les éléments nécessaires pour obtenir une réponse à la question de l'opposition catalane à la France lors de la guerre de Succession d'Espagne, alors que les Catalans et la France avaient bel et bien été alliés en 1641. L'historiographie européenne s'étant beaucoup centrée sur l'Europe septentrionale de Louis XIV, cette étude veut apporter davantage de lumière sur la politique française au sud de l'Europe au prisme du cas catalan. Un territoire qui reste depuis lors à l'ordre du jour de l'agenda français jusqu'au XVIII e siècle, et bien au-delà.
Los escritos personales o escritos del «for privé» son una de las fuentes más ricas recuperadas y utilizadas de manera interdisciplinar en el campo de las ciencias humanas. Este libro ofrece una mirada múltiple sobre esta cuestión a partir del trabajo conjunto de investigadores de ambos lados de los Pirineos, así como también italianos o ingleses. Cataluña está en el centro del enfoque científico adoptado en esta obra, debido a sus características y tradiciones en la producción de este tipo de textos.
http://grafosfera.blogspot.com.es/2015/07/la-memoria-del-yo-moderno.html
Índice
Oscar Jané
Construcció i projecció de la memòria personal a l'època moderna
I. EL MÓN DELS ESCRITS PERSONALS
Antoni Simon i Tarrés
Memòries i diaris personals de la Catalunya moderna. Del no res a la plètora
François-Joseph Ruggiu
Los escritos del for privé. Un concepto y su internacionalización
Antonio Castillo Gómez
El alfabeto y el calendario. Libros de cuentas y libros de memorias en el Siglo de Oro
Sylvie Mouysset
Pourquoi laisser trace de sa vie ordinaire ? France-Catalogne (XVe-XIXe siècle)
Danièle Tosato-Rigo
Au commencement était (parfois) l'écriture. Pratiques sociales de l'écrit du for privé. (Suisse, XVIIe-XIXe siècle)
II. POLÍTICA I RECEPCIONS
Xavier Torres Sans
Política i faccionalisme als llibres de família de la Catalunya rural (segles XVI-XVIII)
Henry Ettinghausen
Per sobre de la llei i les autoritats. Els autobiògrafs Alonso de Contreras i Diego Duque de Estrada
Vicent Josep Escartí
Imatges sagrades: la memòria religiosa i la política local. El cas de la parròquia d’Algemesí (segles XVI-XVIII)
III. LLENGUA, TEXT I TIPOLOGIA DELS ESCRITS
Michela Rusi
Le occorrenze dell'io
Joan Peytaví Deixona
Les sources et la langue de la « mémorialistique ». L'exemple catalan
IV. CONCLUSIONS
Patrice Poujade
Postface sur la construction et la projection de la « mémoire personnelle »
proposa, de manera pública, el consens assolit entre les diverses fórmules que s’han afirmat amb més o menys fortuna els darrers temps al voltant de la literatura personal,aquella del “jo”, autobiogràfica, dietarística. Memòria personal entre història
i escriptura, entre vida quotidiana i relat íntim. És una mirada personal oberta a un món que acaba no gaire lluny d’un autor que, en el moment que escriu, ben poc s’imagina el ressò i l’interès del seu escrit. Tanmateix, es tracta d’una documentació heterogènia que no sempre té un fil conductor intens ni continu, ni una prosa destacada, però que pot arribar a ser embrancada com la peça d’un enorme puzle, el de la història. Una història que abraça alhora historiadors, filòlegs, antropòlegs i tants altres especialistes de disciplines diverses. És el complement de la història oficial que, com sabem, ha omès el particular. Aquest volum és un llibre que permet una lectura coherent dels debats i interessos apareguts a partir de casos particulars, i des de territoris europeus diferents. Hi descobrim els textos de Jordi Curbet, Belinda Rodríguez, Verònica Zaragoza, Véronique Garrigues, Josefi na Molinero, Mercè Renom, Montserrat Sauquet, Gisela Figueras, Livia Castelli, Cecilia Tarruell, Rafaella Pilo, Neus Ballbé, Gaetano Damiano, Rafael Roca, Sílvia Amor, Antoine Odier, Narcís Figueras, Joaquim M. Puigvert, Ricardo
Rodrigo Mancho, Pilar Pérez Pacheco i Òscar Jané.
Eds. Oscar JANÉ & Queralt SOLÉ
Queralt SOLÉ i Oscar JANÉ, En les fronteres d’Europa… Obertura composta
Part I – Fronteres al segle XXI
. Thomas PERRIN, Identitat i cultura a les fronteres. L’acció cultural euroregional, entre identitat “patrimonial” i identitat “creativa”, entre història compartida i futur comú
. Julien GARDAIX, Fronteres marítimes i reptes mundials
. Xavier FERRER-GALLARDO, Un nou ordre territorial a l’espai fronterer Ceuta-Marroc: del conflicte a la cooperació?
. David GALLARDO, Representacions de les fronteres en la didàctica del paisatge
. Alexis SANCHO, Territoris de frontera: paisatges de la no-intervenció. La Terreta (Ribagorça) com a cas il·lustratiu
Part II – Espais de frontera
. Marta PALLARÈS i Antoni F. TULLA, El model de ciutats bessones en una àrea de muntanya. Les relacions de frontera Andorra-Espanya (la Seu d’Urgell i àrea d’influència)
. David HIDALGO i Noemí CUBAS, Límits i fronteres. Motor de desenvolupament històric, problemes i realitat de les entitats politicoterritorials actuals
. Àngel CEBOLLADA i Josep ESPLUGA, La mutilació dels espais fronterers a partir de l’anàlisi de la mobilitat quotidiana de Catalunya i d’Aragó
. Javier GIRALT, Llengües de frontera a l’Aragó. el cas de la Llitera
Part III – De quan els límits han d’esdevenir frontera
. Thierry ISSARTEL, La gènesi teologicopolítica de la noció de frontera a l’època moderna: problemàtica, primeres aproximacions i perspectives
. Martino LAURENTI, Fronteres polítiques i fronteres religioses als Alps occidentals (segles XVI i XVII)
. Antonio STOPANI La frontera i les seves traces: el cas del gran ducat de Toscana
. Montserrat MOLI, Domènec Casamira, escultor transfronterer
. Martine ASSENAT i Antoine PEREZ, D’Amida a Diyarbakir, les dues cares d’una frontera
. Juan José DÍAZ i Alejandro DÍEZ, La creació de las fronteres a l’època de l’imperialisme: L’exemple de Guinea Equatorial
Part IV – Les cicatrius de les fronteres
. Nicolas BERJOAN, Una frontera de paper. La frontera dels Pirineus en la premsa rossellonesa durant el segle XIX (1815-1875)
. Andreu BALENT, Josep Mas i Tió (1897-1946) i les xarxes polítiques transfrontereres del Ripollès a la Cerdanya (1934-1946)
. Narcís IGLÉSIAS, La llengua com a lloc de supervivència frontera enllà. Reflexions lingüístiques dels refugiats de 1939
. Amèlia FORASTER, Cotlliure, vila de frontera?
. Mercè COMAS, Entre el principi i l’inici: la poesia preliminar als impresos perpinyanencs del segle XVI
. Eva MORALES, Altres fronteres: La literatura de frontera en el Con Sud llatinoamericà
Òscar Jané i Eric Forcada, L’afrontera. De la dominació a l’art de transgredir
Part I - Què és l’afrontera
Jordi Riba, Pensar, veure, dir la frontera: senders d’identitat i de sofriment
Òscar Jané, Resiliència de l’afrontera
Hervé Fischer, Mitoanàlisi de la frontera
Part II - A cavall de les fronteres
Joan Ramon Resina, Exotisme familiar. Verdaguer a la frontera
Marta Bertran, Apunts sobre la frontera dels Pirineus i la descoberta de la pintura romànica catalana
José Enrique Gargallo Gil, Fronteres i llengües: Europa i el món romànic
Simona Škrabec, Unes sabates per als peus nus
Felip Martí-Jufresa, Disquisicions sobre l’(a)frontera a partir. D’una llengua a l’altra de Nurith Aviv
Part III - El primer front
Fotografies d’Ernest Abentín
Assaig biogràfic: «El·lipsi visual i imatge tangent d’una actualitat superada»
Part IV - Exercicis afronterers
Joan Nogué, Els límits territorials contemporanis: de la nitidesa a la hibridació
Renaud Morieux, «Tota la mar és la mateixa hidra». Aproximacions històriques comparades de les fronteres líquides (segles XVII-XIX)
Xavier Serra, Obrir o tancar fronteres. La filosofia catalana en el segon terç del segle XIX
Eric Forcada, Paradigma antiparadígmic: fronteres i memòries de la Retirada al segle XXI
Agustí Alcoberro (Director del Museu d’Història de Catalunya) 7
OBERTURA
Westphalie, Pyrénées, Utrecht : trois traités pour redessiner l’Europe
Lucien Bély (Université Paris IV-Sorbonne) 13
1. HISTÒRIA I MEMÒRIA DEL TRACTAT
Boundaries and Identities in the Cerdanya
Peter Sahlins (University of California, Berkeley) 25
La memòria popular del Tractat dels Pirineus al segle XX
Enric Pujol (Universitat Autònoma de Barcelona) 31
Trois centenaires du traité des Pyrénées en Roussillon
Gilbert Larguier (Université de Perpignan-Via Domitia) 37
De la géographie à l’histoire : les Pyrénées de Pierre Vilar
Daniel Nordman (Directeur de recherche émérite au CNRS) 47
Repercussions del Tractat dels Pirineus a les Illes Balears
Miquel Deyà (Universitat de les Illes Balears) 55
Nature contre-nature. Raconter l’histoire du traité des Pyrénées en Catalogne française
Nicolas Berjoan (Université de Provence-UMR Telemme) 67
La frontera ceremonial y la frontera real:
el Tratado de los Pirineos y la reavivación del conflicto por el dominio del río Bidasoa (1659-1668)
Fernando Chavarría (Marie Curie Fellowship-EHESS, París) 75
2. LA GUERRA I LA PAU
Preliminars per a un tractat: una visió des del sud
Fernando Sánchez Marcos (Universitat de Barcelona) 89
Contrôle pyrénéen et maîtrise frontalière dans les conflits franco-hispaniques (1559-1659)
Alain Hugon (Université de Caen Basse-Normandie) 101
La paix des Pyrénées, la lettre et l’esprit
Bertrand Haan (Université Paris IV-Sorbonne) 111
La France et la paix des Pyrénées
Daniel Séré (Université Paris IV-Sorbonne) 119
Pierre de Marca (1594-1662), l’absolutisme et la frontière : l’homme qui divisa la Catalogne
Thierry Issartel (Historien) 127
«Que toda ella se tiene por un cabello»: la guerra a Catalunya entre la caiguda de Barcelona i
el Tractat dels Pirineus (1652-1659)
Àngel Casals (Universitat de Barcelona) 139
El paradigma ambrosià.
Devoció i patriotisme a la Guerra dels Segadors
Xavier Torres (Universitat de Girona) 153
España y Francia cara a cara en la frontera: alardes de poder y la Paz de los Pirineos
Lynn Williams (Brigham Young University) 161
Poesia i política en la Guerra dels Segadors
Eulàlia Miralles (Universitat Autònoma de Barcelona) 177
El Tractat dels Pirineus i els orígens de la geografia moderna
Agustí Alcoberro (Museu d’Història de Catalunya-Universitat de Barcelona) 189
3. UN MOMENT DE CONVULSIÓ I ECLOSIÓ
La configuració d’una nova frontera militar a Catalunya, 1659-1667
Antonio Espino (Universitat Autònoma de Barcelona) 199
La résistance dans les Comtés au lendemain du traité des Pyrénées :
quelles résistances, quels résistants ?
Alain Ayats (Historien) 213
L’entrada de Catalunya en el joc de la política internacional europea del segle XVII.
Lectures polítiques del primer intent de segregació del territori català
Antoni Simon Tarrés (Universitat Autònoma de Barcelona-Institut d’Estudis Catalans) 221
La Catalogne de 1640 à 1659 :
le rôle du Visiteur Général dans la mise en place d’une administration française
Sophie Gonzalez (Université de Perpignan) 233
Conflictivitat social i revolta després del Tractat dels Pirineus
Jaume Dantí (Universitat de Barcelona) 245
Els exiliats polítics (agents d’una adaptació electiva) i la frontera amb França
Òscar Jané (Universitat de Barcelona) 255
La Catalunya borbònica (1641-1659):
virregnat i dinàmiques de poder durant el govern de Lluís XIII i Lluís XIV de França al Principat
Daniel Aznar (Universitat de Barcelona) 265
4. UNA QUOTIDIANITAT EN UN ESPAI NOU
L’obra (o la vida) de Francesc Fontanella en l’esquinç de 1652-1659
Pep Valsalobre (Institut de Llengua i Cultura Catalanes-Universitat de Girona) 281
La literatura jurídica, un mirall entelat de les guerres,
les revoltes i les paus en la Catalunya dels anys 1640-1700
Josep Capdeferro (Universitat Pompeu Fabra) 291
El comerç entre guerra i pau als Pirineus catalans abans i després del Tractat de 1659
Patrici Pojada (Universitat de Tolosa-Lo Miralh) 305
La quotidianitat i la percepció del Tractat dels Pirineus a la lectura dels dietaris catalans
Joan Peytaví Deixona (Universitat de Perpinyà-Via Domícia) 315
El Tractat dels Pirineus i el patronat eclesiàstic. Família i religió a la diòcesi d’Elna-Perpinyà
Ignasi Fernández Terricabras (Universitat Autònoma de Barcelona) 325
Permanences et mutations religieuses en Catalogne du Nord après le traité des Pyrénées
Ramon Sala (Universitat de Perpinyà-Via Domícia) 335
CLOENDA
El Tractat dels Pirineus: Catalunya, un sol poble i dos destins
Eva Serra (Universitat de Barcelona) 345
OBERTURA | APERTURA
Jaume Barrull Pelegrí
La Guerra Civil espanyola: algunes claus interpretatives
ANARQUISMES I PERSONATGES | ANARQUISMOS Y PERSONAJES
Irene Abad Buil
Anarquismos y otras figuras. Las repercusiones de la “militancia” en la represión franquista hacia las mujeres.
Ferran Aisa
Joaquim Maurín, teòric de la Revolució socialista
EXILIS | EXILIOS
Jean-Pierre Amalric
La vida cotidiana de los exiliados y militantes de base en el sur de Francia
José Cubero
La presencia y la relación de los Pirineos franceses con la Guerra civil
Bartolomé Bennassar
La Guerra Civil, los refugiados y Francia
REALITAT LOCAL | REALIDAD LOCAL
Josep Calvet Bellera
La postguerra militaritzada. La presència militar als Pirineus durant els anys 1940
Manel Gimeno
El front ribagorçano-pallarès
Carles Barrull Perna
Religiositat popular i anticlericalisme: alguns exemples a la Ribagorça (1930-1940)
Oscar Jané Checa
L'exili pirinenc cap a França: el cas d'una família ribagorçana segons la correspondència femenina
(segles XIX i XX)
GRUPS OBLIDATS | GRUPOS OLVIDADOS
Antonieta Jarne Mòdol
Dona, guerra i postguerra a les terres pirinenques
Enrique Satué Oliván
La infancia y los olvidados de la Guerra Civil
REPRESSIÓ I RESISTÈNCIES | REPRESIÓN Y RESISTENCIAS
Ferran Sànchez Agustí
Maquis de la Terreta a la Llitera
Queralt Solé Barjau
Violències a la Ribagorça durant la Guerra Civil: el cas de Benavarri a partir de la Causa General
- Resums | Resúmenes | Abstracts | Résumés -
Presentación general: "España 1808-1814: retrato de una época", pp. 9-12
Edición primera parte: "Pueblo y guerra", pp. 13-16
Edición segunda parte: "Vida cotidiana", pp. 185-187
Edición tercera parte: "Iglesia y religión", pp. 263-265
Edición cuarta parte: "Política y Razón", pp. 283-285
La paix établie entre les deux puissances par la signature du traité des Pyrénées (1659), le contrôle des frontières devient pour le jeune roi Louis XIV un moyen de contester la suprématie du roi d'Espagne : la France reconnaît l'appartenance de la Catalogne au royaume d'Espagne mais incorpore le Roussillon et une partie de la Cerdagne.
Émerge un personnage essentiel, le juriste Ramon Trobat, natif de Barcelone. Homme clé pendant les négociations du Traité des Pyrénées, il devient indispensable à Louis XIV dans sa politique vis-à-vis des Habsbourg d'Espagne. Nommé avocat du conseil souverain puis intendant de la nouvelle province du Roussillon, Ramon Trobat est un ami du ministre Louvois. Grand connaisseur des réseaux politiques et sociaux en Catalogne, il est à l'origine du projet d'une Catalogne française.
Continguts:
El primer pas en la conquesta de la torre d’ivori? Fer una tesi d’humanitats a principis del segle xxi, per Oscar JANÉ, Ricard TORRA i Ignasi FERNÁNDEZ, p. 9-13.
Ensopegades evitables, encerts i reptes, per Josep CAPDEFERRO, p. 15-28.
Empezar por el principio… O fent i desfent una tesi doctoral, per Maria Betlem CASTELLÀ, p. 29-46.
Un retall de «la Primavera» i la «fugida als boscos», per Maria GARGANTÉ LLANES, p. 47-69.
I és així com volem tirar pel dret però avancem en ziga-zaga, per Miquel PÉREZ LATRE, p. 71-87.
Reflexions crítiques sobre el món de la recerca, per Gerard ROSICH, p. 89-100.
La tesi i les seves circumstàncies, per Marta ROVIRA MARTÍNEZ, p. 101-119.
Assaig d’una tesi que parla de perifèries i poder, per Antonio STOPANI, p. 121-134.
El Libro de Arte presenta 30 litografías que reproducen escenas y personajes captados por el artista en sus múltiples visitas a los teatros. Las láminas, con el sello del Museo Toulouse-Lautrec, están pegadas a un tríptico y se completan con fragmentos de las obras de teatro de las ilustraciones, críticas de la época o declaraciones del propio autor.
El Libro de Estudios analiza en profundidad la trayectoria artística de Toulouse-Lautrec de la mano de Danièle Devynck, Julien Dumas y Valèria Gaillard, e incluye el análisis de todas las láminas de la obra.
Por último, el libro Montmartre nos sumerge en el mítico barrio parisino del siglo XIX y su espíritu bohemio con material exclusivo y testimonios de la época recopilados por Oscar Jané.
En este sentido, el reto de la presente compilación de trabajos es el de pensar las fronteras dentro de unas monarquías hispano lusitanas agregativas. Las innumerables formas de abordaje, aspectos y dinámicas que confluyen en pensar las “fronteras” en el Mundo Atlántico fundan un aliciente más para este encuentro de miradas que resume, en gran medida, el espíritu propio del proyecto de la Red inter-universitaria de Historia del Mundo Ibérico del Antiguo Régimen a las Independencias.
H-France ReviewVol. 18 (August 2018), No. 166
https://www.h-france.net/vol18reviews/vol18no166dee.pdf
Oscar Jané, "Louis XIV et la Catalogne. De la politique au Sud de l’Europe au XVIIe siècle". Perpignan:Presses Universitaires de Perpignan, 2016. 275 pages. Map, tables, figures, notes, bibliography, and glossary. 22 €(cl). ISBN 9782354122522
Ce livre retrace l'histoire de l'intervention française en Catalogne juste après la Révolution catalane de 1640, et jusqu'à la fin du siècle. Il analyse l'intérêt français pour la Catalogne, objet de désir face à la monarchie hispanique, et il examine la politique d'instrumentalisation menée par les représentants français, fins connaisseurs de la réalité du pays. De cette réalité ont émergé deux axes d'étude ; d'une part, les élites catalanes qui avaient construit un discours juridique et politique contraire à l'Espagne et favorable à la France et d'autre part, le destin du Roussillon qui reste sous souveraineté du roi de France en 1659 (traité des Pyrénées) mais aussi aux mains des Catalans réfugiés du Principat. En quelque sorte, nous y trouvons les éléments nécessaires pour obtenir une réponse à la question de l'opposition catalane à la France lors de la guerre de Succession d'Espagne, alors que les Catalans et la France avaient bel et bien été alliés en 1641. L'historiographie européenne s'étant beaucoup centrée sur l'Europe septentrionale de Louis XIV, cette étude veut apporter davantage de lumière sur la politique française au sud de l'Europe au prisme du cas catalan. Un territoire qui reste depuis lors à l'ordre du jour de l'agenda français jusqu'au XVIII e siècle, et bien au-delà.
Los escritos personales o escritos del «for privé» son una de las fuentes más ricas recuperadas y utilizadas de manera interdisciplinar en el campo de las ciencias humanas. Este libro ofrece una mirada múltiple sobre esta cuestión a partir del trabajo conjunto de investigadores de ambos lados de los Pirineos, así como también italianos o ingleses. Cataluña está en el centro del enfoque científico adoptado en esta obra, debido a sus características y tradiciones en la producción de este tipo de textos.
http://grafosfera.blogspot.com.es/2015/07/la-memoria-del-yo-moderno.html
Índice
Oscar Jané
Construcció i projecció de la memòria personal a l'època moderna
I. EL MÓN DELS ESCRITS PERSONALS
Antoni Simon i Tarrés
Memòries i diaris personals de la Catalunya moderna. Del no res a la plètora
François-Joseph Ruggiu
Los escritos del for privé. Un concepto y su internacionalización
Antonio Castillo Gómez
El alfabeto y el calendario. Libros de cuentas y libros de memorias en el Siglo de Oro
Sylvie Mouysset
Pourquoi laisser trace de sa vie ordinaire ? France-Catalogne (XVe-XIXe siècle)
Danièle Tosato-Rigo
Au commencement était (parfois) l'écriture. Pratiques sociales de l'écrit du for privé. (Suisse, XVIIe-XIXe siècle)
II. POLÍTICA I RECEPCIONS
Xavier Torres Sans
Política i faccionalisme als llibres de família de la Catalunya rural (segles XVI-XVIII)
Henry Ettinghausen
Per sobre de la llei i les autoritats. Els autobiògrafs Alonso de Contreras i Diego Duque de Estrada
Vicent Josep Escartí
Imatges sagrades: la memòria religiosa i la política local. El cas de la parròquia d’Algemesí (segles XVI-XVIII)
III. LLENGUA, TEXT I TIPOLOGIA DELS ESCRITS
Michela Rusi
Le occorrenze dell'io
Joan Peytaví Deixona
Les sources et la langue de la « mémorialistique ». L'exemple catalan
IV. CONCLUSIONS
Patrice Poujade
Postface sur la construction et la projection de la « mémoire personnelle »
proposa, de manera pública, el consens assolit entre les diverses fórmules que s’han afirmat amb més o menys fortuna els darrers temps al voltant de la literatura personal,aquella del “jo”, autobiogràfica, dietarística. Memòria personal entre història
i escriptura, entre vida quotidiana i relat íntim. És una mirada personal oberta a un món que acaba no gaire lluny d’un autor que, en el moment que escriu, ben poc s’imagina el ressò i l’interès del seu escrit. Tanmateix, es tracta d’una documentació heterogènia que no sempre té un fil conductor intens ni continu, ni una prosa destacada, però que pot arribar a ser embrancada com la peça d’un enorme puzle, el de la història. Una història que abraça alhora historiadors, filòlegs, antropòlegs i tants altres especialistes de disciplines diverses. És el complement de la història oficial que, com sabem, ha omès el particular. Aquest volum és un llibre que permet una lectura coherent dels debats i interessos apareguts a partir de casos particulars, i des de territoris europeus diferents. Hi descobrim els textos de Jordi Curbet, Belinda Rodríguez, Verònica Zaragoza, Véronique Garrigues, Josefi na Molinero, Mercè Renom, Montserrat Sauquet, Gisela Figueras, Livia Castelli, Cecilia Tarruell, Rafaella Pilo, Neus Ballbé, Gaetano Damiano, Rafael Roca, Sílvia Amor, Antoine Odier, Narcís Figueras, Joaquim M. Puigvert, Ricardo
Rodrigo Mancho, Pilar Pérez Pacheco i Òscar Jané.
Eds. Oscar JANÉ & Queralt SOLÉ
Queralt SOLÉ i Oscar JANÉ, En les fronteres d’Europa… Obertura composta
Part I – Fronteres al segle XXI
. Thomas PERRIN, Identitat i cultura a les fronteres. L’acció cultural euroregional, entre identitat “patrimonial” i identitat “creativa”, entre història compartida i futur comú
. Julien GARDAIX, Fronteres marítimes i reptes mundials
. Xavier FERRER-GALLARDO, Un nou ordre territorial a l’espai fronterer Ceuta-Marroc: del conflicte a la cooperació?
. David GALLARDO, Representacions de les fronteres en la didàctica del paisatge
. Alexis SANCHO, Territoris de frontera: paisatges de la no-intervenció. La Terreta (Ribagorça) com a cas il·lustratiu
Part II – Espais de frontera
. Marta PALLARÈS i Antoni F. TULLA, El model de ciutats bessones en una àrea de muntanya. Les relacions de frontera Andorra-Espanya (la Seu d’Urgell i àrea d’influència)
. David HIDALGO i Noemí CUBAS, Límits i fronteres. Motor de desenvolupament històric, problemes i realitat de les entitats politicoterritorials actuals
. Àngel CEBOLLADA i Josep ESPLUGA, La mutilació dels espais fronterers a partir de l’anàlisi de la mobilitat quotidiana de Catalunya i d’Aragó
. Javier GIRALT, Llengües de frontera a l’Aragó. el cas de la Llitera
Part III – De quan els límits han d’esdevenir frontera
. Thierry ISSARTEL, La gènesi teologicopolítica de la noció de frontera a l’època moderna: problemàtica, primeres aproximacions i perspectives
. Martino LAURENTI, Fronteres polítiques i fronteres religioses als Alps occidentals (segles XVI i XVII)
. Antonio STOPANI La frontera i les seves traces: el cas del gran ducat de Toscana
. Montserrat MOLI, Domènec Casamira, escultor transfronterer
. Martine ASSENAT i Antoine PEREZ, D’Amida a Diyarbakir, les dues cares d’una frontera
. Juan José DÍAZ i Alejandro DÍEZ, La creació de las fronteres a l’època de l’imperialisme: L’exemple de Guinea Equatorial
Part IV – Les cicatrius de les fronteres
. Nicolas BERJOAN, Una frontera de paper. La frontera dels Pirineus en la premsa rossellonesa durant el segle XIX (1815-1875)
. Andreu BALENT, Josep Mas i Tió (1897-1946) i les xarxes polítiques transfrontereres del Ripollès a la Cerdanya (1934-1946)
. Narcís IGLÉSIAS, La llengua com a lloc de supervivència frontera enllà. Reflexions lingüístiques dels refugiats de 1939
. Amèlia FORASTER, Cotlliure, vila de frontera?
. Mercè COMAS, Entre el principi i l’inici: la poesia preliminar als impresos perpinyanencs del segle XVI
. Eva MORALES, Altres fronteres: La literatura de frontera en el Con Sud llatinoamericà
Òscar Jané i Eric Forcada, L’afrontera. De la dominació a l’art de transgredir
Part I - Què és l’afrontera
Jordi Riba, Pensar, veure, dir la frontera: senders d’identitat i de sofriment
Òscar Jané, Resiliència de l’afrontera
Hervé Fischer, Mitoanàlisi de la frontera
Part II - A cavall de les fronteres
Joan Ramon Resina, Exotisme familiar. Verdaguer a la frontera
Marta Bertran, Apunts sobre la frontera dels Pirineus i la descoberta de la pintura romànica catalana
José Enrique Gargallo Gil, Fronteres i llengües: Europa i el món romànic
Simona Škrabec, Unes sabates per als peus nus
Felip Martí-Jufresa, Disquisicions sobre l’(a)frontera a partir. D’una llengua a l’altra de Nurith Aviv
Part III - El primer front
Fotografies d’Ernest Abentín
Assaig biogràfic: «El·lipsi visual i imatge tangent d’una actualitat superada»
Part IV - Exercicis afronterers
Joan Nogué, Els límits territorials contemporanis: de la nitidesa a la hibridació
Renaud Morieux, «Tota la mar és la mateixa hidra». Aproximacions històriques comparades de les fronteres líquides (segles XVII-XIX)
Xavier Serra, Obrir o tancar fronteres. La filosofia catalana en el segon terç del segle XIX
Eric Forcada, Paradigma antiparadígmic: fronteres i memòries de la Retirada al segle XXI
Agustí Alcoberro (Director del Museu d’Història de Catalunya) 7
OBERTURA
Westphalie, Pyrénées, Utrecht : trois traités pour redessiner l’Europe
Lucien Bély (Université Paris IV-Sorbonne) 13
1. HISTÒRIA I MEMÒRIA DEL TRACTAT
Boundaries and Identities in the Cerdanya
Peter Sahlins (University of California, Berkeley) 25
La memòria popular del Tractat dels Pirineus al segle XX
Enric Pujol (Universitat Autònoma de Barcelona) 31
Trois centenaires du traité des Pyrénées en Roussillon
Gilbert Larguier (Université de Perpignan-Via Domitia) 37
De la géographie à l’histoire : les Pyrénées de Pierre Vilar
Daniel Nordman (Directeur de recherche émérite au CNRS) 47
Repercussions del Tractat dels Pirineus a les Illes Balears
Miquel Deyà (Universitat de les Illes Balears) 55
Nature contre-nature. Raconter l’histoire du traité des Pyrénées en Catalogne française
Nicolas Berjoan (Université de Provence-UMR Telemme) 67
La frontera ceremonial y la frontera real:
el Tratado de los Pirineos y la reavivación del conflicto por el dominio del río Bidasoa (1659-1668)
Fernando Chavarría (Marie Curie Fellowship-EHESS, París) 75
2. LA GUERRA I LA PAU
Preliminars per a un tractat: una visió des del sud
Fernando Sánchez Marcos (Universitat de Barcelona) 89
Contrôle pyrénéen et maîtrise frontalière dans les conflits franco-hispaniques (1559-1659)
Alain Hugon (Université de Caen Basse-Normandie) 101
La paix des Pyrénées, la lettre et l’esprit
Bertrand Haan (Université Paris IV-Sorbonne) 111
La France et la paix des Pyrénées
Daniel Séré (Université Paris IV-Sorbonne) 119
Pierre de Marca (1594-1662), l’absolutisme et la frontière : l’homme qui divisa la Catalogne
Thierry Issartel (Historien) 127
«Que toda ella se tiene por un cabello»: la guerra a Catalunya entre la caiguda de Barcelona i
el Tractat dels Pirineus (1652-1659)
Àngel Casals (Universitat de Barcelona) 139
El paradigma ambrosià.
Devoció i patriotisme a la Guerra dels Segadors
Xavier Torres (Universitat de Girona) 153
España y Francia cara a cara en la frontera: alardes de poder y la Paz de los Pirineos
Lynn Williams (Brigham Young University) 161
Poesia i política en la Guerra dels Segadors
Eulàlia Miralles (Universitat Autònoma de Barcelona) 177
El Tractat dels Pirineus i els orígens de la geografia moderna
Agustí Alcoberro (Museu d’Història de Catalunya-Universitat de Barcelona) 189
3. UN MOMENT DE CONVULSIÓ I ECLOSIÓ
La configuració d’una nova frontera militar a Catalunya, 1659-1667
Antonio Espino (Universitat Autònoma de Barcelona) 199
La résistance dans les Comtés au lendemain du traité des Pyrénées :
quelles résistances, quels résistants ?
Alain Ayats (Historien) 213
L’entrada de Catalunya en el joc de la política internacional europea del segle XVII.
Lectures polítiques del primer intent de segregació del territori català
Antoni Simon Tarrés (Universitat Autònoma de Barcelona-Institut d’Estudis Catalans) 221
La Catalogne de 1640 à 1659 :
le rôle du Visiteur Général dans la mise en place d’une administration française
Sophie Gonzalez (Université de Perpignan) 233
Conflictivitat social i revolta després del Tractat dels Pirineus
Jaume Dantí (Universitat de Barcelona) 245
Els exiliats polítics (agents d’una adaptació electiva) i la frontera amb França
Òscar Jané (Universitat de Barcelona) 255
La Catalunya borbònica (1641-1659):
virregnat i dinàmiques de poder durant el govern de Lluís XIII i Lluís XIV de França al Principat
Daniel Aznar (Universitat de Barcelona) 265
4. UNA QUOTIDIANITAT EN UN ESPAI NOU
L’obra (o la vida) de Francesc Fontanella en l’esquinç de 1652-1659
Pep Valsalobre (Institut de Llengua i Cultura Catalanes-Universitat de Girona) 281
La literatura jurídica, un mirall entelat de les guerres,
les revoltes i les paus en la Catalunya dels anys 1640-1700
Josep Capdeferro (Universitat Pompeu Fabra) 291
El comerç entre guerra i pau als Pirineus catalans abans i després del Tractat de 1659
Patrici Pojada (Universitat de Tolosa-Lo Miralh) 305
La quotidianitat i la percepció del Tractat dels Pirineus a la lectura dels dietaris catalans
Joan Peytaví Deixona (Universitat de Perpinyà-Via Domícia) 315
El Tractat dels Pirineus i el patronat eclesiàstic. Família i religió a la diòcesi d’Elna-Perpinyà
Ignasi Fernández Terricabras (Universitat Autònoma de Barcelona) 325
Permanences et mutations religieuses en Catalogne du Nord après le traité des Pyrénées
Ramon Sala (Universitat de Perpinyà-Via Domícia) 335
CLOENDA
El Tractat dels Pirineus: Catalunya, un sol poble i dos destins
Eva Serra (Universitat de Barcelona) 345
OBERTURA | APERTURA
Jaume Barrull Pelegrí
La Guerra Civil espanyola: algunes claus interpretatives
ANARQUISMES I PERSONATGES | ANARQUISMOS Y PERSONAJES
Irene Abad Buil
Anarquismos y otras figuras. Las repercusiones de la “militancia” en la represión franquista hacia las mujeres.
Ferran Aisa
Joaquim Maurín, teòric de la Revolució socialista
EXILIS | EXILIOS
Jean-Pierre Amalric
La vida cotidiana de los exiliados y militantes de base en el sur de Francia
José Cubero
La presencia y la relación de los Pirineos franceses con la Guerra civil
Bartolomé Bennassar
La Guerra Civil, los refugiados y Francia
REALITAT LOCAL | REALIDAD LOCAL
Josep Calvet Bellera
La postguerra militaritzada. La presència militar als Pirineus durant els anys 1940
Manel Gimeno
El front ribagorçano-pallarès
Carles Barrull Perna
Religiositat popular i anticlericalisme: alguns exemples a la Ribagorça (1930-1940)
Oscar Jané Checa
L'exili pirinenc cap a França: el cas d'una família ribagorçana segons la correspondència femenina
(segles XIX i XX)
GRUPS OBLIDATS | GRUPOS OLVIDADOS
Antonieta Jarne Mòdol
Dona, guerra i postguerra a les terres pirinenques
Enrique Satué Oliván
La infancia y los olvidados de la Guerra Civil
REPRESSIÓ I RESISTÈNCIES | REPRESIÓN Y RESISTENCIAS
Ferran Sànchez Agustí
Maquis de la Terreta a la Llitera
Queralt Solé Barjau
Violències a la Ribagorça durant la Guerra Civil: el cas de Benavarri a partir de la Causa General
- Resums | Resúmenes | Abstracts | Résumés -
Presentación general: "España 1808-1814: retrato de una época", pp. 9-12
Edición primera parte: "Pueblo y guerra", pp. 13-16
Edición segunda parte: "Vida cotidiana", pp. 185-187
Edición tercera parte: "Iglesia y religión", pp. 263-265
Edición cuarta parte: "Política y Razón", pp. 283-285
The text addresses the evolution of the historiographical analysis that of modern Catalonia between the end of the 16th and the beginning of the 18th century. Although the modern border of Catalonia may be multiple, the focus will essentially be upon the border that runs from the Arán Valley to the Mediterranean. The text opens with an initial reflection on the path towards a change of model, before evoking the effects of the wars with France, with some specific examples, such as that of Cerdanya, and finally presenting the reality perceived and manifested with the new “fortification” of the Catalan border at the end of the 17th century, when French control became evident.
Keywords: Egodocuments, personal writings, literacy, written culture, women.
Resum: Podríem evocar el tòpic que d’uns anys ençà la dona ha anat agafant un paper primordial en el món del vi. Un món que va des de l’elaboració del vi, la seva tria i conservació, fins al coneixement més acurat, passant pel boom de l’enoturisme i tot allò que hi va empresarialment relacionat. Tanmateix, la dona ha estat sempre al
darrere (al davant, doncs) de les explotacions rurals, el món econòmic tradicional i el sistema familiar del país. Tradició i innovació es donen cita a través de la visió de diverses professionals del sector i dels seus diferents àmbits, arreu del territori català.
Paraules clau: Vi, enoturisme, enoperiodisme, celler, enologia, innovació, Catalunya.
Titre: L’irruption de la femme dans le monde du vin
Résumé: Nous pourrions évoquer le lieu commun qui, depuis quelques années, indique le rôle primordial des femmes dans le monde vinicole. Un monde qui va de la production de vin, son choix et conservation, jusqu’à une connaissance presque parfaite, en passant par le boom de l’oenotourisme et tout ce qui peut y être en relation. Toutefois, la femme a toujours été derrière (donc, devant) des exploitations rurales, le monde économique traditionnel et le système familial du pays catalan. Tradition et innovation se retrouvent a travers la vision de plusieurs professionnelles du secteur et de leurs différents domaines professionnels, sur tout le territoire.
Mots-clés: Vin, oenotourisme, oenojournalisme, cave, oenologie, innovation, Catalogne.
Title: The emergence of women in the world of wine
Abstract: We could evoke the stereotype that for some time now, women have been taking a leading role in the world of wine. A world that goes from the wine making, selection and conservation, to the more accurate knowledge, the boom of wine tourism and everything that relates to its enterprise. However, women have always been behind (in front, then) of the agricultural exploitations, of the traditional economy and the country’s family system. Tradition and innovation come together through the vision of several professionals and their different areas of expertise, from all over
the Catalan territory.
Keywords: Wine, enotourism, wineries, oenology, innovation, Catalonia.
cultura i la literatura, i viceversa.
Paraules clau: Països Catalans, Joan Fuster, Jaume Vicens Vives, País Valencià, Principat de Catalunya, Rosselló, Illes Balears, Barcelona, història.
Les anniversaires du traité du XIXe et du XXe siècle sont un bon exemple. Pendant le XIXe siècle se développent en parallèle la formation de l’idée de nation-Espagne et celle d’une récupération de l’identité politique et culturelle de la Catalogne. Alors que les célébrations du traité représentent un atout pour l’affirmation de l’Etat, les Catalans –voire nationalistes- utilisent les périodes de 1640 et 1659 comme un symbole de leur identité collective. Evidemment, cela évolue beaucoup au XXe siècle, mais garde encore certaines traces de contradiction. Si bien l’étude du traité des Pyrénées représente bien plus que la perte d’une partie du territoire pour les historiens catalans actuels qui situent l’affaire dans un contexte européen, l’historiographie espagnole conserve encore une vision empirique et unitaire, héritière de l’influence historique franquiste qui évoquait une Espagne unique à l’époque moderne. Afin donc de bien comprendre les effets réels du traité, ainsi que les manipulations et observations historiographiques contemporaines, il faut d’emblée rentrer dans l’analyse historique des véritables structures politiques de l’époque. A travers une explication historiographique, le texte évoque l’impact, l’utilisation et les interprétations faites du traité des Pyrénées dans la longue durée.
ABSTRACT This article is the second part of a panoramic essay about Catalanism in all its different shapes and forms in Northern Catalonia which the authors had begun earlier. First the reasons for the evolution of the intellectual and political process in northern Catalonia were made known and exposed, with their own characteristics in relation to the European context, now this essay recalls the evolution of "Catalanism" in a more synthetic way between the years following the postwar decade of the twenties and the seventies. It deals with two very different stages in which the process advances quite quickly along with the political, social and cultural transformations. One of the main objectives of this body of work is to bring to life the reality of the North taking in account the adjacent, but at the same time very different, reality of the State and the interweaving
ABSTRACT
The most famous exiles of Catalonia are those of the Civil War of the twentieth century, or those who follow the War of Succession in the eighteenth century. The latter were movements that brought much of the Catalan elites fled to Europe, in Vienna or elsewhere, before the arrival of the victorious Bourbon troops. The Catalan revolution of 1640 rocked the balance system that existed inside the monarchy, and also made the monarchy intervene in France. The exile of which we speak is a result of this conflict and the so-called Reapers’ War (Guerra dels Segadors). It takes
place between 1652 (taking of Barcelona by John of Austria) and beyond the Treaty of the Pyrenees (1659). The subsequent exile of the Reapers’ War is also the end of the Catalan revolution.
KEY WORDS
Exile, revolution, politics, law, borders, sovereignty, Europe, Catalonia, Spain,
France.
Palabras clave:
Estado moderno, frontera, resiliencia, conflicto, identidad, territorio, cultura,política, Europa, Cataluña, Francia, España.
From both a bibliographical analysis and personal work in archives, the author makes somereflections about borderlands. He esteems that a summary about bibliographical studies regard-ing the frontier is a very difficult one. Notwithstanding, he believes that, nowadays, a new wayof analysing the frontier has been established. This new way consists on a new non based on warsapproach that considers, joined together, borderlands, frontiers and social psychology as thenew branches of that approach. Consequently, this paper aims to cover up three fields. It aimsto focus on the frontier as a concept, it tries to establish the identity and the resilience of that frontier and it wants to present three models of frontier and the consequences of those modelsin the early modern ages.
Key words:
Early modern state, frontier, resiliency, conflict, identity, land, culture, policy, Europe,Catalonia, France, Spain.
ABSTRACT: Montlluís is a militar fortress which is situated between Cerdanya and Conflent. Its existence summarizes the conflcts between France and the Crown of Spain. Its construction symbolizes the overturning of forces and the installation of the power of France in the Pyrenees. However, there is the subject of the creation of the border-in a physical and mental way; and in a military and political one. This fortress made the border real, like others which could exist all over the Pyrenees. However, the great military work which was fi nished in 1681 had different aims, such as the control of the population, its movements, the economic exchanges or the social relationships among Catalan people who were bound to one state or the other. In which way was it carried out? Which infl uence did it have in the fi rst years of its existence? And until where was its pressure on the towns of the Pyrenees and Pre-Pyrenees spread? What Montlluís started served as a laboratory of tests for the French administration about how to control and seal the territorial and social domain of a heterogeneous and complicates space for its orography, demonstrating, at the same time, that its tentacles were more effective than the ones of the Spanish monarchy.
Keywords: Montlluís, border, fortifications, social control, Vauban, Trobat.
Continguts:
Introducció, per Joan Carles Cirera, p. 11-15.
—Utopies del jo
El sueño de las masas produce monstruos: de Busby Berkeley a Leni Riefenstahl, per Rosa Gutiérrez Herranz, p. 19-35.
Identidades en trànsito. Utopías y distopías neoliberales, per Lluís Sallés, p. 37-52.
Mundos utópicos y distópicos en la producción audiovisual de ficción del primer cuarto del siglo xxi, per Carmen Ávalos del Pino, p. 53-73.
La democràcia com espai d’emergència utòpica, per Jordi Riba, p. 75-87.
—Una lògica del pitjor
Syberberg contra Hitler, per David Ferragut, p. 91-102.
Utopías y distopías del siglo xxi emocional: ventajas y peligros de la domesticación de las multitudes, per José María Perceval, p. 103-117.
Miratges utòpics: la pèrdua de llibertat i pensament humanista en un context d’hipercomunicació, per Mònica Piferrer Gómez, p. 119-130.
Auschwitz com a utopia, per Joan Carles Cirera, p. 131-145.
—Utopies feministes
L’esdevenir precari de l’horitzó, per Blanca Casas Brullet, p. 149-166.
Feminisme i cultura: d’expectatives, rols i pràctiques, per Dafne Muntanyola i Saura, p. 167-182.
—Utopies comunitàries
El jardí: l’heterotòpia més antiga, per Joana Roqué, p. 185-198.
La comunidad trágica de Georges Bataille: Del fracaso de la concepción optimista del futuro a la utopía de la comunidad de la angustia, per Eva Benítez Canturiense, p. 199-216.
De «La República de Plató» d’un jesuïta mataroní a les utopies urbanístiques a la Catalunya del Set-cents. Pot ser la Barcelona d’avui una ciutat utòpica?, per Maria Garganté Llanes, p. 217-238.
La utopia de les fronteres, per Oscar Jané, p. 239-248.
In this regard, the role of archaeology is paramount. The large number of abandoned or semi-inhabited villages have preserved many signs of this places’ life up to the 20th century. This study has several aspects: the archaeological study itself and the observation of the process of the collapse of a site; the analysis of the true reasons for abandonment, such as economic problems or socio-economic repression; understanding the informal networks, either social or political, in the Pyrenees and the transformations of the landscape linked to the abandonment of the villages.
All this requires archaeological and historical research in order to see that, as we can observe by early signs, many such decisions were planned and not involuntary. Thus, the Pyrenees have become a large-scale open-air site with a multiplicity of abandoned villages. All in all, the systematic study of abandoned villages in the central and western Catalan Pyrenees can provide data on the real effects of economics, politics, social behaviors and ideologies during the 20th cent.
Autobiography, personal memoir, for privé, “self-writing”, journals, memoirs... everybody is aware of the importance of this literature but also of its limits. These limits derive from difficulties with terminologies, language and academic disciplines. In recent years, all this has led to a discussion of terminologies and concepts, which, independent from their use and possibilities according to each language, have been commonly accepted. This certainly would be the case of “egodocuments”, as you can see from most existing online data bases; or also, what in English corresponds to first person writings, personal memoirs or self-writing. If there is a subject that stands out as eminently interdisciplinary, without exaggerating its use because it is fashionable, it is precisely the study of personal writings, and especially so for the early modern period (fifteenth to nineteenth centuries). By the end of the 1990s, the subject of “personal memoirs” from the Catalan early modern period has become important among historians and philologists, and their interest has crossed borders. Catalonia has become a focus of international research because of the quantity and quality of the documents found there so far, as compared to England or France, and similar to Italy. This phenomenon is due to cultural, political, and even social reasons. Personal memoirs are generally written in first person. They are an individual exercise or at the most a family tradition when it extends over several generations. Defining the authors is complicated because, although there is a body of urban “autobiographies” and the first documents are related especially to members of urban guilds, merchants, notaries, students, etc., the Catalan personal memoirs stand out for proliferating in the rural world as well.
- Book Description:
Autobiography is a long-established literary modality of self-exposure with commanding works such as Augustine’s Confessions, Rousseau’s book of the same title, and Salvador Dalí’s paradoxical reformulation of that title in his Unspeakable Confessions. Like all genres with a distinguished career, autobiography has elicited a fair amount of critical and theoretical reflection. Classic works by Käte Hamburger and Philippe Lejeune in the 1960s and 70s articulated distinctions and similarities between fiction and the genre of personal declaration. Especially since Foucault’s seminal essay on "Self Writing," self-production through writing has become more versatile, gaining a broader range of expression, diversifying its social function, and colonizing new media of representation. For this reason, it seems appropriate to speak of life-writing as a concept that includes but is not limited to classic autobiography. Awareness of language’s performativity permits us to read life-writing texts not as a record but as the space where the self is realized, or in some instances de-realized. Such texts can build identity, but they can also contest ascribed identity by producing alternative or disjointed scenarios of identification. And they not only relate to the present, but may also act upon the past by virtue of their retrospective effects in the confluence of narrator and witness.
En las sociedades de la modernidad, las “fronteras” se convierten en marcas o limes que determinan ámbitos o zonas de contacto que, de alguna manera, han servido para crear y recrear marcos generales de diferenciación y de posibles comparaciones a partir de sus componentes sociales, económicos, culturales, políticos, religiosos, etc., distinguiendo así, ambos márgenes. Hablamos por ello de “fronteras” en plural, distintas y cambiantes, pero con un punto común, esto es la idea de un límite o linde que puede ser extenso, dilatado, poroso o difuminado. Al mismo tiempo, en muchos casos estas “fronteras” no se muestran en sí como separadoras. Por el contrario, constituyen la basa que ha permitido la aparición de determinados procesos de permeabilidad y percolación que provocan un importante efecto de convergencia siendo así también zonas o espacios de encuentro, contacto e intercambio. En este sentido, el reto de la presente compilación de trabajos es el de pensar las fronteras dentro de unas monarquías hispano lusitanas agregativas. Las innumerables formas de abordaje, aspectos y dinámicas que confluyen en pensar las “fronteras” en el Mundo Atlántico fundan un aliciente más para este encuentro de miradas que resume, en gran medida, el espíritu propio del proyecto de la Red inter-universitaria de Historia del Mundo Ibérico del Antiguo Régimen a las Independencias.
The study of politics in France and southern Europe has (re-)kindled European interest in what happened on the Iberian Peninsula, especially in Catalonia. The evolutions in military habits, the social and cultural world and political culture spark a variety of analyses around a kind of incipient international diplomacy. This is the teleological evidence through which the survival of the perception and identity of territories like Catalonia necessarily find more or less solid origins in time. For this to happen, the length and intensity in certain historical times has to have led to the survival or, more accurately, the crystallisation of (more or less) heterogeneous collective identities.
Soldados, misioneros, aventureros, delincuentes, burócratas, esclavos, y gente común –mujeres, hombres y niños, indígenas, europeos y africanos– fueron algunos de los arietes que ayudaron a ensanchar las fronteras del mundo hispánico moderno. Las fronteras se convirtieron en espacios geográficos abiertos, multiétnicos y multiculturales donde se produjeron fricciones y conflictos pero también importantes intercambios económicos, étnicos y culturales. La violencia y la coacción no sólo fueron el fruto de la confrontación sino también el cauce para que triunfasen fórmulas de entendimiento y mestizaje. Las fronteras terminaron generando unas condiciones de vida específicas plasmadas en unas peculiaridades intelectuales y socioculturales propias.
La presente obra reúne a dieciocho investigadores de ambos lados del Atlántico que han utilizado la frontera como laboratorio de experimentación para estudiar las complejas relaciones sociales, económicas, políticas, culturales e ideológicas entre los diferentes grupos que caracterizaron a un mundo hispánico moderno lleno de vida, dinamismo y diversidad. Ya fuese en la península ibérica o en las diferentes regiones limítrofes del imperio español en América del Norte y del Sur, los ensayos ofrecen una respuesta a la evolución de la frontera en las sociedades modernas que surgieron a lo largo y ancho del mundo hispánico.
La perspectiva comparada que ofrece en todo momento el libro supone una enriquecedora mirada sobre el fenómeno de la frontera en España y en el imperio que forjó en América con un enfoque geográfico y temático diverso.
The term “border” has a negative connotation for being a separating line, a warning signal not to cross a line between the allowed and the forbidden. The awareness of both mental and factual borders in manifold spheres of our life has made them a topic of consideration in almost all scholarly disciplines – history, geography, political science and many others.
This book primarily incorporates an interdisciplinary and comparative approach. Historians, sociologists, anthropologists and political science scholars from a diverse range of European universities analyze historical as well as contemporary perceptions and perspectives concerning border regions – inside the EU, between EU and non-EU European countries, and between European and non-European countries.
Table of Contents
Visit http://routledge-ny.com/books/details/9780415725989/
Part I: Territorial Disputes and Questions of Identity | Part II: Cross-Border Co-Operation | Part III: Perceptions of Borders and Border Regimes | Part IV: Prejudices, Stereotypes and Nationalism"
The use of the past under democratic conditions and supra-state membership
Barcelona, February 2018 (22-23)
Conference within the framework of the research project ‘The Debt’, funded by HERA as Grant HERA.15.057
Gerard Rosich (University of Barcelona/University of Helsinki)
The ‘Catalan’ commemorations of 3rd centenary of the end of the European wars of Spanish Succession (1714) was a turning point in a debate, shaped through huge amounts of books, academic congresses and media
articles, aiming to reinterpret the past from the perspective of the present configuration, at the beginning of the 21st century, of the conflict between the Spanish Kingdom and Catalonia. The interpretation of the ‘past in this
context has been always a deeply controversial task due to the legacy of the Spanish War and the Francoist Regime. In contrast to the well-known conflict between historians regarding the Spanish 20th century, the current Catalan process of political reconstitution aspiring to become a new state destabilises the ‘national’ framework under which conflicting historiographies have used the past since the 1978 political transition. Thus, discordant and polemic interpretations of the past are entangled with a divisive use for present socio-political projects with a view of justifying antagonistic courses of action and be mobilized in the public sphere.
Mots clef: Frontière, identité, résilience, sociétés de frontière, France, Espagne, époque moderne.
The Department of Iberian and Latin American Cultures
Prof. Oscar Jané Checa (Universitat Autònoma de Barcelona, Spain)
2011, March 23rd
Thinking and (de)constructing boundaries: identity and resilience on the Pyrenees:
Thinking about the origin of the current borders means necessarily looking into the 17th century. However, historical changing moments, long time intervals and cultural or sociological elements have a bearing on the construction of these borders. With this presentation I will try to reflect on the meaning of borders, the importance of the physical boundaries as an own and deeper entity than the geopolitical projections themsleves. In addition, I will prove to analyse how the populations have been adapted, assimilated or overcomed on the borders. I will indeed illustrate how the weight of the invisible borders is very important inside Europe despite of the official abolition.
Sponsored by Department of Iberian and Latin American Cultures; the Tinker Foundation; the Stanford Division of Literatures, Cultures, and Languages; the Stanford Humanities Center; the Stanford Mediterranean Studies Forum; and the Stanford Iberian Studies Program.
Event Details:
Although there is an abundant literature on empire in the social sciences, the comparative study of specific empires tends to have at its analytical center particularly British forms of colonial expansion and administration. Based on these forms, various comparative strategies have recently been proposed for the consideration of Iberian centers of imperial power (i.e., Castile, The Crown of Aragon, and Portugal).
What would a study of Iberian empires on their own terms look like? In other words, how might we theorize the formation and functioning of Iberian empires outside of teleologies that foreground these empires' eventual collapse and the rise of British imperial power?
To begin to identify what we mean by Iberian forms of imperial power is the focus the present congress. Some key questions include: What motives did Iberian empires have to expand? What techniques (whether discursive, theological, political, or military) did they employ? What is their territorial logic? How do they legitimate their power and imperial aspirations? What might be, to put it in Weberian terms, the imperial legitimacy of the Iberian powers? Are empires possible in the absence of political theology? How do they represent space through maps and other representations of totality? How have Iberian empires served as the inspiration for contemporary imperial expansion? What sorts of resistance formed to oppose Iberian empires? What are the links that join the rebels? What is the role of the city in the formation, maintenance, and shaping of Iberian empire? Why are some cities (such as Antwerp and Ceuta) seen as loyal to Iberian imperial power while others (such as Barcelona and Messina) are characterized as inherently rebellious and unruly? Why do some resistance movements succeed where others fail? What occurs when we place cities, previously invisible or at least in the shadows, at the center of our consideration of Iberian imperial power?
Friday 24 March 10:45
L-10 - NAT06: Nations, Regions, Minorities
Room L
Network: Nations and Nationalism
Chair: John Breuilly
Discussant: Ton Zwaan
Janusz Ryzner Different Problems, The Same Solution? Central European Minority Policies Under The Communist Rule.
The article presents and discusses the minority policies in three Central European countries: Poland, Czechoslovakia and Hungary between 1945 and 1989. Starting from the presentation of the Marxist-Leninist approach and Soviet practice in dealing with nationality problem, it critically assesses the situation in Central Europe. The article gives the background on main developments in the ethnic politics of Poland, Czechoslovakia and Hungary after the WWII. It broadly touches the problem of competing ideological views on ethnic and minority issues and resulted policy measures. And finally it comments on the influence of the communist experiences on the current minority policies in Central Europe.
Paula Portas Marxist Minority Nationalism: how the Galicians narrate the nation from the margins.
“Communities are to be distinguished not by their falsity/genuineness, but by the style in which they are imagined” (Anderson, 1983:6) In this paper I am concerned with bringing new discursive approaches of nationalism to bear on the understanding of ‘minority’ nationalism, more particularly, to the understanding of the ‘Marxist’ leaning and progressive nationalism that appeared in the peripheries of Western European states since the 1960s. The phenomena of ‘minority’ nationalism have been difficult to conceptualised and ‘fit in’ for conventional theories of nationalism (the 'favourite explanation' for it being that it is not nationalism at all; McCrone: 1998). This is a logical result of the reified and essentialist conception of the ‘nation’ they generally posed. However, by understanding nationalism as a ‘discursive formation’ produced, reproduced and reinforced through a common ‘rhetoric’ the new theoretical developments could bring about a better understanding of these phenomena. Also, by rejecting an essentialist definition of the ‘nation’ and nationalism these theories could bypass the apparent contradiction of a Marxist nationalism. I attempt to show this through the in-depth study of an exemplary case, that of contemporary Galician nationalism. Therefore, from this perspective, the paper focuses on the way this 'minority' nationalism has conformed a political discourse on the ‘nation’. Attention is paid to how, under what conditions, and for what reasons a dominant narrative is produced, sustained and changed within Galician nationalism. It attends to the conditions of possibility of the nationalists’ Marxist discourses, that is, how Marxism came to be hegemonic in the narration of the ‘nation’ in Galicia, what competing narratives were there, and how this hegemonic discourse within nationalism has evolved. The paper examines the political/power struggles within competing groups trying to shape and influence the ‘movement’s’ identity and their impacts. It traces the genealogy of the ‘nation’ in Galician contemporary nationalism, investigates the way in which the nationalists' narrative (and therefore their practices) has been shaped, limited and enabled, by their left-wing ideology, looking at the particular articulation in time of its different elements.
Oscar Jané Checa France and the Catalan Identity in the XVIIth century
Pille Petersoo Scotland and its (non-)national Others: comparing 1979 and 1997
I propose to present a paper comparing the representation of Scottish nation and its various national and non-national Others. The paper is based on my analysis of the two devolution referenda debates in the Scottish print media at the end of the twentieth century. The 1979 and 1997 referenda provide two key discursive moments, as campaigns for constitutional change in the United Kingdom forced Scots to engage in serious national navel-gazing. ‘Who are we?’ ‘Where do we come from?’ ‘Why do we need devolution?’ – all those questions were asked, and tentatively answered, in the various campaigns surrounding devolution in Scotland. Those two key discourse moments are therefore ideal for gaining an insight into how Scottishness is constructed in a Self/Other dialectic. Looking at the media discourse, I will focus on the ways Scottish press uses the concept of the ‘nation’ and ‘the Other’ in order to campaign for – or against – devolution in Scotland. Suggesting a simple typology of various Others in national identity formation and maintenance, the paper looks at the change of the character – and role – of various Others over time. Of special interest is the role of positive Others in the discursive construction of Scottishness. Although my paper focuses on Scotland, the suggested typology of positive/negative and internal/external Others can be used to analyse the role of Others in many other contexts as well and should thus be of interest to other scholars of nationalism.