Xavier Diez
Historian and writer. Ph. Dr. in Contemporany History.
Phone: +34 651507653
Phone: +34 651507653
less
Related Authors
Remo Caponi
University of Cologne
Banu Bargu
UCSC
Marlene Laruelle
The George Washington University
Olivier COSTA
Sciences Po, Paris
Giacomo Delledonne
Scuola Superiore Sant'Anna
Uday Chandra
SFS Qatar (Georgetown University)
Sverrir Jakobsson
University of Iceland
Nicola Lupo
LUISS Guido Carli
Mikhail (Mykhailo) Minakov
Woodrow Wilson International Center for Scholars
Gabriel Paquette
University of Maine
Uploads
Papers by Xavier Diez
Apuntes sobre la elaboración ideológica del federalismo de Francesc Pi i Margall, tanto del contexto como del concepto que otorga el pensador republicano. El texto, correspondiente a una conferencia, también trata de analizar el federalismo de Pi i Margall, así como sus confluencias ideológicas con el primer anarquismo de mediados del siglo XIX. También se analiza el concepto de municipio libre elaborado teóricamente por el federalista catalán.
Resum: En cap cas podem considerar els fakes com una creació contemporània. Al contrari, els fets falsificats, especialment en el camp de la història, rerpresenten una deformació de la realitat al servei de projectes polítics i serveixen tradicionalment per crear relats justificatius vinculats especialment a la construcció dels estats nacionals. Normalment, això ha servit tradicionalment per elaborar la “història oficial”, Tanmateix, i a causa de l’èxit d’aquesta manipulació del passat, aquest mecanisme serà imitat per tota mena de moviments polítics, culturals i socials alternatius. Els diversos corents d’interpretació historiogràfica s’expliquen a partir de la constatació de l’eficàcia per a la construcció d’una mentalitat col·lectiva
Apuntes sobre la elaboración ideológica del federalismo de Francesc Pi i Margall, tanto del contexto como del concepto que otorga el pensador republicano. El texto, correspondiente a una conferencia, también trata de analizar el federalismo de Pi i Margall, así como sus confluencias ideológicas con el primer anarquismo de mediados del siglo XIX. También se analiza el concepto de municipio libre elaborado teóricamente por el federalista catalán.
Resum: En cap cas podem considerar els fakes com una creació contemporània. Al contrari, els fets falsificats, especialment en el camp de la història, rerpresenten una deformació de la realitat al servei de projectes polítics i serveixen tradicionalment per crear relats justificatius vinculats especialment a la construcció dels estats nacionals. Normalment, això ha servit tradicionalment per elaborar la “història oficial”, Tanmateix, i a causa de l’èxit d’aquesta manipulació del passat, aquest mecanisme serà imitat per tota mena de moviments polítics, culturals i socials alternatius. Els diversos corents d’interpretació historiogràfica s’expliquen a partir de la constatació de l’eficàcia per a la construcció d’una mentalitat col·lectiva
Globalization, which telegraphically could be defined as that process of an economic, political, social, and cultural nature that, through the growing promotion of communications based on technological and digital revolutions, also involves a series of parallel processes whose main lines are privatization, deregulation, precariousness and the exponential increase in internal inequalities within societies themselves, which would contrast with a growing harmonization of cultural patterns. In the same way as transnational spaces such as the various international bodies that run it – the OECD, the IMF, the World Bank, the Davos Forum,... – education systems tend to reflect these changes in their ways of understanding education itself. This means that, in the same way that globalisation is articulated from the dogmas of neoliberalism, the traditional functions and forms of the classrooms of each country are reflected in a way of understanding the world and human and social relations that are very different from how previous generations understood them.
Throughout this essay the author will try to seek a broad and critical definition of the welfare state, as it is currently conceived, and to expose a global and realistic alternative that goes beyond good intentions, and allows to build a reality in which society can ensure the well-being and security of the individuals that compose it, From what could be called an institutional framework of its own and autonomous of a State that too easily ends up being a simple instrument of the elites to increase their profits at the expense of others.
Cuando las instancias de poder tratan de eliminarlo, el estado del bienestar ha recuperado actualidad para contemplar su cuestionamiento desde los medios de comunicación. Estos ataques lanzados por los sectores más influyentes de la sociedad, que son quienes salen claramente beneficiados de este lento y silencioso desmantelamiento, impiden un debate en profundidad sobre el sentido del conjunto de políticas que tratan de compensar, ineficazmente, las desigualdades generadas por el capitalismo. En cierta manera, la facilidad con que estas medidas parciales, aunque útiles para la vida cotidiana de millones de personas, son desmontadas una a una sin excesiva oposición, revela las debilidades intrínsecas de aquello que los anglosajones denominan welfare.
A lo largo de este ensayo el autor tratará de buscar una definición amplia y crítica del estado de bienestar, tal como se concibe en la actualidad, y de exponer una alternativa global y realista que vaya más allá de las buenas intenciones, y permita construir una realidad en la cual la sociedad pueda velar por el bienestar y seguridad de los individuos que la componen, desde lo que podría denominarse un entramado institucional propio y autónomo de un estado que con excesiva facilidad acaba siendo un simple instrumento de las élites para incrementar sus beneficios a costa de los demás.
Tesi Doctoral presentada el 2003 sobre el corrent de l'anarquisme individualista a Espanya entre 1923 i 1938. La tesi indaga sobre els orígens intel·lectuals i teòrics al llarg del segle XIX, les publicacions i estratègies comunicatives, així com l'anàlisi del discurs i el pensament polític d'aquest corrent poc conegut i, en el cas de l'anarquisme espanyol, perifèric. La tesi va obtenir la qualificació d'Excel·lent "Cum Laude".
"Venjança de classe" es tracta d'una anàlisi sobre les causes profundes de la violència revolucionària durant la Revolució llibertària de 1936. Aquesta violència és correlacionada amb els factors de caràcter laboral, econòmic, d'habitatge, cultural dels anys immediatament anterior, especialment al llarg de les tres dècades anteriors als esdeveniments.
Selección de artículos publicados en la revista "Cuadernos de Ruedo Ibérico", la más importante y transcendente del exilio antifranquista, entre 1965 y 1979. El volumen ofrece una lectura crítica del proceso de Transición del régimen franquista hacia lo que muchos denominan democracia incompleta.
Biografia i anàlisi del pensament polític de Salvador Seguí (1887-1923), un dels principals fundadors del sindicat CNT, sindicalista i teòric europeu de l'anarcosindicalisme.
Essay on the role of anarchism in the history of Catalonia. The idea is to explain why anarchism was so successful between 1868 and 1939 and to find out what is left of the anarchist presence in the political culture of present-day Catalonia.
Ressenya del llibre La CNT. Papers de l’exili i clandestinitat editat per la historiadora Teresa Abelló. En el comentari es reflexiona sobre les dificultats d’analitzar la història del moviment anarquista, sobretot en el període 1939-1979. La clandestinitat i l’exili va obligar els militants a destruir o amagar diversa documentació. Tot i així, es va fer un gran esforç per mantenir viva la comunicació amb uns anarquistes perseguits i reprimits pel franquisme. Precisament la falta de fonts, paral·lelament a una certa marginació de l’anarquisme com a objecte d’estudi, ha provocat un coneixement molt superficial del món anarquista, especialment en el període analitzat. En els darrers anys, especialment gràcies al CEHI s’ha fet un gran esforç per acumular un bon arxiu sobre aquesta temàtica. La doctora Abelló s’ha dedicat a fer una selecció, descripció, introducció i notes que pot ajudar els investigadors a estudiar aquest àmbit polític en aquesta cronologia. El llibre també ens ajuda a comprendre la peculiar lògica les fonts de comunicació de moviments perseguits per un estat totalitari. El resultat podria comparar-se al de la dissidència dels països de l’est d’Europa al llarg de la guerra freda. En canvi, existeix un clar desinterès institucional sobre el tema.
Ressenya del llibre de Pere Lopez Sánchez, que analitza els orígens de les Cases Barates de Can Tunis, un barri d’habitatge subvencionat i nucli de conflictes socials al llarg de les dècades de 1920 i 1930. L’autor, en el seu estudi, combina informació documental amb tècniques d’història oral. Tanmateix, l’interès de l’obra es troba en les dificultats de l’historiador a buscar un relat viable en les contradiccions entre fonts documentals i testimonis vius. El fet que s’investiga sobre un passat polèmic –el paper de l’anarquisme més radical en un dels barris més conflictius és encara avui un tema controvertit entre historiadors- genera contradiccions a l’hora de construir un discurs sobre els fets. És així com Rastros de rostros es converteix en un exercici interessant sobre la construcció del relat històric, on es percep la influència de les tècniques dels documentals en l’escriptura de la història contemporània.
Key words: Oral History, Social History, Historical Memory, Documentary, Anarchism
Tard o d'hora aquests projectes hauran de bregar amb les institucions. Però hi ha dues tensions que tiben de manera recurrent la seva existència: una, entre els moviments i el spartits; l'altra, en la temptació burocràtica de la gestió política.
No obstant, l'actual implosió del règim de la Segona Restauració espanyola ha deixat al descobert una estructura corcada i amarada de franquisme. Aquest llibre constitueix una veu col·lectiva per tal d'organitzar la mirada cap al passat, reflexionar sobre les possibilitats i les limitacions d'aquestes alternatives, i, en definitiva, pensar un present emancipador
An approach on the conflicting relations between Republicanism and the Workers' Movement in the counties of Girona between 1900 and 1936
Analysis of the history of the city of Girona, from the perspective of its republicanism, between 1900-1936. This book chapter examines the political and social context of the city, as well as the impact of the 1909 Revolution, the events of August 1916, the fragmentation of republicanism linked to the various spaces of sociability, and the trajectory of the city in the republican period of 1931-1936
Anàlisi sobre la col·lectivització anarquista del sector teatral a Barcelona al llarg de la Revolució de 1936 i l'evolució posterior.
Anàlisi, característiques i evolució de l'exili anarquista de 1939. Es tracten aspectes biogràfics, sociològics i polítics i l'impacte que posseeix aquest fenomen en la posterior evolució de l'anarquisme a Catalunya.