De vacances a la prehistòria

O COTA ZERO n. 15, 1999. Vic, p. 84-90 ISSN 0213-4640 De vacances u hprehistdrid Gabriel Alcalde i Gurt El títol escollit per a aquest article, manllevat del titular d'una edició estiuenca d'un diari catala, pot servir bé per a introduir la reflexió que pretenem dur a terme aquí sobre quina és la visió que la societat té de l'arqueologia. En podríem haver escollit molts altres que ens haurien permes, en el mateix sentit, il.lustrar la nostra aproximació inicial a aquesta visió: M h de 500 personas toman Guissona en la tercera bacanal romana (La Vdnguardia,21.7.1997), Dos siglos de pasión por las pirámides (El Periódico de Catalufia, 21.6.1998) o En busca del mayor botin (Elpais, 16.11.1998). En el nostre entorn proper la societat poques vegades participa activament en el procés de gestió del patrimoni arqueolbgic. No esta integrada de forma real en la recerca, ni en la conservació, ni en la difusió, ni tampoc intervé de manera directa i efectiva en el procés de reflexió que condueix a la patrimonialització dels elements arqueolbgics. En els museus, els parcs arqueolbgics, els jaciments visitables, a la televisió ..., a la societat només se li permet ser receptora de la difusió, és a dir, se li reserva el paper de ser essencialment, o fins i tot exclusivament, ccconsumidora d'arqueologia)). És la receptora del que les persones que es dediquen a la recerca i els sectors implicats en la difusió de l'arqueologia li transmeten del seu passat o del passat d'altres societats. Amb aquestes condicions, dificilment la gestió del patrimoni arqueolbgic pot respondre als interessos reals de sectors amplis de la societat. En darrera instincia, perb, no són tampoc els professionals de l'arqueologia els qui tenen el paper més rellevant en aquesta transmissió i en la forma i els objectius finals de la recepció, sinó que ve mediatitzada, la majoria de les vegades, per altres agents i altres interessos, en ocasions fins i tot aliens a la mateixa ciencia arqueolbgica. Són aquests els que acaben conformant una determinada utilització del patrimoni arqueolbgic. No són, finalment, els ccarqueblegs, els nous amos de les fletxes)) ( D E L F I NiOR O D R ~ G U E Z , 1991). Sense cap mena de dubte, 1'6s del patrimoni arqueolbgic s'ha ccpopularitzatz. Efectivament, el volum del consum &arqueologia ha experimentat en els darrers anys un canvi quantitativament espectacular. Els museus arqueolbgics han augmentat exponencialment el nombre de visites en els darrers decennis. Els jaciments visitables, els parcs arqueolbgics o els monuments arqueolbgics han entrat, d'alguna manera, en la vida quotidiana de la població en tant que elements que participen a procurar a la societat activitats per al temps d'oci. Aquest canvi en el consum del patrimoni arqueolbgic el podem veure també reflectit en la presencia de l'arqueologia en la premsa diaria, en revistes d'implia difusió o en les programacions televisives on, de manera especial, algunes tematiques tenen una gran repercussió mediatica. En fi, amb el fenomen de la mundialització del turisme (en relació als destins, no als practicants) una proporció importantissima de viatges i estades es plantegen a l'entorn de recursos patrimonials arqueolbgics. Al costat dels destins més classics relacionats amb el patrimoni arqueolbgic, s'han incorporat nous circuits que utilitzen aquest patrimoni com a recurs. Curiosament, aquest increment important en l'ús del patrimoni arqueolbgic no és proporcional a l'augment del nombre d'usuaris ni 1 I O COTA ZERO n. 15, 1999. Vic, p. 84-90 ISSN 0213-4640 sembla correlacionar-se amb una ampliació dels sectors de la societat a qui arriba. Segons dades de la Encztesta de Comportamiento Cztltztral de 10s Esparioles, per exemple, l'any 1985 un 11% de la població espanyola de més de 14 anys es podia considerar com a practicant de la visita a conjunts arqueolbgics (SECRETAR~A GENERAL T ~ ~ C N I C1986) A , o segons I'estudi sobre Comportament i demandes de productes cultztrals a Cataluv2yrl (1996), la visita a jaciments arqueolbgics es una activitat cultural citada per un 3,5% i un 8,8% de gent enquestada respectivament en els anys 1991 i 1996. Es dóna una major incidtncia d'aquesta prictica entre les persones amb una formació més elevada. Paral.lelament a la tendkncia expansiva de I'ús del patrimoni arqueolbgic en la societat, s'ha cstks i generalitzat entre els mateixos professionals de I'arqueologia I'ús del terme c(patrimoni arqueolbgic)). En moltes publicacions, congressos, cursos, s'incorporen les paraules ccpatrimoni arqueolbgic)), en perb7 amb l'objectiu i la necessitat de mostrar una actualització de la finalitat de la citncia arqueolbgica i aparentar un major ús social (hi ha alguns exemples d'activitats arqueolbgiques que han obtingut ajudes econbmiques que no haurien aconseguit nomes posant al davant del títol el qualificatiu de ((patrimoni arqueolbgic))!). Es tendeix a emprar, quan es vol parlar de difusió, el terme patrimoni arqueolbgic com a sinbnim de materials arqueolbgics. Al nostre entendre es produeix un error important en confondre les restes arqueolbgiques amb el concepte de patrimeni arqueolbgic. Aquest fet té una incidkncia específica en quin ha de ser el procés de gestió del patrimoni arqueolbgic i, també, en quina és la relació que {estableix entre el patrimoni i la societat. No tots els materials que s'obtenen en excavacions arqueolbgiques són realment patrimoni arqueolbgic. Una cosa són els materials que serveixen als professionals de la recerca arqueolbgica per a obtenir dades per als seus estudis i una altra els elements que la societat iapropia com a patrimoni. En els darrersanys, amb I'aplicació, extensi6 i desenvolupament de tkcniques d'anilisi, el tipus i volum de restes materials que s'obtenen en les excavacions arqueolbgiques ha augmeritat molt. major part d'aquests objectes Osdel ' aqueo~~~ pornda c, &un fullerb tur{rtic, no són, perb, elements que constitueixin uns referents identitaris per la població. D'acord amb la definició que donen Vargas i Sanoja (1993) de patrimoni cultural --((la forma com es materialitza I'hertncia cultural,)-, i entenent que aquest patrimoni pot ser assumit per la societat com a referent de la seva identitat i com a element de conscienciació social, considerem que no es pot parlar de la totalitat dels elements arqueolbgics com a patrimoni arqueolbgic, sinó que ho serien només aquells elements sotmesos a un procés d'assumpció social, o de determinats segments socials, i a la identificació amb el seu significat. El patrimoni arqueolbgic seria el que establiria la interrelació entre l'arqueologia i la societat. Aquí hi veuríem la clau per analitzar quina és la visió que la societat té del patrimoni arqueolbgic. Cal tenir en compte quins són els elements arqueolbgics que actualment es patrimonialitzen i amb quins objectius es patrimoniditzen i quina interpretació se'n fa, és a dir, quin 6s el missatge que es transmet a través del patrimoni arqueolbgic. L'augment de les possibilitats d'utilitzaci6 del patrimoni arqueolbgic per part de la societat EP a Ell O COTA ZERO n. 15, 1999. Vic, p. 84-90 ISSN 0213-4640 0 s del patrimoni arqueolbgic. Anunci d'una marca de cigarreres. comporta, també, com a conseqükncia, l'increment'de I'oferta arqueolbgica. Immersos en la tendtncia generalitzada que segueix el patrimoni cultural, cada vegada hi ha una més gran quantitat d'oferta d'ús d'elements arqueolbgics. Per respondre a aquesta demanda, els canals de comunicació del patrimoni arqueolbgic s'han diversificat. Per una banda s'ha intensificat la incidkncia en la societat dels agents més tradicionalment vinculats a la difusió de I'arqueologia. Per I'altra han aparegut nous agents i, alhora, altres que no s'havien interessat pel patrimoni arqueolbgic han comensat a fer-hi atenció. Amb tot aixb podem afirmar, sense cap mena de dubte, que actualment el patrimoni arqueolbgic esta, en el nostre entorn proper, més en contacte que mai amb la societat. Al mateix temps, com a conseqiikncia de I'augment de I'oferta i la demanda s'esta produint una professionalització i una especialització en Pes formes i en les tkcniques de presentar i comunicar el patrimoni que contribueixen a afavorir aquest contacte. La ccpopularització~)de I'ús del patrimoni arqueolbgic i la necessitat &augmentar I'oferta ha comportat, al mateix temps, la necessitat d'un major desenvolupament de la recerca. El nomha experimenbre de programes d'in~esti~ació tat un creixement important i s'ha incrementat el nombre d'intervencions arqueolbgiques. El sector privat comensa d'entrar, amb certa forsa, en el finansament de la recerca arqueolbgica amb uns objectius relacionats, Ibgicament, amb les seves finalitats. No sempre, perb, els objectius de la recerca s'integren en el procés global de gestió del patrimoni arqueolbgic i constitueixen la base per al seu desenvolupament, sin6 que, en ocasions, la recerca pot venir condicionada pels objectius finals d'una determinada manera d'entendre'n la difusió. Es poden arribar a sotmetre els objectius de la recerca als interessos de la difusió i la valoració dels elements del patrimoni arqueolbgic a les possibilitats de convertir-10s en un producte per al consum (el fet que en alguns contextos la utilització amb finalitats mercantilista de la recerca es consideri com una ccrendibilitat social a curt termini)) -DOGC, 2844: 3080- és ben indicatiu de 1'6s del patrimoni arqueolbgic que es prettn prioritzar). La recerca, entesa com una fase de gestió del patrimoni arqueolbgic, és la que més separada es troba de la participació de la societat. Condicionada, &una banda, pels interessos de la difusió entesa exclusivament com a consum del patrimoni, i vinculada, de l'altra, als interessos de tipus essencialment professionals i curriculars dels investigadors, a la societat no se li permet disposar de les informacions suficients i adequades que li serveixin per analitzar quins són els seus interessos en relació a la recerca arqueolbgica. Estem veient, al mateix temps, com el ((consum))del patrimoni arqueolbgic comensa a introduir-se també en aquesta fase de la gestió, no amb l'objectiu d'aconseguir una participació real de la societat en les polítiques de recerca, sinó amb el de convertir-la en un producte més vinculat a I'explotació del patrimoni arqueolbgic (encara que no és habitual, actualment ja no és rar que qualsevol persona pugui participar en treballs arqueolbgics de camp, pagant!, i alguna agencia de viatges comensa d'organitzar visites a jaciments en procés d'excavació per tal de veure com són, com treballen i com viuen els equips arqueolbgics; una mostra més, aquesta darrera, també, de la consideració ccexbtica))de l'arqueologia). Sense qüestionar el fet que s'ha produi't un augment quantitatiu en la relació de la societat amb el patrimoni arqueolbgic, el que ens interessa a l'hora d'analitzar quins són els missatges que arriben a la societat, és conkixer en quines fases de la gestió es produeix el contacte entre O COTA ZERO n. 1 5 , 1999. Vic, p. 84-90 ISSN 0213-4640 societat i patrimoni, quines són les motivacions que el causen i quins són els objectius finals d'aquest tipus de relació. Més que en termes quantitatius, importa la relació en termes qualitatius: q~l& és el que es comunica i com es comunica, per que es fa i, en definitiva, quin és 1'6s que determinats sectors fan de la relació entre el patrimoni arqueolbgic i la societat i a quins interessos respon tot plegat. La visió que la societat rep de l'arqueologia prové basicament de dos tipus de canals interrelacionats. D'una banda tenim el que es transmet des de la mateixa arqueologia, és a dir, el que es comunica directament des de les persones responsables de la recerca arqueolbgica, encara que el resultat final no sigui només conseqü&nciadel treball arqueolbgic. Aquesta és una visió que es transmet essencialment des d'alguns dels agents dedicats a la difusió de I'arqueologia. Tot i que, com dkiem, sigui habitual que les persones que investiguen en arqueologia es refereixin terminolbgicament sovint al patrimoni arqueolbgic, no s6n aquestes les que controlen realment la difusici amplia dels resultats de la seva recerca. En la majoria dels casos, la separació entre recerca i difusió es continua produint. Aquesta visió del patrimoni arqueolbgic la rep una part redui'da de la societat, la que es pot considerar com a visitant o usuaria dels serveis dedicats de manera especifica a aquesta difusió. Cesfors dels professionals de I'arqueologia només aconsegueix arribar, de manera més o menys directa, a una determinada i petita part de la societat. C o m a segon tipus de canals tindríem els vinculats a agents que, tot i que puguin tenir una base arqueolbgica científica, estan deslligats de I'evolució &aquesta citncia. Aquests agents són importants donat que la seva visió pot incidir en segments de població molt diversos i, en ocasions, quantitativament importants. Coincidint en una recerca d'cckxits (econbmic, de visitants, d'imatge...), els primers tipus de canals acaben tendint a imitar i volent-se assemblar als segons, fent servir la mateixa metodologia, aplicant unes mateixes tkcniques i acabant per tenir uns mateixos objectius. Uns i altres poden, finalment, establir un mateix tipus de relaci6 entre el patrimoni arqueolbgic i la societat. La interpretació dels resultats de la recerca que es presenta als usuaris esta determinada pels objectius que es pretenen aconseguir amb el seu ús. Els diferents agents dedicats a la difusió de l'arqueologia tendeixen a reflectir, quasi exclusivament, un tipus d'arqueologia: la tradicional i descriptiva. Aquesta és la que més es correspon amb la ideologia actualment dominant. Seguint aquesta línia, l'objectiu principal de la majoria de centres dedicats a la difusió de l'arqueologia sembla ser mostrar la troballa d'objectes, prenent el terme ((objecte))en un sentit ampli que pot abastar des d'una resta lítica o una resta de ceramica o una piramide o una resta animal o la reconstitució de l'entorn vegetal de la zona. Molts centres presenten les restes materials com l'objectiu últim del treball arqueolbgic i no són sensibles als canvis que s'han produi't en els darrers anys en la investigació arqueolbgica. No serveixen per conkixer les societats que produi'ren els objectes, sinó que mostren únicament els objectes, atorgant-los un sentit quasi icbnic. Fins fa poc, i encara en moltes situacions actuals, les exposicions d'arqueologia, tant pel seu contingut de fons com per la forma d'exposició, difícilment podien tenir un sentit per als visitants no iniciats, és a dir, per a la prktica totalitat del públic. Fragments de c e r h i c a col.locats ordenadament en vitrines acompanyats d'informacions amb una nomenclatura absolutament inintel.ligible per a la gran majoria dels usuaris (((Terrasigil.lata sudgd.lica)),((ceramicade la cultura dels sepulcres de fossa))).Restes lítiques ordenades en files i columnes amb etiquetes amb les classificacions tipolbgiques (((rascadoratransversal denticulada)), ((pictrikdric))).Ossos o, més correntment, fragments d'algun os amb una coretiqueta amb el nom de I'animal al responia i potser el nom científic i, algunes vegades, en els exemples més ccmoderns)), acompanyats d'algun petit dibuix de l'animal. Etiquetes amb el nom del jaciment i la seva atribució cultural i cronolbgica (((Cau del Llop),, c(MagdaleniB superior final),, ((13.000 BP))). Tot plegat, constitui'en assajos ben reeixits per deixar astorat i esckptic l'incaut visitant i constatar que (cels arqueblegs eren els nous amos de les fletxes)), reprenent la frase de Delfino i Rodríguez (199 l ) . En els darrers anys difícilment s'aprecien canvis conceptuals remarcables en les realitzacions dels centres destinats a la difusió de l'arqueologia. En el fons els plantejaments conti- O COTA ZERO n. 15, 1999. Vic, p. 84-90 ISSN 0213-4640 Cartell de la pel.lícula de Steven Spielberg En busca del arca perdida (1981). nuen essent similars als de moments anteriors, encara que actualment es posi un tmfasi especial en la realització, el disseny, la presentació estttica i, de manera general, en les tkcniques museogrifiques que afavoreixen l'atractiu lúdic de la presentació. Si el paradigma arqueolbgic clissic té una implantació important en la recerca arqueolbgica (VILAi ESTEVEZ, 199 I), és també molt present en els centres dedicats a la difusió de l'arqueologia. Estem assistint a un canvi enorme en les ttcniques d'exposició i de comunicació que afecten de manera general el patrimoni cultural i, en conseqiitncia, també el patrimoni arqueolbgic. El desenvolupament de les ttcniques rnuseogrifiques i la utilització de tecnologies modernes facilita la comprensió dels objectes que s'exposen (en moltes ocasions aquests objectes es substitueixen per nous objectes, com ara les reconstitucions) i, d'alguna manera, amb la utilització d'elernents interactius s'afavoreix i es possibilita la participació del visitant. Jaciments visitables, museus, parcs arqueolbgics, donen importincia a aquesta participació i, en molts casos, recorren a Pa proposta de tallers per tal d'afavorir-la i facilitar la comprensió del que s'hi presenta tot donant als visitants un paper actiu. Bisicament, perb, s'afavoreix que els visitants comprenguin i participin del coneixement de les ttcniques, ja sigui de les utilitzades pels ocupants del jaciment -com es fa el bronze, com es feien les pintures rupestres, com es caFava...- o les que han permks als professionals de I'arqueologia arribar a la interpretació i la presentació del que s'exposa en aquell lloc (la realització &excavacions arqueolbgiques simulades és una activitat recurrent). El fet que s'hagin actualitzat els elements de comunicació no significa, perb, que s'hagi produi't un canvi substancial en els missatges que es transmeten i que reben els visitants, sinó que la utilització de nous recursos constitueix, essencialment, un incentiu per a l'increment quantitatiu de I'ús del patrimoni arqueolbgic. Encara que s'aconsegueixi ((popularitzar))l'ús de l'arqueologia, no es possibilita l'apropiació real del patrimoni arqueolbgic per part de la societat. Ara, amb més possibilitats que abans, s'esti transmetent una determinada forma d'utilització de l'arqueologia a una part més important de la societat, perb no se'n facilita la integració en la vida de la societat contemporinia. Aquesta ccpopularització))de 1'6s del patrimoni és, en realitat, una ampliació del mercat (ALCALDE, 1999) i, en conseqütncia, la imatge que es transmet a la societat és la que més afavoreix el model de societat que fa del patrimoni un producte que es pot comprar i vendre. Un missatge que amaga i exclou altres potencialitats de l'arqueologia -i essencialment també del patrimoni arqueolbgic-, d'adoptar postures social1981). ment compromeses (LUMBRERAS, El patrimoni arqueolbgic es desvincula del sentit social que podria tenir. S'ofereix un producte a consumir (llegim en un fulletó publicitari d'un viatge turístic a Mtxic: ((Elpreu inclou viatge en ayió, transfer, hotel en rtgim de pensió complerta, bar i bufet lliure, golf i visita a les pirimides))). La imatge que la societat té de I'arqueologia és, realment i finalment, la que s'exemplifica en els recurrents exemples de les pel~liculescom La Mómia (1932) o les d'Indiana Jones. Una imatge associada als tresors, l'exotisme, el misteri o I'aventura. L'ús del patrimoni constitueix, com és ben sabut, una contribució a l'educació informal de la societat. En aquest sentit és interessant fixarnos en el que es transmet a la societat: Se li comuniquen els aspectes més tecnics d'aquesea , I I O COTA ZERO n. 15, 1999. Vic, p. 84-90 ISSN 0213-4640 nin, fcbrcr Waltcr CI ciitncia, la ccimportiincia))dels objectes arqueolbgics, perb sobretot la importiincia de poder-los consumir. A la societat se li fa sentir ((necessitat)) de patrimoni arqueolbgic, perb no se li transmet el coneixement necessari per tal que es plantegi de manera efectiva la potencialitat que el patrimoni arqueolbgic té de participar en la reflexió i la solució de problemBtiques que l'afecten i de respondre als interessos i necessitats reals de segments amplis de la població. Les possibilitats diferents o alternatives a les formes d'ús de I'arqueologia actualment més esteses són difícils d'aplicar. D'una banda, pels objectius finals de bona part de la recerca arqueolbgica en el nostre entorn proper que estan desvinculats de la implicació social. D'altra banda, també pel significat que té per a nosaltres el patrimoni arqueolbgic. Si considerem que una característica intrínseca del patrimoni cultural és que constitueix un element d'identificació, en referirnos al patrimoni arqueolbgic aquesta hauria de ser, també, una caracteristica essencial. Pensem que existeix una ruptura de la nostra vinculació amb moltes de les societats que s'analirzen des de l'arqueologia (si més no amb les cronolbgicarnent més antigues), i per aixb és difícil que es generi una identificació amb el seu significat real. Si els processos &identificació poden ser espontanis i10 indui'ts (VARGAS, 1997), en ser difícil que amb el patrimoni arqueolbgic la identificació es generi naturalment des de la societat, és més Acil que els interessos propis i específics d'alguns dels seg- ments concrets de la societat intervinguin en la creació de significats identitaris per a segments amplis $aquesta mateixa societat. Potser, més que en formes identirhries, la potencialitat del patrimoni arqueolbgic (producte de les formes de vida de les societats que s'estudien des de l'arqueologia) per incidir de manera compromesa en la societat, s'hauria de buscar en el fet que pot constituir un referent per mitjB del qual podem conkixer formes diferents i diverses de relació entre les persones i entre les persones i la natura, i aquest coneixement ens pot ajudar a reflexionar i actuar sobre la nostra forma de vida actual. L'ús del patrimoni arqueolbgic té sempre una caracteristica social. Considerant que ús social del patrimoni significa que participa en la formació o el manteniment d'uns models de societat, entenem que no existeix un 6s no social. Amb la seva gestió, s'intervé sempre en la societat i se li transmet, directament o indirectament, una visió de la histbria i uns valors determinats. Cal analitzar quin model de societat s'afavoreix amb un determinat ús del patrimoni arqueolbgic, quins són els interessos que porta implícit i a quina part de la societat serveix. L'arqueologia s'ha utilitzat i s'esri utilitzant per recolzar i legitimar interessos polírics (Ru~z ZAPATERO, 1994 o STORCH,1994, per exemple). En aquests moments, al nostre entendre, prima un ús molt específic del patrimoni arqueolbgic. Les ((fletxes*ara estan realment d • O COTA ZERO n. 15, 1999. Vic, p. 84-90 ISSN 0213-4640 servei'del model econbmic i social que es generalitza arreu. A la societat se li dóna, i té, la visió que més convé als interessos d'aquest model. Quan es gestiona el patrimoni a partir de la manera com s'analitza, s'interpreta i {utilitza, es transmeten uns missatges molt més amplis i ge- . nerals que els estrictament relacionats amb el patrimoni (ARJONA,1986) i, en el nostre entorn proper, la forma d'ús actualment més generahzada del patrimoni arqueoibgic participa en el manteniment i la continuitat del sistema econbmic que regeix el món en aquests moments. Refer2n cies bibliogrhtqques ¡ALCALDE, G. (1992) La diji~sióde lárqz~eologiamitjan~antels mzisezls arqueol&gics.Aualztació dels visitants dels ~rrztseztsarqueoldgics de CataLz~nyai anrilisi dels conceptes qzte aquests mzrsez~stransmeten alpziblic, Tesi doctoral, Girona: Universitat de Girona. ALCALDE, G. (1999) Museus locals i comarcals i utilització del patrimoni, 2n Congrés Catali de Mzlsez~sLocals i Comarcals, Girona, Museu Etnolbgic del Montseny, Institut del Patrimoni Cultural-Universitat de Girona i Museu Comarcal de la Garrotxa. ARJCINA, M. (1986). Identidady Patrimoni0 cz~lttlral,La Habana: Editorial Lerras Cubanas. Comportament i demandz deprodztctes culturals a Catakunya, (1996), Barcelona: Generalitat de Catalunya. DELFINO, D. i RODR~GUEZ, i? G. (1991) La re-creación del pasado y la invención del patrimonio arqueológico, Pzlblicar - EB .Aryueologz'ay Ciencias Sociales, 2: 29-68. LUMRRERAS, L. 6. (1981) La arqueo/ogz'acomo ciencia social, Lima: l'eisa. Rurz ZAPATERO, G. (1994) Arqueologia i discurso politico. El pasado como arma, Arqrz'tica, 8: 12-13. TECNICA (1986) Enczlesta de Comportamiento Czdtural de [os Espafioles, Madrid: Ministerior de Cultura. SECRETARIA GENERAL STOIICH,J. J. (1994) Arqueologia i política. En busca de la inocencia perdida, Aryritica, 8: 2-3. VARGAS, I. (1997) La identidad cultural y el uso social del patrimonio histórico. El caso de Venezuela, Boletin del ínstihlto AndzLz delPatrimonio Histórico, 20: 82-86. VARGAS, I. i SANOJA, M. (1993). Historia, identidadypoder, Caracas: Fondo Editorial Tropykos. J. (1991) Introducción, Aryueologá, (Colección Nuevas Tendencias, 19): XI-XVI, Madrid: CSIC. VILA,A. i EST~VEZ, Gabriel Alcalde i Gurt és arquebleg i musebleg. Va dedicar, el 1993, la seva tesi doctoral a ((Ladifusió de l'arqueologia mitjan~antels museus arqueolbgics)). H a estat, des de 1981 fins a 1997, director del Museu Comarcal de la Garrotxa (Olot). Actualment és professor titular de Museologia a la Universitat de Girona i membre de ]'Institut del Patrimoni Cultural d'aquesta universitat.