Els nobles d'Alcanar al segle XVIII

N. 21 - Any 2005 ELS NOBLES D'ALCANAR AL SEGLE XVIII Per Joan Roig Vidal Després de la investigació feta, juntament amb Ferran Grau, per al llibre Ulldecona setcentista, i en veure que les famílies de cavallers d'Alcanar i Ulldecona establien vincles matrimonials entre elles, m'ha portat a treballar sobre els cavallers d'Alcanar al segle XVIII. En aquesta ciutat, que alesiíores s'anomenava la fidelíssima vila d'Alcanar, hi trobem domiciliades, principalment, dues famílies de; cavallers: els Anglès i els Caballero^. Els primers, autòctons; els segons, vinguts de fora vila. Hi ha dues famílies més de les quals tenim dubtes: la dels Bòria i la dels Prima, ja que no hem trobat el document que acredite el seu norríenament com a tals, i només ens hem guiat per la intuïció que en el seu apartat expliquem. És per això que només els tractem una mica pel damunt, encara que els hem trobat força en els protocols notarials consultats. La genealogia d'aquestes famílies les hem hagut de fer a partir de protocols notarials, ja que, en l'actualitat, a la parròquia d'Alcanar, el llibre més antic és un llibre de baptismes a partir de 1832^, per això ens pot quedar alguna branca incomplerta. ELS ANGLÈS Jeroni Anglès i Pastor El genearca dels Anglès va ser el doctor 112 en dret Jeroni Anglès, fill d'Ignasi, també doctor en dret, i Teodora Pastor. Segons el canonge Josep IViatamoros, el avantpassats dels Anglès vingueren a Alcanar al segle XVI, coma mestres d'obres per construir l'antiga església parroquial.^ Per la mateixa època el cognom Anglès també el podem trobar a Benicarló i Càlig, per tant, el seu origen el deixem en alt, ja que no és primordial per al nostre treball. Jeroni va ser armat cavaller el dia 29 de setembre de 1739, en compensació a la trajectòria familiar de fidelitat a Felip V. Hem de pensar que tant el seu pare com el seu oncle, Mn. Sebastià Anglès, juntament amb gran quantitat de persones d'Alcanar, apareixen a la llista de desafectes a l'arxiduc Carles i per això se'ls van confiscar els béns durant la guerra de Successió". La cerimònia es va celebrar, davant la compareixença de cavallers, personatges importants de la vila d'Alcanar i veïnat en general, a la casa de Juan Caballero, que estava situada a extramurs, en la qual l'esmentat noble, i per ordre del rei Felip V, l'armà cavaller. Li van ser padrins els seus cunyats, Josep i Carles de Ferran, cavallers d'Ulldecona, i va aixecar acta el seu besnebot, Josep Domènech i Ferrer, notari d'Ulldecona. Foren testimonis el comanador de la vila d'Alcanar, la Sénia, Mirambell i la Cuba, Vicente Pascual de Riquelme, cavaller de l'orde de SantJoan, i els doctors Els nobles d'Alcanar al segle XVIII en dret, Andreu Chavalera, major de dies, i Josep Ayguavives. Jeroni estava casat amb Marianna de Ferran i Reiner, d'Ulldecona, filla del cavaller Josep de Ferran i Vicenta Reiner, amb qui va establir el capítols matrimonials davant del notari, Maurici Domènech, segons consta en uns censals que sa sogra li va cedir el 13 de juny de 1725^. Hem deduït que es va casar dues vegades, la segona amb Josepa Prima i Reverter, filla de Benet Prima i Vinyals, alcalde major de Tortosa, oriünd d'Alcanar, i d'Antònia Reverter. A la conclusió que es va casar dues vegades hi hem arribat perquè al testament de la segona muller només surten dues filles: Maria-Antonia i Maria-Bernata. I, en canvi, Maria-Bernata, al seu testament, reconeix com agermana Teodora Anglès i de Ferran. Per tant, a Jeroni, li coneixem com a mínim cinc fills; tres del primer matrimoni: Maria-Rosa, Joaquim i Teodora, i dos del segon: Maria-Antònia i Maria-Bernata. La seua segona muller ja era viuda quan va redactar el testament, davant del notari Ramon Mont-ros, el 28 de febrer de 1785^. Va nomenar com a marmessors son nebot, Benet-Manuel Sancho i Prima, doctor en dret, i ses filles Antònia i Maria-Bernata. Va fer hereves universals a parts iguals les dues filles; millorant Maria-Bernata amb la casa que tenia al carrer de Càlig, a condició que, si moria sense descendència, l'esmentada casa havia de passar a sa néta, Joaquima Caballero i Anglès. Aquesta família, dels Anglès, eren els patrons del benifet fundat per Mn. Sebastià Anglès i Reverter, oncle paternal de Jeroni Anglès, el qual, tot i ser d'Alcanar, va ser rector de Cornudella, Arquebisbat de Tarragona. La capella del benifet estava ubicada a l'altar de Sant Ramon de Penyafort, que després va ser de Ntra. Sra. dels Dolors, i sota la invocació de la Santíssima Trinitat, Ntra. Sra. de Loreto i Sant Sebastià^. Després d'una exhaustiva lectura d'Alcanar, Església Parroquial Sant Miquel, m'atreveixo a afirmar que aquest altar de ben segur era el segon començant per l'esquerra en entrar al temple, allí on estava l'orgue. També sabem que l'any 1796, el benifet, després de la mort de Mn. Vicent Grau, va passar a exercir-lo Mn. Manuel de Pedró, natural de la Mata, del partit de Morella^. Més tard l'obtingué Mn. Macià Chavalera i, a la seva mort, els patrons, Marianna Anglès i Grau i Joaquim-Ramon de Sunyer, el concediren al Dr. Andreu Chavalera i Ibàfíez^ Descendents de: Jeroni Anglès i Pastor 3eronI l Marianna de Ferran i Reiner Anglèa =p 2 Josepa Prima i Reverter I P»tor MariB-Rosa Angtès í d« Ferran Marianna ^^^^ Josep-Esteve Anglès : = : d'AbàrIa i Grau i Saionl Teodora Vicent Anglès ~ Pastor i de Ferran Joaquim Josepa-Antònia Anglès y Grau i de Ferran i Vilalta Jaume ^j^j Liorença Anglès = de Matutano i Grau I de Pedró FrancesCB~Antònia ,yg^ Marià Anglès =^ de Sunyer i Grau I Soler + 1630 -ODS Varíló 5.0 • WARSHALL SYSTEM - httpiíAww.odsyst·m.iiet — — — • l^aria-Antònla j ^ g ^ Tliomàs Anglès =^ Caballero Joaquima ^^gg Nicolau Caballero = Costas i Anglès I Soler Maria-Bernata Anglès i Prima Isabel Francesc Caballero = Regnart I Anglès Joan Roig Vidal Els fills de Jeroni Anglès i Pastor Maria-Rosa Anglès i de Ferran Tot el que sabem és que fou batejada a Ulldeconael 9 de desembre de 1726. Li van fer de padrins son oncle, Carles de Ferran, i sa iaia, Vicenta Reiner. Li van posar com a noms complementaris: Vicenta, Teodora, Bàrbara, Leocàdia, Beneta. Com que el tercer nom és Teodora tot podria ser que fos la que es va casar amb Vicent Pastor, la qual veurem més avant, però no ho podem confirmar. Joaquim Anglès i de Ferran Va viure una temporada a casa de sos oncles "de Ferran" a Ulldecona, mentre estudiava^°. Es va casar amb JosepaAntònia Grau i Vilalta, filla de Jaume Grau i Teresa Vilalta, de Benassal. D'aquest matrimoni, en coneixem tres fills: iVlarianna, Jaume i Francesca-Antònia. L'any 1787, Joaquim, mitjançant els poders pertinents, va representar la seva muller, Josepa-Antònia, durant la redacció dels capítols matrimonials entre son fill Jaume i Llorença Matutano i de Pedró''^. Joaquim va comprar una heretat d'horta a la partida del camí de la Bassa a son nebot, Joaquim de Ferran i Caperó, a Ulldecona, l'any 1788^^. Més endavant tam- bé comprà, acarta de gràcia, a Anna Alarte, viuda de Francesc Prima, i sos fills, Ramon i Marianna, una sénia d'un jornal i mig, a la partida del Prat^^. El25dejuliolde1792, ell i la seva muller van redactar uns codicils, davant del notari Bru Figueres, que rectificava els anteriors fets davant de Ramon IVIont-ros, pels quals a sa filla IVlarianna, casada amb JosepEsteve d'Abària, de Móra d'Ebre, i a l'altra filla, Francesca-Antònia, encara donzella, els deixen només allò que havien redactat al testament, atorgat també davant de Ramon Mont-ros, el 20 de.març de 1789, que eren 4.500 lliures de moneda de plata valenciana. Aquesta quantitat, FrancescaAntònia, la rebria a condició que es casés amb algú que fos de la seva condició social i del grat de son cunyat Josep-Esteve, de son germà Jaume i de son oncle Mn. Vicent Grau, prevere natural de Benassal -el qual, com ja hem dit anteriorment, exercia el benifet fundat per Mn. Sebastià Anglès. Si no era així, les lluïres, havien de retornar a sa germana Marianna., Si aquesta moria tornaven a son germà Jaume, o als seus hereus, reservant per al seu funeral i bé d'ànima dues-centes lliures. Aquests codicils van ser redactats a la casa que posseïen al carrer del Vall d'Alcanar'"'. Descendents de: Joaquim Anglès i de Ferran Joaquim Josepa-Antònia Anglès y Grau i de Ferran i Vilalta Marianna ^^gj Josep-Esteve Anglès = d'Abàrlà i Grau i Saloni Jaume j^g^ Llorença Anglès = j = de Matutano i Grau i de Pedró Francesca-Antònia , Anglès i Grau I Marià : de Sunyer 1 Soler +1830 Marianna ^3,^ Manuel d'Anglès = Miquel I Matutano i de Polo - GDS Versió S.O - MARSHALL SYSTEM - hltp://wvw.gd3yslem.net - 114 I Lluís de Sunyer i Anglès I Marianna ^g^i Uorenç de Sunyer : = : de Magrinyè i Anglès i Jardí ! Jcaquim-Ramon jgjx Àngela de Sunyer = de Magrinyà i Anglès i Jardí Els nobles d'Alcanar al segle XVIII Teodora Anglès i de Ferran Estava casada amb Vicent Pastor, de MirambelP^. Atorgà testament, a casa seua al carrer del Poador, davant del notari Bru Figueres el10 de desembre de 1795^^, i va fer un codicil davant del mateix notari el 16 de desembre de 1795^^ En el testament nomena marmessors els seus cosins, Joan i Manuel de Ferran, va deixar a ses germanes Bernata i Maria-Antònia, 25 lliures a cadascuna; va fer hereu universal son germà Joaquim, però mort aquest els seus béns s'han de repartir a parts iguals entre Jaume, Marianna i Francesca-Antònia Anglès, fills de Joaquim. Al codicil fa marmessors son germà Joaquim i Antoni Queralt de Melcior, i afegeix per a ses germanes 15 lliures més a cadascuna. No li coneixem descendència. Maria-Antònia Anglès i Prima Maridà el 23 d'agost de 1757^^ ^ ^ l'ermita del Remei, amb Francesc-Tomàs Caballero i Delfín, fill del noble Juan Caballero i de Maria-Bernata Delfín.''® D'aquest matrimoni només coneixem dues filles: Joaquima i Isabel. L'any 1796 ja és viuda i juntament amb sa germana Bernata, domiciliades totes dues a Alcanar; amb Bernata Sancho, domiciliada a Tortosa; amb Mn. Francesc Esteller, prevere, domiciliataValència; amb Josepa Ulldemolins, domiciliadaaAlcanar, i Joan-Antoni Sancho, també domiciliat a Alcanar, venen a Dídac Reverter dos garroferars, l'un a la partida de la Martinenca, aleshores terme d'Amposta, i l'altre al camí de Vinaròs, els quals havien heretat de Maria-Teresa Vivencio, viuda de Francesc Navès, per un valor de 800 lliures, de les quals 300 són per pagar el mateix Dídac, ja que els les havia deixat pel judici que van tenir a la Reial Audiència contra els consorts, Josep Reverter i Teresa Fibla; 200 per a la construcció del camaril que s'havia de fer a l'ermita, per a Ntra. Sra. del Remei, segons va manar al seu testament l'esmentat Francesc Navès; 130 per pagar els hereus dels cònjuges ja difunts, Baptista Gil i Antònia Reverter, i les 170 restants perquè el mateix Dídac Reverter se n'encarregue de "redimir i quitar un censal", que entre tots paguen al cabiscol de la catedral de Tortosa, el qual abans corresponia al matrimoni, Francesc Navès i Maria-Teresa Vivencio^^. Maria-Bernata Anglès i Prima No li coneixem marit. La seua mare, en el testament, diu que és fadrina i per això li dóna de millores la casa del carrer de Càlig, a condició que, si mor sense fills, la casa esmentada casa ha de fer cap a Joaquima Caballero i Anglès. Redactà el testament el 13 d'abril de 1799 davant del notari Bru Figueres.^^ Més tard, el 27 de setembre de 1813 va fer un codicil davant del mateix notari^^ i un altre el 30 de juliol de 181723. En el testament nomena marmessors el rector i el vicari que ho siguen, en ei moment de la seua mort. Va deixar al seu fillol, Francesc Prima i Fibla, 10 lliures; a l'hospital de la vila, dos llençols; a ses nebodes Bernata i MariaFrancesca (Reinart, Regnart 0 Reguart), filles de Francesc i Isabel Caballero i Anglès, residents aTortosa, i a sa nebodanéta Maria-Francesca Costas, filla de Nicolau i Joaquima Caballero i Anglès, totes les joies d'or i plata i la roba. Va nomenar hereves universals ses nebodes, Joaquima Caballero i Isabel Caballero, millorant a aquesta última amb un hort al camí de Càlig, anomenat "lo Forrellat", ja que Joaquima ja tenia per part dels seus avis la casa del carrer de Càlig. Tot això a condició que ni elles ni els seus fills ho poguessen vendre, però sí els néts. Al primer codicil especifica com es reparteixen les deixes: 115 Joan Roig Vidal A Joaquima Cavallero; Un garroíeral i malesa, a la partida del mas d'en Gales, al terme d'Alcanar. Un hort, anomenat "lo Reclot", al camí de la Martorella, al terme d'Alcanar. Un hort, a la partida de la Tàpia, al terme d'Alcanar A Isabel Cavallero; Un garroferal, a la partida de les Cases d'Alcanar, que-segons explica-per dins va la nova carretera reial, al terme d'Alcanar Un hort, a la partida del camí de Càlig anomenat "lo Forrellat", al terme d'Alcanar Un hort, a la partida del camí de Vinaròs i camí que va a la Martorella anomenat "lo Reclot", al terme d'Alcanar Heretat d'oliveres, a la partida de la Caragola, al terme d'Alcanar ELS FILLS DE JOAQUIM ANGLÈS I DE FERRAN Marianna Anglès i Grau Estava casada amb Josep-Esteve d'Abària, natural de Móra d'Ebre, fill d'Alexandre d'Abària i Rosa Saloni, amb qui va establir capítols matrimonials, davant del notari Josep Serrano d'Aparicio, el 18 de maig de 17852^ Va atorgar testament el 4 de gener de 1827, davant del notari Joan Baptista Serrano, i fou publicat el 27 del mateix mes i any^^. Pel que es veu, no va tenir descendència, ja que les deixes les fa a la família i nomena hereu universal son nebot, Joaquim-Ramon de Sunyer i Anglès. Hem transcrit el testament, en l'apèndix documental, perquè creiem que és força interessant ja que aporta molta informació sobre el costum de com era un enterrament d'aquesta mena, les deixes que fa i també els personatges que hi intervenen, alguns de la noblesa forana, així com de persones de pes de la vida canareva de l'època, d'alguns aspectes de la vila i alguna partida del terme. També de les devocions familiars. 116 Hem de pensar que la capella dels Dolors era la de Sant Ramon de Penyafort, de Ntra. Sra. de Loreto i Sant Sebastià, que era la que els Anglès n'eren els patrons pel benifet que ja hem esmentat, fundat per Mn. Sebastià Anglès, oncle patern de l'avi de la testadora. Al recer de Marianna, va venir a viure a casa d'ella, a Alcanar, sa cunyada Josepa d'Abària i Saloni, fadrina, la qual va redactar el seu testament el 3 de febrer de 1817, en el qual anomena usufructuària l'esmentada Marianna Anglès i hereva, quan aquesta moriga sa neboda, Rosa de Montagut i d'Abària, muller de Vicent Cuello, advocat de Tortosa^s. Jaume Anglès i Grau Es va casar amb Llorença Matutano i de Pedró, oriünda de l'Anglesola (Aragó), filla de Mariano i Maria de Pedró. Va ser l'hereu universal de son pare. Li coneixem una filla: Marianna. L'any 1792 el trobem com a síndic procurador general, que juntament amb el batlle ordinari d'Alcanar, Josep Garriga, nomenen procuradors seus Jaume de Pons i Esteve-Fèlix Blanch, causídics de Barcelona perquè els represente a la Reial Audiència, a la Sala Criminal, per una causa contra Dídac Reverter, essent-ne testimonis Joaquim-lgnasi Aiguavives, estudiant de lleis, i Tadeu Traginer, apotecari^^. El dia 20 de març de 1796, el seu pare li fa donació d'unes sorts que posseeix al terme d'Amposta, a la partida de la Colla, tocant al riu Ebre, al costat de la bassa d'en Bedòs^®. Va redactar l'últim testament que li coneixem, juntament amb la seva muller, el 17 de desembre de 1799, a casa seua al carrer dels Arcs, pel qual fan hereva universal a sa filla Marianna, que és l'única que van tenir, ja que Llorença en el seu últim codicil així ho explica. Es reserven l'usdefruit per al supervivent encara que es torne Els nobles d'Alcanar al segle XVIII a casar, però això sí, ha de passar l'herència a la filla comuna. La seva viuda, Llorença, el 22 de maig de 1816 va establir capítols matrimonials amb Francisco de Paula Exea, tinent coronel dels Reials Exèrcits, fill de Ramon de Exea i Ana Ros, els tres últims de Cartagena^®. El dia 6 de març de 1817, Llorença va redactar un codicil, a casa seua del carrer del Vall, davant del notari Damas Mont-ros, en què confirma que s'haviacasat en segones núpcies amb Francesc de Paula Exea, i explica que només té una filla que és Marianna Anglès i Matutano i que, com van acordar amb el seu primer marit, mana fundar un benifet en honor a Ntra. Sra. dels Dolors, sant Jaume i sant Llorenç, al mateix altar dels Dolors, que l'havia d'exercir algun fill del notari Bru Figueres, que després el patronat passés al familiar més proper al seu primer marit i que, si no el podia exercir algun fill de Bru figueres, passaria al prevere més pobre d'Alcanar. També va manar fer un vestit de vellut de seda, un mantell de seda amb randa i una diadema de plata per a Ntra. Sra. dels Dolors. Tot a canvi de fer cent misses anuals per bé de l'ànima de son sogre i del seu primer marit. Aquest codicil es va publicar l'I d'abril de 1817^°. Francesca-Antònia Anglès i Grau Va casar-se amb I\/larià de Sunyer, fill del matrimoni. Lluís de Sunyer i Teresa de Soler, de Gandesa, amb qui va establir capítols matrimonials el 27 de maig de 1793, davant del notari Bru Figueres^^, com a procurador de la núvia va actuar de doctor en dret Andreu Chavalera, d'Alcanar, i del nuvi, el notari Josep Manyà, de Gandesa. El nuvi va aportar tot el que havia rebut de l'herència de son pare, el qual havia atorgat testament davant del notari Pau Serrano, de Gandesa, publicat el 10 de novembre de 1792, tot i que la viuda es reserva l'usdefruit, però a canvi de viure amb el nou matrimoni, accedeix a quedarse només amb la meitat d'aquest usdefruit. La núvia va aportar un dot de 5.000 lliures, de les quals 2.078, amb diners d'or i plata, i les 2.922 restants en béns immobles, que són: Un hort de cinc barcelles a Ulldecona, a la partida del camí d'Alcanar, valorat en 480 lliures. Un altre hort a Ulldecona, a la partida anomenada del camí del castell o forn dels cànters, valorat en 170 lliures. Un altre hort d'un jornal a Ulldecona, a la partida del pont del garrofer, valorat en 400 lliures. Un altre hort a Ulldecona, a la partida del pont de Godall, estimat en 500 lliures^^. Dues heretats de vinya i terra de pa a Ulldecona, a la partida de la Millana, que van adquirir per la compra a carta de gràcia a Isidre Millan, pel preu de 317 lliures. La meitat d'una vinya a Vinaròs, a la partida de les salines, vora mar, tocant al barranc d'en Jaume, la qual havien comprat a carta de gràcia, per 300 lliures. Una casa a Vinaròs, al carrer o raval d'Ulldecona, que van comprar a carta de gràcia, per 400 lliures. Un hort a Ulldecona, a la partida del banyador, que van comprar a Domènec Grau per 150 lliures. Dues calaixeres, roba blanca i de color, joiells, i deu lliures que les hi ha de donar l'hereu en faltar els seus pares. El nuvi va correspondre amb un escreix de 2,000 lliures. D'aquest matrimoni, en 11 coneixem els següents fills: Lluís, Marianna i JoaquimRamon. El seu marit, quan va fer testament el 31 de maig de 1828, davant del notari Bru Figueres, ja era viudo. Ell va fer hereu universal son fill Joaquim-Ramon3^ g quj mana que ha de donar la casa i el patrimoni de Gandesa a un dels fills mascles, al que ell crega. 117 Joan Roig Vidal A Lluís, el trobem, el 1816, com a estudiant resident a Gandesa^", Mariana i Joaquim-Ramon es van casar amb dos germans. Marianna, amb Llorenç de Casa dels üunyer al carrer del camí d e Còlig, c a n t o n a d a o m b el carrer d e Mn, Sebastiò Anglès. Aquesta cosa havia estat propietat d e Marianna Anglès. Escut d'armes situdt ddit d e Id p o r t a l a d a d e la casa dels " d e Sunyer", q u e podria haver estat dels "Anglès""*. il8 Magrinyà, i Joaquim-Ramon, amb Àngela de Magrinyà, fills d'Antoni i de Rafaela Jardí, de Falset^^. El 22 de març de 1821, Marianna i Llorenç redactaren capítols matrimonials davant del notari Bru Figueres. El nuvi va aportar trenta mil lliures catalanes i la núvia dotze mil de la mateixa moneda, el nuvi la va correspondre amb un creix de tres mil lliures catalanes. També van estipular que, si no s'avenien en el matrimoni, el nuvi li cedia les possessions que tenia a la vila de Constantí, a la vila de Matret (sic) i les possessions a la vila de Gandesa^^. El mateix any ja els havien redactat Joaquim-Ramon i Àngela, davant del notari Rafael Serrano, de Tivissa. La núvia aportà un dot de dotze mil lliures catalanes^^. FILLS DE JAUME ANGLÈS I GRAU Marianna d'Anglès i Matutano Primer va establir capítols amb el castellonenc Francesc de Tirado i Sangüesa, l'I de febrer de 18062^ fill de Miquel Tirado i MariaSangüesa^", però no s'hi devia casar, ja que el 1810 fa fer uns altres capítols amb el benicarlando, Manuel Miquel de Polo, fill de Joaquim Miquel i Maria-Manuela de Polo, en quèon posa que encara és donzella^^ Per redactar aquests capítols, els pares del nuvi, que tot i ser de Benicarló diuen que resideixen a la ciutat de Peníscola, van fer poders davant del notari Vicent Llaudís a l'advocat Josep-Antoni Bayarri, perquè els representés a la vila d'Alcanar. El nuvi aportà: Una masia anomenada de Pulpis, a la partida de Santa Magdalena de Pulpis, llavors terme d'Alcalà de Xivert. Una masia anomenada Carchet, al terme de la vila de les Useres. Una masia anomenada la Figuera, també a Useres. Una masia anomenada de Foies, al terme de Benassal. Els nobles d'Alcanar al segle XVIÍI Una masia anomenada d'en Mancho o Maucho, al terme de Lucena. Dos forns de pa a Castelló de ta Plana. Vint-i-cinc cases, que tenen llogades a Castelló de la Plana, al carrer de Dalt, al costat d'un dels forns esmentats. Una heretat amb casa, alquerla, bassa I altres edificis, a la partida del Lidon, al terme de Castelló de la Plana. Un molí fariner, amb dues moles, a la vora del riu de la Sénia, anomenat molí de l'Om, al terme de la vila d'Ulldecona. Un censal de sis-centes lliures, que els correspon Lluís Mont-ros d'Ulldecona. Una heretat d'oliveres, al terme d'Ulldecona. Una casa, al carrer de l'Abadia, a la vila de Benicarló. La meitat d'una casa i celler, a la raval de Peníscola, a la vila de Benicarló. Una heretat d'horta amb dues sénies i una era, situada al camí de Peníscola, al terme de la vila de Benicarló. Una heretat de vinya, a la partida de Sant Gregori, al terme de Benicarló. Una heretat de vinya i garrofers, a la partida del !\/lacabeu, al terme de Benicarló. Una heretat de vinya anomenada la Servellona, partida del Barranquet, al terme de Benicarló. Una vinya, a la partida de les Solades, al terme de Benicarló, camí de Peníscola, anomenada de Lluís. Un garroferal i paridor, a la partida del Boveral, al terme de Benicarló. Un garroferal anomenat el Caus de Tortosa, al terme de Benicarló. Una casa amb sa cotxera, a la raval del Cementen, a la vila de Benicarló. Una heretat d'horta amb sénia, a la partida Merceres, al terme de Peníscola. Cinc-cents "pessos" de plata "labrada", herència de son oncle Feliclo. Cinc mil "pessos" en metàlic. També, quan morga son pare, per ser el primogènit, heretarà tots el béns vinculats de son pare i dels oncles. La núvia aportà, mitjançant sa mare; Heretat anomenada Tllla, a la ribera de l'Ebre, al costat de Josep Balada, al terme de la ciutat de Tortosa"^. Terres de vinya i casa, del al barranc de Nicolau Costas a la part de la Ràpita, al terme de la vila d'Amposta, Una heretat d'olivar, a la partida del Povet de Valldepins, al terme d'Ulldecona. Un garroferal, i una sénia, a la partida de la Devesa, al terme de la vila de Vinaròs. També aporta l'herència de son pare, negocis i compres a carta de gràcia.Tot i respectant l'usdefruit de sa mare Llorença Matutano. ELS BÒRIA Rafael de Bòría i Cartes Era causídic i ens íia arribat a fer pensar que podia ser nobie, perquè, en tota la documentaciótrobada, surtambei"de",tot i que era fill de llaurador, Vicent, i Teresa Cartes. El 1797 el trobem exercint el càrrec de batlle ordinari d'Alcanar/^ Estava casat amb Agustina Matamoros. D'aquest matrimoni, en coneixem diversos fills: Bru, Rosa, Pau-Antoni, Paula, Josepa i Maria-Teresa. Bru Bòria va ser oficial de la comptadoria de Catalunya, resident a Barcelona,"" i més tard oficial comptable de rendes i arbitris d'amortització de Girona."^ Rosa Bòria es va casar amb el cirurgià Felip Trullet. A Pau-Antoni, li desconeixem l'ofici. Paula Bòria era muller de Baptista Sans. A Josepa Bòria, la trobem com a soltera el 1823."^ Maria-Teresa Bòria casada amb el notari Bru-Gil Figueres"^ Tots molt ben acomodats, però de mo119 Joan Roig Vidal ment no hem pogut provar la seua pertinença a la noblesa. ELS CABALLERO Juan Caballero lllanes Enríquez de Guzman El primer d'aquesía família que trobem domiciliat a Alcanar és Juan Caballero, fill de Sebastiàn-Rodrigo Caballero"*^, cavaller de Santiago"^. Juan havia estat sergent major de Tortosa, era natural de Cadis i estava casat amb Maria-Bernata Delfín, natural de Longon, ltàlia^°. Suposem que devien fixar la seua residència a Alcanar per l'amistat que devia tenir amb els germans Benet i Carles Prima i Vinyals, d'ascendència canareva. Benet va ser alcalde major de Tortosa i, a Carles, l'arxiduc li va confiscar tots els béns^^. Per Caso pairal dels Caballero, segons Joan Bta. Belfrcn i ríeverter, en aquesta coso s'entrova, mitjonçant una escalinata, pel portal del primer pis. q u e ara té un balcó, q u e sobresurt d e la f a ç o n a . tant, a tots aquests personatges els devien unir les idees felipistes, a part de les polítiques de matrimonis. La casa pairal dels Caballero és l'edifici que tothom coneix com el "palacio", que a les hores estava situat a extramurs^^. Del matrimoni Juan Caballero i TeresaBernata Delfín coneixem el següents fills: Tomàs, Agustí, Pere-Lluís, Francesca, Teresa-Margarida, Estanislau, Raimunda i Josep. ELS FILLS DE JUAN CABALLERO Francesc-Tomàs Caballero i Delfín Comja hem dit anteriorment, es va casar amb Maria-Antònia Anglès i Prima Sabem, perquè ho especifica en el seu testament, que havien fet capítols matrimonials davant del notari Vicent Gibert, de Vinaròs, i que havia correspost amb dues-centes lliures d'escreix. D'aquest matrimoni només coneixem dues filles: Joaquima i Isabel. Francesc-Tomàs va redactar el testament el 23 de gener de 1785 davant del notari Ramon Mont-ros^^, va demanar ser enterrat a l'església parroquial de Sant Miquel d'Alcanar, va nomenar marmessors sos germans, Agustí i Pere-Lluís, i la seua muller, a la qual va fer usufructuària de la meitat dels seus béns. Deixà a sa filla Joaquima cent lliures que les hi havia deixat en herència el seu avi i pare respectiu, Juan Caballero. Descendents de: Juan Caballero lllanes Enríquez i de Guzmàn Juan Maria-Bernarda Caballaro Illanas Enríquez: DetFín I da Guimén Thomès ^j^-j Marta-Antón la Cabaharo = d'Anglès i Dalffn I Prima Mn. AguMÍ Caballero I Dairin 4-xaiia ^ GDS V«i*6 5 0 - MABSHALl SVSIEU - Wp ii 120 Pare-Lluis Caballaro I Dalfín TharaaS'Maroartt* Caballaro I Dalfin ti'9i Joan Baptista de Glneí I Martorell I Bonet Estantalau Caballero I Delfín Ratmunda Caballero : I OelTin -UM , Bonaventura Vidal I Güerén Joaep Caballaro I Dalfin Els nobles d'Alcanar al segle XVIII Descendents de: Thomàs Caballero i Delfín Thomès -,- Marla-Antúnla Caballero ==p d'Anglès I Delfín I Prima Isabel Francesc Caballero = Regnart 1 Anglès Joaquim» Nicolau Caballero à p Cosias I Anglès I Soler Maria-Francesca Bernardino Costas = Mu^oz 1 Caballero I Ras Josep-Ramon N. Costas = Agramunt i Caballero Joan Costas ) Caballero Francesc-Tomàs Josefa Costas = Ballester i Caballero Bernata Joaquim Maria-Francesca Regnart = Afberní Regnart 1 Caballero I Romeu (Caballero [>olors Regnart I Caballero Perc-Uuís Regnart i Caballero I • MMISHALL SYSTEM -1 La resta de béns els deixà a parts iguals a ses filles, Joaquima i Isabel, tot i nomenant tutors i curadors de ses filles els marmessors esmentats anteriorment i son cunyat, Joaquim Anglès. Aquest testament fou redactat a casa seua, la que diu que tenia davant del camí que anava a la vila de Vinaròs, o siga com ja hem dit al "palacio". Agustí Caballero i Delfín El trobem com a marmessor del testament de son germà Tomàs. Va escollir la vida eclesiàstica, que va exercir com a prevere beneficiat de l'església de Cantavella. Era el patró d'una capellania a Cadis fundada per Vicente Enríquez. Aquesta capellania, una vegada mort Agustí el 1808, fou reclamada per iVlarianna de Giner, el seu marit, Joaquim de Ferran, Joaquima Caballero i el seu marit, Nicolau Costas, els quals, com a nous patrons, la volien adjudicar a son nebot i fill respectiu Josep-Ramon Costas i Caballero, que llavors era estudiant a Tortosa i tenia 18 anys, argumentant que era descendent de Rodrigo Caballero^". Agustí va redactar testament el dia 18 de juliol de 1800 davant del notari Damas Mont-ros, d'Ulldecona, el qual fou publicat el 12 de febrer de 1808.55 Va fer hereva universal sa neboda i fillola, Joana de Giner i Caballero, d'Ulldecona, però aquesta no volia ser l'hereva i llavors va fer l'altra neboda, Marianna de Giner i Caballero. Tot i així va deixar 100 lliures a cadascuna de ses nebodes Joaquima i Isabel Caballero, i usuf ructuària d'un hort la seua criada Josepa Roca, muller d'Andreu Alfara, d'Alcanar. Foren testimonis de la publicació Rafael de Bòria i Cartes, causídic d'Alcanar, i el doctor en medicina, Pere Espinosa, habitant d'Ulldecona. La seua hereva no va tardar gaire a vendre alguna propietat heretada, ja que el 5 d'octubre de 1808 ven la finca de la Solana a Miquel Chavalera, llaurador hisendat, d'Alcanar55. Pere-Lluís Caballero i Delfín Sabem que fou marmessor del testament de son germà Tomàs. Va fer la carrera militar, era capità del regiment de cavalleriade Santiago. El 1781, va rebre poders de sa germana, TeresaMargarida per demanar comptes de les possessions que tenien a Itàlia, a Domingo Gaspari, col·lector de '1os Reales Fondos de los Reinos de Espaha y Sicilià".5^ Francesca Caballero i Delfín Estigué casada amb Francesc d'Abària i Simó, morí abans que ell i tal volta de part. El seu únic fill, Faust-Ramon, no arribà a la plenitud de la vida i morí sense descendència^s. 121 Joan Roig Vidal Teresa-Margarida Caballero i Delfín Segons els capítols matrimonials, va nàixer a Tortosa. Es va casar amb Joan Baptista de Giner i IViartorell i Bonet, cavaller d'Ulldecona. Els esmentats capítols els redactaren el 28 de desembre de 1746^^ davant del notari ulldeconenc, Josep Domènech i Ferrer, però a Alcanar, on residia la núvia. El nuvi, va aportar al matrimoni, entre béns mobles, immobles i cafissos de, blat, un valor de 4.000 lliures. Els pares de la núvia van aportar al matrimoni 1.000 lliures, entre joies, plata, joiells i roba. El nuvi hi correspongué amb un escreix de 500 lliures. Ella feia constar ser menor de 21 anys i major de 15. D'aquest matrimoni, en coneixem tretze fills: Raimunda, Francesc-Antoni, IVlarianna, Francesca, Paula, Maria-Antònia, Dorotea, Ignasi, Teresa-Maria, Bernata, Fulgència, Maria-Bernata i Joana^° Teresa-Margarida tenia possessions, que havia rebut de sa mare, a Porto Longon de l'illa d'Elba altàlia.e^ Morí d'un atac d'apoplexia i, com que va ser una mort sobtada, no va fer testament. Fou soterrada al vas propi, a l'església parroquial d'Ulldecona, davant la capella dels Sants Màrtirs l'11 d'agost de 1791.S2 Estanislau Caballero i Delfín Sabem que son germà, Mn. Agustí, li va deixar 38 pesos, que eren de l'herència de son pare. Raimunda Caballero i Delfín Va nàixer a Tortosa el 6 de juliol d e l 738. Es va casar amb Bonaventura Vidal el 21 de maig de 1764 a Torreblanca Els seus descendents són els marquesos de Villores,^^ descendents dels Salvador de la vila de Sant Mateu, els quals ho eren de Pasqual Antolí i de Ferran, d'Ulldecona, i de IsabelMaria de Borràs i Sans, de Benicarló.^'^ . 122 Josep Caballero i Delfín Va fer la carrera militar i era capità del regiment d'infanteria de Sòria. Sa mare va reclamar el seu sou quan ja era difunt el 18 d'agost de 1774.65 ELS FILLS DE FRANCESC-TOMÀS CABALLERO I DELFÍN Joaquima Caballero i Anglès Va establir capítols matrimonials el 4 de febrer de 1786®®, davant del notari Pere Foguet, de Tortosa, amb Nicolau Costas i Soler, advocat de Calella, que havia vingut com a encarregat de les obres de Sant Carles de la Ràpita, en temps de Carles El 17 de setembre de 1814, juntament amb el seu marit, va fer poders a Fèlix Buch, comerciant aveïnat a Sevilla, perquè els representés davant Juan Pérez de Mature, escrivent al Jutjat de Lletres d'aquella ciutat, on hi havia pendents unes actuacions de part de l'hospital de la "Real Casa de la Santa Carldadde Nuestro SenorJesucrístd' sobre la possessió dels béns rendes i finques del "Mayorazgo" que va fundar Sebastiàn Caballero Enríquez de Guzmàn, comanador que fou de Aguilarejos de l'orde de Santiago, i per haver mort el marquès del Pedroso sense descendència. Ells reclamen que, en el seu testament, Sebastiàn Caballero, va manar repartir en tres part l'herència, dues per als familiars pobres i la seva muller Petroniia de Saldívar, i l'altra part per a l'esmentat Reial Hospital. Per tant, ells reclamen una tercera part per ser, Joaquima,, néta. de Juan Caballero, germà de l'esmentat Sebastià®®. Aquest "Mayorazgd' també el torna a reclarnar son fill Tomàs el 1830®^. D'aquest matrimoni, en .coneixem quatre fills: Maria-Francesca, Joan Baptista,. Josep--Ramon ITomàs. : .• • ., Va atorgar testament el 10 de setembre de 1828-davant-del notari Bru-Gil Figue- Els nobles d'Alcanar al segle XVIII res/° Foren marmessors els seus tres fills mascles. Va deixar: A Josep-Ramon, la casa del carrer de Càlig, que havia heretat de sa tia MariaBernata Anglès i Prinna, a condició de donar habitació a son fill i germà, respectivament, Joan Baptista, sempre que vingués a la vila d'Alcanar. A Tomàs, li va deixar la casa palau amb tots els annexos, a condició de donar habitació a sa filla i germana, MariaFrancesca, quan vingués a la vila esmentada. A Josep-Ramon i Tomàs, totes les terres que té a la partida del Codonyol. A Maria-Francesca, tota la roba blanca i de color. Com que ja havia designat algunes deixes en concret, la resta que, pel que explica eren els dos terços, els reparteix així: un terç pera Josep-Ramon i Tomàs i l'altre terç per a Joan Baptista i Maria-Francesca, a condició que mai no puguen hipotecar les deixes que han rebut de part dels seus pares. Pel que fa als seu fills, podem dir que: Maria-Francesca Costas va establir capítols matrimonials davant del notari Bru Figueres, el 7 de gener de 1820, amb Bernardino Munoz,''^ cavaller de la reial orde de "San Hermenegildo", tinent coronel agregat de l'estat major de la plaça de la ciutat de València, resident a Sant Carles de la Ràpita, fill de José Munoz i Manuela Ras, de Valladolid. L'any 1828 ja era viuda, perquè va atorgar poders a Francesc de Paula Aragonès, de Tortosa, per cobrar les pagues de viduïtat.^^ Josep-Ramon Costas es va casar el 1829" amb Narcisa Agramunt, filla de Felip Agramunt 1 Maria-Rita Agramunt, cònjuges de Sant Mateu.^^ Joan Costas va ser canonge de la seu tortosina. És pel seu testament, passat a la comptaduria d'hipoteques de Tortosa, que sabem qui eren els seus germans.^^ Francesc-Tomàs Costas estava casat amb Josepa Ballester.^^ Francesc-Tomàs també va reclamar el 1828, el "Mayorazgo" fundat per Sebastiàn Caballero Enríquez de Guzmàn,^^ que ja hem esmentat anteriorment. Isabel Caballero i Anglès Es va casar amb Francesc Regnart, advocat de Tortosa. Devia fer-ho a disgust de sa mare, ja que el 1790 fa poders a Joan Cuello, notari de Tortosa, perquè la represento en les exigències que pensa fer a sa mare per no haver-li donat allò que li corresponia en casar-se." D'aquest matrimoni, en coneixem quatre fills: Bernata, Maria-Francesca, Dolors i Pere-Lluís. El 1817 va vendre, per dues-centes vint lliures moneda de plata valenciana, a Joaquim-lgnasi Aiguavives i Fibla, el qual era cosí prim seu, una heretat d'horta a la partida de la Caragola, anomenada la Piqueta." Hem traduït del castellà la descripció de l'heretat perquè creiem que dóna una informació prou detallada del lloc i que qualsevol persona d'Alcanar pot identificar: "Afronta a cerç amb l'hort que anomenen la Solana, que és de sa germana Joaquima i de Nicolau Costas, I Miquel Chavalera, mitjançant camí, aquest hort de la Solana -explica- que abans havia estat de son oncle Mn. Agustí Caballero, al mar amb un hort dels hereus de Jaume Anglès i Grau, el qual havia estat de son oncle Estanislau Caballero, a ponent amb Marianna Fibla, tia del comprador, mijançant el camí anomenat de la Caragola, i un hort de !\/lauro Sancho de Felip, i a llevant amb el Verger dels consorts Nicolau Costas i Joaquima Caballero, que abans havia estat de son oncle Mn. Agustí, i amb els terrenys 123 Joan Roig Vidal dels hereus del Palau que havia estat de son avi Juan Caballero." Isabel va redactar el seu testament el 24 d'octubre de 1831 davant del notari Joan Baptista Serrano.2° Per aquest testament sabem que sa filla Bernata estava casada amb el cavaller tortosí Joaquim Alberni i Romeu, sotstinent del regiment d'infanteria lleugera de Girona.^"' ELS PRIMA Al segle XVIII d'Alcanar trobem dos germans, Benet i Carles Prima i Vinyals, fills del Dr. en dret, Carles Prima, i de Josepa Vinyals i Jover, sense els quals no s'entendria la historiografia de l'Alcanar del segle XVIII, ja que se'ls atribueix la pressió feta perquè el poble d'Alcanar abracés la causa de Felip V. La seua importància rau en això, però de moment no els podem catalogar com a nobles perquè no hem trobat els títols que els permetien entrar en aquest estament. Benet Prima i Vinyals "Se graduo de Doctor en Leyes en la Universidad de Gandia en 1718. Fué Alcalde Mayor de Tortosa y Teniente de corregidor una porción de ahos y desempeiïó otros altos cargos. "^^ En un document sobre el pupil·latge de Francesca Verge, fet el 9 d'octubre de 1723, el notari l'anomena "nobilem".^^ Era fill del canareu Carles Prima, doctor en dret, i Josepa Vinyals. Estava casat amb Antònia Reverter. D'aquest matrimoni, en coneixem dues filles, que potser per això no li continuà la nissaga: Teresa i Josepa. Teresa maridà amb el jurista Josep Sancho i Reverter, fill del també jurista Josep Sancho i Crescència Reverter. Josepa fou la segona muller del cavaller Jeroni Anglès i Pastor. 124 Carles Prima i Vinyals Era doctor en dret, germà de l'anterior. Es va casar amb Josepa Queralt i Fibla, filla del també-felipista doctor en medicina Damià i de. Maria Fibla. Li coneixem dos fill: Francesc i Agnès. Francesc havia nascut a Vinaròs al 1708, també era doctor en dret i es va casar amb Anna Alarte i Trias. Fou batlle d'Alcanar el 1768. ANNEX DOCUMENTAL En aquest annex hem posat l'armadura de cavaller de Jeroni Anglès i Pastor, ]a que és l'única que hem trobat de tota la comarca i creiem que és força interessant. També henn inclòs dos testaments: un, de Josepa Prima i Reverter, i l'altre, de Marianna Anglès i Grau, perquè, juntament amb l'armadura de cavaller esmentada, ens dóna força informació dels lligams entre les famílies benestants de la vila d'Alcanar i comarques de l'Ebre i del nord de Castelló. Armadura del cavaller Jeroni Anglès i Pastor»'': "En nombre de Dios nuestro sefíor todo poderoso y de la serenissima y Bieneventurada siempre Virgen Maria santisima Rey na de los An geles y senora nuestra y del Bienaventurado Apòstol Santiago, patron luz y espejo de las Espanas, en la presente Fidelissima Villa de Alcanar del Principado de Cathaluiïa, Corregimiento de la Ciudad de Tortosa, y en las casa de la Residència del Noble sehor D". Juan Cavallero citas extremuros de dícha presente Villa, a los veintinueve dias del presente y cadente mes de setiembre, ano contada del nacimiento de nuestro sefíor Jesuchristo. mil setecientos treinta y nueve. En presencia de dicho noble sefíor Dn. Juan Cavallero, y de muchos cavalieros, y otros personados del Els nobles d'Alcanar al segle XVIII mayor distintiva de dicha presente villa y otras de su vecindad y ante mi el Es"°. Y testigos infraescritos parecio ei senor Geronimo Angles y Pastor Domiciiiado en ia mesma, y presento a dicho Noble senar D". Juan Cavaliera un Real Despaciío de S Mag" ei Senar D". Plieiipe Quinta Rey de las Espanas (que Dios ...) firmada de su Real mano, y referendado del senor D". Yniga de Torres y Oliveria su secretaria, Dada en ei Rl. Sitia de S". lidefonsa a las once dias del presente cadente mes de setiembre cometida a dicho noble senar D". Juan Cavaliera, para que le arme cavaliero camo en dicha Rl. Prevision se contiene, ei tenor de ia qual ( de que yo infraescrita Es"°. certifico, y doy fe) es camo se sigue = El Rey - Noble y Amada D". Juan Cavaliero; Por quanto ha venida en condezender con la instància de Geronimo Angles y Pastor de armarie cavaliera, condecarandoie con ei cingulo militar, y cancederie el Privilegio de tai para si, ysus sucesores. Por tanta en virtud de la presente, os doy amplia y plena comission, y facuitad, para que usanda de mlRI. Authoridad, armeis cavaliera al dicho Geronimo Angles y Pastar, dandole el cingulo militar, y cancediendale tadas ia insignias militares que en semejantes casos se han han acostumbrado. Y de haver cumpiido con esta saiemnidad me remitais testimonia authentica por mana de mi infraescrita secretaria, para que se le expida ei Privilegio de ia referida merced. Fecha en S". lidefonsa a onze de setiembre de mil setecientos treinta y nueve.= Yo el Rey. = Por mand°. del Rey nuestro seriar = D". Diego de Torres y Olivario.= Comission a D". Juan Cavaliero para que arme cavaliero a Geronimo Angles y Pastar = Refrend'^. setenta y cinca R^.U".= secretaria quince R^. = Y assi presentada vista, y entendida por dicho D". Juan Cavaliero, el espressado Geronimo Angles y Pastor pidio, y requirio a dicho seiïor comissionada ia abedezca y cumpia coma en dicha Rl. Provision se contiene. El dicho seiïor D". Juan Cavaliera ia tomo en sus manas, la beso, y pusa sabre su cabeza descubierta y dixo que estava promto a obedezer y cumplir la que s. rl. Mag^. Se servia mandar, con elacatamiento, honor, reverencia y respeto que devia, y era obligada can ia carta de su Rey y senar natural e incontinente el expresado Geronimo Angles y Pastor, estando en un salen de las susadichas casas, presentes muchas cavalleras, ypersonas de la mayor graduacion que sejuntaran eligiaynombró en Padrines a D". Joseph de Ferran y D". Carles de Ferran, hermanos, cavalleras damiciliados en ia villa de Ulldecona, de d'^°. Principada y Correg'°. haiiadas ai presente en las sussad^. casas y salon, los quales fueron con el expresado Geronimo Angles y Pastar ante dicho senar D". Juan Cavaliera, quien manda a d'. Padrines en virtud de la antedicha Real Provision, cinan una espada el dicho Geronimo Angles y Pastor, y le calze cada una de eilos una espuela. Yassifecho, yen esta conformidad executada ei mesma Geronimo Angles y Pastar saco la espada desnuda, y el expressada seriar D". Juan Cavaliero le dixo por tres vezes con alta, e, inteiigible voz al sussadicho Geronimo Angles y Pastar puesta de rodilias ante dicho seriar D". Juan Cavaliera comissaria de dicha Rl. Provision respandio; siquiero; quien rezibia juramenta à Dios A/™. Senor, y sus santes quatro Evangelias en la devida forma de derecho del citada Geronimo Angles y Pastar y pregunto: si moriria por ia fee de Jesuchrista nuestro sefíor, y por el Rey y seiïor natura! de su Pàtria, a que ei citada Geronimo Angles y Pastor respandio mediante el sussadicho juramenta Que si moriria cama dicho es por la fee de Jesuchrista, nuestro senar, y par el Rey y seriar natural de su Pàtria. E, dicho noble 125 Joan Roig Vidal senor dixo; En virtud de la Real autoridad a mi comunicada, yo os armo cavallero a vos Geronimo Angles y Pastor con todas las libertades, prerrogatives, immunidades, exemciones, Potestades y facultades que en semejantes casos se acostumaran y, tomando la espada dicho D". Juan Cavallero demano del expressada Geronimo Angles y Pastor, le dio con esta tres golpes en la cabeza, y dixo por tres veces: Dics os tiaga buen cavallero, y el senor Santiago os dexe cumplir lo que haveis prometido e incontinente dicho seUorD". Juan Cavallero enbaynó la espada al expressado Geronimo Angles y Pastor, con que se dio fin a dicho acto y armadura. E dicho Geronimo Angles y Pastor pidio a mi el infraescrito Es"°. se lo de por testimonio. E yo el Es"°. infraescrito que con los testigos abaxo nombrados presento fui a todo lo que d°. este doy el presento firmada de sus nombres a los quales doyfee que conozco, siendo en ello presentes por testigos el Muy litre. S'. Frey D". Vicente Pasqual de Riquelme, cavallero de la Inclita y sagrada Rellglon de S". Juan de Gerusalen, comendador actual de dlcha presento villa, y de las villas de la Cenia, Mirambel, y la Cuba, y los Doctores en ambos Derechos Andrés Chavalera mayor en dias y Joseph Ayguavives domiciliados en dlcha presente villa. Juan Cavallero de Rl. Comissionada Geronimo Angles y Pastar Ante mi Joseph Domènech y Ferrer Es"°. " Testament de Josepa Prima i Reverter: "En nombre, de Nuestro Seriar Jesuchista, y de la Virgen Santisima su bendita Madre abogada de todos los pecadores, sea. Amen. . Sepase por esta publica Es'^. De testamento, coma yo ly. Josefa Prima viuda, hija legitima i natural de D". Banlta Prima y Antònia Reverter difuntes cansaries 126 vecinos todas de la villa de Alcanar del Prínda. de Catl^., y Obispada de la Ciudad de Tortosa; estando detenida en cama de enfermedad corporal, temedora de la muerte que es natural, pera por la Divina Clemència en mi sano juhicio, entendlm'°. conforme y palabra clara y manlesta, deseando salvar ml alma haga, ordeno, y otorno mi ultimo y ultima testam'°. con la forma sig'^. Prim^: Encomiendo ni alma à Dics Nuestro Seriar que la crio y redimia con el estimable precia de su sangre, y para que por los meritos de su sagrada pasian, y muerte la qulera llevar a su santa glòria, para la qual la crio.= Otro si: Quiero, y mando sean todas la mis deudas pagadas, aquella emperò que lagitim'^. contares en deudora por Escrituras publicas, privades, testigos, ú otras legitimes pruevas, obsenvendo el fuero de la mas sane y segura conclencia.= Otro si: Quiero, y mando que siempre y quando la valuntad Divina fuere servida llamarme de esta a le otre vide, mi cadàver sea enterrada y sepultada en le Yglesia Parroquial de la presente villa con entirra doble, con todas las salemnidades acostumbradas; Y que de lo que se paga por la entrada en la Yglesia quiero se me funde un eniverserio perpetuamente celebradar: Ypare cumplir y efectuer todo lo referida, quiero se tomen de mis bienes la cantidad de sesenta libras marf. de plata va^. = Otro si: Quiero y es mi valuntad que à mas de las sesenta libras, se entregue al /T^°, P. Pasqual Estellar, Religiosa de le Qrden del Gren P. S". Franciscà, la limosne necesaria pare que cèlebre un trentenario de misas rezadas por mi alma. = Otro si: Elijo y nombreo en Albaceas ó executares testementeríos à ríos de mi muy amedos D". Benito Manuel Sancho y Prima, à D^. Antònia Angles, y a D^. fiaria Bernarda Anglès doncella, dandales à los tres juntos y a cada unode Els nobles d'Alcanar al segle XVIII por si todo el poder que se sueleyacostubra dar.= Otrosi;dexo, mandoylegodemejoras à la de mi muy amada hija ly. Maria Bernarda toda aquella casa que tengo y habito dentro la pre'^. villaycalle nombrada de Càlig si y conforme se hallara el dia de ml muerte; con el pacto y condlclon qe si muere sin hijos de legitimo matrlmonlo nacldos y procreados, qulero y es ml voluntad que en este casopaseyvaya dha. casa à ml amada nleta ly. Joaqulna Cavallero y Anglès. = Otro si: Qulero, y mando que la cosecha vlniente de todos frutos, seap^ la referida mi hija ly. Bernarda. Todos emperò los demas Bienes mlos, drs., voces y acciones, asl muebles, como rahizes que genèrica y unlversalm'^. tenga y tocarme puedan en qualq'. Parte que fuere, y por qualesq^. titules, causas, y razones dexo a las de ml muy amadas hljas ly.Antònia, y ly. Maria Bernarda Anglès hermanas, a las quales Instltuyo, y nombre por mls legitimas universales y generales herederas, y partan igualm'^. con la vendicion de Dlos y mla. Este es mi ultimo y valido testam'°. ultima y postrimera voluntad mla que por tal qulero valga, y tenga su execucion y cumpllm'°. luego seguda ml muerte: Y a mayor abundam'°. revoco y annulo y qulero tener y doy por revocades y annulados, y de ningun valor y efecte todos y qualesqulera testamentos, y codicllos, ú otras qualesqulera voluntades en poder de qualesquier Es"°., ó Notario en qualquier mode otorgados, y solo qulero valga este que ahora otorgo: el qual si valer no puede por via y dro. de testamento, à lo menes qulero valga por dro. De codicilo, testam'°. ... ó por aquella otra espècie ultima voluntad que mejorhaya lugar en dro., segun costumbre de la Ciudad de Tortosa, uso y practica de la pnte. vllla. Del qual seguida mi muerte, qulero se libren los traslados necesarlos. Hecho fué estem oi testamento en dha. vllla de Alcanar à los veinte y ocho dias del mes dr Febrero del ano contando de la Natividad del Serior mil seteclentos ochenta y clnco: Slendo presentes por testlgos Rafael Borya causidico, y Josef Antonio Pujalt maestro de primera letras, de esta dha. vllla veclnos, conocldos, llamados y regades. Eyo el Es"°. conozco a la testadora que no flrmó por impedlm'°. de su enfermedad, lo executo à su ruego uno de los citades testlgos de que doy fee.= Joseph Antonio Puchalt testigo Ante mi Ramon Montros Es"°." Testament de Marianna Anglès i Grau: "En nombre de Nuestro Sehor Jesús Crístoyde la Gloriosa siempre Virgen Maria Madre suia y Sehora Nuestra sea Amen. Yo />. Mariana Anglès, viuda de D". Josef Estevan de Abarla hija legitima y natural de los difuntes D". Joaquln Angles y de Ferran, y de ly. Josefa Grau, vecina de esta Villa de Alcanar del Corregim'", de la Ciudad de Tortosa: Estando en Sanldad por la gràcia de Dlos, y pensando en la muerte que ha de venir, à fin de que no me halle despravenlda, instltuyo, hago y ordeno este ml testamento de la manera slguiente. Primeram'^. creiendo como firmemente creo en todos los Articules de la fè, que Nuestra Madre la Santa Iglesia Catòlica Apostòlica Romana nos manda creer; y esperando que Dios Ntro. Serior por su infinita misericòrdia me perdonarà mls culpas y pecados, por si acaso falta algo que purgar de las culpas y defectes que he cometldo, y mi Alma por ello es detenlda al Purgatorio, para su sufraglo, ordeno y mando que seguida ml muerte, se de sepultura Eclesiàstica a ml cuerpo, vestida con el Abito de Ntra. Seríora de los Dolores, con aquella pompa funeral que a los de ml clase 127 Joan Roig Vidal corresponde y se acostumbra hacer en esta Parròquia, con asistencia de todos los Eclesiasticos tanto Seculares como Regulares quesehallen en esta Villa, convidando antes a los que no son Beneficidos de esta Parròquia; quiero ademas; que simientierro es por la tarde se canten visperas de difuntes en la Iglesia estanto mi cuerpo presente, y por la manana en la Iglesia se canten IVIaitines de difuntes aunque mi cuerpo este en casa, y simientierro es por la mariana se cantaran los Maitines la tarde antes, y que à ellos asistan todos los Eclesiasticos como al entierro, dandoles a cada uno lo que sea regular, y se hala dado en otras ocasiones semejantes. 'ítem; Nombre por mis Albaceas y executores de este mi testamento, por lo que toca à hacer executar y complir lo que mando que se haga y se cèlebre en esta Parròquia de Alcanar, à Mn. Josef Guardia, y à Mn. Andrés Cfiavalera Presbiteros Beneficiados de esta Parròquia, al D'. D". Matias Chavalera del de la de Benicarló, y al heredero que nombrarè. Por lo que toca à Mora de Ebro nombro por Albaceas a los Pbros. M". Joan Baptista Pedret, Prebendado, y à M". Ramon Borràs beneficiado, dandoles à todos y cada uno de por si, las facultades para ello necesarias. ítem: Sefíalo de mis bienes para pagar los gastes funerales y damas que dispongo, dos mil libras moneda de plata valenciana, las que se invertiran del modo siguiente: Prirrf^- quiero que mil y doscientas libras, extrahidos todos los gastes funerales, se inviertan en misas rezadas, dando de estàs al Clero de Alcanar la mitat, a Dn. Josef Lazaro Pbro. Secularizado vicario de la mismacuareinta y cinco misas al fuero de diez reales de vellon cada una; a Dn. Fernando Ayguavives monge de Benifaza tres trentenarios de la limosna de peseta cada misa, a Dn. Andrés Chavalera, yaDn. h/latias Chavalera tres trentenarios a cada 128 uno, y un trentenario a Dn. Juan Vila de la misma limosna de peseta, y lo que sobrarà, a disposicion de los Albaceas de esta Parròquia. ítem: Quiero que de las dos mil libras de plata arriba sefíaladas sean entregadas doscientas libras a los mismos Albaceas de esta Parròquia, para que la mayorparte las repartan entre los pobres enfermos de esta Parròquia aunque su distribucion duré un afío 0 mas. ítem:Asi mismo quiero y es mi voluntad, que luego de seguida mi muerte, se celebren en la Parròquia de la Villa de Mora de Ebro, los sufragios por mlAlma como si yo hubiese muerte allí, y acostumbra a celebrar aquel Clero en los difuntos de aquella Parròquia que son de mi clase, y estos se pagaran de seiscientas libras plata valenciana parte de las dos mil arriba sefíaladas, y lo que sobrarà lo invertiran mis Albaceas de Mora de Ebro en misas rezadas al foro de peseta, distribuiendolas entre todos los Presbiteros tanto Seculares como Regulares establecidos en dic ha Villa de Mora. ítem: Quiero i es mi voluntad, que mi heredero luego que estén celebrades los funerales del modo como lo dexo mandado tanto en esta Parròquia de Alcanar, como en la de Mora de Ebro, pague lo que importaran en una y otra Iglesia, y pagades que estén, mando que antes de conduir el primer mes del dia de mi muerte entregue a los Albaceas que nombro para esta Parròquia doscientas libras, y a los de Mora cien, a los cuatro meses del dia de mi muerte, otras doscientas libras a los Albaceas de esta Parròquia, ycien a los de Mora, a los ocho meses de mi muerte entregarà trescientas libras a los Albaceas de esta de Alcanar, y ciento y cincuenta a los de Mora, y la restante cantidad para el dia de mi Aniversarío que esté entregada toda, y celebrado si es posible todo lo que importo la limosna. Mi heredero si quisiera Els nobles d'Alcanar al segle XVIII entregar por si en los plazos que senalo o antes alguna cantidad a los que van nombrados podia hacerlo, pera hara ver a los Albaceas con el recibo o recibos haber cumptido, distribuiendoproporcionalm'^. lo que se vaia entregado entre todos aquelles que yo nombre para que celebren por mi. Las doscientas libras plata que hacen parte de las dos mil de bien de alma, que senyalo parte para los Pobres enfermos la maior parte las pagarà ml heredero cuando blen visto serà a los Albaceas de esta Parròquia de Alcanar, o antes de conduir el ano de mi muerte, o pasado si asl lo juzgan convenlente. ítem: Quiero y es mi voluntad que a mas de la dos mil libras plata valenciana arriba senaladas para bien y sufraglo de ml alma, se tomen de mls bienes Mil libras de la misma moneda de plata valenciana, y se empleen e Inviertan en la fundaclon perpetua en esta Iglesia de Alcanar por sufraglo de ml alma, y de las de ml Intenclon las funciones siguientes a saber: En el dia de Maria SS^^ de los Dolores tercla, Mlsa maior, y por la tarde Visperas,.igual funcion en el dia de Santa Ana; lo mismo en el dia de San Fran^° de Asís, y en el dia Aniversario de mi muerte o el dia antes o despues, o el mas immediato en que pueda entrar, qulro que se cant un Nocturno de difuntes, yluego un Aniversario solemne por ml alma, y en el caso que dicha cantidad de mil libras de plata su redito anual no fuese suficiente para fundar perpetuamente las funciones arriba sefíaladas, en este caso, se quitarà alguna de eilas o mas a disposlcion de mls Albaceas; y ml heredero tendra de entregar dlcho capital de mil libras de palta valerf, hadepagaranualm'^.lapensionsegunque mejor le acomode, y cumpllra puntual y exactam'^. todo cuanto va expresado, bajo la pena de perder ml herència. ítem: Asi mismo es mi voluntad, que a mas de lo que hasta de aqui he dispuesto en favor y sufraglo de mi alma, y de las de mi intenclon, quiero, que en la Parròquia de la Villa de Mora de Ebro, se funde perpetuam'^. un sufraglo de ml alma y demas de mi intenclon, en todos los Jueves terceres de cada mes, una mlsa cantada que llaman de renovaclon con el SS""". Sacramento expuesto, y que en ella se renueve la Sagrada Hòstia, como en algunas parroquias de este Obispado se acostumbra hacer; sefialando para ello como expesam'^. senalo, la cantidad de Mil y doscientas libras moneda de plata valenciana que expresam'^. y a mas de las mandadas arriba, para estàs misas senalo: y si el redito o penslon anual de esta cantidad no fuese suficiente para la celebraclon de las doce mls as de renovaclon anuales en la forma expresada, se haran la que puedan entrar; asl como si sobraré de los reditos anuales de este capital como queda dlcho, lo sobrante quedarà a favor de mi infraescrito heredero, quedando de arbitrio y elecclon de este el entregar el capital, o pagar anualmente la pensiones, segun que mejor le acomode. ítem: Quiero que de lo contenido hasta de aqui se den a expensas de mi infraescrito heredero, cautro copias a saber las dos fe facientes, ylasotras dos senciilas; debiendo ahadirse a las copias la clàusula entera de Institucion de heredero, y seran una sencilla y otra fe faciente para los Albaceas y Clero de esta de Alcanar, y las otras dos para el Clero y Albaceas de la Villa de Mora de Ebro. ítem: Es mi voluntad, que el Altar de Maria SS^^. de los Dolores que acaba de construlrseycolocarse en su pròpia Capilla de esta Parròquia de Alcanar, quiero que mi heredero la mande dorardentro de cuatro afíos contando del dia de mi muerte, y asi mismo quiero que dentro los expresados cuatro afíos made hacer una lampara de plata para el mismo altar y capilla de Maria 129 Joan Roig Vidal SS'^^. de los Dolores, y componeren diadema la corona, si durante mis dias no he mandado yo hacer uno y otro. ítem: En atencion a que Magdalena Pedret mi criada me tia servido bien, y espero que continuarà en losucesivo, quiero remuneraria, ypara que me encomiende a Dios, le dexo para mientras durarà su vida, dos reales de veilon diarios, pagaderos mensual'^, por mi heredero, a no ser que ella, y dlio. mi lieredero se convengan de otra manera; y a mas de lo dicho, le dexo y lego una onze de oro por una vez; y la cama en que duerme en la misma forma con que la usa, con dos sabanas mas de las gruesas que tengopara iuego de seguida mimuerte. ítem: Dexo y lego a D". Valentin Montaguty Abarla, vecino de la Villa de Mora de Ebro, aquellas quatrocientas libfas de plata que entre otras cosas me dexó y legó mi difunto esposo Dn. Josef de Abaria su tio, en su ultimo y valido testani°. que en quince de marzo de mil ochocientos quatro hizo y otorgo en poder de Joaquln Descarrega Es"°. que fué de dic ha Villa de Mora; ya mas ie dexo y lego para Iuego de seguida ml muerte, un colgante de perlas de las que tengo, para que quiera acordarse de encomandar a Dios ml aima. ítem: Dexo y lego por una vez solani^. a Dn. Ramon de Abaria y Coronado, y a Dn. Josef de Abarla y Coronado hermanos, clen llbras moneda de plata valerf. a cada uno, però no podran pedlrla que no pasen quatro alïos despues de ml muerte. ítem: Dexo y lego por una vez a ly. Joaqulna Cavallero mi prima, dosclentas llbras plata valenciana, però no podrà pedlrla que no sean pasados quatro anos despues de mi muerte, pagaderas en dinero, o tlerras. ítem: Dexo y lego a ml prima í>. Isabel Cavallero por una vez, y para que me encomiende a Dios, dosclentas llbras plata valenp. pagadora en dinero, o tlerras, però 130 no podrà pedlrlas que no sean pasados quatro anos despues de ml muerte. ítem: Dexo y lego a />. Rosa Montaguty Cuello, dosclentas llbras plata valen^. por una vez, en dinero o tlerras, però no podrà pedlrlas que no sean pasados quatro anos despues de mimuerte, yamas le dexo para seguida ml muerte, un colgante de perla de las que tengo en casa. ítem: Dexo y lego a /?. Teresa Cuello y Montagut, que esta pròxima a tomar Abito de Religiosa, por una vez, clen llbras plata en dinero, però no pedra pedlrlas que no pasen quatro afíos despues de ml muerte; y para seguida ml muerte le dexo el corazoncito de oro que tengo entre mis alajas, para que quiera acordarse de encomendar a Dios ml alma. ítem: Dexo y lego a Maria de los Dolores Soroila la casa mla en que vlve su padre Josef Sorolia, que fue de sus abuelos que esta en esta Villa à lo ultimo de la calle que va al Prado, para que me encomiende a Dios. ítem: Dexo y lego a Mariana Chavalera por una vez clen llbras de plata en dinero; però no podrapedirlas que no pasen quatro anos despues de mi muerte. ítem: Dexo a Dn. Andrés Chavalera y Gil, Pbro. Beneflciado de esta Iglesla de Alcanar, para Iuego de seguda mimuerte el IHuerto Vergel llamado de la Solana que por un lado confronta con otro pedazo de Solana de Miguel Chavalera y por abajo con el camino llamado de la Caragola; con la precisa obllgacion de pagar las obligaciones a que esta afecto dho. huerto solana, y consta en la Escrltura a ml favor otorgada por ly. Joaqulna Cavallero en el dia velnte de septlembre de mil ochocientos velnte y dos en poder de Bruno Figueres Es"°. de esta, Villa de Alcanar, para que quiera acordarse de encomendar a Dios ml alma. Els nobles d'Alcanar al segle XVIII ítem: Dexo y lego por una vez à D". Joaquin de Sunyer cunado de mi hermana ly. Fran"^. Antoni Anglès, y para luego de seguida mi muerte, y en el estado que se encuentre el dia de mi muerte, la heredad nombrada la Colla, que tengoyposeo en el termino de la Villa de Amposta, ypara que quiera acordarse de encomendsra Dios mi alma. ítem: Dexo y lego por una vez al S'°, Hospital de esta Villa de Alcanar cien libras de plata valen^. las que invertiran mis Albaceas en obras delmismo S'°. IHospital, i bien en equiparia de algun mueble o ropas, 0 en aquella quejuzguen mas preciso; y a mas quiero que se led en seis sabanas de las gruesas. ítem: Dexo y lego à la Casa Santa de Jerusalem por una vez veinte reales de vellon; è igual cantidad de veinte reales de vellon al Montepio Militar por una vez, conforme se halla mandado en virdud de Real Orden comunicada a los Es"°^ para su complim'°., lo que se me ha advertido por el Es"°. que debera recibir esta mi disposicions testamentària. ítem: dexo y lego, a mi sobrina, Mariana de Sunyer consorte de D". Lorenzo Magrina, la mitatde la Hacienda huerta que tengo en el termino y huerta de la Villa de Ulldecona, y que tengo dada en arríendo à amedias a los vecinos de la citada Villa de Ulldecona, para que quiera acordarse de encomendar a Dios mi alma. ítem: De todos los demas bienes mios, muebles, rahices, d^^^., voces, y acciones mias universales que ahora me tocan y pertenecen, y en lo venidero tocar y pertenecer me puedan, por qualquier causa titulo motivo 0 razon, como igualni^. los que durante mi matrimonio con mi difunto esposo D". Josef Estevan de Abaria aumentaron pues para ello me dio facultat mi marido en su ultimo testam'°. que en quince de marzo de mil ochocientos quatro. hizo y otorgó en poder de Joaquin Descarrega Es"°. de la Villa de Mora de Ebro, como igualm'^. los delaumento de dote mio, menes los que en este mi testam'°. van dados y legados, los que quiero se den a quien y como en sus respectives lugares van dados y legados Ynstituyo y nombro porheredero mio universal a mi sobrino a D". Joaquin Ramon de Sunyer hijo de mi hermana />. Fran'^^. Antònia, para que los hala y goce con la bendicion de Dios, con el pacto y expresa condicion, de que si dho. mi heredero dexare de cumplir con exactitud y puntualidad todo lo por mi dispuesto en este mi testam'°., quiero y es mi voluntad que todos los gastes que ocurran por su morosidad, o bien sea por la aclaracion de qualquier duda enjuicioofuera de él tendra obligacion de abonaries y pagaries en los bienes mios de que le hago y nombro heredero, senalando a mas desde ahora como senyalo para elpagoy abono de todo lo arribapor mi dispuesto y ordenada, la Heredad o Masia d'en Daude y d'en Prats que tengo y paseo en el termino de la Villa de Amposta. Revoco y anulo todos aquelles qualesquiera otros testam'"^., codicilos, donaciones por causa de muerte y otras qualesquiera espècies de ultima voluntad par mi hechas hasta el dia de hay en poder de qualquiera Es"°^. Porque quiero que este a todas prevalezca por ser esta mi voluntad é intencion. Hechoy por mi firmada fue en esta Villa de Alcanar a los quatro dias del mes de Enera del anà 1827. Mariana Angles" ARBRES GENEALÒGICS Sigles dels arxius a peu de pàgina: ACA, Arxiu de la Corona d'Aragó ADT, Arxiu Diocesà de Tortosa AHN, Arcliivo Histórico Nacional AHT, Arxiu Històric de Tarragona APU, Arxiu Parroquial d'Ulldecona 131 Joan Roig Vidal NOTES 2Mbit, 3143, f. 72. ' Al segle XVIIl el trobem escrit "Cavallero", en entrar al segle XIX ja posen "Caballero", per tant, l'hem escrit Caballero que és l'ortografia actual del castellà. 2'íbit, 3120, f. 154. 2s íbit, 3124, f. 147. ^ Informació facilitada per Joan Baptista Beltran i Reverter, d'Alcanar. ' José Matamoros (1991), Historia de mi pueblo Alcanar, 2a. edició. Ajuntament d'Alcanar, p. 222. * ACA. Reg. 2825. 5 AHT. Reg. 2217, f. 303 «íbit.,2942,f.99. 2s íbit, 3142, f 218. '" íbit, 2899, f.l. " í b i t , 3121,1155. ^2 Aquestes propietats les van peritar els ulldeconencs Jaume Vericat i Josep Homs, llauradors, » AHT. Reg. 3156, f. 177. ' ADT. Benifets d'Alcanar. ^''íbit, 3142,1241. » AHT. Reg. 3124, f 185. «íbit., 3154, f. 361. '5 Els Magrinyà són donzells de Falset; Ezequiel Gort Juanpere (2003), Història de Falset. Barcelona: Rafael Dalmau, editor, p. 219. • 'o.íbit., 2321,1131. 3« íbit, 3147,186. " íbit, 2944, f. 28. ' ' Ibit., se'n fa referència. '2 íbit., 2945, f. 115. ^^ http://www.bIasonari.net/armoria.info, A, 1 27 '3 íbit, 3120, f. 53. '^'bit, 3134,154 'íbit.,f •• . 31. n'bit. • , 2356, (22-12-1757) 'M'bit, 3123, f. 319. >^íbit.,f 316. '* José Matamoros (1991), Historia de mi pueblo Alcanar, 2a. edició. Ajuntament d'Alcanar, p. 241. '5 AHT. Reg., 2942, f. 104. 2° íbit, 3124, f. 305. "" M^ Jesús Gimeno Sanfeliu (1998). Patrimonio, parentescoypoder. Castelló(XVII-XIX). Publicacions de la Universitat Jaume I. Castelló: Servicio de Publicaciones de la Diputación de Castellón, p. 327 "'AHT. Reg, 3137,1257. "2 Aquesta heretat és la què tenien els Abària, on ara hi hÀlSant Jaumed'Enveja, i queestàdescrita al'inventari de les seves propietats. Salvador-J. Rovira i Gómez (1999) Els Nobles de Tortosa (segleXVIII). Tortosa: Centre d'Estudis Francesc Martorell, p. 190. ^• íbit , 3127,f. 182. «AHT. Reg. 3125,1275. 22 íbit., 3139,1229. ""íbit, 3156,1389. ^n'bit, 3143, f. 275. 2" íbit., 2912, f. 136. 25 íbit, 3342, f. 61. 132 "5 h t t p : / / a e r . m c u . e s / s g a e / i s p / a e r / i n d i c e / ae wd al index.isp. AHN/68.2.3//FC-M°_Hacienda, 524, Exp. 4824 "•5 AHT. Reg. 3149,1 173. Els nobles d'Alcanar al segle XVIII "Ibit.SlST.f • . 119 "' José Matamoros (1991), Historia de mi pueblo Alcanar, 2a. edició. Ajuntament d'Alcanar, p. 240. d'Alcanar. Ajuntament d'Alcanar, p. 270. <^«AHT. Reg. 3140, f. 276. '^M'bit.,3156,f.47. •^ h t t p : / / a e r . m c u . e s / s g a e / i s p / a e r / i n d i c e / ae wd al index.jsp. AHN.OM-Caballeros_Santiago, exp.1330. ™ íbit., 3154, f. 377. "íbit.,3146, f 19. ^^ Ferran Grau i Joan Roig (2004) Ulldecona setcentista (I). Benicarló: Onada Edicions, p. 238. 5' ACA. Reg. 2825. 52AHT.Reg.4143,f. 193. "AHT.Reg. 2942, f. 104. 5''íbit.,3136,f. 67. « íbit., 3231, f. 220. «l'bit., f. 294. " Ibid., 2640, f. 211. 58 Sal vador-J. Rovira i Gómez (1999) Els Nobles de Tortoíafíeg/eXV///). Tortosa: Centred'EstudisFrancesc Martorell, p. 32. =^'Ibid., 2349, f. 1. '^"Ferran Grau i Joan Roig (2004) Ulldecona setcentista (I). Benicarló: Onada edicions, p. 238. '2 íbit., 3154, f. 276. " íbit., 3155 f. 342. ''•' íbit., Comptaduria d'hipoteques de la demarcació de Tortosa any 1855, Alcanar p. 34. '5 íbit. "^ íbit. "íbit.,3154,f.310v. ''^ íbit., 2947, f. 86. ™ íbit., 3143, f 193. 8» íbit., 3345, f. 286. *' Sal vador-J. Rovira i Gómez (1999) Els Nobles de Tortosa (segleXVIII). Tortosa: Centre d'Estudis Francesc Martorell, p. 43. 8^ José Matamoros (1991), Historia de mi pueblo Alcanar, 2a. edició. Ajuntament d'Alcanar, p. 222. <*'AHT., Reg. 2636, f. 410. «íbit., 2217, f. 108v. "2 APU., Òbits, 4, f. 157. s^ íbit., 2343, f 121v. "http://www.blasonari.net/apellidos/vidal.htm ^ Ferran Grau i Joan Roig (2004) Ulldecona setcentista (I). Benicarló: Onada edicions, p. 212. « AHT. Reg. 2633, f. 173. ^ Se'n fa referència a AHT. Reg. 3134, f 186 " Agustí Bel i Beltran. (2003) El desmantellament de la cosa pública: iniciatives de lafracció hegemònica de la classe dominant contral'interèsgeneraldAlcanar, a cavall dels segles XVIIJ i XIX. II Congrés d'Història 133