Catalans a l'Administració central al segle XVIII

CATALANS A L'ADMINISTRACI~)CESTRAL AL SEGLE XVIII Pere Molas Riballa La prcskncia de catalans en els brgans d'adrninistració de I'estat espanyol ha estat tema d'intercs en molts moments i segueix sent-ho cn els nosues dies. Si tractem d'esbrinar la situacici en temps de Carles I11 no sembla que hi hagués a la cort un grup de catalans tant ben organitzats com els valencians que va estudiar Antoni Mcstre (1). Tanmateix sabem prou coses sobre magislrats catalans a l'alta administració de govern i justic,ia, prescindint de I'actuació de Joan Pau Canals, I'industrial catala que va ocupar un cirrcc creat per tkcnics decastella, el dedirector general del tint, i en va fer establir un altrc a mida pcr ell, el de director general de la roja (2). El problema de la participació dels catalans en I'administració central de 1'Estat hauria de ser plantejat en una perspectiva ampl ia (cosa quc no puc fer aquí) que tingués en compte la situació sota ladinastia dels Austries. La presencia d'un catala a I'imporiantcBrrec de secretari del Consell d'Estat soia Felip 111 en la persona de I'igualadi Pcrc Franquesa no va ser gaire reexida (3). MCs endavant, el 1626, Francesc de Gilabcrl reclamava pels nobles catalans places a!a cort i alguns organismes centrals de I'administració, tal com ho feren Ics corts d7AragÓ(4). Es poc destacat el fet de que els marquesos d'Aitona -per dubtós que fos el seu grau de catalanitat (5)- estigucrcn presents durant tres generacions en el Consell d'Estat de la Monarquia (6). Sota Carles I1 hi ha noticies de cavallers catalans en els Consclls d'Hiscnda i Guerra, i d'alguna sol.licitud d'ingrés a I'administració indiana (7). 1.- MESTRE, Un grupo de valenclanos en la corte de Carlos 111. "I!studis" (Valencia), núm. 4 (1975), 21 3-230. 2.- Sobre aquests cirrccs, MOLAS RIBALTA, liconornia i Societat a segle XV//1, Barcclona, 1975, pp. 168- 170. 3.- Seria convenient un estudi que reunís la infonnacib dispersa que cs pot trobar sobre aquest personatge. Vegi's per exemple Antoni CARNER, Dos calalans a les Corts de Felip I1 i Felip [Il. Barcclona, 1973. 4.- MOLAS RIBALTA, Historia socialde la administración española Esiudio.s.sohrelossiglosXVI1 y XVIII. Harcclona, 1980, p. 121, nota També Biblioteca Lniversitaria dc Rarcclona, Mss. 100'9 fol. 60. X (31- a llistoria Social, cit. 21 i SS. 5.- James S. AMELANG, La Jormación de una clase dirigente. I3arcclona, 1490-1714. Barcelona, 1986, p. 184. 6.- Feliciano BARKIOS, El Consejo de O i a d o de la Monarquia española 1521-1812. Madrid, 1984, p. 351, Gas16 de Moncada. 20n. marques d' Aitona, conseller el 1621; p. 365, Francesc: dc Moncada, 3er. marquks, conseller el 1626; p. 379, Guillem Ramon de Moncada, 56. marques, mort el 1670. 7.- Joan Esteve de Bellot, tinent general, degl del conscll dc guerra, cavallerde Sant Jaume, MORALES ROCA, Proceres habilitados en las Corlesdel Principadode Cataluña, SigloX1'11(1599-1713). Madrid, 1983, I , 151. "Don Ant& dc Camporrells, caballero de Santiago, de nació11 catalin, del <:onsejo dc Ilacicnda". Citat per Josep de Monfar i Sorts alaF3.U.B. Mss. 1765. SobrelafamíliaCamporrclls,MORAI.t<S ROCA,cit. 1,175, A.C.A. Consell d'AragÓ. Llg. 2251 73. Memorial de Josep Mestre i Borras (1 693). Catalunya sota la Nova Planta El problema va canviar substancial~ncnta~nb la suprcssi6 del Conscll d ~ r a g per ó Felip V i la incorporació dels seus integrants en cl Conscll dc Castclla, yuc va mantenir el seu nom malgrat estendre les seves atribucions a la corona d'AragÓ. A partir del 1707 va haver-hi catalans al Consell de Castella; (8) en primcr lloc cls antics mcmbrcs del Consell d'AragÓ que hi forcn incorporats, després individus procedents d'alucs organislncs com Francesc Ametller que s'hi incorpora el 1714 procedent de Sicília i del Conscll d71hlia(9). Algun conseller d' Aragó va ser incorporat aunaltreconsell. Felix dc Marimon,marquCs dc Cerdanyola, conseller decapa i espasa del Consell d' Aragó, va Qscr traslladat a Ics romanalles del Conscll d'Italia (10). Arran del 1706 filipistes fugilius de la corona d'Arag6 forcn incorporats cn organismes de I'administració de Castclla, com ara la "Sala de Alcaldes dc Casa y Corte" que administrava justícia a Madrid i els seus voltants. Allí hi trobem el 1706 Melcior Prous (1 1), cl qual després va ser conseller d'hisenda (1713), i el llcidata Josep Llopis, catedrhlic de la Universitat, el qual havia eslat diputat reial de la Generalitat de Catalunya (1698-1701) (12), i quc fou postcriorn~cntconsellerd'hisenda (1722) i de Castella (1 726) (1 3). Perb la proporció de catalans i en gcncral d"'aragonesos" en els quadres de l'adminisuacio no va conservar els nivells assolits com a conscqüCncia de I'admissió de filipistes durant la Guerrade Successió. Ja heestudiat en un altre lloc cl caracter minoritari dels naturalsde laCorona d' Aragó en les Audikncies dels seus propis regnes (14). Estudis realitzats sobre la "Chancillería" de Valladolid (15), sobre 1'Audikncia.de Galicia (16), sobre el Consell de Castella i sobre els intendents (17) ens mostren que la prcskncia dc catalans a I'administració estatal durant els regnats de Felip V i Ferran VI va ser baixa. Aquesta situació era criticada en la mesura del possible pels grans Ajuntaments, alks que la noblesa mitjana que els integrava veia perdre una possibilitat de millora al servei de ]'Estat. El 1731 1'Ajuntament de Saragossa proposa la creació en el Consell de Castella d'una sala especifica per a la Corona d'Aragó, segurament amb la idea que se n'encarreguessin magistrats de la prbpia Corona. Aquesta proposta no fou seguida pcr 1'Ajuntament de Barcelona. En canvi 8.- Janine FAYARD, Les membre.7 du Conseilde Castdfe a I'epoque rnoderne 1621-1746.Paris-GenCve, 1979, p. 227. Traducció castellana, Madrid 1982. 9.- A.G.S.G.J.Llig. 814. Memorialde22dejuny del 1715al cardenal Giudice. Del 1715al1717vaserconsellerdeguerra. 10.- Fklix de Marimon i Tord, marquks de Cerdanyola des del 1690, havia estat regent de la Tresoreria del Principat de Catalunya. El 1683 va ser nomenat conseller de capa i espasa del Conscll d' Aragó. Va morira Madrid el 1721. Josep Pastors i Mora, altre conseller d'Arag6, va ser destinat al Consell d'lndies. Gildas BERNARD, Le Secretariat et ¡e Conseil Espagnoldes Indes. 1700-1808.Paris-GenCve, 1971, p. 214. 11.- Sobreaquesta família, MOLAS RIBALTA,Comerq iesrructura sociala Catalunya i V a l P n c i a , a l s s e g l e s ~i ~XlV I I I . Barcelona, 1977, p. 207. Baltasar Prous, que el 1720 va obtenir la dignitat de cavaller, va ser regidor de I'Ajuntament de Barcelona del 1718 al 1758. ElsProus tenien familiars austracistes, com el jutgedel'Audiknciadel'Arxiduc, Rafael 1,lampilles i el notari Salvador Golorons i Prous. 12.- Sobre el personatge en I'imbit lleidati, Josep I~I.AI)ONOSA, Hisfrjria de Lleida, Tirrega, 1972, 11, passim. Vegi's també Archivo Histórico Nacional. Consejos. I h g . 6.804, núm. 128 i 52. 13.- Com a conseller de Castella, FAYARD, op. cit., p. 91, nota 9. I)e la mateixa autora, vegi's I'article publicat a la revista "llidalguía", núm. 168 (1 981). p. 368. També A.G.S. (iracia y Justicia. 1,lig. 136. 14.- MO1,AS RIBALI'A, Las Audikncias borbónicas tle la G r o n a de Arugón. "Estudis" (Valencia), núm. 5 (1976). PP. 59-124; Historia Socialde la Administración, pp. 126 i ss. 15.- MOLAS RIBAI,TA, Lo Chancillería de Valladolid en el siglo X V I I I . Apunte sociológico. "Cuadernos de Investigación tiistórica" (Madrid), núm. 3 (1979), pp. 231-258 e Hislorta Social, pp. 87-1 16. 16.- FERNANDE%.VEGA, Laura, La Real Audiencia dt. (;alicia, Jrgano de gohierno en el Antiguo Régimen. 3 \!OIS.,La Comña, 1987. 17.- D. OZANAMIF. AHAD: Para una tfistoria de 10s inrrndentes españder en el siglo X V I I I . Actas IV Simposio de Historiade la Administración. Alcalá de Ilcnarcs, 1984, pp. 579 i SS. el 1760, amb motiu del jurament de Carles 111, els procuradors a Corts de les capitals dels quatre regnes de la Corona d'Aragó manifestaren una opinió comuna en el document, que ha estat qualificat per Moreu Rey com el Memorial de Greuges (1 8). Segons ells a la xarxa de tribunals de la Corona de Castella i Navarra, sobre mCs de 100 places de magistrats sols hi havia dos aragonesos i un valencia, mentre de 55 places de la corona d1AragÓ,35estaven ocupadcs per forasters. Pel que fa als consells entre 69 "ministros de justicia" només hi havia un valencia en el consell dc Castclla (era Monsoriu i Castellví) i un aragonks en el d'Ordes (Ric i Ejea), així com dos alcaldes de cort. Els diputats demanaven que fossin naturals de la Corona d'Arag6 sis dels consellers de Castella i dos dels camaristes o membres de la "Camara". El 1768 l'advocat catala Roma Roscll es referia a la convenikncia d'acabar amb les discriminacions "nacionals", amb les "diferkncies odioses" (les paraules són d'ell mateix). Calia tenir "especial cuidado de que todos participen en proporcion en 10s eniplcos (19). Dos anys abans I'aristocrata i militar aragonks comte d7Aranda,en prendre possessió de la presidkncia del Consell de Castella com a conscqüCncia dcls avatars de la primavera del 1766, considerava necessari que en I'ampliació del Consell de Castella amb cinc noves places hi hagués un catala: havia de ser natural del Principat i no pas un magistrat de I'Audikncia (que podia ben facilmcnt no ser-ho). Refermava el seu argument amb la conservació del Dret Civil catala respectat pel decret de Nova Planta: "Dos catalanes del tribunal de su provincia, porque sicndo muchos, muy fundados y estudiosos 10s sugetos que aquel Principado produce, están tan desatendidos que son rarísimos 10s que hay en otros tribunales, y en el Consejo ninguno.Hace falta un ministro instruído de aquella municipalidad y criado en ella, por no equivaler, por 10 singular de sus leyes civiles conservadas, el habcr estado como ministro forastero en aquel tribunal, y ser de ley que el Consejo abracc de todas las provincias" (20). En aquest article es comentaren alguns ~ndividusi llinatges catalans presents a I'administraci6 central, durant el segle XVIII. Encara que es pugui trobar en el regnat de Carles I11 alguna millora envers la situació criticada el 1760, els grups de la Corona d'Arag6 amb aspiracions a prosperar en el servei del rei no es consideraven sat~sfets.A comenqaments del segle XIX els Ajuntaments de Valkncia, Saragossa i Barcelona reivind~carenuna vegada més la presencia de magistrats nacionals a les Audikncies dels respectius regnes (21). I en I'any crític del 1808 el mateix Ajuntament de Barcelona reclamava que les places del Consell de Castella haurien d'estar adjudicades proporcionalment a naturals dcls diferents tcrr~torisde l'estat (22). Catalans al Consell de Castella Els magistrats que ingressaren cn el Consell de Castella durant la guerra de Successió fundaren nissagues de servidors de \'Estat, encara que no pas tots es mantingueren en el nivell dels seus pares. Ametller va obtenir el títol de Noble del Principat de Catalunya el 1716 (23). Un 18.- Barcelona, 1968. 19.- ROMA ROSSELL, Los setiales de la felicidad de Espatia. Madrid, 1768, columna, 2, IV. frs curiosa la comparanGa que estableix I'autor amb la integració d'Ilongria dins la monarquia de Maria Teresa. "La oposición entre Úngaros y alemanes seconsideró por siglos entcror irrcmediablc, hasta quc la Ftmpcratriz Reyna, con el ayre de confianza con que present6 el Archiduque a 10s Estados vestido a la úngara ... selló la unión perpetua de 10s ánimos". 20.- A.G.S. G.J. Llg. 130. MOLAS; Historia, 131. 21.- MOLAS, 130. 22.- Emcst Lluch, La Caialunya del segle XVID i la lluila contra l'absolulisme ceniralisfa.Recerques, núm. 1 (1970), p. 38. 23.- A.H.N. Catálogode Hidalguías. Madrid, 1920, p. 10. dels seus fills, Josep, va scr magislratdc I'AudiCncia dc Catalunya dcl 1723 al 1762. L'altrc fill, Olcgucr, va ser dcs dcl 17 18 dc 1' Ajunta~iicntdc Barcclona. La família Portcll constitueix un cxcrnplc de servei a la monarquia que culmina amb cl regnat dc Fclip V pcr decaure dcsprés. Francesc Portcll pertanyia a una família de "burgesos honrats" de Mataró, fidels a Felip IV durant la guerra dcls Segadors (24). Després d'haver cstat catcdritic dc la Universitat de Barcelona, va ingressar cl 1685 a la Reial Audikncia, on va intervenir cn cl caslig dels dirigents "gorrctcs" (25). El 1678 obtingué la condició de cavallcr i cl 1690 la dc Noblc (26). A Ics Corts dcl 1701, cnscms amb cl marquCs dc Cerdanyola es distingí pcr la dcfcnsa dels intcrcssos reials (27) i a continuació fou norncnat fiscal del Consell d' Aragó. Ascendí a rcgcnt dcl matcix conscll cl 1706 i com a conscqiiCncia dc.la supressió del conscll cl juliol del 1707 csdcvingué conscllcr dc Castclla. Scrnbla que va realitzar una gcslió cn favor dc Catalunya cl 1713 (28). Encara cl 17 14, en virtut dc Ics rchrrncs dc Macanaz va ser nomenat un dcls nous prcsidcnts del Consell dc Castclla i va lnorir cn I'cxcrcici d'aquest carrec a Madrid cl marc; del 17 15 (29). Portcll deixava quauc fills barons, dos dcls quals crcn cclcsihstics: Jaume, abat a Orense, i Antoni, monjo a Ripoll. Jaume havia cstat proposat cl 1710 pcl duc dc Medinaceli (i Cardona) pcr I'abadia dc Sant Viccn~d'aqucsta poblacici, carrcc dcl qual va prendre possessió el 1716 i I'ocupa fins a la seva mort, el 1729 (30). Un tcrccr fill, Francesc Portcll i Font, va seguir la carrera dcl seu pare a I'administració central. Macanaz el va proposar pcr alcaldc del crim dc 1' AudiCncia de Valkncia (3 1). El 17 14 va ser nomcnat Jutgc d'Obrcs i Boscos, pcrB segurament pcr la mort del seu parc, o com a conscqüCncia del fracas de les rcforlncs de Macanaz, va romandrc estancat en aquesta posició durant 16 anys. El 1730 va presentar un nicmorial sol.licitant la concessió d'una p l a ~ acn cls consclls d'Indics o d'Ordcs militars (32). El 1731 va scr nomcnat alcaldc de casa i cort, el 1734 fiscal dcl Conscll de Castclla, i el 1737 conscllcr dc plc drct. Morí solter el 1741 (33). Encara quedava un Portcll, Joan Miquel, cl qual scrvi també el monarca per6 en un nivell inferior i fonamentalment dins el Principat. El 1735 cra alcaldc major de Vilafranca, i cl 1742 corrcgidor de Ccrvcra, on va participar activament a Ics trifulqucs universihries: després va ser corregidordc Terol. El 1738 vaaspirar al carrcc d'arxivcr rcial dc la Coronad'Aragó (34). El 1741 va obtcniruna plaqadc regidor supcrnunicrari dc I ' Ajuntamcntdc Barcclonaambcaractervitalici 24.- MOLAS, Lanoblezadel corregimienlo de Mataróen 1830,a I'Anuario de llistoriaeconómica y social", 111. Madrid, 1975, p. 489. 25.- Biblioteca Sacional. Madrid, Mss. 1927, fols. 131-135. 26.- MORAI.ES ROCA, Próceres, 11.47. 27.- FIII,IL D E I A PENYA,Analesde Catalunya. l$arcclotia,1709,111,495-51 1. Sobre I'ctapafinaldelConsell d'Aragó. A.G.S. Estat, I.librc 581. 28.- SOLDEVILA, F.: Hirtoria de Catalunya, Barcelona, 1962, 11, I124:SAN- PERE I MIQUEL, Fin de la nacidn calafana. Barcelona, 1905. 70-71, i aquest scgons Ics "Narracioncs Ilistóricas" de Castellví. 29.- FAYARD, "F~idalguia",núm. 165,p. 182. Portell cra I'únicrnembre dcl Consell decastella quetenia bones relacions amb Macanaz. MARTIS GAITE. Macanaz, otropacienie de [a Inquisición. Madrid, 1975, p. 161. 30.- Francisco de ZAMORA, Diario de 10s viajes hechos en Cataluña. Barcelona, 1973; pp. 134-135. 31.- A.G.S. G.J. Llg. 133. Muy buen letrado y quicn lleva el trabajo del estudio de su padre". El 1710 Macanaz havia proposat que el parc Portell fos nomenat president de I'alcshores (fins 1716) "Chancilleria" de Valbncia, en comptes del col.legial major Pedro Colón de Larreatcgui 32.- A.G.S. G.J, Llg. 141. 33.- J. FAYARD. "Hidalguia" núm. 168 (1981), pp. 879-880. 34.- A.C.A. Audihncia. Vol. 161, f. 210 v. Elavia estudiat filosofia a Barcelona i lleis a Alcalh. "Es hijo de D. Francisco Portell, que muri6 consejero de Castilla, dexando tantos créditos de gran vasallo y ministro de Vuestra Magestad, y llenando de honor y rnérito a la farnilia. Su padre ejerció la plaza ... del Consejo de Aragón después de haver servido muchos años con el mayor crédito en la Real Audiencia de CSIC Principado, en 10s consejos de Cmzada y Real de Castilla". pcr cll i cl seu primogknit. El 1742 csdcvinguC regidor numerari i cl 1743 nomena un tincnl o substitut (35). El 1753 demana la confirrnaci6 del privilegi pel seu fill, Joscp Franccsc dc Portcll i Pcyri (36). Aqucst, quc era des del 1756 mcrlihrc de I' Acadkmia dc Boncs Lletres de Barcclona, csdcvingué el 1761 tincntdc rcgidor i cl 1763 rcgidor vitalici tic I'Ajuntament. El 1777 va ohtcnir una ckdula dc prccminkncics pcr tal de no haver d'assistir a I'A.iunta~ilcnti quc pogués fer-ho cl seu fill Joan Joscp dc Portcll i dc Canccr. Va fer tcstamcntcl 1774 disposant la seva sepultura cn cl convcnt dcl Carme dc Barcclona "en lo vas propi de la casa Portcll" (37). A aquestes al~adcs cl cognom dc Portcll ja era considerat de "noblesa notbria" a I'hora d'cnllaqar amb familics de cavallers dc I'Ordc de Sant Joan de Jerusalem. La família Portcll ens introdueix cn una xarxa molt atapc~dade relacions familiars cnuc magistrats. Franccsc Portcll era cunyatd'Estcvc Scrra i Vilcta, ciutatih honrat (1689) i doctor en drct, cl qual \la ser sota Carlcs I1 conscllcr en cap dc Barcelona (1695) i diputat rcial dc la Gcncralitat (I 602-1695), abans de ser un dels 10 administradors de la ciutat de Barcclona cl 17 14 i rcgidor del 17 18 fins al 1733 (38). Scrra Vilcta, que era fill del mercader Llconart Serra, un dcls ferrenys opositors a la)olitica rcial e1 1640. va ohtcnir el 1728 la dignidad de Noblc del Principal (39). Un dcls fills d'Estcvc Scrra i de Maria Portcll \la ser Franccsc Scrra i Portcll, abat de Sant Salvador de Breda i dc Sant Cugat del Vallks, i autor d'un "Tractatus dc cssentia et attributibus Dei" (JO). El seu gcrma, Antoni Sega i Portcll, va ser advocat de la ciutat dc Barcclona (1718) i magistrat dc I ' AudiCncia (1733-1760). En inlbrrnar de la seva mort el 1760 al governador del Conscll dc Castella, cl capita gcncral rnarquCs dc la Mina el qualificava de "ministro antiguo" y dc 10s cscogidos dc csta Audicncia". El regent de I'Audikncia Isidro de la Hoz el descrivia, a més, com "ministro nacional togado dccsta Audicncia, sujcto muy estimado por su justificacion, litcralura, juicio legal, conducta y dcrnis prcndas que a todos le hacian recomendable" (41). En un memorial presentatpcr Scrra Portell s'insistia en les rclacions familiars: era fill d'un regidor, ncbot dcl conseller Portell i gendre del conscllcr d'hisenda Melcior Prous (42). La imporhncia de Ics vinculacions familiars sc'ns palesa altra vegada en una família d'alts magistrats relacionats amb els anteriors, quc va scrvir la monarquia al llarg de tot el segle durant tres generacions: la dels Güell. 35.- IXLVIA, lndice de cargos y empleos del anfiguo Ayunfamiento de Rarcelona. "Documentos y Estudios", XIII (1964), pp. 203 I 205. 36.- A.C.A. Aud. Vol. 474. Consultes de 1753, fols. 172-173. 37.- Testament a A.H.P.R., lgnaci Claramunt i Gavarró. lcr. 1,libre de Testament Oben el 25 desembre de 1780. 38.- MERCADER RIRA, Felip V i Catalunya. Barcelona, 1968, pp. 87-92.350-351. El Testament d'Esteve Serra Villeta a A.1I.P.R. Josep Francesc Fontana, 2 agost 1729. Cn Antoni Scrra Vileta havia estat membre de I'AcadPmia dels Desconfiats. 39.- A.H.S. Consejos. Llg. 18.671, núm. 24. 40.- Biblioteca Cni\,ersitPria de Barcelona. Mss. 1631. 41.- A.H.S. Consejos. LI. 18.515. A.G.S. G.J. LI. 590. "L-no de 10s abogados más antiguos y demás crédito". En canvi, a la correspondPncia de FISESTRES I'afer es menciona en relació amb I'expectació dels aspirants a ocupar el chrrec. Joscp Gücll i Solcr, doctor cn drcts, era fill d'iin burgCs honrat dc Vilafranca i estava casal amb la filla d'un ciuladi honrat i cscrivi de la ciutat de Bnrcclon3. Gücll va scrdcs dcl 1695jutgc dc I'AudiCncia i un dcls pcrscguits -cnscins ainb Mclcior Prous- en produir-sc cl uioml' dcls ausuacistcs (43). Fclip V cl nomcni conscllcr d'hiscnda i coin a tal moría Burgos cl 1706 durant I'ocupacióaustracisla dc Madrid. El Sil1 Joscp Ventura Gücll i Trcllcs,calcdrhtic dc la Univcrsitat dc Barcclona, seguí cl parc a Castclla i inicih una carrcra al scrvci dc I'cstat. El 1710 va scr nomcnat jutgc a la ciutat dc Llcida (44), on inCs cndavanl l'ou subdclcgat dc la IntcndCncia. Del 1716 al 1731 fou magistral dc I'AudiCncia (45) i va destacar cn la rcprcssió de Ics partidcs ausuacistcs dc Ics muntanycs dc Pradcs (1715) i cn la inort del Ros dc Ribaroja (1719). Mcnlrestant cl scu gcrmh, Antoni de Gücll i Trcllcs, cluc havia scguit la carrera militar, s'incorporava cl17 18 a 1' Ajuntamcnt de Barcclona com rcgidor cn classc dc nobles (els gcrmans Gücll havicn assolit aqucst particular títol dins I'cstaincnt militar cl 1712). Així s'iniciava una preskncia dc ccnt anys de la família Gücll a 1' Ajuntamcnt dc Barcclona. El 1741 Antoni dc Gücll i Trelles va obtcnir I'herkncia del cirrcc de rcgidor. El 1754 rcsidia a Madrid i des d'allí va negociar, mitjancant el seu parent, el rcgidor Baltasar Prous, el seu matrimoni amb la filla de I'oidor Serra i Portell. A la seva mort la rcgiduria va passar a la scva muller Teresa Serra i Prous (46). Vcntura Gücll presentava entre cls scus mkrits cl d'haver tallat l'oposició deis eclesiastics al pagamcnt del cadastre (47). Aqucst scrvci li va valer la designació de conseller d'hiscnda el 1731. El 1733 va ser nomenat membrc de la Junta gcneral de comcrc i moneda. El 1735 era designat pcr ocupar un nou carrec creat cxprcssament i que li obria les portes del Conscll de Castella, el de fiscal de la "Cámara" de Castclla, nomenatper descnvolupar una política regalista (48). Durant lacrisi de la hisendadel1739 va ser nomcnat governador interídel Consell d'Hiscnda i secretari d'Estat del mateix ram (49). A partir del 1740 Güell va formar par1 de la "Cámara" de Castella fins a la seva mort el 28 de generdel1749. També va ser membrcde diverses juntes, especialment les relatives a la política fiscal com les de "Baldíos y Arbitrios", la de "medios", i I'cncarregada d'establir el cadastrc a Castella (50). TambC va tenir un paper important com a "protector" de la Universitat de Cervera del 1740al 1748 (5 1).Ventura Güell fou possiblcment un dcls catalans que arriba a més enlairats carrecs de govcrn dins l'administració borbonica (51b). 42.- A.G.S. G.J. Llg. 1720. 43.- A.C.A. Consell d'Aragó. Llg. 226.49; A.G.S., G.J. Llg. 150 Memorial. 44.- A.H.N. Consejos. Leg. 6806. A. núm. 28. Reial decret de 2 de maig del 1770. 45.- PEREZ SAMPER, a Historia Social, 237. 46.- Annand deFLUVIA, Cit. passim. A.H.P.B. Antonio Comellcs Major, Capitulacions Matrimonials,44,12maig 1754. 47.- A.G.S. G.J. Llig. 150. "Logró poder embarazar las turbaziones que sc hubieran necesariamente seguido en la paga del catastro eclesiástico por el fomento que tenían. 48.- ESCOLANODEARRIETA, PracticadelConsejoReal. Madrid, 1796.1.19-21. "Creaciónde IaFiscalía de la Cámara dcCastillapara D. Juan Ventura IIuel" (sic). "Ln fiscal que con plaza jurada desde luego en el Consejo y con el sueldo de los demás en él. tenga su asistencia en la Cámara y conozca y atienda ... en las materias y negocios...de ... Real Patrimonio y derechos", 6 agost 1735.. AHN. Consejos. Llibre 736, fols. 152-156.A.G.S. G.J. Llg. 815; FAYARD, 165. 49.- A.11.N. Consejos. Libros de plazas, 736, fol. 245-247. J.A. IISCUDERO: Los orígenesdel Consejo de Ministros en España, Madrid, 1979.1,107, núm. 24. 50.- Reial Decretde IOd'octubredel 1749.Citat per CARRliRAPLJAL,IIii~toriade la economía española. Madrid, 1943, 111,319-320. 51.-RUBIO1 BORRAS,HistoriadelaRealy Pontificia[JniversidaddeCervera.Barcelona, 1915-1916,Cap. V11.També Miquel BATLLORI, Galeria de personatges. Barcelona, 1975, p. 11, per la correspondencia amb Maians. 5Ib. Rafael OLAECHEA el cita comensenadista i "anticarvajalista". Vid. les Actes del col.loqui. La época de Fernando VI. Oviedo, 1981. p. 201. 1 Vcntura Gucll cs prcocuph per la carrcra dcls seus Si I Is. Manuel Gücll i Scrra va obtenir cl 1745 un bcncfici cclcsihstic a Mhlaga. Del 1746 al 1778 Sou un dcls funcionaris dcl tribunal dc la lnquisicici a Barcclona. Va ser tambd tresorer del capítol de la catedral fins a la scva mort el 1786 (52). El seu gcrmh, Josep Güell i Scrra, segui la carrcra del seu parc, amb un Cxit relatiu. EstudihaSalarnanca, vaobtcnircl grau de batxiller en lleis a Gandia (1 737) i el 1739 va ingressar cncl col.lcgi major dc Sant lldcfonsd' Alcalid' Hcnarcs. El seu parc va intcntarquc SC l i conccdís la provisió futura dc la primcra p l a ~ ade la Sala dcl Crim que hi haguCs vacant a 1'AudiCncia dc Catalunya. Encara quc cl cardcnal Molina, governador del Conscll de Castella, era oposat a la concessió dc "futures" va fcr una cxccpcid en krvor de Gücll i Scrra (53). Aquest va ser norncnat cl 1743 fiscal dc I'Audiencia dc Barcelona, cl 1749 oi'dor dc la "Chancillería" de Valladolid, el 1752 alcaldc de casa i cort i el 1767 conscllcr d'hiscnda, com el scu pare, essent aquest cl mhxim chrrcc quc va obtenir. El 1789, ja a la fi dc la scva vida, va ser norncnat conseller de Castella honorari. A més des del 1774 fins al 179 1 va ser ministre togat de la Junta de corner$ i moneda, carrcc que també havia tingut el seu pare (54). Güell i Scrra representa cl modcl dc funcionari d'origcn catala que desenvolupa la vida pública social i familiar fora de Catalunya. El 1749, als 3 1 anys d'edat va casar-se amb Juana Maria de la Encina, filla d'un col.lcga dcl seu parc, Juan dc la Encina, membre dels Consclls d'Hisenda i de Castclla i de la Junta gcncral dc comcr$ (55). Fill d'aquest matrimoni va ser Juan Ignacio de Güell y de la Encina, nata Madrid cl1757, que va ser membre de lacomptaduria Major d'Hiscnda. El 1790 va esdevenir cavaller dc I'orde dc Carles 111 (56). Entre els seus testimonis figuraven tres consellers d'Hisenda i dos dc Castella. També va ser cavaller de I'orde de Carles 111 cl fill de Gücll i de la Encina, José dc Gücll i Fcrrari dc la Cerda y eiv va (1817) (57). Si bé cls desccndents de Güell i Serra s'cstabliren a Madrid i enlla~arenamb famílies de a regidors de 1'Ajuntamcnt dc funcionaris procedents de diverses rcgions, conservaren la p l a ~ de Barcelona. Josep Güell i Serra la va obtenir el 1770 per rcnúncia dc la seva tia Maria Teresa Prous, i la va fer servir per un tinent. La regiduria va passar a Juan Ignacio Güell i de la Encina el 1792 i a JosC Güell i de la Encina el 1792 i a José Gücll i Ferrari el 1817 (58). Un cas especial és el de Josep Francesc d' Alós, magistrat dc 1' Audienciade Catalunya, que del 1741 al 1742 va ser alcalde de "casa y cortc". El 1742 va ser nomenat regent de I' Audikncia de Catalunya, pero de fet va romandre molt de temps a Madrid, encarregat de comissions especials. El 1746 va rebre el títol dc marques de Pucrtonuevo. El 1749 fou nomenat membre de la Junta de la contribució única a Castella, enscms amb Ventura Güell i el president de Castella, que era aleshores el mateix bisbe de Barcelona, Diaz Santos Bullón. Al mateix temps va rebre Puertonuevo la dignitat honoraria de conseller de Castella. Seguia a Madrid el 1754; en produirse lacaigudad'Ensenada, Finestres va comenur que arn b el canvi de govern Puertonuevo tornaria ' 52.- FAYARD, 330. A.H.N. Calálogo de las informaciones genealógicas de pretendienles a cargos del Sanlo Oficio. Valladolid, 1928.p. 164. Sobre el benefici a Malaga, A.G.S. G.J.Llb. 298. Per la seva mort vegi's el Calaixde Saslre del baró de MaldP, I, Barcelona, 1987, p. 159. 53.- A.G.S. G.J. Llg. 149. Ventura Güell denunciava davant una sol.licitud similar "los graves perjuicios que ocasionaron las futuras". 54.- A.H.N. Consejos. Llibre de places, 739, fol. 334. 55.- Sobre Juan Ignacio de la Encina, FAYARD, "Hidalguía", núm. 168 (1 981). p. 887, FAYARD, 1979,377-378, sobre el matrimoni Güell/de IaEncina. CADESAS VICEST, V., Caballeros de la Orden de Santiugo. SigloXVIII. T. 111, Madrid, 1978,nÚm. 787. cavaller de I'ordede Santiago. 1735, ensems ambel seu fill Vicenq. Era fill de Juan Alfonso de la Encina, regidor perpetu de Huete. 56.- CADENAS VICENT, Caúalleros de Carlos 111, VI, Madrid, 1984, 23-24. A.H.S. Estat. Carles 111, expdt. 428. 57.- A.H.N. Carlos 111, núm. 1297. Güell y ... (?) ... havia nascut el 1785. 58.- FLUVIA, Indices, 235236,260. a Barcelona,ja que possiblement es deixaria de banda el projecte del cadastre. Sabem que no ser així i Puertonuevo va morir a Madrid el 1757. Se'l venia a considerar com si fos conseller de Castella (58b). Els consellers de Carles 111 Fins aquí hem parlat dels descendents dels catalans consellers de Felip V. Ara considerem els consellers de Castella nomenats per Carles 111. En Ics crítiques circumstincies del 1766 dos dels magistrats catalans de 1'AudiCncia foren avaluats pel seu ascens directe al Consell de Castella. L'opinió del fiscal del Consell, Campomanes, fou desfavorable a l'oldor Ramon de Ferran, possiblement per la seva inclinacid a la Companyia de Jesús (59). L'elegit per Campomanes fou un altre magistrat de 1' Audikncia, proposat en segon lloc: Jacint Tudó. L'evolució social de la familia Tudóal llarg dernds d'unacenturiaés sumament il.lustrativa. En 1684 Jacint Tudó era un botiguer de draps, fill d'un pagCs de Montmaneu, que haviad'establir una concordia amb els seus creditors. Durant la guerra de Successió fou partidari de Felip V i posteriorment va rebre el carrec de cbnsol mercader dc la Llotja (1 724- 1736) (60). EI seu fill Joan Tudó i Romanya fou doctoren dret i el 1748 obt~ngud-ja amb caracter pbstum- un títol decavaller (61). Jacint Tudó i Alemany, fill de l'anterior, ofcrcix una trajectbria educativa ja allunyadadels nivells de la petlta burgesia originaris de la família. Va estudlar tres anys al col.legi de Cordelles a Barcelona i sis de lleis a Cervera on va obtenir els graus de llicenciat i doctor en dret (1741). Durant nou anys, va exercir d'advocat. Va entrar en la carrera pública amb I'important nomenament d'alcalde major criminal de la ciutat de Barcelona el 1750. Passat el trienni preceptiu li fou prorrogat el nomenament dues vegades, comptant amb I'aprovació de les autoritats militars (62). El 1758 fou ascendit a alcalde major civil, i en el mateix any fou inclos en una consulta, bé que en tercer lloc, per una p l a p de jutge del crim de I' Audikncia (63). El 1760 va sol.licitar els honors del mateix tribunal. El 1762 va assolir el nomenament d'alcalde del crim i el mateix any ja era ascendit a o'idor. Nom& quatre anys després era nomenat pel Consell de Castella. Era el primer catala que es nomenava en molts anys. No va poder disfrutar gaire del carrec, ja que va morir repentinament el 1773. 58b. PEKEZ SAMPER, L a familia Albs. Una dinastia catalana al servicio del estado a "Cuademos de Investigación Histófrica" n" (1985), pp. 195-240. A.H.N. Consejos. Llibre 737, fol. 199. Conseller de Castella honorari. 59.- Ramon de Ferran i Biosca va ser membre de I'Auditncia del 1749 al 1768. A.G.S., G.J. Llg. 149. El 1746 havia obtingut la dignitat de "Noble". A.N.N. Consejos. L!g. 18.671 núm. 2. El seu fill Bonaventra de Ferran, acadsmic de Bones Lletres (1751) i Catedrltic de Cervera (1752). va ser magistrat de I'Audibncia de Mallorca del 1761 a1768 i deCatalunyadel1768 al 1806. Sobre la incorporaciópossiblede Ferranal Consell de Castella,vegi's A.G.S. G.J. Llig. 159. Campomanes a Roda, 3 d'agost del 1766. Campornanes desqualificava Ferran per sermassa gran i tenir algunes "connexionis de partit". 60.- MOLAS, Comerc i estructura social ..., 227-228. 61.- A.H.N. Consejos. Llg. 18.661 núm. 12. Joan Tudó figura com a senyor de Vilardida, població on la casa Tudó era coneguda com el castell. El memorial al.lega els mtrits polítics de Jacint Tudó durant la guerra de Successió. El testament de Joan Tudó i Romanys a A.H.P.B, Fblix Campllonch, ler., Librum Test. 63-66.21 maig 1746. 62.- A.G.S. G.J., 820 "Relación de méritos, servicios y actos literarios del doctor don Jacinto Tudó" (1757). Parlava de l'escut d'armes de la família, silenciant-ne, perb, la data recent de concessió. 63.- Ibid 156. Consultes de 22 de febrer i 10 de juny del 1758. Tudó anava proposat en primer lloc per alcalde major de la ciutat de Barcelona, per6 només en tercer lloc per alcalde del crim de I'Audibncia. Informava en favor seu el conseller Pedro Colón de Larreátegui, que havia estat magistrat de I'Audibncia de Catalunya: "persona bien nacida, de prendas cabales, sus créditos y literatura cran apreciables como también su porte". També en el cas de Tudó trobem una bona xarxa familiar. El seu fill Francesc Antoni Tudó figura entre 1767 i 1773 com estudiant de la Universitat dYAlcalh(63b). Tant bon punt va morir el conseller Tudó, la seva vídua Teresa dc Pcaguda va escriure al comte d'Aranda, president del Consell de Castella i al ministre de gracia i justícia, Manuel de Roda, demanant pel seu fill el nomenament de magistrat supernumerari de 1'Audiencia de Catalunya o quelcom de similar (64). Encara que el rei va ordenar que sc'l tingués present, no va ser nomenat fins al 1785 magistrat de 1'Audibncia de Catalunya. Va ser un personatge controvertit, molt criticat i a la fi deposat (65) durant la guerra del francbs (65). Pero també va ser membre dc 1'Acadbmia de Bones Lletres (1792) on va pronunciar, en castellh, un discurs dc Iloanqa de la llengua catalana (66). Encara una altra branca de la família Tudó tingué la seva influkncia en els cercles polítics de la monarquia. Antoni de Tudó i Alemany, germa del conscllcr de Castclla, va seguir la carrera de les armes i va arribar a ser governador del "Real Sitio" dcl Bucn Retiro. Va ser el pare de la famosa Pepita Tudó, l'amant de Godoy, convertida el 1807 en la comtessa de Castillofiel. Durant el regnat de Carles I11 només es va nomenar un altre catala conseller de Castella. Pertanyia també a una família de catedratics i magistrats. Josep Martínez, doctor en drets (67), era catedratic de la Universitat de Barcelona i va ser un dels primers de la Universitat de Cervera. Del 1725 al 1735 va ser fiscal de 1'Audibncia de Mallorca i del 1735 fins a la seva mort el 1742, oi'dor de la "Chancillería" de Valladolid (67). Un dels seus fills, Antoni Martinez Pons és conegut per haver estat rector del col.legi de Sant Climent de Bolonia (68). L'altre, Josep, va estudiar i ensenyar a Cervera on va mantenir una bona amistat amb Finestres, llevat d'un incident el 1745 (69). Josep Martinez de Pons va iniciar la carrera de magistrat com assessor togat de l'illa dYEivissa.El 1751 fou nomenat alcalde del crim de I'Audiencia de Barcelona i el 1760 ascendí a oldor (70). El 1763 va enviar a Compomanes un tractat en llatí sobre el tema de la contribució 63b. RUJLZA,lndice colegiales SanIldefonsoAlcalá, Madrid, 1946,pp. 836-837. A.H.N. Universitats,Llg. 70-129. Per la informació genealbgica veiem que el conseller Tudó havia enlla~atamb famílies de la noblesa de Castella i entre d'altres amb els Encina de Huete, parents dels Güell. 64.- AGS. GJ Llg. 161. El memorial acaba amb una nota manuscrita d'escriptura irregular de la prbpia vídua Tudó. S'acompanya un imprts amb els "Títulos de Letras y actos positivos del bachiller don Francisco Tudó, natural de Barcelona, profesor de la facultat de cinones de esta Universidad (Alcalá) en la que tiene el grado de bachiller". EI 1775 fou inclbs en tercer lloc en una consulta, amb menció dels mtrits patems. "Es hijo de D. Jacinto Tudó, ministro que fue del Consejo, y asesor del de guerra, y tuvo muchas comisiones del Real Servicio". 65.- A.H.N. Arxiu Ministeri de Justícia. Lg. 4714 núm. 6681. PEREZ SAMPER, La Real Audiencia de Calaluña durante la Guerra de la Independencia. "Pedralbes. Revista d'Histbria Moderna", núm. 2 (1982). p. 195. 66.- Antoni COMAS, Historio de la Literatura Catalana Volum 4, Barcelona, 1964, p. 103. 67.- A.H.P.B. Notari Josep Brossa, Capitulacions Matrimonials, 15 febrer 1710. Josep Martínez Doctor en Drets, amb Magdalena Pons i Guarro El nuvi era fill d'Agustí Martínez. Vid. MOLAS, Comer~,246-247. La núvia era filla del notari Pere Pons i de Mariangels Guarro, pertanyent aquesta darrera a una familia de negociants de Mataró.67b. F. VILLA, Resería histórica ...de la Universitafde Cervera, 1923, pp. 25,38 i 105. 68.- Manuel PELAEZ, Antonio Martínez Pons y el Colegio de Espaira a "IS1 Cardenal Albomoz y el Colegio de Espafia", Bolonia, 1979,595; Antonio PEREZ MARTIN, Proles Aegidiana, Bolbnia, 1979,111,núm. 1255. A Bolbnia estudil també un cosí de Martínez Pons, Pere Martí Pons i Massana, que a vegades és citat com a Pere Martínez. Ibidem pp. 1651-1654. També haviaestudiat acervera i el 1776 fou magistrat de 1' Auditncia de Barcelona. 6 s citat a I'Epistolari de Finestres. 69.- Suplement a I'Epistolari de Finestres a cura de Miquel BAIZLORI, Barcelona, 1969, document 1289. Finestres el considerii responsable de la seva detenció pel canceller Alós. Perb Msrtínez Pons és ben citat en la correspondkncia Finestres, per durant gairebé 50 anys. 70.- A.H.N. Consejos. Llg. 6.838123. A.G.S. G.J. Llg. 152. Informe del marquks de Puertonuevo. G.J. Llig. 157.4 febrer 1760. El bisbe de Barcelona informa: "literatura más que mediana, buen juicio, aplicado, aunque lento y de buena conducta". La felicitació de Finestres a Epistolari 11, 694. "Mejor estará en Sala civil que criminal porque es algo fogoso". I 1 única (71). El 1770 fou dcsignat rcgcnt dc I'Auditncia dc Scvilla (72). L'any següent va passar a Valladolid com prcsidcnt de la "Chancillcria" (el primcr i Únic catala que va ocupar aquest carrcc). Allí, cl 10 dc maig dcl 1772 SC li van imposar Ics insignics de l'orde de Carles 111 que li havien estat conccdidcs (73). El 1773 va scr nonicnat conscllcr dc Castclla (74). Posteriorment se li van conccciir cls honors i el sou dc mcmbrc dc la "C6mara". Durant el rcgnat dc Carles IV va arribar al Conscll dc Castclla el vigad Dombnec Codina, dcsccndcnt d'una família noble de Vic, quc a dcsgrat dels antcccdents austracistes va obtenir el 1781 el privilegi de Noble. Codina va opositar a citcdrcs i canongies dins i fora de Catalunya. El 1774 va obtenir un carrec a la Nunciatura. El 179 1 va scr nomenat alcalde de Casa i Cort. L'any scgücnt fou I'encarrcgat de procedir a la dctcnció del comtc dc Floridablanca. Tol seguit entra en el Consell de Castella en lloc de Maria Colon de Larrcitcgui, partidari del ministre caigut. El 1799 ocupa el carrec de fiscal de la Cámara i intervingud en la política desamortitzadora. A principis del segle XIX fou jubilat amb honors. El 1793 havia obtingut la dignitat de cavaller de l'orde de Carles 111, la cual fou conferida tambd en el 1797 al seu germa Narcís que havia seguit la carrera d'enginyer militar. Després de la caiguda de Godoy el 1808, Codina va recuperar el carrec de conseller de Castella, bé que el descapdcllament de la guerra li va impedir traslladarsea Madrid. Fou elegit el 1810diputatsuplenta les Corts de Cadis, pero el capidgeneral O'Donell I'empresona, acusant-lo d'haver indult cl seu gcrma a rendir la placa de Lleida (75). A més dels consellers de Castella trobem caialans en consells i altres organismes de I'administració central. Un exemple d'arrclamcnt a la burocracia de la cort ve representat per la descendbncia dcl mercader Josep Aparici (76). EI 1747el seu fill Francesc Aparici va aconseguir un títol postum de cavaller "en cabcza dc su difunt0 padre" (77). Francesc Aparici va ser oldor de 1'Audikncia de Catalunya del 1752 al 1762. El seu germa Josep Ignasi, nascut a Barcelona el 1694, es va integrar en la burocracia castellana. Va ser oficial segon de la Casa de Contraclació de Sevilla i després comptador general de la hisenda de I'iníant D. Lluís, aleshores cardenal de Toledo. Va ser autor d'una obra titulada "Nortc íijo y prontuario seguro...del valor de las monedas de España". Va viure i morir a Madrid (1 778). Seria fill seu Lluís Antoni Aparici Alvarez de. Miranda, autor d'una obra miscel.18nca de geografia i historia escrita el 1770 (78). Un germa d'aquest, Pere Aparici i Alvarez, nascut ja a Madrid el 1739, va ser oficial de la secretaria d' Indies i va tenir un paper important com Director d7Hiscndade les Índies (1794). Vaperdnyeral Consell, primer en concepte d'honorari (1790) i després d'efcctiu (1794) (79). El 1783 va ser nomenat 71.- Archivo Campomanes. 31-2. Li envia I'esquema de I'obra. 72.- A.G.S. G.J. Consulta de 23 d'abril del 1770. Proposat en primer lloc pel comte d'Aranda, AGUILAR PINAL. a Hirforio de Sevilla. Siglo XVIII. Sevilla, 1982, p. 67, cl cita com Martinez Pérez. 73.- MARTIN POSTIGO, Los Presidentes de la Real Chancillería de Valladolid. Valladolid. 1983, pp. 191-192. 74.- A.G.S. G.J. Consulta de 6 de juny del 1774. FINESTRES, Epistolari, Barcelona, 1933, documents 1119-1121. 75.- 1-a família Codina havia format part sota els Austries de ['estament militar. MORALES ROCA, Prbceres, I. 199. El 1781 els Codina aconseguiren la revalidacio o nova concessió de la condició de cavallers que I'Arxiduc havia concedit al seu avi el 1706. A.H.N. Consejos. Llg. 18.674 núm. 15. El seu memorial de serveis a Ibidem Lg. 13.3531 núm. 2. Sobre el procés de Floridablanca, ORTEGA COSTA i GARCIA OSMA, Relatos de jueces y escribanos, Madrid, 1971, p. 70 i C. ALCAZAR, España en 1792 a "Revista de Estudios Politicos", 1953, p. 117- 118. El nomenament de conseller a A.H.N. Consejos, Llibre 740, f. 148. OLMCHEA, Relaciones hirpanoromanm, Zaragoza, 1965, 11, 565,CADENAS VICENT, Caballeros Carlos 111, T . 111, ns. 563-564. Sobre I'enginyer Narcís Codina, CAPEL, Los ingenieros militares del siglo XVIII. Barcelona, 1983, 114-115. Francesc Codina i Al vall va' ser representant de Vic a la Junta Corregimental del 1794. El memorial de Codina el 1811a B.C. Follets Bonsoms, núm. 1559. 76.- Sobre Aparici, MERCADER RIBA, Felip V i Cafalunya,Barcelona, 1868, passim. 77.- A.H.N. Consejos Llig. 18.679117. 78.- B.N. Mss. 2302. "Elementos de emdición en que seda una breve y cabal noticia de geografia, hidrografia, globos. blasón, chronologia, historia y sus tres tratados de fortificación marina y phisica experimental". 79.- BERNARD, Le Secretariat, p. 224, núm. 189; p. 233 riúm. 37. cavaller de I'oriic de Carlc>111 (80). El seu f i l l JosC Manucl Aparici i Prado també fou oficial dc la secretaria d'indics i cl 1790 va ingressar a I'ordc (ic Carles 111. Dcs del 1757 els Aparici crcn considerats niclnbrcs de I'cstat nohlc dc la vila de M~~drid i el 1805 van obtcnir una dcclaració d'hidalguia a la "Chancillcria" de Valladolid. Encara durant una gcncració va continuar la vinculació nohililia dcls Aparici de Madrid. JosC Aparici i Prado va scr el gendrc dc don Pantalcdn de Bcranicncii, conscllcr d'Hiscniia i mcmhrc dc la Junva general de comerC. El 1833 rcbcrcn I'ordcdc Carlcs 111 doscosins, Francisco Javicr Aparici y Bcramcndi (81), i Pedro Aparici y Cia -aquest darrer nascuta Aranjucz-. El primer d'clls cra administrador de corrcus a Sanlúcar dc Barramcda i el scgon "cahallcro de campo" del rei. Els chrrccs i dignitats dcls Aparici niadrilcnys forcn invocats pcl scu Ilunyh parent harccloni Marih Alegre i Aparici quan va sol.licilar cl 1796 cl títol dc bar6 de Castellet (83). Encara quc no sigui catals cn sentit cstrictc hem de mencionar el valencia de Castclló Manucl dc Sistcrncs i Fcliu, fiscal de I'Audikncia de Catalunya dcl 1776 al 1779. I ho fem per diverses raons. En primer lloc pcr la seva vinculacid amb la família Fcliu de la Penya de Mataró, coma maritdc lapubilla\Ma.~ercsa~ c l i u d la c Penya (83). En scgon Iloc,pervalordelsdictAmens que va emctrc durant els 13anys qui: va ocupar la fiscalia dc I'Audikncia (84). Sisternes va seguir una bonacarrera burocratica, que passan t pcr la Sala d' Alcaldcs de Casa i Cort (1779), el va portar aocuparcls importanucarrccsdc fiscal dcl Conscll(1786) i cic la CambradeCastella(1788) (85). Alcshorcs va publicar I'obra Idea dc una Icy agraria cspañola (86). Els fills de Sistcrnes van estar prcscntsadifcrcntsnivellsdcl'administració.Viccntva scrrcgidordc1'AjuntamentdeBarcelona (87). Joaquin va scr a principis del seglc XIX, o'idor dc Ics Audikncics de Mallorca i de Galícia (88). Després de la Guerra del Frances va ser alcalde dc Casa i Cort (1814) ime.mbre del Consell dc I'Almirantall(1815). Tols dos van scr cavallers dc I'ordc dc Carles I11 (89). L'administracM territorial A més dels juristes catalans quc van arribar als consells dc l'adminisuació en podem citar d'altres, que no van acabar la seva carrcra en un tribunal superior, sinó en una Audi&nciao "Chancilleria". La majoria d'aquests casos SC situen en el regnat de Carles 111. Un d'ells va ser el catala Joan Casamajor i Josa, advocat dels ducs de Mcdinaccli i Alba i fiscal de la cúria eclesiastica de Barcelona. Segons Finestres, Casamajor era un intel.lectual que havia estudiat filosofia i teologia directament en els autors, affeccionat a la poesia i a la historia. Sota el nom de Casimiro Sanauja" va escriure el 1756 I'Homerus dormitans, un al.legat en favor de la jurisdicció episcopal enfront de ladcl monestir de St. Pere de les Puel.les. El 1758 va ingressar a 1'Acadkmia de Bones Lleues i va escriure una composició poktica a la nova fortalesa de Sant Ferran de Figueres. El 1759 va redactar la Rclación obsequiosa de la rebuda de Carles 111 a 80.- A.H.N. Estado. Carlos 111, exp. 158. CADESAS VICl<NT,Caballeros Carlos 111, I, 1979, 165-169. 81.- A.H.N. Carles 111, ns. 2176 i 424. 82.- A.H.N. Consejos. L.lg. 20.0731130, 83.- MOLAS RIBALTA, Societat ipoderpolític a Malard. 1718-1808. Barcelona, 1973, p. 52-53, i 186. 84.- LLUCH. Emest, Lo prdctica econbmica de la Il.lu~tracid.El valencid Manuel Sisternes i Feliu i els dictamens com afiscal de 1'Audiincia de Catalunya, a "Primer Congrés d'Hisrbria del País ValenciY', 111 Edat Moderna, Valincia, 1976, pp. 695-706. 85.- Sobre la fiscalia del Consell, ESCOLANO DE ARRllil'A, 20. A.H.N. Consejos Llibre 739, fol. 300. 86.- Sobre la Idea de Ley agraria, PASTOR FUSTER, Biblioteca Valenciana, Valencia, 1830,II, 123. 87.- FLUVIA, Indice, 245. 88.- A.H.N. Consejos. Llg. 13.361/núm. 78. Relació de ni6rits. 89.- A.H.N. Estado. Carlos 111, núm. 1889 (Vicen~),núm. L671 (Joaquim). El 1795 i el 1816 respectivament. , ~ , 1 I 1 Barcelona (90). En cls anys scgücnts va gcslionar a Madrid, per comptc dcls grcmis barccloncsos I'aholicici dc l'impost dc la holla. A la capital cs va rclacionar anih Campomanes, al qual va fcr arribar un "Discurso sobrc la Amortizacicin y su practica cn el Principatiode Calalunya"(9 1). El 1766 va scr nomenat fiscal dc I'AudiCncia de ValCncia on cs va fer nmic de Maians (92). Aquest va comentar un "Informc sobrc cl dcrccho dc asilo cn 10s tc111pIos"rcda~tatpcr Casa~i~ajor en Ics seves fucions de fiscal (9.7). El 1772 va scr ascendit a ciidor i va morir en aquest chrrcc 10 anys després. Pcls anys cn quC cl fill dcl conscllcr Tud6 estudiava a Alcala, entre 1769 i 1772, es trobava a la niatcixa universitat cl catals Joscp Antoni Lafarga, fill d'un metge de cambra de Carles 111. Lafarga va scr un dcls tcstimonis addu'its per TudB a Ics scvcs informacions genealogiques (94). DesprCs va ingressar cn cl col.legi d'advocats de Madrid i a la Societat Economica. El 1777 va dcdicar a Camponiancs la traduccici d'una obra italiana sobrc vilicultura. El 1784 va ser nomena1 "alcalde dc hijosdalgo" a Valladolid i cl 1789 va ser asccndit a o'idor. El marC del 1788 s'havia distingit amb motiu del desbordament del riu Esgucva. Scrví a Valladolid fins a la jubilació, el 1803 (95). Jordi Puig dc Modolcll va exercir durant anys funcions d'alcalde major a diferents ciutats catalanes. El 1767-68el trobcm amb cl mateix chrrec a Valkncia. Va ser magistrat de I7Audikncia de Barcelona dcl 1770 al 1783, i regent dc I'AudiCncia de Mallorca des del 1783 al 1790. Altres catalans van excrcir com alcaldes majors dins i fora dcl Principat. Alguns d'ells van arribar a ser magistrats de I'Audikncia de Catalunya. Epifani de Fortuny, després de 20 anys d'alcalde major a diferents ciutats catalanes, va ser corregidor a Villena (1775) i alcalde major a Puerto de Santa Maria (1779) i Buj lance, abans d'assolir un lloc a I'AudiCncia de Catalunya el 1784 (97). El targarí Gaspar Jover i Terés després d'ocupar a Catalunya quatre alcaldies majors (Agramunt, 1761; Camprodon, 1766; Manresa, 1770; Lleida, 1775) va tenir el mateix ckrec a Osca (1780) i Xativa (1784). En 1788era de tornada a Barcelona com alcalde major de la ciutat amb els honors de I'Audikncia (98). Joan Pau de Salvador i d'Aspra era un regidor de Vilafranca amb una bona tendkncia per l'enlairement en lajerarquia nobiliaris. El 1753 va obtenir la dignitat de Noble i el 1768 va aspirar al títol de baró. Durant el regnat de Carles 111va ocupar a diferents poblacions de Castella el carrec de corregidor de capa i espasa (Hellín, 1764; Alcali la Real, 1772). A Salamanca va intervenir en la reforma dels col.legis majors. Posteriorment va ser corregidor de Valkncia (1782) i de Múrcia. Sembla parent seu Manuel Aspra i Janer, nascut al Puerto de Santa Maria, consul d'Espanya a Nantes i cavaller de I'orde de Carles I11 (1788) (98 b). 91.- MOLAS RIBALTA, Tres textos econbmics sobre la Catalunya il.lu.strada, a "Pedralbes. Revista d'Hist6ria Moderna", núm. 7 (1987). 92.- FINESTRES, Epistolari, Docs. 951,103 1 , i 1036 i 1052. Casamajor va escriureun epigramapreliminara la "Defensa de Witiza", de Maians, amb el pseud6nim de Janus Faventinus. 93.- Biblioteca Universitiria, Valtncia. Mss. 717,262, pigs.; comentat per MESTRE llustración y reforma de la Iglesia, Valtncia, 1968, pp. 26 i 279. 94.- RUJULA, 408, on és citat com natural d'Igualada. En canvi a les proves de Tudó i a la relació de mtrits (Consejos Llig. 13.381130) apareix com natural de Tarrega. Sobre el seu pare, Guadalupe ALBI, El Protomedicatoen la Espario llustrada. Valladolid. 1982, passim. 95.- A.G.S. G.J. Llig. 8-2. Informe sobre la "Chancilleria" de Valladolid (1787). Per la inundació del 1788. Diario Pinciano. Edició facsímil, Valladolid, 1978, 1 de mar$ i 8 de mar$ del 1788. 96.- A.G.S. G.J. 161. Havia estat alcalde major de Girona i Balaguer. 97.- A.G.S. G.J. Llg. 161 i 163. PEREZ SAMPER, a "Pedralbes", núm. 2, cit. supra, p. 180. 98.- A.G.S. G.J. LI. 164. Relació de mtrits. Llg. 823. Informes reservats. 98b. A.C.A. Aud. vol. 474, fol. 220. Els Aspra eren cavallers des del 1665 i els Salvador des del 1702. Vol. 808, fol. 149. Sol.licituddel títol de baró de Salvador. A.G.S. G.J.1.g. 161 i 820. SALA BALUST,Visitas y reformasde 10s Colegios Mayores de Salamanca en tiempos de Carlos 111. Vzlladolid. 1958. SIMO SANTONJA, Valencia en la época de 10s corregidores. Valencia, 1975, p. 40. CADENAS VT(.FVT. Caballeros de Carlos 111, I, 240-242. La major part d'aqucsts catalans van ocupar cl carrcc d'alcaldcs majors a ciutats de la Corona d'Arag6 i d' Andalusia. Un d'aqucsts va scr I'igualadi (99) Joscp Riera i Roger, que a més dc la scvavila natal (1768) va scralcaldc major a Morclla (1772), Tortosa (17 7 9 , Almeria (1782) i Mallorca (1 782-1786). Durant la scva estada a I'illa va ser objcctc de critiques. El regent de 1'Audibncia-quccracl catala Jordi dcPuig- i cl bisbccl dcfcnsavcn, mcntrel'intendent(Jáudcnes) el titllava de poc preparat, codiciós i amistanqat (100). El 1792 era a Logronyo i el 1794 aspirava a la vara d'alcaldc major de Valkncia. El 1798 va obtenir aquesta p l a ~ ai l'any següent se li van conccdir els honors d'alcaldc del crim dc I'Audikncia. El 1801 es va veure implicat en l'avalot contra les milícies. Davant I'oposicio popular va sospcndrc el sorteig. Aixo li va valer -segons una satira popular- una jubilació sobtada. "Al alcalde que manalla suprcssio del sortco per estar alborotatlli varen llevar la vara y per fi 10 han chubilatleste es don Chusep Riera un molt famós catal$' (101). Magistrats catalans a America No van ser gaires els magistrats catalans quc forcn nomenats a les Audikncies americanes (102), bé que alguns varen ocupar funcions importants. El primer de tots -com diria Ernest Lluchva ser Frances Roma i Rosell (102 b), cl dcfcnsor dels gremis de Barcelona, el propugnador d'un Advocat General del Públic, l'autor de "Las scñales de la fclicidad de España". El 1769 va ser nomenat a proposta del comte d'Aranda, alcalde de la Sala d'hijosdalgo de la Chancillería de Valladolid. El president del tribunal, que era el catala Martinez Pons, en feia un informe al ministre Roda. Segons aquest informe Roma era un bon criminalista, intel.ligent, estudiós, amb coneixements d'Histbria, pero també ambiciós (103). Aquest defensor de Catalunya contra I'absolutisme centralista, com se I'ha anomenat, va ser un dels dos magistrats, triats per Carles 111 per ocupar els nous c k e c s de regent de les Audiknciesamericanes, creats arrel d'unareforma que volia assegurar el predomini dels europeus sobre els criollos a les Audibncies d'ultramar. Com a regent de 1'Audibncia de Mkxic, Roma va exercir interinament de capid general el 1779. El 1782 va ser jubilat amb la meitat del salari i els honors del Consell d'indies. Va romandre a Mkxic fins a la seva mort el 1784 (104). També va culminar a Mexic la carrera dcl barceloni Pere Catany, nomenat el 1778 o~dor de 1'Audikncia de Santa Fe de Bogod. Allí va destacar en la lluita contra I'al~amentdels Comuneros del 1781. El 1783 va ser destinat a Santo Domingo; allí va arribar a ser dega i capid general interí. El 1803 passa a 1'Audikncia de Guadalajara com a regent i el 1806 va ocupar el 99.- TORRAS RIBB, Els Municipis catalansde I'AnticRigm. Barcelona 1983. pp. 176,306 i 312. A.H.N. Consejos. Llig. 13.361/númms.26 i 77. 100.- A.G.S. G.J. Llig. 823. 101.- A.H.N. Consejos. Lligs. 20.074150. Arxiu Regne Valkncia. Reial Acord. 1798, fol. 1121; 1801,fols. 362,688,1319, B.N. Mss. 3905. 102.- BURKHOLDER, M.A. i CHANDLER, D.S. De la impotencia a la autoridod. La corona española y las Audiencias en América. México, 1984; Biogra- phical Dictionary of the Audiencia Minkters in the Americas. 1687- 1821. West Pon, 1984. 102b. Roma Rossell era fill d'un apotecari. La seva tia Eulilia Roma li va deixar en el seu testament 200 lliures per ajudarlo en els seus estudis. A.H.P.B. Notari Josep Francesc Fontana, 3er. Llibre de Testaments, fol. 19. 103.- A.G.S. G.J. Llig. 818. Les consultes de nomenament a Llg. 160 (18 gener 1769) i 161 (25 de gener del 1775). 104.- BURKHOLDER, Dictionary, 299-300; SOBERANES FERNANDEZ, El estatuto del regente en la Audiencia de México, a "Anuario de Estudios Americanos", vol. 32 (1975). 415-59; CALDERON QUUANO, Los virreyes de Nueva Esparia en el reinado de Carlos 111, Sevilla, !967, I, 410; I1,23 i SS.305. 105.- BURKHOLDER. Ibid., 81. mateix carrec a 1'Audibncia de Mexic. Com a tal va haver de fer front a les primeres dificultats dc l'administració colonial. El 1809 va tenir la presidencia del Comité de Seguretat Pública. El 1810 va deixar el carrec (105). A 1'America del Sud hi trobem una família de Cervera, molt vinculada amb el servei reial: la família Moixó. Els Moixó eren membres de l'cstament militar en el segle XVII i havien assolit el 1652 la dignitat de Noble (106). Maria de Moixó i Maranyosa, regidor de Cervera "en clase de noble" (el seu pare també havia estat regidor des del 1719) va ser el 1760procurador a les Corts de Madrid i va rebreen recompensael titol de baró de JurasRealcs (107). La famíliaMoixÓestigué present en la vida de la Universitat de Cervera. Fill del primer baró de Juras Reales va ser ... (?) ... Maria Moixó de Francolí, catedratic a Ccrvcra, monjo a Sant Cugat del Vallks, historiador eclesiastic, academic de Bones Lletres, que pronuncia una al.locució amb motiu de la visita de Carles IV. El 1804 va ser nomenat arquebisbe de Charcas, a l'alt Perú, on va dur a terme una notable tasca de publicista i etnograf, amb l'obra titulada Cartas mexicanas (108). Si ens hem entretingut una mica en la figura d'aquest prelat és pcrquk no fou l'únic Moixó a 1'Ambrica del Sud. El seu germa Antoni Josep, Catedratic de Cervera, va ser nomenat el 1803 fiscal de 1'Audikncia de Xile, carrec en el qual va romandre fins a la seva mort el 1810. El fill d'aquest Lluís Maria de Moixó (y López Fuertcs), doctor per Cervera, va seguir el seu pare a Xile, i fou nomenat pel seu oncle vicari general de I'arquebisbe de Charcas. El 1810 va succeir el seu pare (practica irregular) en la plaga de fiscal de 1'AudiCncia de Xile i el 1811 fou pres pels insurgents (109). Tomat a Espanya segui la carrera de magistrat i milita en el carlisme. Fou el tercer baró de Juras Reales. El 1828 va publicar a Barcelona l'obra del seu oncle amb el títol de "Entretenimientos de un prisionero en las provincias del Río de la Plata". També va viure la lluita de 1'EmancipaciÓ Joan Bastús i Faya, nascut a Tremp el 1773, . llicenciat per Cervera el 1798, advocat a Madrid el 1802, nomenat corregidor a Nueva Granada el 1807,ardor de lYAudiknciadeQuitoel e18 16i de Caracas el1820. El 1823 va tornara Barcelona i va ser magistrat a les Audikncies de Catalunya i Valkncia (1 10). Conclusions De tots els casos exposats sembla desprendre's la idea que els catalans no estigueren gaire presents a l'administració central durant el regnat de Carles 111; menys encara que en el de Felip V (1 10 bis). La posició política del comte d' Aranda i la mateixa actitud, en principi positiva del monarca envers Catalunya, no va tenir una traducció gaire practica en aquest terreny. Una vegada més, el reformisme de Carles I11 sembla limitat en la seva aplicació concreta. De 80 consellers de Castella nomenats durant el regnat només dos eren catalans (1 11). En algun moment o sota algun aspecte la presencia catalana en els organismes del govern central pot semblar més intensa; sota Felip V amb la preskncia (no simultania) d'algun catala en el Consell d'Hisenda (Güell i 106.- MORALES ROCA, Proceres, I, 329-330. 107.- MOLAS, Las Cortes de Castilla y León en el siglo XVIII, a "Congreso Cortes Castilla y León". Edad Moderna. Salamanca, 1987. en premsa. 108.- TORRES AMAT, Diccionari0 escritores catalanes. Barcelona, 1836; reedició, 1973, p. 436. 109.- BURKHOLDER, 217,218, A.H.N. Consejos. Llg. 13.361 núm. 74; 13.370 núm. 62. 110.- BURKHOLDER, 36. MOLAS, L'Audiincia de Valincia durant el regnat de Ferran VII. "Afers" (Vaiencia), 2 (1985). p. 333. 110b. El 1717 Felip V havia nomenat Inquisidor General un eclesiistic barceloni.Josep Molinbs, que residia a Roma com auditor.Tanmateix Molinks nova arribara exercir el seu cirrec ja queen tornar aEspanyafou pres a Mili pels austriacs i allí morí. 111.- J. FAYARD, Los ministros del Consejo de Castilla 1746-1788 a "Cuademos de Investigación Histórica", núm. 6 (1982). pp. 116-1 17. Amb dos consellers tamE rs trobaven Galícia, Extremadura i Caniries, i amb tres Valbncia i País Basc. Solcr. Prous, Llopis, Giicll i Trcllcs) o amb la circumstincia dc scr catalans, al llarg del scglc, trcs dcls fiscals dc la Cambra dc Castclla (Gucll i Trcllcs, Sistcrncs i Codina). Caldra aprofundir cn l'cstudi dc la prcsencia catalana cntrc corregidors i alcaldcs majors, i en els militars catalans quc cxcrcircn ckrccs polítics com cls matcisos Alos, cls Scntmcnat (1 12) i altres. En la major part dcls cxcmplcs cstudiats vciern quc cl scrvci del rei estava acompanyat per un procCsd'cnnoblimcnt, qucnocraautom8tic, quca vcgadcs cra prcvi. Es mantenia la tendencia quc cl magistrat fos noblc, fer-lo si ja no ho cra o considerar-lo com si fos. L'administracio era un camí cxccl.lcnt pcr assolir la noblcsa o pcr asccndir a la jerarquia nobiliaria. Entre els casos cstudiats no hem trobat cavallers dcls Ordcs Militars dc Castclla, pcrb si del nou orde de Carles 111. Els magistrats solicn estar relacionats amh cls rcgidors dcls municipis, si no ho eren ells malcixos. També cra important la vinculaci6 familiar. La família cra sovint un instrument important del poder i un factor d'intcgració dcls funcionaris, sigui amb la societat del propi país, sigui amb la burocracia estatal. 112.- EnriqueGIMENEZLOPEZ, Loscorregidores de Alicante. Perfil sociol6gico y politico de una 6litemilitar.a "Revista de Historia Moderna. Anales de la Lniversidad de Alicante",ndms. 6-7 (1986- 1987),pp. 67- 85. Van ser governadors militars opolitics (o sigui corregidors) de la ciutat el prirnermarquks d'A16s (1746-1760) i el segon marquks d'A16s (1797-1798) i el mariscal de camp Josep de Senl;z:nat (1798- 1804). El primer marquks, Antoni d'A16s i Rius, va culminar la seva carrera com capiti general de Malloica del 1764 al 1780. PEREZ SAMPER, Lo famifia Albs, 2206 i