P.º Gral. Martínez Campos, 5 28010 MADRID Tel.

914 444 920

Gran de Gràcia, 171 08012 BARCELONA Tel. 934 150 988
Alboraya, 23 46010 VALÈNCIA Tel. 963 614 199
Ponzano, 15 28010 MADRID Tel. 914 444 920

www.cef.es info@cef.es 902 88 89 90

T. GESTORS ATC. ANNEX 3 TEMA 14

1. La recaptació tributària (II)

2. Recaptació en període executiu
3. El procediment de constrenyiment
3.1. Caràcter del procediment de constrenyiment
3.2. Concurrència de procediments
3.3. Suspensió del procediment de constrenyiment

4. Suspensió, inici i desenvolupament del procediment

4.1. Iniciació del procediment de constrenyiment
4.2. Execució de garanties

5. Execució de garanties. Embargament i alienació de béns i drets

5.1. Quantia de l'embargament
5.2. Ordre d'embargament
5.3. Béns lliures d'embargament
5.4. Pràctica de l'embargament
5.5. Motius d'oposició contra les diligències d'embargament
5.6. Mesures per garantir l'embargament
5.7. Embargament de béns o drets en entitats de crèdit o de dipòsit
5.8. Responsabilitat per l'aixecament de béns embargables
5.9. Alienació de béns i drets
5.9.1. Actuacions prèvies a l'alienació
5.9.2. Alienació
5.9.3. Adjudicació de béns a la Hisenda Pública
5.9.4. Aixecament de l'embargament

6. Finalització del procediment

7. Les terceries
7.1. Classes
7.2. Efectes
7.3. Procediment

8. La Hisenda Pública i els processos concursals

8.1. Actuacions de gestió recaptatòria
8.2. Prelació dels crèdits tributaris concursals

www.cef.es OCTUBRE 2021 Sumari

 P.º Gral. Martínez Campos, 5 28010 MADRID Tel. 914 444 920
Gran de Gràcia, 171 08012 BARCELONA Tel. 934 150 988
Alboraya, 23 46010 VALÈNCIA Tel. 963 614 199
Ponzano, 15 28010 MADRID Tel. 914 444 920

www.cef.es info@cef.es 902 88 89 90

14
TEMA
La recaptació tributària (II). Recaptació en període executiu. El procediment
de constrenyiment. Caràcter del procediment. Concurrència de procediments.
Suspensió. Inici i desenvolupament del procediment. Execució de garanties.
Embargament i alienació de béns i drets. Finalització del procediment. Les terceries.
La Hisenda Pública i els processos concursals

1. LA RECAPTACIÓ TRIBUTÀRIA (II)

La normativa reguladora de la recaptació tributària està constituïda fonamentalment per la Llei 58/2003,
de 17 de desembre, general tributària (en endavant LGT), pel Reglament general de recaptació (en endavant
RGR) aprovat pel Reial decret 939/2005, de 29 de juliol i, supletòriament, pel Reglament general de les
actuacions i els procediments de gestió i inspecció tributària i de desenvolupament de les normes comunes dels
procediments d'aplicació dels tributs aprovat pel Reial decret 1065/2007, de 27 de juliol (en endavant RGGI).

Segons disposa l'article 160 de la LGT: «La recaptació tributària consisteix en l'exercici de les
funcions administratives conduents al cobrament dels deutes tributaris» i en un sentit més ampli, l'article
2 del RGR estableix: «La gestió recaptatòria de la hisenda pública consisteix en l'exercici de la funció
administrativa conduent al cobrament dels deutes i sancions tributàries i altres recursos de naturalesa
pública que hagin de satisfer els obligats al pagament».

2. RECAPTACIÓ EN PERÍODE EXECUTIU

D'acord amb l'article 160.2 de la LGT la recaptació dels deutes tributaris pot realitzar-se:

• En període voluntari, mitjançant el pagament o compliment de l'obligat tributari en els

terminis que preveu l'article 62 de la LGT.
• En període executiu, mitjançant el pagament o compliment espontani de l'obligat tributari
o, si no, mitjançant el procediment administratiu de constrenyiment.

El període executiu s'inicia, segons l'article 161 de la LGT:

a) En el cas de deutes liquidats per l'Administració tributària, l'endemà del venciment del
termini establert en l'article 62 de la LGT.

www.cef.es OCTUBRE 2021 14 ‒ 1

T. GESTORS ATC
Oposicions

b) En el cas de deutes a ingressar mitjançant autoliquidació presentada sense fer l'ingrés:

• Presentada en termini sense fer l'ingrés, l'endemà de l'acabament del termini que
estableixi la normativa de cada tribut.
• Presentada fora de termini sense fer l'ingrés, l'endemà de la presentació.

La recaptació en període voluntari en el cas de deutes a ingressar mitjançant autoliquidació presentada

fora de termini sense fer l'ingrés o sense soŀlicitud d'ajornament o fraccionament o compensació conclou
el mateix dia de la presentació (art. 68.2 del RGR).

La presentació d'una soŀlicitud d'ajornament, fraccionament o compensació en període voluntari

impedeix l'inici del període executiu durant la tramitació dels expedients esmentats.

No obstant l'anterior, les soŀlicituds a les quals es refereix el paràgraf anterior així com les soŀlicituds
de suspensió i pagament en espècie no impediran l'inici del període executiu quan anteriorment s'hagués
denegat, respecte del mateix deute tributari, una altra soŀlicitud prèvia d'ajornament, fraccionament,
compensació, suspensió o pagament en espècie en període voluntari havent-se obert un altre termini
d'ingrés sense que s'hagués produït el mateix.

La interposició d'un recurs o reclamació en temps i forma contra una sanció impedeix l'inici del
període executiu fins que la sanció sigui ferma en via administrativa i hagi finalitzat el termini per a
l'ingrés voluntari del pagament.

La declaració de concurs no suspendrà el termini voluntari de pagament dels deutes que tinguin la
qualificació de concursal d'acord amb el Text refós de la Llei concursal, sense perjudici que les actuacions
del període executiu es regeixin pel que es disposa en aquest Text refós.

Efectes de l'inici del període executiu:

• L'Administració tributària ha d'efectuar la recaptació dels deutes liquidats o autoliquidats

pel procediment de constrenyiment.
• Determina l'exigència dels interessos de demora i dels recàrrecs del període executiu en
els termes dels articles 26 i 28 d'aquesta Llei i, si s'escau, de les costes del procediment de
constrenyiment.

Els recàrrecs del període executiu establerts en l'article 28 són de 3 tipus: recàrrec executiu, recàrrec
de constrenyiment reduït i recàrrec de constrenyiment ordinari.

• El recàrrec executiu és del cinc per cent i s'aplica quan se satisfaci la totalitat del deute no
ingressat en període voluntari abans de la notificació de la provisió de constrenyiment.
• El recàrrec de constrenyiment reduït és del 10 per cent i s'aplica quan se satisfaci la totalitat
del deute no ingressat en període voluntari i el propi recàrrec abans de l'acabament del termini
que preveu l'apartat 5 de l'article 62 de la LGT per als deutes constrets.
• El recàrrec de constrenyiment ordinari és del 20 per cent i és aplicable quan no concorrin
les circumstàncies a què es refereixen els dos apartats anteriors.

Aquests recàrrecs són incompatibles entre si i es calculen sobre la totalitat del deute no ingressat
en període voluntari.

14 ‒ 2 www.cef.es
 Annex 3
Oposicions

No s'han d'exigir els interessos de demora meritats des de l'inici del període quan sigui exigible el
recàrrec executiu o el recàrrec de constrenyiment reduït.

Els interessos de demora del període executiu es meriten des de l'inici del període executiu fins a
la data d'ingrés.

La base sobre la que s'aplica el tipus d'interès no inclou el recàrrec de constrenyiment.

El tipus d'interès aplicable és el que estableix la normativa tributària o pressupostària, segons es

tracti de deutes i sancions tributaris o de deutes no tributaris, respectivament (art. 72.3 del RGR).

3. EL PROCEDIMENT DE CONSTRENYIMENT

3.1. CARÀCTER DEL PROCEDIMENT DE CONSTRENYIMENT

L'article 163 de la LGT disposa que:

a) El procediment de constrenyiment és exclusivament administratiu. La competència per

entendre d'aquest i resoldre totes les seves incidències correspon únicament a l'Administració
tributària.
b) No és acumulable als judicials ni a altres procediments d'execució. La seva iniciació o
tramitació no se suspèn per la iniciació d'aquells, llevat quan sigui procedent d'acord amb
el que estableix la Llei orgànica 2/1987, de 18 de maig, de conflictes jurisdiccionals, o amb
les normes de l'article 164 de la LGT.
c) El procediment de constrenyiment s'inicia i s'impulsa d'ofici en tots els seus tràmits i,
una vegada iniciat, només se suspèn en els casos i en la forma que preveu la normativa
tributària.

3.2. CONCURRÈNCIA DE PROCEDIMENTS

D'acord amb l' article 164 de la LGT en cas de concurrència del procediment de constrenyiment amb
altres procediments d'execució, ja siguin singulars o universals, judicials o no judicials, la preferència
per a l'execució dels béns travats en el procediment està determinada d'acord amb les regles següents:

• Quan concorri amb altres processos o procediments singulars d'execució, el procediment

de constrenyiment ha de ser preferent si l'embargament efectuat en el curs del procediment
de constrenyiment és el més antic.
• Quan concorri amb altres processos o procediments concursals o universals d'execució,
el procediment de constrenyiment ha de ser preferent per a l'execució dels béns o drets
embargats en aquest, sempre que la data de la diligència d'embargament sigui anterior a la
data de declaració del concurs.

En cas de concurs de creditors s'aplica el que disposen la Llei 22/2003, de 9 de juliol, concursal i,
si s'escau, la Llei 47/2003, de 26 de novembre, general pressupostària. En l'últim epígraf del tema ens
hi referirem.

www.cef.es OCTUBRE 2021 14 ‒ 3

T. GESTORS ATC
Oposicions

3.3. SUSPENSIÓ DEL PROCEDIMENT DE CONSTRENYIMENT

El procediment de constrenyiment s'ha de suspendre segons l'article 165 de la LGT en les següents
situacions:

a) En la forma i amb els requisits que preveuen les disposicions reguladores dels recursos i
reclamacions economicoadministratives, i en els casos restants que preveu la normativa
tributària.
b) De manera automàtica els òrgans de recaptació, sense necessitat de prestar garantia, quan
l'interessat demostri que s'ha produït en perjudici seu error material, aritmètic o de fet en la
determinació del deute, que aquest ha estat ingressat, condonat, compensat, ajornat o suspès
o que ha prescrit el dret a exigir-ne el pagament.
c) Si s'interposa terceria de domini se suspèn el procediment de constrenyiment referent als
béns i drets controvertits, una vegada que s'hagin adoptat les mesures d'assegurament que
seguin procedents.
d) Si la terceria fos de dret millor ha de prosseguir el procediment fins a la realització dels béns
i el producte obtingut s'ha de consignar en dipòsit a l'efecte de la resolució de la terceria.

4. SUSPENSIÓ, INICI I DESENVOLUPAMENT DEL PROCEDIMENT

4.1. INICIACIÓ DEL PROCEDIMENT DE CONSTRENYIMENT

D'acord amb l'article 167 de la LGT el procediment de constrenyiment s'inicia mitjançant una
provisió notificada a l'obligat tributari en què s'identifica el deute pendent, es liquiden els recàrrecs a què
es refereix l'article 28 d'aquesta Llei i se li requereix perquè efectuï el pagament.

La provisió de constrenyiment té la mateixa força executiva que la sentència judicial per procedir
contra els béns i drets dels obligats tributaris.

Contra la provisió de constrenyiment només són admissibles els motius d'oposició següents (art
167.3 de la LGT):

a) Extinció total del deute o prescripció del dret a exigir el pagament.

b) Soŀlicitud d'ajornament, fraccionament o compensació en període voluntari i altres causes
de suspensió del procediment de recaptació.
c) Falta de notificació de la liquidació.
d) Anuŀlació de la liquidació.
e) Error o omissió en el contingut de la provisió de constrenyiment que impedeixi la identificació
del deutor o del deute constret.

En la notificació de la provisió de constrenyiment es concedeix a l'obligat nous terminis d'ingrés

que fixa l'article 62.5 de la LGT:

• Fins al 20 del mes en curs, o immediat hàbil posterior, si s'ha rebut la notificació durant la
primera quinzena del mes (entre els dies u i 15 de cada mes).

14 ‒ 4 www.cef.es
 Annex 3
Oposicions

• Fins al dia 5 del mes següent, o immediat hàbil posterior, si s'ha rebut la notificació durant
la segona quinzena del mes (entre els dies 16 i últim de cada mes).

Si l'obligat tributari no efectua el pagament dins el termini a què es refereix l'article 62.5 de la LGT,
s'ha de procedir a l'embargament dels seus béns, i s'ha d'advertir en la provisió de constrenyiment.

4.2. EXECUCIÓ DE GARANTIES

Si el deute tributari està garantit s'ha de procedir en primer lloc a executar la garantia mitjançant el
procediment administratiu de constrenyiment.

Això no obstant, l'Administració tributària pot optar per l'embargament i l'alienació d'altres béns
o drets anteriorment a l'execució de la garantia quan aquesta no sigui proporcionada al deute garantit o
quan l'obligat ho soŀliciti, i assenyala béns suficients a l'efecte. En aquests casos, la garantia prestada
queda sense efecte en la part assegurada pels embargaments (art. 168 de la LGT).

No és aplicable en l'execució de garanties el que disposa l'article 172.3 de la LGT (art. 74.1 del
RGR).

5. EXECUCIÓ DE GARANTIES. EMBARGAMENT I ALIENACIÓ DE BÉNS I DRETS

5.1. QUANTIA DE L'EMBARGAMENT

Amb respecte sempre al principi de proporcionalitat, s'ha de procedir a l'embargament dels béns i
drets de l'obligat tributari en quantia suficient per cobrir l'import del deute no ingressat, els interessos
que s'hagin meritat o es meritin fins a la data de l'ingrés, els recàrrecs del període executiu i les costes
del procediment de constrenyiment (art 169.1 de la LGT).

5.2. ORDRE D'EMBARGAMENT

D'acord amb l'article 169.2 de la LGT si l'Administració i l'obligat tributari no haguessin acordat
un altre ordre diferent en virtut del que disposa l'apartat 4 d'aquest article, s'han d'embargar els béns
de l'obligat tenint en compte la facilitat més gran de la seva alienació i l'onerositat menor d'aquesta
per a l'obligat.

Si aquests criteris són d'aplicació impossible o molt difícil, els béns s'han d'embargar per l'ordre
següent:

a) Diner efectiu o en comptes oberts en entitats de crèdit.

b) Crèdits, efectes, valors i drets realitzables a l'acte o a curt termini.
c) Sous, salaris i pensions.
d) Béns immobles.
e) Interessos, rendes i fruits de tota espècie.
f) Establiments mercantils o industrials.

www.cef.es OCTUBRE 2021 14 ‒ 5

T. GESTORS ATC
Oposicions

g) Metalls preciosos, pedres fines, joieria, orfebreria i antiguitats.

h) Béns mobles i semovents.
i) Crèdits, efectes, valors i drets realitzables a llarg termini.

S'entén que un crèdit, efecte, valor o dret és realitzable a curt termini quan pugui ser efectuat en
un termini no superior a 6 mesos. Els altres s'entenen realitzables a llarg termini.

En tot cas, s'han d'embargar en darrer lloc aquells béns per a la trava dels quals sigui necessària
l'entrada en el domicili de l'obligat tributari.

A soŀlicitud de l'obligat tributari es pot alterar l'ordre d'embargament si els béns que assenyali
garanteixen el cobrament del deute amb la mateixa eficàcia i promptitud que els que preferentment
hagin de ser travats i no es causi amb això perjudici a tercers.

5.3. BÉNS LLIURES D'EMBARGAMENT

No s'han d'embargar els béns o drets declarats inembargables per les lleis ni aquells altres respecte
dels quals es presumeixi que el cost de la seva realització pugui passar de l'import que normalment es
podria obtenir en la seva alienació (art. 169.5 de la LGT).

5.4. PRÀCTICA DE L'EMBARGAMENT

L'article 170 de la LGT estableix que cada actuació d'embargament s'ha de documentar en diligència,
que s'ha de notificar a la persona amb la que s'entengui l'actuació esmentada.

Efectuat l'embargament dels béns o drets, la diligència s'ha de notificar a l'obligat tributari i, si s'escau,
al tercer titular, posseïdor o dipositari dels béns si no s'haguessin dut a terme amb ells les actuacions, així
com al cònjuge de l'obligat tributari quan els béns embargats siguin de guanys i als seus copropietaris o
cotitulars.

Si els béns embargats fossin inscriptibles en un registre públic, un cop practicada l'anotació preventiva
d'embargament en el registre corresponent, s'ha de notificar als titulars de càrregues posteriors a l'anotació
d'embargament i anteriors a la nota marginal d'expedició de la certificació.

5.5. MOTIUS D'OPOSICIÓ CONTRA LES DILIGÈNCIES D'EMBARGAMENT

Contra la diligència d'embargament només són admissibles els motius d'oposició següents (art.
170.3 de la LGT):

a) Extinció del deute o prescripció del dret a exigir el pagament.

b) Falta de notificació de la provisió de constrenyiment.
c) Incompliment de les normes reguladores de l'embargament que conté aquesta Llei.
d) Suspensió del procediment de recaptació.

14 ‒ 6 www.cef.es
 Annex 3
Oposicions

5.6. MESURES PER GARANTIR L'EMBARGAMENT

a) Si els béns embargats fossin inscriptibles en un registre públic, l'Administració tributària té

dret a què es practiqui anotació preventiva d'embargament en el registre corresponent (art.
170.2 de la LGT).
b) Quan s'embarguin béns mobles, l'Administració tributària pot disposar el seu dipòsit en la
forma que es determini per reglament (art. 170.4 de la LGT).
c) Quan s'ordeni l'embargament d'establiment mercantil o industrial es pot acordar el
nomenament d'un funcionari que exerceixi d'administrador o que intervingui en la gestió
del negoci (art. 170.5 de la LGT).
d) L'Administració tributària pot acordar la prohibició de disposar sobre els béns immobles
d'una societat quan s'haguessin embargat a l'obligat tributari accions o participacions de la
societat i aquest exercís el control efectiu, total o parcial, directe o indirecte sobre la societat
titular dels immobles en els termes que preveu l'article 42 del Codi de comerç (art. 170.6
de la LGT).

5.7. EMBARGAMENT DE BÉNS O DRETS EN ENTITATS DE CRÈDIT O DE DIPÒSIT

Quan l'Administració tributària tingui coneixement de l'existència de fons, valors o altres béns
lliurats o confiats a una determinada oficina d'una entitat de crèdit, en la diligència d'embargament s'ha
d'identificar el bé o dret conegut per l'Administració actuant, però l'embargament es pot estendre, sense
necessitat d'identificació prèvia, a la resta dels béns o drets existents en aquella persona o entitat, dins
l'àmbit estatal, autonòmic o local que correspongui a la jurisdicció respectiva de cada Administració
tributària ordenant de l'embargament (art. 171.1 de la LGT).

Quan els fons o valors estiguin dipositats en comptes a nom de diversos titulars només s'ha d'embargar
la part corresponent a l'obligat tributari. A aquests efectes, el saldo es considera dividit a parts iguals,
llevat que es provi una titularitat material diferent (art. 171.2 de la LGT).

Quan en el compte afectat per l'embargament s'efectuï habitualment l'abonament de sous, salaris o
pensions, s'han de respectar les limitacions que estableix la Llei 1/2000, de 7 de gener, d'enjudiciament
civil, mitjançant la seva aplicació sobre l'import que s'hagi de considerar sou, salari o pensió del deutor.
A aquests efectes es considera sou, salari o pensió l'import ingressat en l'esmentat compte per aquest
concepte el mes en què es practiqui l'embargament o, si manca, el mes anterior (art. 171.3 de la LGT).

5.8. RESPONSABILITAT PER L'AIXECAMENT DE BÉNS EMBARGABLES

L'article 42.2 de la LGT estableix que són responsables solidaris del pagament del deute tributari
pendent i, si s'escau, del de les sancions tributàries, inclosos el recàrrec i l'interès de demora del període
executiu, quan siguin procedents, fins a l'import del valor dels béns o drets que s'hagin pogut embargar
o alienar per l'Administració tributària, les persones o entitats següents:

a) Les que siguin causants o coŀlaborin en l'ocultació o la transmissió de béns o drets de l'obligat
al pagament amb la finalitat d'impedir l'actuació de l'Administració tributària.
b) Les que, per culpa o negligència, incompleixin les ordres d'embargament.

www.cef.es OCTUBRE 2021 14 ‒ 7

T. GESTORS ATC
Oposicions

c) Les que, amb coneixement de l'embargament, la mesura cautelar o la constitució de la

garantia, coŀlaborin o consentin en l'aixecament dels béns o drets embargats, o dels béns o
drets sobre els que s'hagi constituït la mesura cautelar o la garantia.
d) Les persones o entitats dipositàries dels béns del deutor que, una vegada rebuda la notificació
de l'embargament, coŀlaborin o consentin en l'aixecament d'aquells.

5.9. ALIENACIÓ DE BÉNS I DRETS

L'Administració tributària no pot procedir a l'alienació dels béns i drets embargats fins que l'acte de
liquidació del deute tributari executat sigui ferm, excepte en els supòsits de força major, béns peribles,
béns en què hi hagi un risc de pèrdua imminent de valor o quan l'obligat tributari soŀliciti de manera
expressa la seva alienació (art. 172.3 de la LGT).

L'alienació dels béns embargats s'ha de fer mitjançant el procediment de subhasta, de concurs o
d'adjudicació directa (art. 172.1 de la LGT).

El procediment de constrenyiment pot concloure amb l'adjudicació de béns a la hisenda pública quan
es tracti de béns que li puguin interessar i no s'hagin adjudicat en el procediment d'alienació (art. 172.2
de la LGT).

En qualsevol moment anterior a l'adjudicació de béns, l'Administració tributària ha d'alliberar els

béns embargats si l'obligat extingeix el deute tributari i les costes del procediment de constrenyiment
(art. 172.4 de la LGT).

5.9.1. Actuacions prèvies a l'alienació

A) Valoració i fixació del tipus.

Segons l'article 97 del RGR els òrgans de recaptació procediran a valorar els béns embargats
amb referència a preus de mercat.
La valoració serà notificada a l'obligat al pagament, el qual, en cas de discrepància, podrà
presentar valoració contradictòria en el termini de 15 dies.
Si la diferència entre totes dues no excedeix el 20 per cent de la menor s'ha d'estimar com
a valor dels béns el de la taxació més alta.
Si, per contra, la diferència excedeix el 20 per cent, s'ha de convocar l'obligat al pagament
per dirimir les diferències de valoració i, si s'arriba a un acord, s'ha de deixar constància
per escrit del valor acordat, que serà l'aplicable.
Quan no hi hagi acord entre les parts, l'òrgan de recaptació competent ha de soŀlicitar una
nova valoració per un pèrit adequat en un termini no superior a 15 dies. Aquesta valoració
ha d'estar compresa entre els límits de les efectuades anteriorment i és la definitivament
aplicable.
El tipus per a la subhasta ha de ser, com a mínim, el següent:

a) Si no hi ha càrregues o gravàmens, l'import de la valoració.

b) Si sobre els béns embargats hi ha càrregues o gravàmens de caràcter real anteriors:

14 ‒ 8 www.cef.es
 Annex 3
Oposicions

• Si les càrregues o gravàmens no excedeixen la valoració del bé, la diferència

entre aquesta valoració i el valor actual de les càrregues o gravàmens anteriors
al dret anotat.
• Si les càrregues o gravàmens excedeixen la valoració del bé, el tipus és l'import
dels dèbits i les costes mentre no superi el valor fixat al bé, o la valoració del
bé si el supera.

B) Formació de lots.
Els béns travats poden ser distribuïts en lots, integrant-hi en cadascun els béns que siguin
de naturalesa anàloga, segons les seves característiques i l'aprofitament o el servei de què
siguin susceptibles.
Igualment es poden formar lots, encara que no es tracti de béns de naturalesa anàloga, quan
es consideri convenient a fi promoure la concurrència de licitadors (art. 99 del RGR).

5.9.2. Alienació

Una vegada efectuada la valoració i la formació de lots, s'ha de procedir a l'alienació respectant
l'ordre que s'estableix per a l'embargament en l'article 169.2 de la LGT.

Les formes d'alienació són la subhasta pública, el concurs o l'adjudicació directa. El procediment
ordinari és la subhasta pública, que escau sempre que no sigui expressament aplicable una altra forma
d'alienació.

La subhasta dels béns ha de ser única i s'ha de fer per mitjans electrònics en el Portal de Subhastes de
l'Agència Estatal Butlletí Oficial de l'Estat amb l'única excepció dels supòsits en què l'execució material
l'encarregui l'òrgan de recaptació a empreses o professionals especialitzats.

L'acord d'alienació es pot impugnar únicament si les diligències d'embargament s'han tingut per
notificades d'acord amb el que disposa l'apartat 3 de l'article 112 de la LGT. En aquest cas, contra l'acord
d'alienació només són admissibles els motius d'impugnació contra les diligències d'embargament a què
es refereix l'apartat 3 de l'article 170 de la LGT (art. 172.1 de la LGT).

A) Alienació en subhasta (arts. 101 a 105 RGR).

D'acord amb l'article 101 del RGR l'òrgan de recaptació competent ha d'acordar l'alienació
mitjançant subhasta dels béns embargats que estimi suficients per cobrir suficientment el
dèbit perseguit i les costes del procediment.
L'acord d'alienació ha de contenir les dades identificatives del deutor i dels béns a subhastar,
així com el tipus per a la subhasta. En l'acord ha de constar-hi la durada del termini per a
la presentació d'ofertes i que la presentació d'ofertes s'ha de fer de forma electrònica en el
Portal de Subhastes de l'Agència Estatal Butlletí Oficial de l'Estat.
L'acord d'alienació s'ha de notificar a l'obligat al pagament, al seu cònjuge si es tracta de
béns de guanys o si es tracta de l'habitatge habitual, als creditors hipotecaris, pignoratius i en
general als titulars de drets inscrits en el registre públic corresponent posteriorment al dret de
la hisenda pública que figurin en la certificació de càrregues emesa a l'efecte, al dipositari, si és
aliè a l'Administració i, si n'hi ha, als copropietaris i tercers posseïdors dels béns a subhastar.
En cas de subhastes de drets de cessió del contracte d'arrendament de locals de negoci
s'ha de notificar també a l'arrendador o a l'administrador de la finca.

www.cef.es OCTUBRE 2021 14 ‒ 9

T. GESTORS ATC
Oposicions

Practicades les notificacions a què es refereix aquest apartat, per a la realització de la

subhasta electrònica han de transcórrer 15 dies com a mínim.
La subhasta s'ha d'anunciar mitjançant la seva publicació en el «Butlletí Oficial de l'Estat»
i s'ha d'obrir transcorregudes almenys 24 hores des de la publicació de l'anunci.
Una vegada oberta la subhasta els interessats que vulguin participar en la subhasta han
d'estar donats d'alta com a usuaris del sistema. Poden prendre part com a licitadores totes
les persones que tinguin capacitat d'obrar, llevat de les excepcions que estableix el RGR,
sempre que s'identifiqui adequadament i constitueixin un dipòsit del 5 per cent del tipus
de subhasta.
Una vegada oberta la subhasta es poden fer licitacions electròniques durant un termini de
vint dies naturals des de la seva obertura.
Són admissibles licitacions per un import superior, igual o inferior a la més alta ja feta,
que poden ser reservades per al supòsit que el licitador que hagi fet la licitació més alta no
ingressi finalment el preu de rematada.
En cas que hi hagi licitacions pel mateix import, es prefereix l'anterior en el temps.
La subhasta no es tanca fins que hagi transcorregut una hora des de la realització de l'última
licitació, encara que això comporti l'ampliació del termini fixat inicialment, amb un límit
màxim d'ampliació de 24 hores.
Finalitzada la fase de presentació d'ofertes, la mesa s'ha de reunir en el termini màxim de
15 dies naturals i s'ha de procedir a l'adjudicació dels béns:

a) En cas que la millor oferta presentada sigui igual o superior al 50 per cent del tipus
de subhasta del bé, la mesa ha d'adjudicar el bé o lot al licitador que hagi presentat la
postura esmentada.
b) Quan la millor de les ofertes presentades sigui inferior al 50 per cent del tipus de
subhasta del bé, la mesa, atenent l'interès públic i sense que hi hagi preu mínim
d'adjudicació, ha de decidir si l'oferta és suficient i acordar l'adjudicació del bé o lot
o declarar deserta la subhasta.

Adoptat l'acord corresponent, s'entén finalitzada la subhasta i ha de procedir a estendre'n

acta el secretari de la mesa.
Designat adjudicatari, i quan, segons la legislació aplicable, hi hagi interessats que siguin
titulars d'un dret de tempteig o un altre d'adquisició preferent que obligui a posar en
coneixement previ les condicions de l'adjudicació, aquesta s'ha de comunicar als interessats
esmentats. L'adjudicació acordada per la mesa queda en suspens durant el termini en què,
segons la legislació aplicable, els interessats puguin exercir el seu dret d'adquisició.
L'adjudicació s'ha de notificar a l'adjudicatari, a qui s'ha d'instar perquè efectuï el pagament
de la diferència entre el preu total d'adjudicació i l'import del dipòsit en els 15 dies
següents a la data de la notificació, amb l'advertència que, si no el completa en el termini
esmentat, perd l'import del dipòsit que s'ha d'aplicar a la canceŀlació dels deutes objecte
del procediment.
Ingressada la rematada, s'ha de lliurar als adjudicataris, tret dels supòsits en què hagin optat
per l'atorgament d'una escriptura pública de venda, una certificació de l'acta d'adjudicació
dels béns. Aquesta certificació constitueix un document públic de venda a tots els efectes
i s'hi ha de fer constar que queda extingida l'anotació preventiva feta en el Registre públic
corresponent a nom de la hisenda pública.

14 ‒ 10 www.cef.es
 Annex 3
Oposicions

L'Administració ha de practicar la liquidació corresponent i lliurar el sobrant, si n'hi ha, a

l'obligat al pagament o dipositar-lo a la Caixa General de Dipòsits quan hi hagi titulars de
drets posteriors als de la hisenda pública.

B) Alienació per concurs (art. 106 del RGR).

D'acord amb l'article 106 del RGR l'alienació de béns embargats només es pot dur a terme
per concurs:

a) Quan la realització de l'embargat per mitjà de subhasta, per les seves qualitats o
magnitud, pugui produir pertorbacions nocives al mercat.
b) Quan hi hagi altres raons d'interès públic degudament justificades.

L'adjudicació es fa a l'oferta més avantatjosa, tenint en compte no només l'aspecte econòmic,

sinó també el compliment de totes les condicions incloses en la convocatòria.
En cas que el concurs es declari desert es pot procedir posteriorment a l'adjudicació
directa.
C) Alienació mitjançant adjudicació directa (art. 107 del RGR).
D'acord amb l'article 107 del RGR escau l'adjudicació directa:

a) Quan, després de fet el concurs, quedin béns o drets sense adjudicar.

b) Quan es tracti de productes peribles o quan hi hagi altres raons d'urgència, justificades
en l'expedient.
c) En altres casos en què no sigui possible o no convingui promoure concurrència, per
raons justificades en l'expedient.

El preu mínim d'adjudicació és:

a) Quan els béns hagin estat objecte de concurs, el tipus del concurs.
b) En els altres supòsits, els béns s'han de valorar amb referència a preus de mercat.

Si les ofertes no assoleixen els valors assenyalats, els béns es poden adjudicar sense preu
mínim.

5.9.3. Adjudicació de béns a la Hisenda Pública

Segons l'article 109 del RGR, quan en el procediment d'alienació no s'hagin adjudicat els béns
embargats, l'òrgan de recaptació competent en pot proposar de forma motivada l'adjudicació a la hisenda
pública.

L'adjudicació s'acorda per l'import del dèbit perseguit, sense que, en cap cas, pugui excedir el 75 %
del tipus inicial fixat en el procediment d'alienació (art. 172.2 de la LGT).

Si es tracta de béns immobles que no tinguin càrregues o gravàmens o, fins i tot tenint-ne, que l'import
de les càrregues sigui inferior al valor en què hagin de ser adjudicats segons l'article 172 de la LGT, l'òrgan
competent ha d'acordar l'adjudicació. No obstant això, pot no acordar-la quan hi hagi circumstàncies que
permetin preveure que aquests béns no tindran utilitat per a la hisenda pública.

www.cef.es OCTUBRE 2021 14 ‒ 11

T. GESTORS ATC
Oposicions

Si es tracta de béns mobles l'adjudicació dels quals es presumeixi que pot interessar a la hisenda
pública, l'òrgan competent en pot acordar l'adjudicació, una vegada tinguda en compte la previsible
utilitat que pugui reportar a aquella.

5.9.4. Aixecament de l'embargament

D'acord amb l'article 112 del RGR una vegada coberts el dèbit, interessos i costes del procediment,
l'òrgan de recaptació aixecarà l'embargament sobre els béns no alienats i acordarà el seu lliurament a
l'obligat al pagament.

Si finalitzats els procediments d'alienació i, si s'escau, l'adjudicació a la hisenda pública, queden drets,
béns mobles o immobles sense adjudicar, aquests poden ser objecte de nous procediments d'alienació
sempre que no s'hagi produït la prescripció de l'acció de cobrament dels deutes respecte als quals es duen
a terme els procediments esmentats.

6. FINALITZACIÓ DEL PROCEDIMENT

D'acord amb l'article 173 de la LGT, el procediment de constrenyiment acaba:

a) Amb el pagament de la quantitat deguda a què es refereix l'article 169.1 de la LGT.

b) Amb l'acord que declari el crèdit totalment o parcialment incobrable, una vegada declarats
fallits tots els obligats al pagament.
c) Amb l'acord d'haver quedat extingit el deute per qualsevol altra causa.

En els casos en què s'hagi declarat el crèdit incobrable, el procediment de constrenyiment s'ha de
reprendre, dins el termini de prescripció, quan es tingui coneixement de la solvència d'algun obligat al
pagament.

Per altra banda, el Reglament en l'article 116 estableix que quan l'import obtingut sigui insuficient
s'ha d'aplicar en primer lloc a les costes i seguidament als deutes seguint les normes següents:

• En primer lloc, s'han d'aplicar les quantitats obtingudes que estiguin afectades singularment al
pagament de deutes determinats, sigui per garantia, dret real o altres de la mateixa significació.
• Aplicades les anteriors, s'han de tenir en compte les preferències genèriques que estableixen
a favor de determinades classes de crèdits la LGT, i la Llei general pressupostària, així com
altres lleis aplicables.
• Realitzades les aplicacions anteriors, si hi ha sobrant, s'ha d'aplicar per ordre d'antiguitat
dels crèdits, determinat per la data en què el deute va ser exigible, segons l'article 63 de la
de la LGT.

7. LES TERCERIES

D'acord amb l'article 165.3 de la LGT quan un tercer pretengui l'aixecament de l'embargament per
entendre que li pertany el domini o la titularitat dels béns o drets embargats o quan consideri que té dret

14 ‒ 12 www.cef.es
 Annex 3
Oposicions

a ser reintegrat del seu crèdit amb preferència a la hisenda pública, pot formular reclamació de terceria
davant l'òrgan administratiu competent.

L'acció de terceria s'ha de substanciar en la via jurisdiccional civil, no obstant, la reclamació

prèvia en via administrativa és requisit previ per a l'exercici davant els jutjats i tribunals civils (art. 117
del RGR).

No pot ser qualificada de reclamació de terceria la formulada per l'obligat al pagament.

7.1. CLASSES

A) Terceria de domini.
La terceria es fonamenta en el domini dels béns embargats.
B) Terceria de millor dret.
La terceria es fonamenta en el dret del tercer a ser reintegrat del seu crèdit amb preferència
al perseguit en l'expedient de constrenyiment.
C) Terceries a favor de la hisenda pública.
Quan en efectuar-se l'embargament de béns es comprovi que aquests ja han estat embargats
en el si d'un altre procediment executiu, judicial o administratiu, se n'ha d'informar l'òrgan
competent perquè aquest ho comuniqui a l'òrgan amb funcions d'assessorament jurídic, a
fi que, si s'estima procedent, s'exerceixin les accions pertinents en defensa del millor dret
de la hisenda pública (art. 122 del RGR).

7.2. EFECTES

Si la terceria és de domini, una vegada admesa a tràmit, es produeixen els efectes següents:

• Se suspèn el procediment de constrenyiment respecte dels béns o drets objecte de la terceria

una vegada que s'hagin adoptat les mesures d'assegurament que siguin procedents.
• Si els béns consisteixen en diners, en efectiu o en comptes, se n'ha de consignar l'import a la
Caixa General de Dipòsits o se n'ha d'ordenar la retenció en comptes a disposició de l'òrgan
de recaptació.
• Si els béns o drets no es poden conservar sense patir deteriorament o menyscapte substancial
en el seu valor, l'òrgan de recaptació competent pot acordar-ne l'alienació i en aquest cas
s'ha de consignar l'import obtingut a la resulta de la resolució de la reclamació de terceria.

Si la terceria és de millor dret, una vegada admesa a tràmit, es prossegueix el procediment de

constrenyiment fins a la realització dels béns o drets i se'n consigna l'import obtingut a la resulta de la
reclamació de terceria.

No obstant això, es pot suspendre la seva execució si el tercer opositor consigna l'import de la
quantitat a què es refereix l'article 169.1 de la LGT, o el valor del bé a què es refereix la terceria si aquest
últim és inferior.

Igualment, si els béns consisteixen en diners, en efectiu o en comptes, es pot acordar la consignació
de l'import a la Caixa General de Dipòsits o la retenció en comptes a disposició de l'òrgan de recaptació.

www.cef.es OCTUBRE 2021 14 ‒ 13

T. GESTORS ATC
Oposicions

7.3. PROCEDIMENT

La reclamació de terceria s'ha de formular per escrit, acompanyant un principi de prova per escrit
del fonament de la pretensió del tercer, i queden a disposició dels òrgans de recaptació els documents
originals en què basi la seva pretensió.

Rebuda la documentació o, si s'escau, solucionats els defectes observats, s'ha de dictar, si és

procedent, acord d'admissió a tràmit que ha de ser notificat al tercer opositor i a l'obligat al pagament.

Acordada l'admissió a tràmit, l'òrgan competent per a la tramitació ha de remetre la reclamació,

juntament amb la documentació aportada i l'expedient de constrenyiment, a l'òrgan competent per
resoldre-la. També hi ha de remetre una proposta de resolució degudament motivada.

La resolució s'ha de notificar en el termini de 6 mesos. Transcorregut aquest termini sense que s'hagi
notificat la resolució, es pot entendre desestimada la reclamació als efectes de formular la demanda
judicial corresponent.

Si transcorreguts 10 dies, comptats a partir de l'endemà de la notificació no es justifica documentalment

la interposició de la demanda judicial, continuen els tràmits del procediment de constrenyiment que
van quedar en suspens.

En cas que la resolució de la terceria sigui estimatòria, els efectes són els següents (art 121 del RGR):

• Si la terceria és de domini, l'estimació de la reclamació ha de determinar l'aixecament de

l'embargament, llevat del supòsit que se n'hagi acordat prèviament l'alienació dels béns;
en aquest cas, s'ha de lliurar al reclamant el producte obtingut amb l'oportuna liquidació
de l'interès legal a favor seu.
• Si la terceria és de millor dret, l'estimació de la reclamació ha de determinar el lliurament
al reclamant del producte obtingut en l'execució, una vegada deduïts els costos necessaris
per a la seva realització en el procediment administratiu de constrenyiment.

8. LA HISENDA PÚBLICA I ELS PROCESSOS CONCURSALS

La competència per dur a terme la gestió recaptatòria en els processos concursals correspon
als òrgans de recaptació, no obstant això, la personació en el procés judicial correspon als òrgans
d'assessorament jurídic.

Els òrgans de recaptació, un cop tinguin coneixement de la situació concursal, han de preparar la
certificació del total dels crèdits (deutes pendents) i un informe ampliatiu per a la seva comunicació
a l'administració concursal.

El caràcter privilegiat dels crèdits tributaris atorga a la hisenda pública el dret d'abstenció en els
processos concursals. No obstant això, la hisenda pública pot subscriure en el curs d'aquests processos
els acords o convenis que preveu la legislació concursal, així com acordar, de conformitat amb el deutor
i amb les garanties que es considerin oportunes, unes condicions singulars de pagament, que no poden
ser més favorables per al deutor que les recollides en el conveni o acord que posi fi al procés judicial.
Aquest privilegi es pot exercir en els termes que preveu la legislació concursal.

14 ‒ 14 www.cef.es
 Annex 3
Oposicions

8.1. ACTUACIONS DE GESTIÓ RECAPTATÒRIA

A) Concurrència de procediments.
L'article 164.2 de la LGT estableix que en cas de concurs de creditors s'aplica el que es
disposa en la normativa concursal, aprovada per Reial decret legislatiu 1/2020, de 5 de maig,
pel qual s'aprova el text refós de la Llei Concursal (d'ara endavant TRLC) i, si escau, la Llei
general pressupostària, sense que això impedeixi que es dicti la corresponent providència de
constrenyiment i es reportin els recàrrecs del període executiu si es donessin les condicions
per a això amb anterioritat a la data de la declaració del concurs, o bé es tracti de crèdits
contra la massa.
Aquesta remissió o prevalença que atorga la LGT a la norma concursal ens porta a tenir en
compte el que disposen els articles 142 a 144 del TRLC quant a la iniciació o la continuació
del procediment de constrenyiment dels deutors declarats en concurs:

a) Es dicta l'acte declaratiu abans de la fi del període voluntari o finalitzat el període

voluntari sense haver-se dictat la provisió de constrenyiment.
L'article 142 del TRLC impedeix iniciar el procediment de constrenyiment, la provisió
de constrenyiment no es pot dictar.
b) S'ha notificat la provisió de constrenyiment o dictat diligència d'embargament abans
de l'acte declaratiu del concurs.
Les actuacions i els procediments d'execució que es trobessin en tramitació quedaran
en suspens des de la data de declaració de concurs. Seran nuŀles quantes actuacions
s'haguessin realitzat des d'aquest moment (art. 143.1 TRLC).
Com a excepció a la dita suspensió l’article 144 TRLC preveu que puguin prosseguir les
actuacions i procediments d’execució quan per resolució del jutge del concurs es declari
que un bé o dret concret que hagués estat objecte d'embargament no és necessari per a
la continuïtat de l'activitat professional o empresarial del deutor.

B) Actuacions respecte als crèdits contra la massa.

El pagament de crèdits contra la massa es farà amb càrrec als béns i drets no afectes al
pagament de crèdits amb privilegi especial (art 244 TRLC).
Els crèdits tributaris que tinguin el caràcter de contra la massa s'han de pagar als seus
respectius venciments (art. 245.2 TRLC).
Les execucions administratives per a fer efectius crèdits contra la massa només podran
iniciar-se a partir de la data d'eficàcia del conveni.
La prohibició d'iniciar execucions no impedirà la meritació dels interessos, recàrrecs i altres
obligacions per raó de la falta de pagament al seu venciment del crèdit contra la massa (art.
248 TRLC).
C) Actuacions sobre crèdits amb garantia real.
D'acord amb l'article 145 de la LC des de la declaració de concurs, els titulars de drets
reals de garantia, siguin o no creditors concursals, sobre béns o drets de la massa activa
necessaris per a la continuïtat de l'activitat professional o empresarial del concursat, no
podran iniciar procediments d'execució o realització forçosa sobre aquests béns o drets.
Els titulars de drets reals de garantia, siguin o no creditors concursals, sobre béns o drets
de la massa activa no necessaris per a la continuïtat de l'activitat professional o empresarial

www.cef.es OCTUBRE 2021 14 ‒ 15

T. GESTORS ATC
Oposicions

del concursat que pretenguin iniciar procediments d'execució o realització forçosa sobre
aquests béns o drets o que pretenguin alçar la suspensió hauran d'acompanyar a la demanda o
incorporar al procediment judicial o administratiu la tramitació del qual hagués estat suspesa
el testimoniatge de la resolució del jutge del concurs que declari que no són necessaris per
a aquesta continuïtat (art. 146. LC).
D) Compensacions.
D'acord amb l'establert en l'article 153 de la LC no es pot realitzar la compensació de
crèdits concursals una vegada declarat el concurs, tret que els requisits de la compensació
es donin amb anterioritat a aquesta declaració.
Els crèdits contra la massa no es veuen afectats per aquesta prohibició.
E) La suspensió de la meritació d'interessos.
L'article 151 del TRLC disposa que des de la declaració de concurs queda suspesa la
meritació dels interessos, legals o convencionals, excepte els corresponents als crèdits amb
garantia real, que són exigibles fins on cobreixi la respectiva garantia.
Aquesta suspensió no es produeix en relació als crèdits contra la massa.

8.2. PRELACIÓ DELS CRÈDITS TRIBUTARIS CONCURSALS

Els crèdits tributaris es classifiquen en: crèdits contra la massa i crèdits concursals.

Són crèdits contra la massa quan la data de naixement és posterior o igual a la data de declaració
del concurs, i crèdits concursals en altre cas (art. 251.1 de la LC). Per determinar la data de naixement
del crèdit (deute) s'utilitza el criteri de meritació.

La prelació del crèdit concursal és la que disposa la pròpia Llei concursal. Així, l'article 269 de la
LC disposa que: «Els crèdits concursals es classificaran, a l'efecte del concurs, en privilegiats, ordinaris i
subordinats. Els crèdits privilegiats es classificaran, al seu torn, en crèdits amb privilegi especial, si afecten
a determinats béns o drets de la massa activa, i crèdits amb privilegi general, si afecten la totalitat d'aquesta
massa. Es classificaran com a crèdits ordinaris aquells que en aquesta llei no tinguin la consideració de
crèdits privilegiats o subordinats».

Són crèdits amb privilegi especial, entre altres, els garantits amb hipoteca legal o voluntària (art.
270.1 de la LC).

I amb privilegi general, les retencions tributàries, els restants crèdits públics que no siguin retencions
ni tinguin el caràcter de subordinats, fins al cinquanta per cent del seu import, i els crèdits en concepte
de responsabilitat civil derivada de delicte contra la hisenda pública (art. 280 de la LC).

Són crèdits subordinats les multes i sancions i els recàrrecs i interessos, tret que correspongui a crèdits
amb garantia real i fins al valor d'aquesta, en aquest cas tindran privilegi especial (art. 281 de la LC).
S'entén que són ordinaris aquells que no es qualifiquin en la llei com a privilegiats ni com a subordinats.

14 ‒ 16 www.cef.es