MODEL TEAL

TEAL (lideratge)
● Vermell → violència (“bandas callejeras”)
● Àmbar → antiguitat (exèrcit)
● Taronja → meritocràcia (banca)
● Verd → benestar empleats (ONGs)
● TEAL → benestar empleats i autogestió (IDEO)

MATRIU D’ANDSOFF
BUYER
És una representació ficticia del client ideal del nostre projecte empresarial.

DAFO (VIABILITAT COMERCIAL)

És una de les eines que pot ajudar l’equip emprenedor a treure conclusions de l’estudi de mercat.
TEMA 7

En què ens fixarem per seleccionar una font de finançament?

Per seleccionar la font de finançament més adequada, hem de tenir en compte tres aspectes:

● El grau d'endeutament que pugui assumir l'empresa.

Dependrà de les possibilitats que tingui de tornar els recursos; és a dir, pot triar una font
pròpia per no haver de tornar els diners, o bé una font aliena.

● El cost que li suposi el deute.

Cal valorar el cost que suposi cada font i fer-ne una analisi exhaustiva.

● El tipus d'inversió.
Si una inversió és a llarg termini, es va recuperant també a Ilarg termini a través de
l'amortització del bé. Per això, ha de ser finançada amb recursos a llarg termini. Una inversió
a curt termini es recupera també a curt termini (per exemple, les matèries primeres es
converteixen en producte que es ven i es cobra en un període curt de temps). En aquest cas,
la font de finançament pot ser a curt termini si l'empresa té prou liquiditat per poder pagar
quan arribi el venciment.
FONTS DE FINANÇAMENT PRÒPIES EXTERNES

Capital social
Capital inicial, o FFF (Friends, Family and Fools): Són les primeres fonts de finançament que té l'empresa,
juntament amb les aportacions personals dels socis i socies, inverteixen petites quantitats. Són els ajuts
procedents de la familia, els amics i les persones que, pel motiu que sigui, confien directament en el projecte.

Capital de risc: Són empreses financeres d'inversió directa o de fons d'inversió que aporten recursos financers
de manera temporal a empreses que tinguin un potencial de creixement (normalment, a empreses del sector
tecnológic i amb potencial innovador). Els diners amb que treballen no són propis, sinó que procedeixen de
diversos inversors. En aportar recursos a una empresa, les empreses de capital de risc entren a formar part de
la seva propietat.

Business angels: Són inversors privats que tenen coneixements sobre el món empresarial i que impulsen el
desenvolupament de projectes empresarials amb alt potencial de creixement, aportant capital i valor afegit a la
gestió en les primeres etapes de vida d'una empresa i de manera temporal.
Aixo els permet adquirir una participació que, posteriorment, poden vendre per obtenir un benefici econòmic amb
el posible augment de valor de l'empresa. Acostumen a invertir en empreses petites, en projectes
d'emprenedoria.

Crowdfunding (micromecenatge): És una forma de finançament col·lectiu i col-laboratiu que consisteix a posar
en contacte les persones emprenedores que necesiten finançament amb diferents inversors que vulguin apostar
per l'empresa. Aquests processos s'acostumen a dur a terme en línia a través de diferents plataformes en què es
descriu el projecte, la quantitat necesaria, el benefici o la recompensa que en treu l'inversor, etc.

Subvencions
Són fons públics a cost zero i que no s'han de tornar. Amb tot, s'han de justificar. Hi ha molts ajuts en aquest
sentit de les administracions públiques, sobretot per muntar un negoci, si bé també hi ha diversos tipus de
subvencions per a negocis en funcionament.

FONTS DE FINANÇAMENT PRÒPIES INTERNES / AUTOFINANÇAMENT

Reserves
Són els beneficis no distribuïts per l'empresa. L'empresa pot obtenir beneficis com a resultat del negoci.
D'aquests beneficis, el més normal és que una part es reparteixi entre els socis i la resta es quedi en la mateixa
empresa i es destini a fer noves inversions. Les reserves ajuden l'empresa a créixer i expandir-se. Per això,
aquesta mena d'autofinançament s’anomena autofinançament d'enriquiment.

Amortitzacions
Són quantitats que es calculen amb diferents mètodes a partir del valor que va perdent l'immobilitzat de
l'empresa, ja sigui per l'ús o bé perquè s'ha quedat obsolet a causa de la innovació. Normalment, aquest calcul
es fa al final de cada exercici economic i es crea un fons, anomenat fons d'amortització, que servirà per substituir
l'immobilitzat en qüestió al final de la seva vida econòmica. Això permetrà mantenir la capacitat productiva de
l'empresa i, fins i tot, millorar-la amb el nou bé, que, per norma general, tendirà a ser millor que l'anterior, ja que
incorporarà millores tecnologiques. A aquest autofinançament se l'anomena autofinançament de manteniment.

Provisions
Són fons procedents de beneficis que crea l'empresa com a prevenció de futures despeses, com ara
impagaments, pèrdues no comptabilitzades, etc. Poden anar destinades, principalment, a retribucions i altres
prestacions al personal, impostos, desmantellament d'immobilitzat, actuacions mediambientals,
reestructuracions o pagaments d'instruments de patrimoni, que, en cas que al final de l'exercici economic no
s'hagin utilitzat, es poden fer servir com a autofinançament de manteniment.

Les fonts de finançament internes, al seu torn, poden tenir dos orígens:
• Autofinançament per enriquiment: són fons que permeten a les empreses fer inversions per créixer. És el cas
de les reserves.
• Autofinançament per manteniment: són fons que permeten a les empreses mantenir la capacitat productiva. És
el cas de les amortitzacions i les provisions.
FONTS DE FINANÇAMENT ALIENES A LLARG TERMINI
Préstec a llarg termini
És una opció que tenen les empreses per demanar diners. Normalmente, se sol·licita a les entitats financeres.
Els diners s'obtenen de manera immediata i la quantitat sol·licitada s'ingressa al compte bancari. En general,
aquests préstecs tenen una durada d'entre cine i set anys.
Emprèstit
Quan les empreses necesiten diners, també poden recórrer a altres empreses o a particulars i oferir-los títols de
crèdit, anomenats obligacions, per l'import del préstec. Per norma general, s'emeten quan el cost dels diners en
el mercat és elevat; d'aquesta manera, es poden aconseguir diners a un cost inferior. Les obligacions són parts
del deute, ja que aquest es divideix per poder arribar a més inversors. Es poden vendre, ja que es negocien
Iliurement. Els inversors deixen els diners per un temps limitat superior a un any. Aquest tipus de font la solen fer
servir les empreses de grans dimensions i de molta facturació.
Lísing
Moltes vegades les empreses necessiten finançament per invertir directament en immobilitzat. En aquest cas,
poden recórrer al lísing, que consisteix en el fet que l'empresa financera (pot ser un banc) compra el bé que
necessita l'empresa en qüestió (immoble, máquina, local, etc.) a un proveidor i l'hi lloga. Se solen demanar
avals. Hi ha l’opció de compra al final del contracte.
Rènting
Serveix per a les empreses que vulguin invertir en immobilitzat. L’empresa de rènting adquireix el bé al proveïdor
i, mitjançant un contracte d’arrendament, el lloga a l’empresa. Se solen demanar avals. No hi ha l’opció de
compra al final del contracte.

FONTS DE FINANÇAMENT ALIENES A CURT TERMINI

Préstec a curt termini
Se sol·liciten a les entitats financeres (bancs). S'obtenen els diners de manera immediata i s'ingressa la quantitat
sol·licitada al compte bancari. Se solen demanar avals.
Polissa de crèdit o línia de crèdit
La solen fer servir les empreses per finançar les possibles despeses generades en el cicle d'explotació (compra
d'existencies, salaris, subministraments, etc.), i consisteix en el fet que l'empresa obté un compte de crèdit, que
té un límit de diners del qual podrà disposar a mesura que ho necessiti. Es molt freqüent en es empreses que
potser triguen a rebre els pagaments dels clients i necessiten disposar de liquiditat per continuar amb l'activitat
empresarial, o bé quan la mateixa activitat empresarial presenta diferents escenaris en funció de l'època de l'any,
de manera que a vegades necessiten molts diners i a vegades no tants. Se solen demanar avals.
Descobert en compte
Aquesta font de finançament (que podríem dir que és automàtica, sense necessitat de negociació) consisteix a
utilizar recursos per un import superior al saldo del compte corrent. Popularment, es coneix amb l'expressió estar
en números vermells.
Descompte d'efectes
Aquesta font consisteix a anticipar els cobraments dels clients 30, 60 o 90 dies. És a dir, l'empresa presenta els
deutes documentats al banc i aquest n'anticipa el valor. Se solen demanar avals.
Crèdit comercial
És el finançament automàtic. No s'acostuma a negociar: l'empresa l'aconsegueix quan queda a deure les
compres que efectua als proveïdors durant uns dies. Habitualment, aquest termini és de 30, 60 o 90 dies. Se
solen demanar avals.
Facturatge
És una font de finançament en què l'empresa cedeix el 100% de la facturació d'un client a una entitat financera.
Aquesta, cada vegada que rep una factura, anticipa a l'empresa un percentatge del seu valor, normalment el
80%. Això sol implicar que li anticipa el cobrament del client 30, 60 o 90 dies. És una font de finançament que
resulta cara per a l'empresa.
Confirming
Serveix per finançar els pagaments a proveïdors a 30, 60 o 90 dies. L'empresa emet paquets de factures que
arriben al proveidor; el banc ofereix al proveidor l'avançament, i és aquest el que decideix si vol que li anticipin
els diners. En realitat, es finança el proveïdor de l'empresa. Al proveïdor li interessa perquè l'entitat financera li
garanteix el cobrament de les factures. Tot i així, el cost recau en el proveidor. Representa una garantia de
solvència comercial.
Fons espontanis de finançament
Són fons totalment introduïts en l'empresa que no necessiten negociació, com els salaris, les quotes de la
Seguretat Social o les retencions d'Hisenda. Per norma general, no hi ha cap cost associat.