UF1 NF3 MITJANS DE PAGAMENT AJORNAT
UF1 NF3 MITJANS DE PAGAMENT AJORNAT
UF1 NF3 MITJANS DE PAGAMENT AJORNAT
La lletra de canvi
La lletra de canvi és un document on una persona (lliurador) ordena a una altra (lliurat) pagar
una determinada quantitat de diners en una data concreta (venciment) a una tercera persona
(tenidor), normalment una entitat de crèdit.
La lletra de canvi s’ha d’emplenar utilitzant el model oficial aprovat per la Llei canviària i del
xec.
1
Anvers de la lletra de canvi
2
Revers de la lletra de canvi
3
Les persones que intervenen en la lletra de canvi són les següents:
El model oficial de lletra de canvi està confeccionat per la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre,
s’adquireix als estancs i el seu preu varia segons l’import de la lletra.
Lliurador: persona que crea la lletra de canvi i dóna l’ordre de pagament.
Lliurat: persona que rep l’ordre de pagament, és a dir, s’ha de fer càrrec del pagament quan arribi
el venciment.
Tenidor: banc a qui el lliurador transmet la lletra perquè el lliurat la pagui.
En determinats casos, a la lletra de canvi també poden intervenir-hi altres persones que són
els avalistes, els endossants i els endossataris.
4
El contingut de la lletra de canvi està regulat per llei. Les dades obligatòries de les lletres de
canvi són:
La denominació de lletra de canvi.
El manament pur i simple de pagar un import, i amb una moneda (nacional o estrangera)
Nom de la persona que ha de pagar (lliurat).
Venciment. Si falta, es considerarà pagadora a la vista.
Lloc de pagament. Si falta, es considerarà el lloc designat junt al nom del lliurat.
Nom de la persona a qui s’ha d’efectuar el pagament o a la seva ordre (tenidor).
Data i lloc de lliurament. En el cas de no estar indicat el lloc, es considera emesa en la població
del domicili del lliurador.
Signatura de qui emet la lletra (lliurador).
5
Orientacions per emplenar el model oficial de la lletra de canvi
Per emplenar el model oficial de la lletra de canvi cal tenir clar el significat de cada una de les
dades que demana. Així, en l’anvers de la lletra hi trobem:
6
Hi estic d’acord i Data: correspon a l’acceptació de la lletra. El lliurat signa, de pròpia mà, per
tal de mostrar la seva conformitat amb la lletra. No és un requisit essencial, però reforça la
confiança en el pagament. A partir d’aquesta data es calculen els terminis de venciments a dies
vista i mesos vista.
7
Venciment
La lletra de canvi s’ha de presentar al pagament en el lloc assenyalat el dia del seu venciment o
en un dels dos dies laborables següents.
8
Càlculs del venciment:
El còmput es fa per dies naturals, és a dir, incloent-hi laborables i festius.
Respecte als mesos, el còmput es fa per mesos sencers, independentment dels dies que tingui.
Si el venciment és un dia festiu es trasllada al següent dia hàbil.
Si el venciment és un dia que no existeix, per exemple, 31 d’abril, es considera dia de venciment
l’últim dia del mes.
9
FiguraExemple de l’anvers de lletra de canvi
10
Esquema del procés de pagament mitjançant lletra de canvi
El lliurador (venedor) és qui emplena les lletres de canvi, i el lliurat (comprador) les haurà de
pagar. Normalment, el comprador haurà d’anar a pagar aquestes lletres al banc del venedor
(tenidor) i ho farà en la data que hagi pactat amb el venedor.
El pagaré
11
El pagaré és un document que conté una promesa de pagament d’un determinat import, en el seu
venciment i en el lloc indicat, a la persona indicada o a l’ordre d’aquesta o d’una altra persona
igualment identificada.
La llei indica els requisits que ha de complir el pagaré per tenir validesa legal, però no estableix el
model oficial.
En l’emissió d’un pagaré intervenen necessàriament:
El signant: és qui emet el pagaré i es compromet al pagament el dia del venciment indicat en el
pagaré mateix, amb càrrec en el seu compte.
El tenidor: és el subjecte a favor de qui s’emet el pagaré i qui rep l’import.
12
Com en les lletres de canvi, els venciments poden ser:
a dia cert
dies data i mesos data
dies vista i mesos vista
Tipus de pagarés
Ens podem trobar amb els tipus de pagaré següents:
Pagaré d’empresa: dissenyat per la mateixa empresa, que l’emet contra si mateixa quan ha de
pagar una determinada quantitat de diners. Habitualment, són aparents pagarés: l’única
diferència amb un pagaré correctament emès (pagaré canviari) és que en comptes de figurar la
paraula pagaré apareix la paraula pagarà. En aquests casos, el que està lliurant l’empresa no és
previst en la Llei canviària i del xec, per la qual cosa manca del caràcter executiu.
Pagaré de compte bancari: dissenyat per una entitat bancària. El titular d’un compte bancari
sol·licita els pagarés a l’entitat i, quan ha de pagar una determinada quantitat de diners, emet un
pagaré. En aquest cas, els diners surten dels fons dipositats en el compte.
13
14
Exemple d'aplicació: pagaré
El senyor Martí Font Peña de Lleida, amb data 02/07/XX, ha adquirit productes a l’empresa Comercial Port, SL per valor de
2.140 €. Per fer el pagament, el Sr. Martí emet un pagaré amb data de venciment 10/04/XX domiciliat en el compte núm.
3145 0867 35 0100003790 que té obert en el Banc Comercial.
Autoritzacions
15
Cadascun dels mitjans de pagament porta associat un procediment (una forma de fer) pautat i
regulat que fa que aquestes diferents modalitats de pagament siguin una pràctica habitual en les
relacions comercials entre empreses.
El xec, el pagaré i la lletra de canvi són documents emparats en la Llei canviària i del xec, on
se’n regula el procediment, els avals, els endossaments, els pagaments i les accions per falta de
pagament.
Signatura i acceptació
La signatura és un element indispensable per donar validesa a alguns dels documents de
pagament o cobrament.
Les persones que els han de signar seran:
El deutor (qui ha de pagar): en el xec, el pagaré i l’ordre de transferència.
El creditor (qui ha de cobrar): en el rebut bancari i la lletra de canvi.
En la lletra de canvi apareix també l’acceptació com una formalització addicional que pot suposar
diferents situacions:
El deutor no signa la lletra de canvi, però quan arriba el venciment la paga. En aquest cas, el
deutor no l’està acceptant, tot i que ha contret una obligació de pagament a través d’una factura,
per exemple. Si arribat el venciment no la pagués, el creditor li reclamaria directament la factura.
16
El deutor signa la lletra de canvi. En aquest cas l’està acceptant, i això li suposa contraure una
obligació directa de pagament reflectida en la lletra mateixa i les seves condicions (venciment,
entitat bancària, etc.). O sigui, si arribat el venciment el deutor no la pagués, el creditor reclamaria
la lletra de canvi.
17
Aval i endós
L’aval i l’endós són dues possibilitats que afegeixen als xecs, a les lletres de canvi i als pagarés
alternatives al seu ús, tot i que no són obligatòries per a la formalització d’aquests documents.
Tant l’aval com l’endós provoquen l’aparició de noves persones en el procés de pagament-
cobrament.
L’aval és una declaració canviària que es consigna en una lletra de canvi, xec o pagaré, i que té
per objecte assegurar el pagament del mateix, obligant-se una persona, avalador, a satisfer el
seu import en el cas que no ho faci la persona per qui es va obligar, avalat.
Haurà de figurar mitjançant l’esment exprés de “per aval” i ser signat per l’avalador en el revers del
document.
L’import del document es pot avalar íntegrament o només una part.
18
En l’exemple de la figura.18 veiem el revers d’un xec en què apareix la figura d’un avalador que garantirà l’import total del xec, ja que
no se n’especifica cap import.
19
L’endós és un procediment especial de transmissió de lletres de canvi, xecs i pagarés, i tots els
drets del seu cobrament que fa el tenidor, endossant, a favor d’una altra persona, endossatari,
amb subjecció a certs requisits formals.
En l’exemple veiem el revers d’un xec en què apareix la signatura de qui posseïa el xec i el podia
cobrar. Ara, amb aquesta signatura i amb la indicació escrita, transfereix la capacitat de
cobrament al Sr. Ramon Vega Clos.
20
21
Exemple d'aplicació: aval i endós en una lletra
Partim d’una lletra on el lliurat (qui l’ha de pagar) és el Sr. Gabriel Reyes Pont, i el tenidor
(banc del cobrament de la lletra) és el Banc Comercial.
El dia 15 de febrer, el Sr. Ricard Puente Gracia (carrer Vidal, 35 de Barcelona) avala la lletra,
i el dia 18 de febrer el Banc Comercial endossa la lletra al Banc Rural (carrer Muntaner, 32
de Barcelona).
En la figura podeu veure el revers de la lletra de canvi.
FiguraExemple d’aval i endós en el revers de la lletra de canvi
22
23
Impagaments
En cas d’impagament d’una lletra, un xec o un pagaré, la Llei canviària i del xec preveu
el protest abans d’acudir a la via executiva (execució canviària).
Els rebuts bancaris domiciliats es convertiran en les lletres de canvi si es paga el timbre
corresponent (impost d’AJD), i llavors també estaran emparats per aquesta llei.
El protest
És un acte notarial que serveix per acreditar que s’ha produït la falta d’acceptació de la lletra o del
pagament d’algun dels documents, i és requisit legal necessari per a l’exercici de l’acció canviària
executiva.
Altres declaracions que constin en el document signat i datat tenen el mateix efecte que el protest,
amb algunes variacions segons el tipus de document.
L'execució canviària
Qualsevol d’aquests documents de pagament, una vegada impagat i protestat, pot acudir a la via
executiva, sempre que forçosament i ineludiblement contingui tots els requisits.
24