MIQUEL BARCELONAUTA
Agraïments a ENRIC COMAS i PARER
Retrat de Daniel Freixa i Martí
Nascut a la localitat tarragonina de Bràfim a la comarca del Alt Camp, Daniel Freixa i Martí (1854-1910) constitueix una figura pionera i cabdal en la història de l'activitat professional dels detectius privats des de finals del segle XIX.
Allà on no arribava la policia i els poders públics o simplement per dificultar més l'acció dels hipotètics malfactors, s'estenien un seguit d'activitats de caràcter privat i ben camuflades, aparentment dintre de la legalitat. que varen conformar la comesa dels detectius privats i vetlladors per la integritat personal dels que contractaven tals serveis.
Fill d'una familia benestant establerta a Montblanc amb el pare dedicat a la medicina, Freixa havia donat les seves primeres passes com a policia en terres tarragonines fins que va aconseguir accedir a Inspector del Cos de Vigilancia i ser traslladat a Barcelona, on va ser primer responsable de Ciutat Vella i posteriorment de les quatre provincies catalanes.
A partir de la dècada dels 1880's, Freixa va anar guanyant prestigi i presència dins el món de la investigació policial fins esdevenir cap de l'ordre públic a Barcelona. Combregava amb les idees del Partit Liberal-Conservador de Cánovas del Castillo i després del triomf d'aquest partit a les eleccions generals de 1884, va viure una primera etapa d'esplendor personal i professional quan va ser requerit pel Govern Central per actuar com a delegat especial a Madrid. No obstant. la mort del rei Alfons XII va propiciar unes noves eleccions al 1886, que aquest cop va guanyar el Partit Liberal-Progresista de Práxedes Mateo-Sagasta i la carrera de Freixa es va veure truncada.
El 1889 va fundar l'empresa La Vigilancia y Seguretat Mercantil, un nom comercial que, per sí sol, evocava la prevenció enfront qualsevol fet negatiu que potencialment pogués afectar a la vida d'una persona i el seu patrimoni. Les oficines d'aquest negoci es van establir primer al carrer Pelai 47. Freixa va fundar publicacions com El Proteccionista (1890), La Vigilancia y la Seguridad Mercantil (1891) curiosament coincident amb el nom de la seva empresa, i La Riqueza Nacional (1900). Totes elles marcades per una ideologia mercantil clarament proteccionista i defensora dels arancels als productes externs.
El retorn al poder dels conservadors de Cánovas del Castillo va permetre a Freixa tornar a ser nomenat Cap de l'Ordre Públic a Barcelona. Tanmateix, la delicada situació que vivia la ciutat en aquells dies i una actitud abusiva dels seus subordinats de la policia el va obligar a presentar la seva dimissió al desembre de 1892. La fama com a investigador policial de Freixa va comportar que el capità general de Catalunya Arsenio Martínez Campos li encarregués a finals de 1893 la investigació de l'atemptat del Liceu [1]. A l'abril de 1895 va tornar a ser el Cap del Cos de Vigilància a Barcelona.
Mentre exercia aquest últim càrrec es va inaugurar el Gabinet Antropomètric i Fotogràfic de Barcelona per fitxar i identificar criminals. Aquest gabinet seguia les directrius de l'antropometria forense que Alphonse Bertillon havia impulsat a França i que estava esdevenint l'estandar internacional per identificar delinqüents.
Els episodis derivats de la dura represió practicada arran de l'atemptat del dia de Corpus [2] i el posterior Procés de Montjuïc [3] havien erosionat molt la imatge de Freixa que havia estat acusat de permetre tortures i abusos d'autoritat com a cap de la policia. Això afectaria també al prestigi i a la imatge de la seva empresa, de manera que La Vigilancia y Seguretat Mercantil va perdre clients importants amb el consegüent impacte econòmic negatiu. Freixa però, va seguir lliutant i al 1902 va establir-se als baixos, entresol i pis principal de la Casa Segura, al número 17 d'una plaça de Catalunya, que acabava de ser urbanitzada amb una polèmica plantada de palmeres en la seva zona central. El 1903 canviava el nom de la seva empresa pel de Mútua Urbana y Mercantil
La seva delicada salut i la deserció s'alguns dels seus col·laboradors professionals, que l'abandonaren per muntar una empresa pròpia, provocaren la seva decadència i mort el 7 de gener de 1910. D'altra banda, la societat Sucesores de Daniel Freixa, fundada després de la seva mort, no va tenir viabilitat i va caure en fallida al novembre d'aquell mateix any.
__________
[1]. - El 7 de novembre de 1893 dues bombes Orsini van ser llançades sobre la platea del Gran Teatre del Liceu des del cinquè pis causant la mort de 20 persones que assistien a la representació de l'òpera Guillem Tell d'Orsini. L'atemptat ve ser atribuït a l'anarquista Santiago Salvador que va ser executat a garrot al Pati de Corders el 21 de novembre de 1894.
[2] .- El dia 7 de juny de 1896 a les nou del vespre, una bomba va esclatar al pas de la processó del Corpus de l'Església de Santa Maria del Mar en la cruilla del carrer dels Canvis Nous i el d'Arenes dels Canvis, causant un total de 12 morts i nombrosos ferits. L'artefecate explosiu, una bomba Orsini de metralla, va ser llençat des d'un terrat i, tot i que probablement anava dirigit a les autoritats que encapçalaven la processó, va caure sobre els espectadors que contemplaven el pas de la comitiva.
[3] .- El Procés de Montjuïc és la culminacio d'un procés de repressió extrema i probablement desmesurada, després de l'atemptat del dia de Corpùs de 1896.
