Dissabte 29 de
març a les 17:30h. Centre d'Art Lo
Pati.
V ENCONTRES APROXIMATIUS DE POSTBOUESIA LO POEMA AJUNTA PARAULES
LO POEMA AJUNTA PERSONES
“Si nosaltres, però, ens poguéssim entendre amb el mosquit, advertiríem
que també ell flota amb aquest pathos a través de la llum i sent que en ell
vola el centre del món.” Friedrich Nietzsche.
La imatge
dels 5ens Encontres (sempre) Aproximatius de Postbouesia. Reverència versus
irreverència. La relació de l’humor amb el plaer. Pau Casals a la Casa Blanca s’ajunta amb Wolf Vostell a la revista Fluxus ‘Dé-coll/age’. Video-acústica, una
escenografia de televisors, els improvisadors lliures filmats i projectats: Luis Lamadrid i Paco Utray. Les
esquerdes que sonen (per sort): David
Picó. Les preguntes difícils quan els amics se’n van: Paco Morales, una pel·lícula que busca rastres d’una vida. Una
colla d’espectadors emancipats aproximant-se a un auto-concert perpetrat per
ells mateixos: ells no saben que van en un autobús conduït pel Col·lectiu Free’t i Arnau Millà. Una
paella transicional que servirà per entrar en el “De sol a sol”.
Lo poema ajunta paraules. Lo poema ajunta persones. Tota la nit
sonant i ressonant. Un nocturn de campanes: Llorenç Barber i Montserrat
Palacios.
Anne Dufourmantelle: Elogio
del riesgo
Corredor Mateos: Converses
amb Pau Casals
David Picó: Filosofía
de la escucha: el concepto de música en el pensamiento de Nietzsche
Dolors
Miquel: Mata’m Psicosi
Ester Xargay:
Trenca-sons
Francesc Tosquelles: Funció poètica i psicoteràpia. Una lectura
d’ In Memoriam de Gabriel Ferrater
Harpo Marx: Harpo habla
Jacques Rancière: El
espectador emancipado
Llorenç Barber: La
ciudad y sus ecos
Montserrat Palacios: La
estrategia doméstica
Nelly Schnaith: Paradojas
de la representación
Paco Morales: Gairebé
cent anys de soledat
Peter Sloterdijk: Derrida, un egipcio
Roland Barthes:
El plaer del text
Tristan Tzara: L’home aproximatiu
Wolf Vostell: Dé – coll/age, butlletí d’idees actuals
PROGRAMA Dissabte i diumenge, 29 i 30 març.
17.30 h: VIDEOACÚSTICA- Luis Lamadrid, Paco
Utray. Passi de maqueta i explicació del projecte.
18.30 h: VOLUNTAT
CONTRA LA TEMPESTA: projecció del documental sobre l’artista Paco Morales
amb Adolf Alcañiz i Miquel Àngel Marín (autors del documental), Javier Caballero, Mari Chordà, Àlvar
Bonet, Eduard Carmona, Fermín Morales.
L’ESQUERDA QUE SONA: DES/CONCERT PER A INDIVIDU SOL: David Picó,
concert parlat o parlament desconcertat.
L’ESPECTADOR EMANCIPAT: Col·lectiu Free’t, Epy Figueroa, Arnau
Millà, concert d’espectadors, concertat i emancipat.
22.00 h: PAELLA DE TRANSICIÓ. Menjar per a continuar els encontres i
aproximar-nos al llindar de la post
Bouesia a mitjanit.
23.30 h: Què
és un “DE SOL A SOL”? Què vol dir
sonar tota la nit? Introducció a la música nocturna. Llorenç Barber i
Montserrat Palacios.
00.0
h: DE SOL A SOL: un
nocturn de campanes, veus i sacs de dormir fins que surti el sol. Llorenç
Barber i Montserrat Palacios.
Lamadrid-Utray, videoartistes
reconeguts en l’àmbit internacional i radicats a Madrid, presenten el projecte
Videoacústica, un treball sobre l’escena de la improvisació lliure a l’Estat
Espanyol.
En un
principi, Llorenç Barber va
compondre un concert per a les dos bandes d’Amposta i no va funcionar, tot eren
inconvenients, no es va poder fer. En segon terme, es va proposar a Llorenç i Montserrat Palacios de fer un
concert de ciutat amb les campanes del campanar de l’església de l’Assumpció
d’Amposta i tampoc va funcionar, tot eren inconvenients, no s’ha pogut fer. En
darrer terme, Llorenç i Mont han
optat per un “De sol a sol”, un passar-se la nit sonant campanes i instruments
i veus al Centre d’Art Lo Pati. Natros venim del Fracassart, així que no ens ve de nou, l’escola de l’art és el
fracàs. Però amb matisos. Igual com rebutgem l’èxit absolutista, tampoc no
caurem en l’èpica del fracàs, tal com ensenyava Carles Hac Mor.
Llorenç Barber i
Montserrat Palacios son dos dels
grans desconstructors musicals del segle XX-XXI, al costat de grans artistes
del so com Erik Satie, Kurt Schwitters, John Cage, Mauricio Kagel, Fluxus, ZAJ,
Marianne Amacher, Conlon Nancarrow, Terry Riley, Eliane Radigue, Michael Nyman,
Laurie Anderson, Carles Santos, Fatima Miranda, Brian Eno, Gavin Bryars, Heiner
Goebbels...
Desconstrucció
musical, en aquest cas, vol dir crear una música nova que adquireix significat
sobre la base del seu context, i que reescriu i vivifica, de baix a dalt i de
dalt a baix, la tradició.
Paco Morales
és un artista de La Cava-Deltebre que ja no està entre nosaltres, va morir ara
farà dos anys, als 74 anys. Amb una llarga trajectòria com a pintor i escultor,
de la generació d’artistes relacionats amb el primer Llar i Mari Chordà, i amb
escultura pública disseminada per les terres de l’Ebre. Quines “preguntes
difícils” (Eva Franch) ens farem els amics que l’estimàvem a ell i al seu
treball d’artista? Quin és el rastre que deixa Paco en aquest mon? Què és i què
significa la memòria? Diuen que la memòria depèn del viu que està qui recorda.
Quant més vius estiguem, més recordarem a Paco. Ell ens va animar en vida, ara
l’animarem natros a ell.
David Picó és un artista de l’escriptura, la filosofia i la música. Davant de les
estretors, les rigideses i els dogmatismes, a ell se li apareix la jovial
poesia, els corrosius de la qual el porten al beneït humor. Paraula que sona i
sonoritat que fuig per l’esquerda de la ironia que estova la insuportable duresa
de la realitat imposada i impostada. I desfà el discurs pretesament inamovible.
Canta sempre que pot, mut, sota l’aigua o a l’escenari: sembles un borinot dins
d’un pot! Els textos poètics que deixa anar no aspiren ni a poemets ni a poemots,
més aviat son poemuts: poemes callats
que parlen pels descosits o, millor, per les esquerdes del llenguatge. És autor
d’un dels grans i pocs llibres escrits sobre Nietzsche i la música: “Filosofía
de la escucha. El concepto de música en el pensamiento de Friedrich Nietzsche”
(Crítica). David Picó és doctor en filosofia i ciències de l’educació per la
Universitat de Barcelona. Discjòquei, músic (lidera tres projectes musicals),
guionista i fan de l’escalivada.
Deixeu-lo sol
a David amb l’esquerda que sona.
El Col·lectiu Free’t es pela de “free’t” a
Lleida. Enmig d’un clima extrem com és el de la música catalana, tan
unilateral, adotzenada i plena de manies puritanes, han sortit elles i ells amb
ganes de fusionar-se en temperatura de
creació, d’intoxicar-se uns dels altres, d’abandonar-se i d’abandonar cadascú, encara
que sigui per moments, el seu text disciplinari i crear a l’ensems un hipertext
in-disciplinari, això és, una obra rabiosa que pega i fuig, que escapa de marcs
mentals prefabricats i que, mai més ben dit, pixa fora de tes(x)t. Actrius,
ballarines, músics, artistes plàstics pintant so i dibuixant gestos i
escopinant paraules, on s’ha vist això en un escenari català? Des de fa un
temps flirtegen amb el ‘happening’ que és el mateix que dir que es deixen
seduir pel concepte d’espectador emancipat.
FOTO: JA. FREE'T FUSIONA L'ESPECTADOR EMANCIPAT, 2025
