VOLUNTAT CONTRA TEMPESTA: UNIVERSAL, LA CAVA 5 ABRIL 2025

 

disseny: Riti

SEGON ANIVERSARI DE L'UNIVERSAL 

Carrer Trinquet, 54, 43580 Deltebre, Tarragona

A PARTIR DE LES 18 h

foto: MARISA, 2024

L’UNIVERSAL, Carrer Trinquet, 54, 43580 Deltebre, Tarragona

 

El segon aniversari de la nova etapa de l'UNIVERSAL ve amb una FESTA GROSSA.

Però, sens dubte, el plat fort és la projecció de  

VOLUNTAT CONTRA TEMPESTA,

documental sobre la vida de PACO DE MORALES, fundador de l’Universal. Realitzat per ADOLF ALCAÑIZ i MIQUEL ÀNGEL MARÍN. Recuperen, investiguen, recullen l’obra i documenten vida i trajectòria de l’escultor d’Adrià VI i de L’oncle Nelo. No sols es mostren imatges de l’exposició PACO MORALES, ARTISTA POLIÈDRIC I TUMULTUÓS (1949-2023), la mostra més ampla que s’ha fet mai, sinó que ens mostren tota la seva obra pública sembrada per les Terres de l’Ebre, i escorcollen la documentació inèdita de l’arxiu de l’artista. És una immersió incondicional que fa surar l’art contemporani europeu. I, tanmateix, ens apropa a l’home amb les paraules dels seus amics, Eduard Carmona, Joan Rovira, Àlvar Bonet, Fermín Morales, Miquel Àngel Marín, Javier Caballero, Mari Chordà -tres generacions:

Crec que, al cap i a la fi, és un documental que parla del valor de l'amistat. Els amics ens animem. Paco a mi em va animar i jo el vaig animar a ell. Quan els amics se’n van, els hem d'animar. Recrear-los i mantenir-los vius. (M. Marín)

EL VIDEO-DOCUMENTAL VOLUNTAT CONTRA TEMPESTA ES PASSARÀ A LES 23 h

Més informació, Bouesia2:

Foto JA, L'ENGANXAT de Paco Morales, Deltebre 2024

https://bouesia2.blogspot.com/2024/03/paco-morales-artista-poliedric-i.html?m=1 PACO MORALES, ARTISTA POLIÈDRIC I TUMULTUÓS (1949-2023).

ADOLF ALCAÑIZ:

https://bouesia2.blogspot.com/2018/07/adof-alcaniz-dos-videobouemes-dos.html  Nota biogràfica d'Adolf Alcañíz i un article d'Ester Xargai que comenta i descriu la tasca i l'obra, la mirada i el muntatge, la videopoesia. 

https://bouesia2.blogspot.com/2012/05/ester-xargay-carles-hac-mor-adolf.html

https://bouesia2.blogspot.com/2016/09/benet-rossell-lhoriginal-21-ix-2016-20-h.html

https://bouesia2.blogspot.com/2018/07/boucronica-transmutacio-del-bou-en.html Miquel Àngel Marín: "Volem deixar que la nit vagi entrant" ANNA ZAERA, SURTDECASA.CAT

 

Un concert de campanes nocturn tanca la cinquena edició de la postbouesia CANAL TERRES DE L'EBRE

 Cielo blanco. Ha llovido y lloverá más dentro de un rato. Escucho todo lo que puedo. Tendría que estar allí para sentirlo. Seguro que me pasaría la noche en vela escapando al universo con el sonido de muchas campanas.

 La vía mística de la Bouesia de raíces populares. No hay que ir a la India a buscar maestros. Están entre nosotros y son como nosotros. Arte que extasía. Sigue dando agua la Bouesia.

PACO GARCÍA LORA 

https://youtu.be/5kPjwWLQvgA?si=OcL_7i3ZL8pzpR-d

Miquel Àngel Marín: "Volem deixar que la nit vagi entrant" ANNA ZAERA, SURTDECASA.CAT

 

Miquel Àngel Marin, foto: ANDREA LOIRA

Miquel Àngel Marín: "Volem deixar que la nit vagi entrant"

L'activitat s'iniciarà el proper 29 de març a Lo Pati i s'allargarà fins al dia següent

Anna Zaera 25/03/2025            https://surtdecasa.cat/ebre/arts/encontres-aproximatius  

Parlar amb Miquel Àngel Marín (Deltebre, 1966) és un joc d'exploració. També és com deixar entrar la nit però per enfocar-la amb una llum nova, que no està vinculada amb cap dogmatisme sinó amb l'intent de viure una vida des de la lucidesa i no des de les convencions. Els ‘Encontres Aproximatius de Postbouesia’, que tindran lloc els dies 29 i 30 de març a Lo Pati Centre d'Art - Terres de l'Ebre d'Amposta, és el projecte hereu del festival Bouesia, un dels moments en què les Terres de l'Ebre han generat un moviment d'avantguarda vinculada al context. Tot i que la Bouesia es va extingir fa uns anys, ha mantingut viu el seu esperit amb aquests encontres, en els quals la creació artística explora nous espais d’expressió i comunicació per intentar trencar amb les dinàmiques preestablertes. Hem parlat amb Marín per saber més coses sobre una edició que aposta per evitar la fragmentació entre activitats, i que també inclourà presència durant tota la nit.

- Un dels aspectes que més em crida l'atenció de la programació d'enguany és que us quedeu a dormir a Lo Pati. A la mitjanit s’iniciarà 'De sol a sol', un nocturn de campanes, veus i sacs de dormir -els espectadors poden passar la nit a Lo Pati- fins que surti el sol. És una manera d'habitar la nit?

Llorenç Barber fa anys que fa el 'De sol a sol', potser més de trenta anys. Ell feia concerts de tota la nit enmig d’una muntanya, a la finca d’una amiga, a prop de Toledo. Hi convocava els amics, feien una paella per a tots, i a poc a poc, s'hi anava sumant molta gent. Eren centenars de persones! Cadascú s'emportava la seua paradeta. I així va començar. En els darrers anys, es va afegir la seua dona, Montserrat Palacios, i jo també hi he participat en unes quatre o cinc edicions. Per a un músic, és tot un repte passar-te tota la nit tocant. Cascavells, instruments de vent, metàl·lics, i molta veu. És un diàleg entre músics. Viure la nit sonant. El so com a mitjà per entrar en aquest món nocturn que de vegades ens és tan desconegut. Perquè la paraula concert és insuficient. 'De sol a sol' és una expressió millor, perquè es fa evident que aquella acció es dilata en el temps. Viure els canvis de la nit des que se’n va el sol fins que torna a sortir. Deixar que la nit et vagi entrant. En aquesta acció tindrem en compte els canvis que es van produint durant la nit i com els integrarem. Perquè el cos va canviant durant la nit.

- La nit és aquell espai entre consciència i inconsciència?

Exacte. Ja ho deia Joan Brossa. L’estat entre la vigília i el son és un moment molt oportú per la creació. Ell va anomenar-los poemes hipnagògics. Escrivia quan estava a punt d'adormir-se.

- Com creieu que es trasllada aquell 'De sol a sol' a un centre d'art?

Acceptant el lloc. Tenint tolerància al lloc. Queda clar que no és el mateix estar a la natura a l’estiu que estar dins un local. A més, ara a Lo Pati hi ha l’obra de Leonardo Escoda, l'exposició 'Sentir Música Callada'. Ell ens farà companyia. El fet que estigui la seua obra ens acompanyarà. Estar junts en un lloc tan recollit també ho farà especial. Això ja ho hem fet al Centre del Carme de València i al Matadero de Madrid. Una cosa que farem és gravar la nit exterior amb una càmera i l'anirem veient projectada a la paret de Lo Pati. Així, anirem veient com està la nit fora.

 

El campaner Llorenç Barber presentarà 'De sol a sol' | Foto: Bouesia

- També es projectarà el documental 'Voluntat contra la tempesta', sobre la vida de Paco Morales, un artista de La Cava (Deltebre) que va morir fa dos anys i que va tenir una llarga trajectòria com a pintor i escultor, amb escultures públiques disseminades per les Terres de l’Ebre.

Sí, el documental l’ha realitzat Adolf Alcañíz. Va ser membre de la generació d’artistes que orbitaven al voltant del local Llar d’Amposta, fundat per Mari Chordà. Jo també hi he participat. Alcañiz ja va fer el documental de Teixidor de l’any 2006, juntament amb Carles Hac Mor i Ester Xargay. És un documental imprescindible on podem disfrutar de la seua música. Amb Paco Morales hem fet el mateix. Recuperar la seua petjada. És important que l’obra de tota aquesta gent no es perdi, perquè són artistes nostres. Són artistes insubstituïbles. La seua obra és pròpia i intransferible. Jo penso que l’art és contextual, s’explica pel seu context. I per això és molt important seguir disfrutant d'aquests artistes.

- Com va ser la gravació d'aquest documental?

Hem filmat tota la seua obra pública, que té en diferents indrets de les Terres de l'Ebre com l'Ampolla o la Galera. També hem parlat de la seua escultura i pintura amb amics i amigues. Per a resseguir aquesta biografia. Crec que, al cap i a la fi, és un documental que parla del valor de l'amistat. Els amics ens animem. Paco a mi em va animar i jo el vaig animar a ell. Quan els amics se’n van, els hem d'animar. Recrear-los i mantenir-los vius. Quan ell estava a l'hospital de Jesús, a pal·liatius, li vaig portar un escrit que jo havia fet i el pròxim dia que hi vaig anar el vam estar comentant. S’estava morint i vaig sentir-me reconegut per ell. Paco a mi em va animar fins l'últim moment. Perquè l'amistat és allò tan bonic que fa que t’identifiquis i comparteixis una passió amb algú. I llavors pensem: Què és el que podem fer mentre estem vius? Quines qüestions difícils ens farem ara els que ens hem quedat?, com es pregunta Eva Franch.

- També hi haurà improvisació?

Sí. El programa d’activitats començarà amb 'Videoacústica', un projecte de lliure improvisació que uneix la creació musical i la videogràfica. Els videoartistes Paco Utray i Luis Lamadrid, amb càmera de vídeo i micròfon a la mà, treballen en la creació d'unes composicions musicals improvisades en directe. La música videoacústica posa el focus en la idea d'incloure les composicions musicals com elements visuals en moviment i incorpora de manera natural la performance i la dansa. En aquest cas, la càmera és un altre instrument de la improvisació musical. Busquen la fusió de les arts. El director de cinema experimental Val del Omar diu que les arts no s’han de mesclar, s’han de fusionar en una temperatura de creació. Ells passaran una maqueta del seu treball i faran una instal·lació amb televisors que estaran tot el dissabte i diumenge.

- I David Picó?

David Picó és un paio superinteressant. Una persona que treballa amb una hibridació tremenda. Discjòquei, músic, guionista i autor d’un llibre sobre la relació entre el filòsof Nietzsche i la música: 'Filosofía de la escucha. El concepto de música en el pensamiento de Friedrich Nietzsche' (Crítica). Oferirà un concert parlat o parlament desconcertat amb 'L’esquerda que sona; des/concert per a individu sol', amb poemes que parlen pels descosits i per les esquerdes del llenguatge. Jo tenia moltes ganes que vingués perquè és molt diferent. Volíem parlar una mica de com tractar l’humor com a tema. És un humor artístic que trenca les convencions, la falsa seriositat de la cultura.

- Torna el col·lectiu Free't de Lleida, un dels teus grans aliats.

Sí, el col·lectiu 'Free’t' amb la col·laboració del músic Epy Figueroa i sota la direcció d'Arnau Millà, presentaran 'L’espectador emancipat', en un espectacle rabiós que fusionarà teatre dansa i música, que escapa de marcs mentals prefabricats. Serà com un happening. Farem com un simulacre de taller de soundpainting que involucrarà tothom. Un concert d’espectadors.

- Els bouetes sou resistents a les adversitats?

Sí, en el fons venim del 'fracassart'. L’art necessita el fracàs. Però amb matisos. Igual com no acceptem l’èxit absolutista, la moral de l’èxit, tampoc no volem caure en l’èpica del fracàs. Som conscients que el fracàs alimenta l’art. L’excel·lència i la perfecció són nocives per a l’art. El fracàs és un terreny per adobar. Ja sabem que la poesia sempre està en aquestes escletxes. Un excés de fracàs no és bo, però un excés d’èxit tampoc.

- Encara tens desig per impulsar més encontres postbouètics?

Jo tinc el mateix desig o potser encara el tinc més aguditzat. El desig és un bou. És un postbou. El desig se m’alimenta. Tinc l’experiència de saber esquivar segons quins problemes que et poden portar al desànim. Ja no vaig amb el pit descobert com anàvem abans. Com a festival, hem perdut pes, hem passat de bou a mosquit. Això també ens fa estar més còmodes. I es pot treballar sent més exigents en cuidar les coses i les persones. A la Bouesia se'ns desbordava tot, i encara que era interessant aquell caos, molts cops no podíem cuidar els artistes com volíem. Ara ens podem dedicar a que l'esdeveniment tingui un discurs potent. És important transmetre a la gent les idees que hi ha al darrere d'aquesta proposta. Jo crec que en el món de l’espectacle les paraules fan nosa. Com tenim l’espectacle ja no cal dir res. És important transmetre unes idees. Fer reflexió. Perquè sinó, l’art es converteix només en una diversió. Volem tenir incidència social. Sinó, l'art s'associa només als moments d’oci i l’art és un procés que dura tot un any.

- Les accions començaran dissabte a la tarda i s'allargaran fins diumenge. La idea és que no hi hagi pausa?

Sí, són dos dies sense pausa. Volem contrarestar la fragmentació de les activitats artístiques. La continuïtat com a element a recuperar.

---

V ENCONTRES APROXIMATIUS DE POSTBOUESIA, LO PATI, AMPOSTA 29 i 30 DE MARÇ 2025

 

Dissabte 29 de març a les 17:30h. Centre d'Art Lo Pati.

V ENCONTRES APROXIMATIUS DE POSTBOUESIA 

 LO POEMA AJUNTA PARAULES

 LO POEMA AJUNTA PERSONES

“Si nosaltres, però, ens poguéssim entendre amb el mosquit, advertiríem que també ell flota amb aquest pathos a través de la llum i sent que en ell vola el centre del món.”                                                                                                      Friedrich Nietzsche.

La imatge dels 5ens Encontres (sempre) Aproximatius de Postbouesia. Reverència versus irreverència. La relació de l’humor amb el plaer. Pau Casals a la Casa Blanca s’ajunta amb Wolf Vostell a la revista Fluxus ‘Dé-coll/age’. Video-acústica, una escenografia de televisors, els improvisadors lliures filmats i projectats: Luis Lamadrid i Paco Utray. Les esquerdes que sonen (per sort): David Picó. Les preguntes difícils quan els amics se’n van: Paco Morales, una pel·lícula que busca rastres d’una vida. Una colla d’espectadors emancipats aproximant-se a un auto-concert perpetrat per ells mateixos: ells no saben que van en un autobús conduït pel Col·lectiu Free’t i Arnau Millà. Una paella transicional que servirà per entrar en el “De sol a sol”. Lo poema ajunta paraules. Lo poema ajunta persones. Tota la nit sonant i ressonant. Un nocturn de campanes: Llorenç Barber i Montserrat Palacios.

 

Anne Dufourmantelle: Elogio del riesgo 

Corredor Mateos: Converses amb Pau Casals 

David Picó: Filosofía de la escucha: el concepto de música en el pensamiento de Nietzsche 

Dolors Miquel: Mata’m Psicosi

Ester Xargay: Trenca-sons

Francesc Tosquelles: Funció poètica i psicoteràpia. Una lectura d’ In Memoriam de Gabriel Ferrater

Harpo Marx: Harpo habla

Jacques Rancière: El espectador emancipado

Llorenç Barber: La ciudad y sus ecos

Montserrat Palacios: La estrategia doméstica 

Nelly Schnaith: Paradojas de la representación 

Paco Morales: Gairebé cent anys de soledat 

Peter Sloterdijk: Derrida, un egipcio 

Roland Barthes: El plaer del text 

Tristan Tzara: L’home aproximatiu 

Wolf Vostell: Dé – coll/age, butlletí d’idees actuals

 

PROGRAMA Dissabte i diumenge, 29 i 30 març.

17.30 h: VIDEOACÚSTICA- Luis Lamadrid, Paco Utray. Passi de maqueta i explicació del projecte.

18.30 h: VOLUNTAT CONTRA LA TEMPESTA: projecció del documental sobre l’artista Paco Morales amb Adolf Alcañiz i Miquel Àngel Marín (autors del documental), Javier Caballero, Mari Chordà, Àlvar Bonet, Eduard Carmona, Fermín Morales.

L’ESQUERDA QUE SONA: DES/CONCERT PER A INDIVIDU SOL: David Picó, concert parlat o parlament desconcertat.

L’ESPECTADOR EMANCIPAT: Col·lectiu Free’t, Epy Figueroa, Arnau Millà, concert d’espectadors, concertat i emancipat.

22.00 h: PAELLA DE TRANSICIÓ. Menjar per a continuar els encontres i aproximar-nos al llindar de la post

Bouesia a mitjanit.

23.30 h: Què és un “DE SOL A SOL”? Què vol dir sonar tota la nit? Introducció a la música nocturna. Llorenç Barber i Montserrat Palacios.

00.0      h: DE SOL A SOL: un nocturn de campanes, veus i sacs de dormir fins que surti el sol. Llorenç Barber i Montserrat Palacios.

Lamadrid-Utray, videoartistes reconeguts en l’àmbit internacional i radicats a Madrid, presenten el projecte Videoacústica, un treball sobre l’escena de la improvisació lliure a l’Estat Espanyol.

En un principi, Llorenç Barber va compondre un concert per a les dos bandes d’Amposta i no va funcionar, tot eren inconvenients, no es va poder fer. En segon terme, es va proposar a Llorenç i Montserrat Palacios de fer un concert de ciutat amb les campanes del campanar de l’església de l’Assumpció d’Amposta i tampoc va funcionar, tot eren inconvenients, no s’ha pogut fer. En darrer terme, Llorenç i Mont han optat per un “De sol a sol”, un passar-se la nit sonant campanes i instruments i veus al Centre d’Art Lo Pati. Natros venim del Fracassart, així que no ens ve de nou, l’escola de l’art és el fracàs. Però amb matisos. Igual com rebutgem l’èxit absolutista, tampoc no caurem en l’èpica del fracàs, tal com ensenyava Carles Hac Mor.

Llorenç Barber i Montserrat Palacios son dos dels grans desconstructors musicals del segle XX-XXI, al costat de grans artistes del so com Erik Satie, Kurt Schwitters, John Cage, Mauricio Kagel, Fluxus, ZAJ, Marianne Amacher, Conlon Nancarrow, Terry Riley, Eliane Radigue, Michael Nyman, Laurie Anderson, Carles Santos, Fatima Miranda, Brian Eno, Gavin Bryars, Heiner Goebbels...

Desconstrucció musical, en aquest cas, vol dir crear una música nova que adquireix significat sobre la base del seu context, i que reescriu i vivifica, de baix a dalt i de dalt a baix, la tradició.

Paco Morales és un artista de La Cava-Deltebre que ja no està entre nosaltres, va morir ara farà dos anys, als 74 anys. Amb una llarga trajectòria com a pintor i escultor, de la generació d’artistes relacionats amb el primer Llar i Mari Chordà, i amb escultura pública disseminada per les terres de l’Ebre. Quines “preguntes difícils” (Eva Franch) ens farem els amics que l’estimàvem a ell i al seu treball d’artista? Quin és el rastre que deixa Paco en aquest mon? Què és i què significa la memòria? Diuen que la memòria depèn del viu que està qui recorda. Quant més vius estiguem, més recordarem a Paco. Ell ens va animar en vida, ara l’animarem natros a ell.

David Picó és un artista de l’escriptura, la filosofia i la música. Davant de les estretors, les rigideses i els dogmatismes, a ell se li apareix la jovial poesia, els corrosius de la qual el porten al beneït humor. Paraula que sona i sonoritat que fuig per l’esquerda de la ironia que estova la insuportable duresa de la realitat imposada i impostada. I desfà el discurs pretesament inamovible. Canta sempre que pot, mut, sota l’aigua o a l’escenari: sembles un borinot dins d’un pot! Els textos poètics que deixa anar no aspiren ni a poemets ni a poemots, més aviat son poemuts: poemes  callats que parlen pels descosits o, millor, per les esquerdes del llenguatge. És autor d’un dels grans i pocs llibres escrits sobre Nietzsche i la música: “Filosofía de la escucha. El concepto de música en el pensamiento de Friedrich Nietzsche” (Crítica). David Picó és doctor en filosofia i ciències de l’educació per la Universitat de Barcelona. Discjòquei, músic (lidera tres projectes musicals), guionista i fan de l’escalivada.

Deixeu-lo sol a David amb l’esquerda que sona.

El Col·lectiu Free’t es pela de “free’t” a Lleida. Enmig d’un clima extrem com és el de la música catalana, tan unilateral, adotzenada i plena de manies puritanes, han sortit elles i ells amb ganes de  fusionar-se en temperatura de creació, d’intoxicar-se uns dels altres, d’abandonar-se i d’abandonar cadascú, encara que sigui per moments, el seu text disciplinari i crear a l’ensems un hipertext in-disciplinari, això és, una obra rabiosa que pega i fuig, que escapa de marcs mentals prefabricats i que, mai més ben dit, pixa fora de tes(x)t. Actrius, ballarines, músics, artistes plàstics pintant so i dibuixant gestos i escopinant paraules, on s’ha vist això en un escenari català? Des de fa un temps flirtegen amb el ‘happening’ que és el mateix que dir que es deixen seduir pel concepte d’espectador emancipat.

FOTO: JA. FREE'T FUSIONA L'ESPECTADOR EMANCIPAT, 2025