Catadau

Catadau
Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Localització
	39° 16′ 33″ N, 0° 34′ 11″ O / 39.275833333333°N,0.56972222222222°O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	Província de València
Comarca	la Ribera Alta
Capital	Catadau
Població humana
Població	2.939 (2023) (82,79 hab./km²)
Gentilici	catadauina, catadauí
Idioma oficial	català (predomini lingüístic)
Geografia
Superfície	35,5 km²
Altitud	94 m
Limita amb	Alfarb ; Tous ; Llombai ; Carlet ; Dosaigües
Partit judicial	Picassent
Dades històriques
Patrocini	Sant Pere
Festa patronal	Segona setmana d'agost
Organització política
• Alcalde	Hèctor Roig Roig
Identificador descriptiu
Codi postal	46196
Codi INE	46093
Codi ARGOS de municipis	46093
Lloc web	catadau.es

Catadau és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta.

El gentilici, segons Sanchis i Guarner (Els pobles valencians parlen els uns dels altres), és catauïns; l'Acadèmia Valenciana de la Llengua indica catadauïns.^[1]

Limita amb Alfarb, Carlet, Llombai i Tous (a la mateixa comarca); i amb Dosaigües (a la Foia de Bunyol).

Geografia

El terme ocupa 35 km² de la Vall dels Alcalans, se situa a l'oest del Magre; l'orografia és accidentada per diferents serres on abunden les pinedes; la principal altura és el Matamont (512 m); dins el terme hi ha, a més, el caseriu del Poblenou, Los Rosales, La Lloma Molina i la Lloma Paga.

Història

Tot i que a la cova de l'Avellanera hi ha algunes restes prehistòriques, la primera prova de població és una antiga alqueria islàmica el nom de la qual prové de l'àrab Catadaur que significaria "propietat del Daur".

En 1238, Jaume I fa donació de Catadau, Vall d'Alcalano i Alumber (Llombai) a Guillem de Galaubia i així queda reflectit en el Llibre del Repartiment. En 1357 va comprar-lo Roman de Riusec i després passà successivament als Centelles i als Borja dintre del marquesat de Llombai. En 1522 fou saquejat pels agermanats d'Alzira. En 1609, segons el Cens de Caracena, comptava amb 130 cases de moriscos, l'expulsió dels quals va produir la despoblació de Catadau fins al 1611 en què es va concedir carta pobla: l'1 de juny de 1611 s'hi assentaren quaranta-dos noves famílies procedents d'àrees pròximes mitjançant establiments emfitèutics.

Entre els anys 1705 i 1707 (Guerra de Successió Espanyola) els seus habitants no van satisfer les seues càrregues senyorials; va ser després de la recuperació del control borbònic (Batalla d'Almansa) quan s'hi va restablir l'orde, encara que l'activitat dels miquelets austriacistes degué continuar fins a 1714. La repressió borbònica es va concentrar en aquells llauradors que exerciren càrrecs municipals durant la contesa. Des d'aleshores, els oficials municipals varen ser més estretament vigilats per la senyoria.^[2]

La continuïtat del règim senyorial durant el segle xviii va ser una realitat cada volta més qüestionada. Els fraus en la partició de collites i les rompudes sense permís s'hi troben àmpliament documentades durant aquell segle de creixement demogràfic sostingut. Enmig d'un clima d'oposició antisenyorial, l'any 1733 els veïns de Catadau mamprengueren un llarguíssim plet contra el duc de Gandia i marqués de Llombai per a la incorporació del Marquesat a la Corona, que més tard abandonarien el veïns de Llombai i d'Alfarb. El litigi acabà el 1806 amb la segregació de Catadau del Marquesat i la seua incorporació a la Corona. Catadau recuperava així el domini directe de les terres i la Corona rescatava la jurisdicció, les regalies i el terç delme.^[3]

En 1843 la seua parròquia va aconseguir la independència de la de Llombai. El 22 de juny de 1851 el Diario Mercantil de Valencia informava del bateig en l'església de Catadau d'una xiqueta, Luisa Boulet y Vera, filla dels marquesos de Liédena, que residien a Catadau i estaven emparentats amb la família reial. A Catadau també va nàixer el 1830 Joaquín Rodríguez Valcárcel del Castillo, comte de Pestagua, diputat moderat i militar. L'aveïnament d'aristòcrates sembla ser, en part, conseqüència de l'esmentat procés judicial d'incorporació a la Corona.

Demografia

Evolució demogràfica
1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2007
2.230	2.201	2.225	2.189	2.273	2.345	2.371	2.487	2.578	2.619

Economia

L'agricultura és el principal fonament de l'economia local, el secà dona garrofera, vinya, olivera i ametler; el regadiu, cítrics, hortalisses i fruiters. Hi és important també la ramaderia (bestiar boví i porcí) i l'avicultura.

Política i Govern

Composició de la Corporació Municipal

El Ple de l'Ajuntament està format per 11 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 4 regidors del Partit Popular (PP), 4 d'Independents per Catadau (IPC) i 3 de Compromís per Catadau (Compromís).

Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Catadau
Candidatura		Cap de llista	Vots		Regidors
	Partit Popular	Oreto Miquel Miguel	570	34,13%	4 ( -1)
	Independents per Catadau^[a]	Manuel Enrique Bono Donat	547	32,75%	4 ( +1)
	Compromís per Catadau	Hèctor Roig Roig	540	32,344%	3 ( )
	Vots en blanc		13	0,78%
Total vots vàlids i regidors			1.673	100 %	11
	Vots nuls		21	1,24%
Participació (vots vàlids més nuls)			1.691	78,29%**
Abstenció			469*	21,71%**
Total cens electoral			2.160*	100 %**
Alcalde: Hèctor Roig Roig (Compromís) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (7 vots: 4 d'Independents per Catadau i 3 de Compromís^[5])
Fonts: JEC,^[6] JEZ València.^[7] M. Interior,^[8] Periòdic Ara.^[9] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

Des de 2017 l'alcalde de Catadau és Hèctor Roig Roig (Compromís).^[10]^[11]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Vicente Bono Gimeno	PSPV-PSOE	19/04/1979	--
1983–1987	Vicent Bono Zapata	AP-PDP-UL-UV	28/05/1983	--
1987–1991	Celestino Llorens Sanz	AP	30/06/1987	--
1991–1995	Celestino Llorens Sanz	PP	15/06/1991	--
1995–1999	Rafael Pellicer Esteve	PP	17/06/1995	--
1999–2003	Rafael Pellicer Esteve	PP	03/07/1999	--
2003–2007	Rafael Pellicer Esteve	PP	14/06/2003	--
2007–2011	Rafael Pellicer Esteve	PP	16/06/2007	--
2011–2015	Pedro Juan Bisbal Oltra	PP	11/06/2011	--
2015–2019	Manuel Enrique Bono Donat Hèctor Roig Roig	PSPV-PSOE Compromís	13/06/2015 26/05/2017	Pacte de govern --
2019-2023	Hèctor Roig Roig	Compromís	15/06/2019	--
Des de 2023	n/d	n/d	17/06/2023	--
Fonts: Generalitat Valenciana^[11]

Monuments

Façana de l'església de Catadau

Església de Sant Pere Apòstol. Edificada en 1730 sobre una antiga mesquita.
Centre Catòlic Social de Catadau, d'Enric Viedma i Vidal.
Castell de Catadau. Es tracta d'una casa construïda sobre les restes d'una possible muralla per a defensar la població de Catadau durant l'època medieval, o bé d'alguna torre o petita fortificació. Les restes que s'han conservat són molt poques; malgrat això, s'hi pot distingir un llenç de mur, construït a base de maçoneria i argamassa.

Festes

Festes Majors. En honor de Santa Bàrbara i la Divina Aurora, en la primera setmana d'agost.

Fills il·lustres

Leopoldo Ortiz Climent (Catadau, 1941), enginyer i polític

Notes

↑ L'agrupació del PSPV de Catadau, tras la expulsió de l'exalcalde Manolo Bono, crearen la marca Independents per Catadau (IPC) per a concórrer a les eleccions de 2019.^[4]

Referències

↑ Entrada «catadauí» en el Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua
↑ Ardit, Manuel (2004). Creixement econòmic i conflicte social. La foia de Llombai entre els segles xiii i xix. Catarroja - Barcelona: Editorial Afers, pàgina 512.
↑ Ardit, Manuel (2004). Creixement econòmic i conflicte social. La foia de Llombai entre els segles xiii i xix. Catarroja - Barcelona: Editorial Afers, pàgina 591.
↑ A.C «La candidatura del PSPV de Catadau se transforma en una lista independiente tras la expulsión de Bono». Levante-EMV, 17-04-2019.
↑ Redacció «Héctor Roig, proclamat alcalde de Catadau per a la legislatura 2019-2023». www.riberatelevisio.com, 15-06-2019.
↑ Junta Electoral Central «Resolución de 17 de septiembre de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Toledo, Valencia, Valladolid, Zamora, Zaragoza, Ceuta y Melilla». Butlletí Oficial de l'Estat, 235, 30-09-2019, pàg. 107.504 [Consulta: 29 abril 2020].
↑ Junta Electoral de la Zona de València «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Valencia sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 82, 30-04-2019, pàg. 96 [Consulta: 16 juny 2019].
↑ Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». Arxivat de l'original el 25 de juny 2019. [Consulta: 2 agost 2019].
↑ Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Catadu», 26-05-2019. [Consulta: 1r agost 2019].
↑ Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
↑ ^11,0 ^11,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Catadau. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Catadau

Pàgina web de l'Ajuntament de Catadau
Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine..
Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine..
País Valencià, poble a poble; comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on s'ha extret informació amb el seu consentiment

[5] L'agrupació del PSPV de Catadau, tras la expulsió de l'exalcalde Manolo Bono, crearen la marca Independents per Catadau (IPC) per a concórrer a les eleccions de 2019.^[4]

[1] Entrada «catadauí» en el Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua

[2] Ardit, Manuel (2004). Creixement econòmic i conflicte social. La foia de Llombai entre els segles xiii i xix. Catarroja - Barcelona: Editorial Afers, pàgina 512.

[3] Ardit, Manuel (2004). Creixement econòmic i conflicte social. La foia de Llombai entre els segles xiii i xix. Catarroja - Barcelona: Editorial Afers, pàgina 591.

[4] A.C «La candidatura del PSPV de Catadau se transforma en una lista independiente tras la expulsión de Bono». Levante-EMV, 17-04-2019.

[6] Redacció «Héctor Roig, proclamat alcalde de Catadau per a la legislatura 2019-2023». www.riberatelevisio.com, 15-06-2019.

[7] Junta Electoral Central «Resolución de 17 de septiembre de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Toledo, Valencia, Valladolid, Zamora, Zaragoza, Ceuta y Melilla». Butlletí Oficial de l'Estat, 235, 30-09-2019, pàg. 107.504 [Consulta: 29 abril 2020].

[8] Junta Electoral de la Zona de València «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Valencia sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 82, 30-04-2019, pàg. 96 [Consulta: 16 juny 2019].

[mir2019-9] Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». Arxivat de l'original el 25 de juny 2019. [Consulta: 2 agost 2019].

[10] Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Catadu», 26-05-2019. [Consulta: 1r agost 2019].

[11] Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].

[argos-12] 11,0 ^11,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Catadau. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].

[1]

[2]

[3]

[a]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[4]