Beçull
Un Beçull, Beçulla, Caçull o Covat és un recipient fet amb escorça d'arbre que serveix per beure aigua o escalfar-hi líquids. Era emprat sobretot pels pastors. Al Pallars, es fabricava amb escorça de bedoll (de fet, el nom beçull és derivat de beç, 'bedoll'),[1] però al Port del Comte es feia amb la segona escorça del pi.[2]
L'ús principal d'aquest estri era de beure aigua de les fonts; o bé hom en duia un quan anava a la muntanya, o en deixava un vora cada font perquè servís a qualsevol que passés. També s'emprava per fer bullir la llet o escalfar-hi d'altres líquids.[3] Hom deia que l'escorça de bedoll donava bon gust a l'aigua, i que la de pi donava un gust agradable de resina a la llet.[3][2] Malgrat l'escorça de bedoll s'encén fàcilment en estat sec, si es deixa en remull una hora o més es pot posar sobre el foc sense que es cremi.[4] Els covats d'escorça de pi es feien bullir directament a sobre de les brases, o amb una llosa de pissarra o pedra calcària entre el recipient i el foc.[2] Cal dir que un dels avantatges principals d'aquest estri és la seva lleugeresa; és molt menys feixuc que un cassó de metall. A més a més, es pot fabricar fàcilment un cop a muntanya sempre que s'hi trobin bedolls o pins.
El mot caçull també pot fer referència a un estri semblant, un got fet amb una tira d'escorça de bedoll cargolada, en forma de paperina.[3]
Fabricació
L'escorça del bedoll se separa fàcilment de l'arbre, és resistent i força flexible, semblant a un paper gruixut. Amb aquesta escorça i alguna branca del mateix arbre es fabrica el beçull. Aquesta feina és associada tradicionalment als pastors:
| |||
Per fer el mateix estri de pi, s'arrencava l'escorça d'un pi novell amb una destraleta, i amb un tasconet fet de ginebrer, pi o boix s'arrenca una capa rectangular de l'escorça interior. Llavors, igual que amb la de bedoll, es plega i es fixa amb pinces fetes amb branques de pi o amb agulles de boix. Se solia treure un quadrat d'escorça d'una 30 cm x 20 cm, amb el qual es fabricava un beçull amb una base d'uns 20 cm x 10 cm, i una profunditat d'uns 5 cm. Després de cada ús es posava en remull, es podia reutilitzar uns set o vuit vegades.[2]
Referències
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Beçull». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Riu i Riu, Manuel «El "Cubat de llet" o "Bassull": un costum dels pastors del Port del Comte». L'Erol, Nº 44., Estiu 1994, pàg. 6-7.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Violant i Simorra, Ramon. La vida pastoral al Pallars. Tremp: Garsineu, 2001, p. 236.
- ↑ «Besulla». Món Natura Pirineus, 16-07-2014. [Consulta: 3 gener 2016].