Eleccions al Parlament Basc de 2016
| |||
| Tipus | eleccions al Parlament Basc  | ||
|---|---|---|---|
| Data | 25 setembre 2016 | ||
← 2012
2020 → | |||
| Estat | Espanya | ||
| Jurisdicció | País Basc | ||
| Efectes | onzena legislatura del Parlament Basc | ||
| Càrrec a elegir | diputat al Parlament Basc (75) | ||
| Candidat | Partit Nacionalista Basc (398.168) Euskal Herria Bildu (225.172) Elkarrekin Podemos (157.334) Partit Socialista d'Euskadi - Euskadiko Ezkerra (126.420) Partit Popular del País Basc (107.771) Ciutadans - Partit de la Ciutadania (21.477) | ||
| Elegit | Partit Nacionalista Basc Euskal Herria Bildu Elkarrekin Podemos Partit Socialista d'Euskadi - Euskadiko Ezkerra Partit Popular del País Basc | ||
| Lloc web | euskadielecciones.eus | ||
Les eleccions al Parlament Basc de 2016, que donaran pas a la XI legislatura, es van celebrar el diumenge 25 de setembre de 2016. Aquest mateix dia també se celebraren les eleccions al Parlament de Galícia. Estaven cridats a les urnes un total d'1.778.776 ciutadans, dels quals 68.878 eren residents a l'estranger.[1]
Elecció de la data
Segons la legislació, les eleccions no podien celebrar-se més tard del 20 de novembre de 2016.[2]
Després de mesos d'incertesa, en els quals es barrejava la segona meitat d'octubre per a la celebració dels comicis, el 29 de juliol de 2016, el lehendakari Iñigo Urkullu va anunciar en una compareixença des del palau d'Ajuria Enea que les eleccions s'avançarien al diumenge 25 de setembre. Durant aquesta compareixença el mandatari va declarar que la fixació d'aquesta data es fonamentava en tres raons: el compliment del programa de govern, la culminació de l'activitat del parlament i la inestabilitat i incertesa política a Espanya que podia derivar en una tercera convocatòria electoral consecutiva.[2]
Antecedents
Eleccions al Parlament Basc de 2012
El llavors Lehendakari, Patxi López, va convocar per al dia 21 d'octubre de 2012 les eleccions al Parlament Basc, les quals haurien d'haver-se celebrat durant la primavera de l'any 2013. Hi va resultar vencedor el Partit Nacionalista Basc després d'obtenir 27 escons, seguit per EH Bildu, amb 21; el PSE-EE, amb 16; el PP, amb 10; i UPyD, que va mantenir el seu únic parlamentari per Àlaba.[3] El 13 de desembre el Parlament Basc va designar com a Lehendakari, en segona volta i gràcies als 27 vots del PNB, a Iñigo Urkullu, qui va jurar el seu càrrec a la Casa de Juntes de Guernica dos dies després.[4]
Excarceració i candidatura d'Arnaldo Otegi
L'1 de març de 2016 el secretari general de Sortu Arnaldo Otegi va abandonar la presó de Logronyo després de complir íntegrament la pena de presó imposada per intentar reorganitzar la il·legalitzada Batasuna. A més de la pena de presó, Otegi va ser condemnat a una inhabilitació per exercir qualsevol càrrec públic fins a l'any 2021.[5] Tot i així, el 24 de maig, la coalició EH Bildu el va proclamar com el seu candidat a lehendakari, emparant-se en què la sentència no especificava a quins càrrecs concrets afectava la seva inhabilitació.[6] Després de la convocatòria oficial de les eleccions pel 25 de setembre, els diferents partits van començar a manifestar les seves opinions sobre aquest tema.
El Partit Nacionalista Basc i Podem Euskadi van anunciar que no impugnarien la candidatura ja que creien que havien de ser els ciutadans els quals decidissin si Otegi mereixia ser triat o no. El Partit Socialista d'Euskadi, per la seva banda, va manifestar que tampoc la impugnaria ja que, segons la formació, la decisió l'havia de prendre la justícia; mentre que el Partit Popular, Ciutadans i Unió, Progrés i Democràcia van anunciar que després de la publicació de les llistes electorals acudirien a la fiscalia per impugnar la candidatura.[7][8][9]
El 24 d'agost la Junta Electoral Provincial de Guipúscoa va determinar que Otegi no podia ser candidat en les llistes d'EH Bildu per estar inhabilitat per a sufragi passiu com a part de la seva condemna.[10] La periodista Maddalen Iriarte, que ocupava el segon lloc, va passar a encapçalar la llista de Guipúscoa, tal com estableix l'article 65.2 de la Llei Electoral del País Basc.[11]
Calendari
| Data | Esdeveniment |
|---|---|
| 2 d'agost | Publicació en el Butlletí Oficial del País Basc del decret de dissolució del Parlament Basc i de convocatòria d'eleccions.[13] |
| Del 17 al 22 d'agost | Presentació de candidatures. |
| 29 d'agost | Proclamació de candidatures. |
| 9 de setembre | Inici de la campanya electoral a les 0:00 hores. |
| 23 de setembre | Finalització de la campanya electoral a les 24:00 hores. |
| 24 de setembre | Jornada de reflexió. |
| 25 de setembre | Jornada electoral. |
| 12-22 de novembre (data orientativa)[14] | Constitució del Parlament Basc. |
Candidatures
L'Estatut de Guernica estableix en el seu article 26 que la circumscripció electoral serà el territori històric i fixa un nombre igual de representants per circumscripció. L'actual llei electoral en vigor, estableix en 25 el nombre de parlamentaris per circumscripció i que les candidatures han d'obtenir un mínim de 3% de vots vàlids per optar al repartiment de representants.[15]
El 22 d'agost UPyD va anunciar que no es presentaria a les eleccions, per la qual cosa Gorka Maneiro no podria revalidar el seu escó al Parlament.[16]
Per circumscripcions
En la primera columna de la següent taula, s'han ordenat els partits segons el nombre d'escons en la legislatura anterior. En la segona columna, els partits sense representació estan ordenats per ordre alfabètic:
Campanya electoral
La campanya electoral va començar a les 0:00 hores del divendres 9 de setembre. El Partit Nacionalista Basc la va arrencar amb un míting a la Plaça de la Verge Blanca de Vitòria en la qual van estar presents tant el candidat a lehendakari Iñigo Urkullu com el president del partit Andoni Ortuzar; EH Bildu per la seva banda, va escollir l'Arenal de Bilbao per donar un míting en el qual van intervenir tant l'inhabilitat Arnaldo Otegi com els tres caps de llista de la formació abertzale; el Partit Socialista d'Euskadi també va arrencar la campanya a Bilbao, en aquest cas amb un passeig per la ria; el Partit Popular la va iniciar en el Real Club de Tennis de Sant Sebastià; finalment, tant la coalició Elkarrekin Podem com a Ciutadans van escollir Vitòria per donar arrencada a les seves respectives campanyes, el primer d'ells a la Plaça Burullería i el segon al Pati de Cristall de l'Hotel Jardins de Uleta.[19]
Lemes de campanya
Debats electorals
Les eleccions de 2016 van incloure un alt nombre de debats electorals en diversos mitjans de comunicació bascos:
La Cadena Ser va organitzar un debat el 8 de setembre, conduït per Pepa Bueno, en el qual van participar Josu Erkoreka (PNB), Iker Casanova (EH Bildu), Idoia Mendia (PSE-EE-PSOE), Alfonso Alonso (PP) i Pili Zabala (Elkarrekin Podem).
La televisió pública basca va organitzar dos debats durant la campanya electoral, entre els cinc partits majoritaris:
- En basc, en ETB 1, el 13 de setembre, conduït per Xabier Usabiaga, amb la participació d'Iñigo Urkullu (PNB), Maddalen Iriarte (EH Bildu), Idoia Mendia (PSE-EE-PSOE), Laura Garrido (PP) i Pili Zabala (Elkarrekin Podem).
- En castellà, en ETB 2, el 15 de setembre, conduït per Xabier García Ramsden, amb la participació d'Iñigo Urkullu (PNB), Mirin Larrion (EH Bildu), Idoia Mendia (PSE-EE-PSOE), Alfonso Alonso (PP) i Pili Zabala (Elkarrekin Podem).
L'empresa Vocento també va organitzar dos debats en els seus periòdics de tiratge regional al País Basc:
- En El Correo, el dia 9, entre candidats per Àlaba i Biscaia, van participar Josu Erkoreka (cap de llista per Biscaia del PNB), Mirin Larrion (cap de llista per Àlaba d'EH Bildu), Idoia Mendia (cap de llista per Biscaia del PSE-EE-PSOE), Antón Damborenea (cap de llista per Biscaia del PP), Lander Martínez (cap de llista per Biscaia de Elkarrekin Podem) i Nicolás de Miguel (cap de llista per Àlaba de Ciutadans).
- En El Diario Vasco, el dia 21, entre candidats per Guipúscoa, van participar Joseba Egibar (cap de llista del PNB), Maddalen Iriarte (cap de llista d'EH Bildu), Susana Corcuera (cap de llista del PSE-EE-PSOE), Borja Sémper (cap de llista del PP) i Julen Bollain (número 2 de Elkarrekin Podem) .
Resultats
Per territoris històrics
Investidura dels nous càrrecs
Constitució del Parlament Basc
Investidura del Lehendakari
Referències
- ↑ «1.778.776 votantes podrán ejercer su derecho en las Elecciones del 25 de septiembre». Irekia Eusko Jaurlaritza - Gobierno Vasco, 02-08-2016. [Consulta: 27 agost 2016].
- ↑ 2,0 2,1 «Urkullu convoca las elecciones vascas el 25 de septiembre». El País, 29-07-2016. [Consulta: 29 juliol 2016].
- ↑ Iker Gómez. «El PNV se impone y EH Bildu se consolida como la segunda fuerza». EITB, 22-10-2012. [Consulta: 9 octubre 2015].
- ↑ Luis Tejido. «Iñigo Urkullu jura «humilde ante Dios» como nuevo «lehendakari»». La Voz de Galicia, 15-12-2012. [Consulta: 9 octubre 2015].
- ↑ Pedro Gorospe. «Arnaldo Otegi sale de la cárcel de Logroño tras seis años y medio preso». El País, 01-03-2016. [Consulta: 20 agost 2016].
- ↑ Pedro Gorospe. «Las bases de EH Bildu designan a Otegi como candidato a lehendakari». El País, 24-05-2016. [Consulta: 20 agost 2016].
- ↑ Pedro Gorospe. «La Fiscalía recalca que Otegi es “inelegible”». El País, 12-08-2016. [Consulta: 20 agost 2016].
- ↑ Belén Ferreras. «El PSE-EE no impugnará la candidatura de Otegi». El Mundo, 11-08-2016. [Consulta: 20 agost 2016].
- ↑ Belén Ferreras. «PP, UPyD y Ciudadanos impugnarán la lista de Otegi en defensa de las víctimas terrorismo». El Mundo, 09-08-2016. [Consulta: 20 agost 2016].
- ↑ «La Junta Electoral decide que Otegi no puede ser candidato por estar inhabilitado». El País, 24-08-2016. [Consulta: 24 agost 2016].
- ↑ «La Junta ratifica que Otegi no puede ser candidato y le excluye de concurrir a las elecciones vascas». Europa Press, 29-08-2016.
- ↑ «Calendario: el camino hacia las elecciones vascas». EITB.eus. [Consulta: 29 juliol 2016].
- ↑ Boletín Oficial del País Vasco. «DECRETO 23/2016, de 1 de agosto, del Lehendakari, por el que se disuelve el Parlamento Vasco y se convocan elecciones.», 02-08-2016.
- ↑ Departamento de Seguridad del Gobierno Vasco. «Calendario Elecciones Parlamento Vasco 2016». [Consulta: 2 setembre 2016].
- ↑ «Texto consolidado de la Ley 5/1990, de 15 de junio, de Elecciones al Parlamento Vasco».
- ↑ «UPYD renuncia a presentarse a las elecciones vascas». El Confidencial, 22-08-2016. [Consulta: 27 agost 2016].
- ↑ 17,0 17,1 17,2 «Urkullu es desde esta mañana, oficialmente, el candidato del PNV por Álava». Norte Exprés, 07-05-2016. [Consulta: 30 maig 2016].
- ↑ «Mendia, en la 'ola' del 26J, acelera la confección de las listas autonómicas». El Mundo, 05-07-2016. [Consulta: 8 juliol 2016].
- ↑ «PNV, Elkarrekin Podemos y C's abren campaña en Vitoria, EH Bildu y PSE en Bilbao y el PP en San Sebastián». 20 minutos, 08-09-2016. [Consulta: 12 setembre 2016].
