Eleccions al Dáil Éireann de 1918
Eleccions al Dáil Éireann de 1918 | ||||
---|---|---|---|---|
105 escons al Dáil Éireann | ||||
14 de desembre de 1918 | ||||
1a candidatura | 2a candidatura | 3a candidatura | ||
Cap de llista | Éamon de Valera | Edward Carson | John Dillon | |
Candidatura | Sinn Féin | Aliança Unionista | Partit Parlamentari Irlandès | |
Escons aconseguits | 73 | 22 | 6 | |
Variació escons | 67 | 5 | 61 | |
Vots | 497.107 | 257.314 | 220.837 | |
Percentatge | 46,9% | 25,3% | 21,7% | |
| ||||
‹ 1910 1921 › |
Les eleccions al Dáil Éireann de 1918 es van celebrar el 14 de desembre de 1918, quan es van votar els 105 diputats irlandesos a les eleccions al Parlament del Regne Unit del 1918. Malgrat el fracàs de l'aixecament de Pasqua i el fet que la majoria dels dirigents del Sinn Féin eren exiliats o a la presó, va assolir una gran victòria, fins i tot presentant candidats condemnats a la presó. Aquestes eleccions suposaren l'enterrament polític del Partit Parlamentari Irlandès i la consagració del Sinn Féin. Després d'aquests resultats els diputats del Sinn Féin no ocuparen els escons al Parlament del Regne Unit a Westminster i formaren el Dáil Éireann. Els del Partit Parlamentari i els Unionistes sí que ho van fer.
Resultats
[modifica]Partit | Líder | Vot popular | % | Escons |
---|---|---|---|---|
Sinn Féin | Éamonn de Valera | 476.087 | 46,9% | 73 |
Unionistes | Edward Carson | 257.314 | 25,3% | 22 |
Partit Parlamentari Irlandès | John Dillon | 220.837 | 21,7% | 6 |
Laboristes Unionistes | James Craig | 30.304 | 3,0% | 3 |
Partit Laborista de Belfast | 12.164 | 1,2% | ||
Independent Unionista | 9.531 | 0,9% | 1 | |
Independent Nacionalista | 8.183 | 0,8% |
Amb aquests resultats, els diputats del Sinn Féin decidiren no ocupar els seus escons a Westminster i constituir-se en Dáil Éireann, per tal de treure legitimitat a les autoritats britàniques a Irlanda.
Referències
[modifica]- (anglès) Pàgina del Dáil Éireann Arxivat 2009-12-18 a Wayback Machine.
- (anglès) Resultat de les eleccions de 1918