Euromaidan
| ||||
Tipus | desordre civil manifestació protesta cop d'estat | |||
---|---|---|---|---|
Epònim | Acord d'Associació Unió Europea-Ucraïna i Maidan Nezalèjnosti | |||
Part de | crisi ucraïnesa | |||
Interval de temps | 21 novembre 2013 - 23 febrer 2014 | |||
Data | Nit del 21 de novembre de 2013[1] — 22 de febrer de 2014 (3 mesos) | |||
Localització | Ucraïna, principalment Kíiv, i en especial la Maidan Nezaléjnosti | |||
Estat | Ucraïna | |||
Objectiu | Signatura de l'Acord d'Associació amb la Unió Europea i l'Acord de Lliure Comerç Profund i Complet[1]
| |||
Causa | Suspensió de l'Acord d'Associació amb la Unió Europea per part del govern[1]
| |||
Acció | Manifestació | |||
Resultat | Destitució de Víktor Ianukóvitx
| |||
Efectes | Maidan casualties (en) destitució de Víktor Ianukòvitx | |||
Morts | 104 | |||
Nombre de detinguts | ||||
Mitjà de comunicació | ||||
Format per | ||||
Lloc web | EuroMaydan |
Crisi entre Ucraïna i Rússia |
---|
Ofensiva de l'est d'Ucraïna
Ofensiva de Kherson Ofensiva de Kíiv Contraofensives ucraïneses Altres |
Les Euromaidan[16] (ucraïnès: Євромайдан, transcrit Ievromaidan, literalment «Plaça d'Europa»), també conegudes com a Є́врореволю́ція (Ievrorevoliútsia, «Eurorevolució»)[17]Револю́ція 2013 ро́ку (Revoliútsia 2013 roki, «Revolució del 2013»)[18][19] o també Революція гідності (Revoliútsia hidnosti, «Revolució de la dignitat»)[20][21][22][23][24][25][26][27][28][29] són una onada de protestes, disturbis civils i revolució a Ucraïna, que van començar la nit del 21 de novembre de 2013,[1] amb un seguit de protestes públiques que exigien una major integració europea.[30] El 29 de novembre, el president d'Ucraïna Víktor Ianukòvitx rebutjà l'acostament amb la Unió Europea, acusant-la d'«humiliar» el seu país en oferir només 800 milions d'euros per impulsar les reformes necessàries per firmar l'acord amb la Unió.[31] Diversos analistes veuen com a rerefons les pressions de Rússia, subministradora de gas a Ucraïna.[31]
L'abast de les protestes va evolucionar des d'aleshores, amb moltes peticions de dimissió del llavors president Ianukóvitx i el seu Govern.[32] Molts manifestants es van unir a la causa de resultes de la violenta repressió dels manifestants el 30 de novembre i per «una voluntat de canviar la vida a Ucraïna».[9] Vers el 25 de gener del 2014, les protestes s'havien vist alimentades per la percepció d'una estesa corrupció, abús de poder i violació dels drets humans.[33] Els disturbis derivats de les protestes Euromaidan van fer témer una guerra civil.[34]
Les manifestacions van començar la nit del 21 de novembre de 2013, quan van esclatar protestes espontànies a la capital, Kíiv, després que el govern d'Ucraïna suspengués els preparatius de la signatura de l'acord d'Associació i un Tractat de Lliure Comerç amb la Unió Europea, en favor de relacions econòmiques més properes amb Rússia.[35][36][37][38][39] Al cap de pocs dies d'haver començat les manifestacions, un creixent nombre d'estudiants universitaris s'uniren a les prostestes.[40] L'Euromaidan ha estat caracteritzat en diverses ocasions com un esdeveniment de gran simbolisme polític per a la Unió Europea en si, sobretot perquè és «la manifestació més gran proeuropea mai realitzada en tota la història».[41]
Les protestes es dugueren a terme tot i la forta presència policial,[42][43] habitualment amb temperatures sota zero, i neu. L'escalada de la violència per part de les forces governamentals a primera hora del matí del 30 de novembre va causar que el nivell de protestes augmentés, amb 400.000–800.000 persones manifestant-se a Kíiv els caps de setmana de l'1[44] i el 8 de desembre.[45] En les setmanes posteriors, l'assistència a les protestes va fluctuar entre 50.000 i 200.000 durant les diverses concentracions organitzades.[46][47] L'1 de desembre es van produir violents aldarulls i també del 19 al 25 de gener, en resposta a la brutalitat policial i la repressió governamental.[48]
Des del 23 de gener, diversos edificis del governador i consells regionals de les óblasti (províncies) d'Ucraïna occidental van ser ocupats en una revolta per part d'activistes Euromaidan.[49] A les ciutats russòfones de Zaporíjia, Sumi, i Dnipropetrovsk, els manifestants també van intentar prendre els seus edificis del govern local, però es van trobar amb una considerable brutalitat policial.[49]
D'acord amb les enquestes de desembre 2013 (de tres enquestadors diferents) entre el 45% i el 50% dels ucraïnesos donaven suport a l'Euromaidan, mentre que entre el 42% i el 50% s'hi oposaven.[50][51][52] El suport més gran a la protesta es podia trobar a Kíiv (d'aproximadament el 75%) i a Ucraïna occidental (més del 80%).[50][53] Entre els manifestants Euromaidan, el 55% eren de la zona occidental del país, amb el 24% del centre d'Ucraïna i el 21% de l'est.[54]
En una enquesta duta a terme entre el 7 i 8 de desembre, un 73% dels manifestants s'havia compromès a seguir protestant a Kíiv durant tant de temps com fos necessari fins que les seves demandes fossin ateses.[9] Aquest nombre havia augmentat fins al 82% el 3 de febrer de 2014.[54] Les enquestes també mostraven que la nació es dividia per edats: mentre que la majoria dels joves estan a favor de la UE, les generacions de més edat (50 i més) més sovint preferien la Unió Duanera de Belarús, Kazakhstan i Rússia.[55] Més del 41% dels manifestants estaven disposats a participar en la presa d'edificis administratius a partir de febrer, en comparació amb el 13 i 19 per cent durant les enquestes del 10 i 20 de desembre de 2013. Alhora, més del 50 per cent estan disposats a participar en la creació d'unitats militars independents, en comparació amb el 15 i 21 per cent en els últims estudis, respectivament.[54] Segons una enquesta de gener, el 45% dels ucraïnesos donava suport a les protestes i el 48% dels ucraïnesos desaprovaven l'Euromaidan.[56]
Segons va escriure la periodista Lecia Bushak en l'edició de 18 de febrer del 2014 de la revista Newsweek,
"EuroMaidan s'ha convertit en alguna cosa molt més gran que només una resposta irada a la fallida política envers la UE. Es tracta ara d'expulsar Ianukóvitx i el seu govern corrupte; guiar Ucraïna lluny dels seus 200 anys de llarga, profundament entrellaçada i dolorosa relació amb Rússia, i defensar els drets humans bàsics com el de protestar, parlar i pensar lliurement i actuar pacíficament i sense l'amenaça del càstig."[57]
Un punt d'inflexió es va produir a finals de febrer, quan un nombre suficient de membres del partit del president van fugir o van desertar quan van perdre la majoria al parlament ucraïnès. Això li va donar a l'oposició una majoria, i, finalment, una prou gran per a un quòrum. Aquest parlament permeté aprovar una sèrie de lleis que treien la policia de Kíiv, cancel·laven les operacions contra la protesta, restauraven la Constitució de 2004, alliberaven els presos polítics, i sotmetien a judici polític el president Ianukóvitx, el qual, a més, fou destituït el 22 de febrer i la Rada Suprema immediatament va acordar abolir la Llei de política lingüística de 2012, que establia que on un determinat idioma fos parlat per almenys 10% dels habitants, aquest idioma podia adquirir el rang de llengua cooficial.[58] Ianukóvitch després, va fugir a la segona ciutat més gran d'Ucraïna, Khàrkiv i es negà a reconèixer les decisions del Parlament. Posteriorment, va reaparèixer a la ciutat russa de Rostov, pròxima a la frontera amb Ucraïna, i es va reafirmar en les seves declaracions anteriors, a més d'assenyalar que no es presentaria a les següents eleccions presidencials.
El Parlament va nomenar Oleksandr Turtxínov com a nou president d'Ucraïna de manera interina, i va convocar eleccions anticipades per al maig del 2014.[59][60][61][62] Posteriorment, el Parlament va nomenar també el líder opositor Arseni Iatseniuk com a nou Primer Ministre fins a la celebració de les eleccions.[63]
L'1 de març es van produir centenars de manifestacions a Khàrkiv, Donetsk, Odessa, Mikolaiv, Simferòpol i altres ciutats contra el nou govern.[64][65][66] El 3 de març Turtxínov es va negar a signar la resolució sobre l'abolició de la política lingüística fins que la Rada no elaborés una nova.[58]
Rerefons
[modifica]Nom
[modifica]El terme «Euromaidan» va ser utilitzat inicialment com un hashtag a Twitter.[29] El primer dia de les protestes es va crear un compte de Twitter anomenat Euromaidan.[67] Aviat es va fer popular en els mitjans de comunicació internacionals.[68] El nom es compon de dues parts: «Euro» és l'abreviatura d'Europa i «Maidan» es refereix a Maidan Nezaléjnosti (plaça de la Independència), la principal plaça de Kíiv, on se centren les protestes.[29] Durant les protestes, la paraula «Maidan» ha arribat a significar l'acte de la política pública en si mateix.[69]
Causes inicials
[modifica]El 30 de març de 2012, la Unió Europea (UE) i Ucraïna van rubricar un Acord d'Associació;[70] no obstant això, els líders de la UE més tard van declarar que l'acord no es ratificaria llevat que Ucraïna es preocupés per un «marcat deteriorament de la democràcia i l'Estat de dret", incloent-hi l'empresonament de Iúlia Timoixenko i Iuri Lutsenko el 2011 i 2012.[71][nb 1] En els mesos previs a les protestes el president d'Ucraïna Víktor Ianukòvitx va instar el parlament a adoptar lleis perquè Ucraïna pogués complir amb els criteris de la UE.[73][74] L'1 de novembre del 2013 el President de la Rada Suprema (Parlament d'Ucraïna) Volodímir Ribak va declarar que estava segur que el seu parlament aprovaria totes les lleis necessàries per ajustar-se als criteris de la UE per l'Acord d'Associació, ja que «els projectes de llei sobre la integració europea han unit el Parlament».[75]
A mitjans d'agost de 2013 Rússia va canviar els seus reglaments de duana a les importacions procedents d'Ucraïna[76] de manera que el 14 d'agost de 2013, el Servei de Duanes de Rússia va immobilitzar tots els béns procedents d'Ucraïna.[77] i incità els polítics[78] i les fonts[79][76][80][81] perquè veiessin el moviment com l'inici d'una guerra comercial contra Ucraïna per evitar que aquesta signés un acord comercial amb la Unió Europea. El Ministre de Política Industrial d'Ucraïna Mikhailo Korolenko va declarar el 18 de desembre 2013, que a causa d'això, les exportacions d'Ucraïna havien disminuït a $ 1400000000 (o un 10% de disminució, d'any en any, en els deu primers mesos de l'any).[76] El Servei Estatal d'Estadístiques d'Ucraïna va informar el novembre de 2013 que, en comparació amb els mateixos mesos de 2012, la producció industrial a Ucraïna a l'octubre de 2013 havia caigut un 4,9 per cent, al setembre de 2013 en un 5,6 per cent, i a l'agost de 2013, d'un 5,4 per cent (i que la producció industrial a Ucraïna el 2012 total s'havia reduït en un 1,8 per cent).[82]
El 21 de novembre de 2013 el Govern ucraïnès decretà la suspensió dels preparatius per a la signatura de l'acord d'associació.[83][84] La raó que es va donar va ser que els mesos anteriors Ucraïna havia experimentat «una caiguda en la producció industrial i les relacions amb els països de la CEI».[85][nb 2]El Govern també va assegurar que «Ucraïna reprendrà la preparació de l'acord quan la caiguda de la producció industrial i de les nostres relacions amb els països de la CEI siguin compensats pel mercat europeu».[85] Segons el primer ministre d'Ucraïna Mikola Azàrov «les condicions extremadament dures» per a un préstec (presentades per l'FMI el 20 de novembre del 2013), que incloïen grans retallades pressupostàries i un augment del 40% en les factures de gas, havien estat l'últim argument a favor de la decisió del govern d'Ucraïna de suspendre els preparatius per a la signatura de l'Acord d'Associació.[87][88] El 7 de desembre de 2013, l'FMI va aclarir que no s'insistia en un augment, d'un sol cop, en les tarifes de gas natural a Ucraïna, d'un 40%, però recomanava que s'eleva gradualment fins a un nivell justificat econòmicament i alhora que es compensés els segments més pobres de la població per a les pèrdues causades per aquest augment mitjançant l'enfortiment de l'assistència social focalitzada.[89] El mateix dia, el Representant Resident de l'FMI a Ucraïna Jerome Vacher va declarar que aquest préstec de l'FMI en particular seria de 4 mil milions de dòlars i que estaria vinculat amb «la política, el que eliminaria les desproporcions i estimulava el creixement».[90][nb 3]
El president Ianukóvitx va assistir a la cimera de novembre de 2013 28-29 de la UE a Vílnius (on originalment estava previst que se signés l'Acord d'Associació el 29 de novembre del 2013),[73] però l'Acord d'Associació no va ser signat.[92][93] Tant Ianukóvitx com funcionaris d'alt nivell de la UE van assenyalar que volien signar l'Acord d'associació en una data posterior.[94][95][96]
Opinió pública
[modifica]D'acord amb un estudi d'agost de 2013, realitzat per l'empresa de Donetsk, Research & Branding Group,[97] el 49% dels ucraïnesos dona suport a la signatura de l'Acord d'Associació, mentre que el 31% s'hi oposava i la resta no havia decidit encara. No obstant això, en una enquesta duta a terme al desembre per la mateixa empresa, només el 30% va afirmar que els termes de l'acord d'associació serien beneficiosos per a l'economia d'Ucraïna, mentre que el 39% va dir que eren desfavorables per a Ucraïna. En la mateixa enquesta, només el 30% va dir que l'oposició seria capaç d'estabilitzar la societat i governar bé el país, si arribava al poder, mentre que el 37% no hi va estar d'acord.[98]
Els autors de l'enquesta duta a terme per GfK entre el 2 i el 15 d'octubre del 2013 afirmen que el 45% dels enquestats creu que Ucraïna ha de signar un acord d'associació amb la UE, mentre que només el 14% a favor d'unir-se a la Unió Duanera de Belarús, Kazakhstan i Rússia, i el 15% prefereixen no posicionar-se. El text complet de la qüestió relacionada amb la UE que va preguntar GfK diu: «Hauria de signar Ucraïna l'Acord d'Associació amb la Unió Europea, i, en un futur, convertir-se en un membre de la UE?"[99][100]
Una altra enquesta duta a terme al novembre per l'IFAK d'Ucraïna per a DW-Trend va mostrar que el 58% dels ucraïnesos donaven suport a l'entrada del país a la Unió Europea.[101] D'altra banda, una enquesta de novembre 2013 realitzada per l'Institut Internacional de Sociologia de Kíiv va mostrar un 39% de suport a l'entrada del país a la Unió Europea i un 37% de suport a l'adhesió d'Ucraïna a la Unió Duanera de Belarús, Kazakhstan i Rússia.[102]
Llavors, al desembre de 2013, el primer ministre d'Ucraïna Mikola Azàrov refutà les xifres de les enquestes a favor de la UE afirmant que moltes enquestes feien preguntes sobre l'adhesió d'Ucraïna a la UE, i que Ucraïna mai no havia estat convidada a entrar a la Unió, sinó només a signar un Acord d'Associació.[103]
Comparació amb la Revolució Taronja
[modifica]Les protestes pro-Unió Europea són les més grans d'Ucraïna des de la Revolució Taronja de 2004, que va contemplar com Ianukóvitx era obligat a dimitir com a primer ministre per acusacions d'irregularitats en la votació. Tot i la comparació dels esdeveniments del 2013 en el mateix vector Est-Oest com el 2004, amb Ucraïna romanent com «un premi geopolític clau a l'est d'Europa» per a Rússia i la UE, The Moscow Times feu notar que va assenyalar que el govern de Ianukóvitx estava en una posició molt més forta després de la seva elecció el 2010.[104] El Financial Times va dir que les protestes del 2013 van ser «en gran part espontànies, provocades per les xarxes socials, i han agafat l'oposició política d'Ucraïna sense preparació» en comparació dels seus predecessors ben organitzats.[105] El hashtag #euromaidan (ucraïnès #євромайдан, rus #евромайдан), sorgí immediatament en la primera manifestació de protesta i va ser altament utilitzat com un instrument de comunicació per als manifestants.[106]Vitali Klitxkó va escriure en una piulada"[107] Amics! Tots els que van venir a Maydan [Plaça de la Independència], ben fet! Qui no hagi tingut temps encara – que vingui ara! Hem de demostrar que nosaltres...» El hashtag protesta també va guanyar força a la xarxa de mitjans de comunicació social VKontakte, i Klitxkó va piular un enllaç a un discurs[108] que va fer a la plaça on deia que un cop que la protesta fos de 100.000 persones, «anirem per Ianukóvitx» - en referència al president Víktor Ianukóvitx.[106]
En una entrevista, el líder de l'oposició Iuri Lutsenko, quan se li va preguntar si l'actual oposició era més feble del que era el 2004, va argumentar que l'oposició era més forta perquè les apostes eren més altes.
« | Li vaig preguntar a cadascun [dels líders de l'oposició]: "te n'adones que això no és una protesta? És una revolució [...] tenim dos camins - anem a la presó o guanyem."[109] | » |
Paul Robert Magocsi il·lustrà l'efecte de la Revolució Taronja a Euromaidan, dient: «Va ser la Revolució Taronja una veritable revolució? Sí, ho va ser. I veiem els efectes en l'actualitat. La revolució no va ser una revolució dels carrers o una revolució de les eleccions (polítiques), sinó que va ser una revolució de la ment de les persones, en el sentit que, per primera vegada en molt temps, els ucraïnesos i persones que viuen al territori d'Ucraïna van veure l'oportunitat de protestar i canviar la seva situació Aquesta va ser. un profund canvi en el caràcter de la població de l'antiga Unió Soviètica."[110] L'historiador de Lviv Iaroslav Hritsak també va comentar sobre el canvi generacional:
« | Aquesta és una revolució de la generació que anomenem els contemporanis de la independència d'Ucraïna (que van néixer en l'època de 1991); s'assembla més a les protestes d'Occupy Wall Street o a les manifestacions a Istanbul (d'aquest any). És una revolució dels joves que estan molt ben educats, de les persones actives en els mitjans de comunicació social, que són mòbils i el 90 per cent dels quals tenen títols universitaris, però que no tenen futur."[42] Segons Hrytsak: "Els joves ucraïnesos s'assemblen als joves italians, txecs, polonesos o alemanys més que no pas als ucraïnesos majors de 50 anys. Aquesta generació té un fort desig d'integració europea i menys divisions regionals que els seus pares".[111] | » |
En una enquesta de l'Institut Internacional de Sociologia de Kíiv realitzada al setembre, l'adhesió a la Unió Europea rebia el suport majoritari dels joves ucraïnesos (69,8% dels joves de 18 a 29 anys), un percentatge més alt que la mitjana nacional de suport del 43,2%.[112][113] Una enquesta de novembre 2013 feta pel mateix institut va obtenir el mateix resultat amb el 70,8% de persones de 18 a 29 anys que es mostraven partidaris de l'ingrés a la Unió Europea, mentre que aquesta opció va obtenir un suport del 39,7% en la mitjana nacional.[112] Un estudi d'opinió dirigit per GfK entre el 2 i el 15 d'octubre va assenyalar que entre els enquestats d'edats compreses entre 16 i 29 anys, el percentatge de suport a l'Acord d'Adhesió a la UE era del 73%, mentre que només el 45% dels majors de 45 anys es mostraven favorables a l'Associació. El menor suport a la integració europea fou observat entre les persones amb educació secundària i superior incompleta.[99]
Protesta o revolució?
[modifica]Hi ha una discussió d'experts en curs sobre si el moviment Euromaidan constitueix una revolució, i molts líders de la protesta (com Oleh Tiahnibok) ja utilitzen aquest terme sovint en adreçar-se al públic. Tiahnibok va fer una crida, en una roda de premsa oficial l'1 de desembre, als agents de la policia i als membres de les forces armades perquè desertessin en favor de 'la revolució ucraïnesa'.[114]
En una entrevista via Skype amb l'analista de mitjans de comunicació Andrii Holovati, Vitali Portnikov, Membre del Consell de l'Aliança Nacional «Maidan", i president i editor en cap de la cadena de televisió ucraïnesa TVi, va dir que «EuroMaidan és una revolució i les revolucions poden prolongar-se durant anys «i que» el que succeix a Ucraïna és molt més profund. Canvia l'estructura nacional d'Ucraïna."[115]
Importants mitjans de comunicació de la regió l'han batejat com l'evolució del moviment,Eurorevolució (ucraïnès: Єврореволюція).[17] El 10 de desembre, el president Viktor Ianukóvitx va declarar: «les crides a una revolució són una amenaça per a la seguretat nacional».[116] L'antic president de Geòrgia Mikheil Sakaixvili ha descrit el moviment com «la primera revolució geopolítica del segle 21."[117]
El politòleg Anders Åslund comentà sobre aquest aspecte: «les èpoques revolucionàries tenen la seva pròpia lògica que és molt diferent de la lògica de la política ordinària, tal com ens han ensenyat escriptors des d'Alexis de Tocqueville a Crane Brinton. El primer que cal entendre sobre l'actual Ucraïna és que s'ha entrat en una etapa revolucionària. Ens agradi o no, hem tingut millor tracte amb el nou entorn de forma racional."[118]
Demandes
[modifica]El 29 de novembre, una resolució formal per part dels organitzadors de la protesta va proposar el següent:[42]
- Formar un comitè de coordinació per comunicar-se amb la Comunitat Europea.
- Indicar que el president, el parlament i el Consell de Ministres no són capaços de dur a terme un curs geopolíticament estratègic de desenvolupament per a l'Estat i demana a la renúncia de Iaunkóvitx.
- Exigir el cessament de la repressió política contra activistes EuroMaidan, estudiants, activistes cívics i líders de l'oposició.
La resolució va declarar que l'1 de desembre, durant el 22è aniversari del referèndum d'independència, que el grup es reunirà al migdia a la Plaça de la Independència per anunciar les seves accions posteriors.[42]
Després de la dispersió policial forçada de tots els manifestants de Maidan Nezaléjnosti en la nit del 30 de novembre, el cessament del Ministre de l'Interior Vitali Zakhartxenko es va convertir en una de les principals demandes dels manifestants.[119]
Una petició provinent de la Casa Blanca estatunidenca on es demanaven sancions exigents contra Víktor Ianukóvitx i els ministres del govern d'Ucraïna va aconseguir més de 100.000 signatures en quatre dies.[120][121][122][123]
Estudiants ucraïnesos a tot el país també van exigir la destitució del Ministre d'Educació Dmitró Tabàtxnik.
El 5 de desembre, el líder de la facció Batkivsxina Arseni Iatseniuk va declarar: «Les nostres tres demandes a la Rada Suprema i al president es mantenen sense canvis: la dimissió del govern, l'alliberament de tots els presos polítics, primer i sobretot, [l'alliberament de l'exprimera ministra ucraïnesa] Iúlia Timoixenko, i [l'alliberament] de nou persones [que van ser condemnats il·legalment després d'estar presents en una concentració al carrer Bankova l'1 de desembre]; la suspensió de tots els casos penals, i la detenció de tots els Berkut els oficials que van participar en la pallissa il·legal de nens a Maidan Nezaléjnosti».[124] L'oposició també va exigir que el govern reprengués les negociacions amb l'FMI per a un préstec que ells veien com a clau per ajudar Ucraïna «a través dels problemes econòmics que han fet de Ianukóvitx s'inclini cap a Rússia».[125]
Cronologia dels esdeveniments
[modifica]Aldarulls a Kíiv
[modifica]El moviment de protesta Euromaidan va començar el 21 de novembre de 2013, com una protesta pacífica.[126] El 30 de novembre de 2013, les protestes van ser dispersades violentament per unitats de la policia antiavalots (Berkut), el que va desencadenar disturbis l'endemà a Kíiv. L'1 de desembre de 2013, els manifestants van reocupar la plaça i cap a mitjans de desembre es van seguir produint nous enfrontaments amb les autoritats i ultimàtums polítics de l'oposició. Això va culminar en una sèrie de lleis contra la protesta del govern el 16 de gener de 2014, i altres disturbis al carrer Hruixevskoho. A princips de febrer del 2014 va esclatar una boma a l'edifici de la «Casa dels Sindicats» a Kíiv,[127] i es van començar a formar escamots d'"autodefensa» de manifestants.[128]
Protestes a tot Ucraïna
[modifica]Ciutat | Pic d'assistents | Data | Ref. |
---|---|---|---|
Kíiv | 400,000–800,000 | 1 Dec | [44] |
Lviv | 50,000 | 1 des | [129] |
Txerkassi | 20,000 | 23 gen | [130] |
Ternópil | 10,000+ | 8 des | [131] |
Lutsk | 8,000 | 1 des | [132] |
Dnipropetrovsk | 5,000–7,000 | 8 des | [42][133] |
Ivano-Frankivsk | 5,000+ | 8 des | [134] |
Sumi | 5,000+ | 25 de gener | [135] |
Khàrkiv | 5,000 | 1 des | [136] |
Poltava | 5,000 | 24 des | [137] |
Zaporíjia | 5,000 | 8 des | [138] |
Txernivtsí | 4,000–5,000 | 1 des | [132] |
Rivne | 3,000–5,000 | 2 des | [139] |
Mukatxeve | 3,000 | 24 nov | [140] |
Odessa | 2,500 | 15 feb | [141] |
Bila Tserkva | 2,000+ | 24 gen | [142] |
Sambir | 2,000+ | 1 des | [143] |
Khmelnitski | 2,000 | 8 des | [134] |
Vínnitsia | 2,000 | 8 des - 22 gen | [144] |
Jitòmir | 2,000 | 23 gen | [145] |
Kirovohrad | 1,000 | 8 des -24 gen | [137][146] |
Krivi Rih | 1,000 | 1 des | [147] |
Luhansk | 1,000 | 8 des | [148] |
Újhorod | 1,000 | 24 gen | [149] |
Drohòbitx | 500–800 | 25 nov | [150] |
Kherson | 600+ | 8 des | [151] |
Simferòpol | 500+ | 8 des -28 gen | [138][152] |
Mikolaiv | 500 | 24 gen | [153] |
Mariúpol | 400 | 26 gen | [154] |
Donetsk | 300 | 1 gen | [155] |
Txerníhiv | 150–200 | 22 nov | [156] |
Vassilkiv | 70 | 4 des | [157] |
Ialta | 50 | 20 feb | [158] |
En una protesta que va tenir lloc el 24 de novembre a Ivano-Frankivsk, milers de manifestants es van aplegar a l'edifici de l'administració regional.[159] No es van fer classes a les universitats de les ciutats d'Ucraïna occidental com Lviv, Ivano-Frankivsk i Újhorod.[160] També hi va haver protestes en altres grans ciutats d'Ucraïna: Khàrkiv, Donetsk, Dnipropetrovsk, Luhansk, Lviv i Újhorod. La manifestació a Lviv en suport de la integració d'Ucraïna a la UE va ser iniciada pels alumnes de les universitats locals. Aquesta manifestació aplegà entre 25-30000 manifestants a la Prospekt Svobodi (Avinguda de la Llibertat) a Lviv. Els organitzadors planejaven continuar aquesta mobilització fins a la tercera cimera de l'Associació Oriental a Vílnius, Lituània, els dies 28-29 de novembre de 2013.[161] Una concentració a Simferòpol, que va atreure al voltant de 300, va contemplar com els nacionalistes i tàtars de Crimea s'unien per donar suport a la integració europea; els manifestants van cantar tant l'himne nacional ucraïnès com l'himne dels fusellers ucraïnesos de la Sitx.[162]
Set persones van resultar ferides després que 40 tituixki (matons) van atacar un campament de tendes a Dnipropetrovsk; un tribunal n'havia ordenat l'aixecament el 25 de novembre.[163][164] Els funcionaris estimaren que el nombre d'atacants podia haver estat de 10-15,[165] i la policia no va intervenir en els atacs.[166] De la mateixa manera, la policia d'Odessa ignorar les crides per aturar la demolició de campaments Euromaidan a la ciutat per un grup de 30, i en comptes d'això el que va fer va ser desmantellar-ho tot.[167] 50 policies i homes vestits de civil també van dur a terme una protesta Euromaidan a Txerníhiv el mateix dia.[168]
El 25 de novembre, a Odessa, 120 policies van aplanar i van destruir un campament de tendes fetes pels manifestants a les 5:20 del matí. La policia va detenir tres dels manifestants, entre ells el líder de la branca d'Odessa d'Aliança Democràtica, Aleksei Txorni. Els tres van ser colpejats en el vehicle de la policia i després portats a la comissaria de policia de Portofrankovsk sense que la seva arribada fos enregistrada. La decisió es va produir després que el Tribunal Administratiu de Districte hagués emès unes hores abans una prohibició que restringia el dret dels ciutadans a reunir-se pacíficament fins a l'Any Nou. La decisió judicial suposava una prohibició general de totes les manifestacions, l'ús de tendes de campanya, equips de so i vehicles fins a finals d'any.[169]
El 26 de novembre es va celebrar una manifestació de 50 persones a Donetsk.[170]
El 28 de novembre, va tenir lloc una manifestació a Ialta; els professors universitaris que van assistir van ser pressionats a renunciar per les autoritats universitàries.[171]
El 29 de novembre, els manifestants a Lviv sumaven uns 20.000.[172] Igual que a Kíiv, van unir les seves mans en un cadena humana, que unia simbòlicament Ucraïna a la Unió Europea (els organitzadors van afirmar que unes 100 persones, fins i tot van travessar la frontera entre Ucraïna i Polònia per estendre la cadena a la Unió Europea).[172][173]
L'1 de desembre, la major concentració als afores de Kíiv va tenir lloc a Lviv davant l'estàtua de Taràs Xevtxenko, on van assistir més de 50.000 manifestants. L'alcalde Andrii Sadovi, el president del consell Peter Kolody i prominents figures públiques i polítiques van ser-hi presents.[129] S'estima que unes 300 persones es van manifestar a la ciutat oriental de Donetsk exigint que el president Víktor Ianukóvitx i el govern del primer ministre Mikola Azàrov dimitissin.[155] Mentrestant, a Khàrkiv, milers es van reunir amb l'escriptor Serhi Jadan, durant un discurs, on feren crides a la revolució. La protesta va ser pacífica.[174][175][176] Els manifestants afirmaren que almenys eren uns 4.000,[177] mentre altres fonts parlaren d'uns 2,000.[178] A Dnipropetrovsk, 1000 persones es van reunir per protestar per la suspensió d'acord amb la UE, mostrar la seva solidaritat amb els de Kíiv, i exigir la renúncia dels funcionaris locals i metropolitans. Més tard se'n van anar, cridant «Ucraïna és Europa» i «Revolució».[179] També es van produir manifestacions EuroMaidan a Simferòpol (on van assistir 150-200),[180] i Odessa.[181]
El 2 de desembre, en un acte de solidaritat, la província de Lviv declarà una vaga general per tal de mobilitzar el suport a les protestes a Kíiv,[182] que va ser seguit per l'ordre formal d'una vaga general a les ciutats de Ternópil i Ivano-Frankivsk.[183]
A Dnipropetrovsk, el 3 de desembre, un grup de 300 persones va protestar a favor de la integració europea i va exigir la renúncia de les autoritats locals, caps d'unitats de policia local, i el Servei de Seguretat d'Ucraïna (SBU).[184]
El 7 de desembre es va informar que la policia estava prohibint que es conduís des de Ternópil i Ivano-Frankivsk cap a Kíiv.[185]
Les protestes, el 8 de desembre van registrar participació en moltes ciutats d'Ucraïna, incloent diversos a l'est d'Ucraïna. A la nit, va tenir lloc la caiguda del monument a Lenin a Kíiv.[186] L'estàtua feta de pedra va ser completament tallat en trossos pels manifestants joiosos.
El 9 de desembre, una estàtua de Vladimir Lenin va ser destruït a la ciutat de Kotovsk de l'óblast d'Odessa.[187] A Ternópil, organitzadors d'Euromaidan van ser processats per les autoritats.[188]
El 14 de desembre, els partidaris Euromaidan a Khàrkiv van expressar la seva desaprovació de les autoritats que havien tancat la Plaça de la Llibertat al públic, cobrint la tanca metàl·lica amb pancartes.[189] Des de llavors, han estat 5 les víctimes de robatori i incendi.[190] Un activista Euromaidan a Khàrkiv va ser atacat per dos homes i apunyalat 12 vegades. Els assaltants eren desconeguts però els activistes van dir a l'organització cívica Maidan amb seu a Khàrkiv que creien que l'alcalde de la ciutat, Gennadi Kernes, estava darrere de l'atac.[191]
El 22 de desembre, 2,000 persones s'aplegaren a Dnipropetrovsk.[192]
A finals de desembre, 500 persones van marxar a Donetsk. A causa de l'hegemonia del règim a la ciutat, els comentaristes estrangers van suggerir que, «Aplegar manifestants a reunir a Donetsk és l'equivalent a 50.000 a Lviv o 500.000 a Kíiv."[193] El 5 de gener, es van celebrar marxes de suport a Euromaidan a Donetsk, Dnipropetrovsk, Odessa i Khàrkiv; les tres últimes aplegaren centenars de persones i Donetsk 100.[194]
L'11 de gener de 150 activistes es van reunir a Khàrkiv per a un fòrum general sobre com unir els esforços Euromaidan a nivell nacional. A una església on alguns estaven congregats hi van irrompre més d'una dotzena de matons, i altres atacaren les reunions en una llibreria, trencaren finestres i llançaren gasos lacrimògens per impedir que tinguessin lloc les reunions Maidan.[195]
El 22 de gener, a Donetsk, es van celebrar dues manifestacions simultànies - una pro-Euromaidan i una a favor del govern. La manifestació a favor del govern va atreure 600 assistents i 100 la del bàndol Euromaidan. Els informes policials van afirmar que 5000 van assistir per donar suport al govern, i 60 a Euromaidan. A més, aproximadament 150 tituixki van aparèixer i van envoltar els manifestants Euromaidan amb megàfons, i van començar un conflicte, amb la crema de garlandes i banderes del Partit de la Llibertat, i amb crits de: «A baix els feixistes!", Però van ser separats per la policia.[196] Mentrestant, l'Ajuntament de Donetsk va suplicar al govern perquè prengués mesures més dures contra els manifestants Euromaidan a Kíiv.[197] Diversos informes indicaren que es va dur a terme una apagada informativa a Donetsk.[198]
A Lviv el 22 de gener, enmig dels trets de la policia contra els manifestants a la capital, les casernes militars van ser envoltades pels manifestants. Molts dels manifestants incloïen mares amb fills que estaven servint a l'exèrcit, i els van pregar que no es despleguessin a Kíiv.[199]
A Vinnítsia el 22 de gener milers de manifestants van bloquejar el carrer principal de la ciutat i el trànsit. A més, van portar la «democràcia al taüt» per a l'ajuntament, com un regal a Ianukóvitx.[200] El 23 gener, el cotxe del regidor d'Odessa i activista Euromaidan Oleksandr Ostapenko va patir un atemptat amb bomba.[201] L'alcalde de Sumi va donar el seu suport als moviments Euromaidan el 24 de gener, i va donar la culpa del desordre civil a Kíiv al Partit de les Regions i als comunistes.[202]
El 28 de gener al voltant de 500 tàtars de Crimea va assistir a una manifestació en suport d'Euromaidan a Simferòpol.[152]
Ocupació d'edificis administratius
[modifica]Des de 23 de gener, diversos edificis del governador i de consells regionals a les óblasti (províncies) d'Ucraïna occidental (ARE) [nb 4]) han estat ocupats per activistes Euromaidan.[49] Diversos ARE de les óblasti ocupades llavors decidiren de prohibir les activitats i símbols del Partit Comunista d'Ucraïna i el Partit de les Regions en la seva óblast.[203] A les ciutats de Zaporíjia, Dnipropetrovsk i Odessa el manifestants també van tractar de prendre les seves ARE locals.[49]
Protestes fora d'Ucraïna
[modifica]Es van produir altres protestes més petites o Euromaidans a nivell internacional, sobretot entre les grans poblacions de la diàspora ucraïnesa a Amèrica del Nord i Europa. La major va tenir lloc el 8 de desembre a Nova York, amb més de 1.000 assistents. Cal destacar també que el desembre del 2013 el Palau de la Cultura i la Ciència de Varsòvia,[204] l'edifici de la Buffalo Electric Vehicle Company de Buffalo,[205] el Centre Cira de Filadèlfia,[206] l'Ajuntament de Tbilisi a Geòrgia,[207] i les Cataractes del Niàgara en la frontera dels Estats Units i Canadà[208] foren il·luminats en blau i groc com a símbol de solidaritat amb Ucraïna.
Manifestacions progovernamentals
[modifica]Ha estat àmpliament acreditat que les manifestacions progovernamentals durant l'Euromaidan han estat finançades pel govern. Diversos mitjans de comunicació han investigat les reclamacions que confirmen que, en general, els assistents a les manifestacions a favor del govern ho fan per una compensació financera, i no per raons polítiques, i no són una resposta orgànica a l'Euromaidan. «La gent que s'està a l'Euromaidan protestarcontra la violació dels drets humans a l'estat, i estan disposats a fer sacrificis", va dir Oleksi Haran, un politòleg de la Kíiv Mohila a Kíiv. «Els anti-Maidan només s'hi estan per diners. El govern utilitza aquests mercenaris per provocar resistència. Aquests no voldrien sacrificar res."[209]
Manifestacions progovernamentals del novembre
[modifica]Una contra protesta pro-governamental va aplegar 10.000 persones el 25 de novembre.[210] El Partit de les Regions suposadament va pagar 100 hrivni als seus seguidors perquè participessin en una manifestació de tres hores, on els partidaris demanaven «la construcció d'Europa a Ucraïna [...], però en termes i condicions favorables per a Ucraïna». [211] Segons el Kyiv Post, els manifestants portaven pancartes amb contingut homòfob i anti-UE.[212] El 29 de novembre va tenir lloc una forta manifestació pro-governamental de dues hores a la Plaça d'Europa.[42][213] El diputat del Partit de les Regions Vladislav Lukiànov va dir a la multitud «Estic segur que el nostre moviment a Europa no canviarà mai. Donem suport a aquesta elecció. Deixeu que la terra s'esmicoli amb els nostres passos. Junts guanyarem».[42][172] El Kyiv Post també va informar que es van donar incentius per assistir i descrigué els assistents com si aparentment «fossin uns sense sostre; encara més: semblen beguts. La multitud està formada principalment per homes."[42] Euronews va parlar dels molts que havien estat «traslladats en autobús des de l'est del país on el sentimen pro-rus és fort. També portaven banderes nacionals, així com les del governant Partit de les Regions .. «[93] Molts dels manifestants es van negar a parlar amb Euronews.[214]
El 30 de novembre, diversos milers de manifestants van ser portats a Khàrkiv en autobusos per organitzar una manifestació de suport al govern en la Plaça de la Llibertat. Es van comptar uns 170 autobusosen aquell lloc i el nombres d'assistents va ser, pel que sembla i d'acord amb els organitzadors, de més de 70.000;[215] les agències de notícies van informar que la multitud podria haver estat de 40.000 persones.[216] L'esdeveniment va durar 1 hora.[216] Diversos informes indicaren que es van pagar 50 hrivni als assistents perquè hi anessin,[217] i els informes indiquen que molts eren treballadors del sector públic que no van assistir per la seva pròpia voluntat.[215] La manifestació va ser alhora pro-administració i integració europea.[215]
Una manifestació en suport del president Ianukóvitx, organitzada per l'Administració Regional de l'Estat de Donetsk i el Partit de les Regions s'havia de celebrar a Donetsk el 2 de desembre, però va ser cancel·lada perquè no hi havia prou gent per a organitzar-la.[218]
El 3 de desembre, 1,000 persones van assistir a una manifestació a Kíiv organitzada pel Partit de les Regions per donar suport al president.[219] El mateix dia, es va informar pels periodistes de Espreso.tv que una concentració del Partit de les Regions organitzada a Kíiv estava pagant 200 hrivni als participants a través d'ofertes de treball en línia.[220]
El 4 de desembre, 15.000 persones es van manifestar a Donetsk en suport del president, moltes de les quals van ser traslladades en autobús.[221] El Partit de les Regions va negar qualsevol acusació de forçar a ningú a assistir-hi.[222]
Manifestacions progovernamentals del desembre al Parc de Mariinsky
[modifica]Una acció de muntar tendes de campanya i manifestacions en suport del president Víktor Ianukóvitx, i per iniciativa del Partit de les Regions va començar el 3 de desembre al Parc de Mariinski, situat prop de l'efifici de la Rada Suprema (el parlament).[223][224] El servei de premsa del Partit de les Regions va informar el diumenge 6 de desembre que més de 15.000 persones participaren en una manifestació a favor del govern ucraïnès.[224] Segons la policia local, hi havia unes 3,000 persones al parc el dia abans,[224] i la premsa estimà el nombre en uns 2.000 assistents.[225] La policia va custodiar estretament aquest esdeveniment, no només davant dels manifestants anti-governamentals,[45] sinó també de qualssevol periodistes i tafaners.
Segons Segódnia, les persones que van assistir a l'esdeveniment progovernamental del Parc Marinsky van ser contractades o obligades a assistir, i els van obligar a romandre durant un temps predeterminat. En un incident ocorregut el 8 de desembre, es va obligar els manifestants a estar-se a la manifestació en contra de la seva voluntat per part de la seguretat armada.[225]
Parlant sota condició d'anonimat al Kyiv Post, un dels manifestants, va dir que als participants de la manifestació se'ls pagava 300 hrívnia o més, per la qual cosa tenien l'oportunitat de guanyar diners sense haver d'anar a treballar. També va recordar casos en què no se'ls deixà fora de la manifestació durant tot el dia, mentre que a l'interior del campament hi havia una acumulació d'escombraries a terra i banys bruts.[226] Mark MacKinnon, corresponsal internacional d'alt nivell per a The Globe and Mail, va intentar entrevistar una manifestant a la marxa anti-Maidan, però tot i que aquesta s'hi va negar, la manifestant li va indicar que ella en realitat recolzava les protestes Euromaidan.[227]
Al parlament, el 13 de desembre, el líder d'Svoboda Oleh Tiahnibok va dir que la gent en nòmina del govern en salut, educació i altres sectors estaven sent intimidats perquè vinguessin a una manifestació a favor del govern planejada aquell cap de setmana; el president de la Rada i membre del Partit de les Regions Volodímir Ribak va respondre, dient que és un error pressionar la gent i que això s'havia d'aturar.[228]
El 23 de desembre la manifestació pro-governamental va finalitzar.[229]
Manifestació progovernamental del 14–15 de desembre a la Plaça d'Europa
[modifica]El 14 de desembre, el Partit de les Regions va anunciar la seva intenció de celebrar una manifestació a la Plaça d'Europa, sota el lema «Salvem Ucraïna"[228][230] La decisió de crear una segona manifestació a la ciutat pels funcionaris va ser condemnada per l'expresident Leonid Kravtxuk.[231] D'acord amb funcionaris del partit, s'esperava que 20.000 persones vinguessin de Donetsk i 10.000 de l'óblast de Dnipropetrovsk.[228] S'esperava també que en vinguessin moltes altres de Crimea, l'óblast d'Odessa i d'altres regions.[232] En el període previ a la reunió, es va informar el 12 de desembre que «milers» de residents de Dnipropetrovsk (majoritàriament empleats del govern, estudiants d'escoles tècniques i atletes) viatjaven a Kíiv per participar en les manifestacions progovernamentals. Els entrevistats van dir que ho estaven fent a contracor, i només durant dos dies, a canvi d'un pagament de UAH₴400–500 per dia.[233][234] També es va informar que els empleats estatals van ser obligats a unir-se al grup sota amenaça d'acomiadament.[235]>En el dia de la manifestació, el diputat de l'UDAR Roman Txereha va acusar els funcionaris d'incorporar nens dels albergs, amb la promesa de donar-los menjar i refugi.[236] El 13 de desembre, l'organització regional de Donetsk del Partit de les Regions, va dir que a les persones que volguessin traslladar-se a Kíiv se'ls proporcionaran racions d'aliments i serien transportades en un tren especialment reservat, pagat pel partit.[237] En Odessa, diversos trens que transportaven aproximadament 3000 persones van partir de la ciutat portant estudiants i mestres a participar en la manifestació a favor del govern; entre els estudiants, alguns de l'Acadèmia de Dret d'Odessa, van admetre que rebrien crèdit escolar per assistir-hi, mentre que altres podrien rebre una compensació econòmica.[238] Es va informar d'un fet similar a Luhansk, on 1000 persones havien marxat amb el ferrocarril, i els assistents eren en gran part els miners de carbó de la regió. L'alcalde de Luhansk, Serguei Kravtxenko, en un discurs va afirmar que més de 1.500 residents donarien suporta a la manifestació del govern.[239] Mentrestant, a Zaporíjia, es va informar que un tren ple amb 1.600 «homes atlètics i treballadors de companyies i empreses estatals", estava sortint cap a Kíiv. Els maquinistes van dir que era un tren reservat, i que els seus bitllets no estaven disponibles per al públic en general.[228] En una llista publicada per la periodista Tatiana Hontxenko, un total de 27 trens, cadascun amb una mitjana de 20 cotxes havien estat llogats pel Partit de les Regions per a l'esdeveniment del cap de setmana per al transport dels partidaris de tota Ucraïna a Kíiv.[240]
Els líders de l'oposició Arseni Iatseniuk i Ihor Miroixnitxenko emeteren un advertiment, citant informació privilegiada, segons el qual les autoritats planejaven utilitzar la gran manifestació a favor del govern per tal d'iniciar un conflicte civil i justificar la declaració d'un estat d'emergència, el que requeriria l'ús de la policia antiavalots Berkut i militars per buidar la plaça d'Europa i Maidan.[232][241] Iatseniuk específicament advertir contra l'ús de matons a sou (tituixki) que s'infiltrarien i començarien a causar estralls al campament pro-europeu embolicats en els colors nacionals o de la Unió Europea.[232]El líder de l'oposició Iuri Lutsenko, no obstant això, va fer una crida a la calma i va assegurar que la manifestació a favor del govern comptaria amb la presència d'empleats i estudiants pagats per l'Estat amb fins pacífics.[232] Oleksandr Iefrémov, cap del Partit de les Regions facció parlamentària ha reiterat «Aquesta serà una manifestació exclusivament pacífica, amb la nostra gent això sempre és fàcil d'aconseguir... també confiarem en la policia per crear una zona coixí de seguretat entre les dues manifestacions."[232] No obstant això, una declaració del diputat del Partit de les Regions Vadim Kolesnitxenko va reconèixer la creació de grups de vigilants formats al sud-est d'Ucraïna i al llarg de Crimea per «protegir l'ordre públic i la Constitució", i que una d'aquests grups a Sebastòpol ja havia acumulat 800 reclutes; afegí que participarien en els esdeveniments del cap de setmana.[242] En una entrevista a Radio Free Europe/Radio Liberty amb un assistent en el dia de l'esdeveniment, el subjecte (que ensenyava boxa) va revelar que a ell i a un grup de persones se'ls va oferir 1000 UAH per part dels organitzadors per instigar una baralla amb els manifestants a Maidan.[243]
El servei de premsa del Ministeri de l'Interior va dir al Kyiv Post el 13 de desembre que la manifestació a favor del govern havia rebut permís per tenir fins a 200.000 assistents.[228] Segons el Zérkalo Nedeli, un dels diaris més influents de la nació, el Consell de Seguretat Nacional i Defensa d'Ucraïna i el govern va ordenar al Ministeri de Defensa que ajudés en la provisió de seguretat, logística, desplegament de cuines de campanya, i transport de 200.000 civils per celebrar una manifestació a favor del govern a Kíiv el cap de setmana del 14-15 desembre.[244] El Ministeri de l'Interior va afirmar que havia havia estat sol·licitat per ajudar en la seguretat per als que venien a Kíiv procedents d'altres regions del país.[244] La cobertura de l'informe va aparèixer als mitjans de comunicació com The Insider,[245] UNIAN,[246] i Ukraïnska Pravda.[247] El ministre de Defensa va negar més tard aquests rumors, citant l'article 17 i l'article 37 de la Constitució d'Ucraïna, que prohibeix la participació de les Forces Armades d'Ucraïna en les lluites polítiques internes.[248] Amb tot i això, el 13 de desembre es van veure tendes plantades en una propietat del Ministeri de Defensa,[249] i en un informe separat del Zérkalo Nedeli es va revelar que el Ministeri de Defensa havia estat duent a terme exercicis d'entrenament durant els dos dies anteriors, incloent la presa d'inventari d'equips (cuines de campanya ex., vehicles) per al suport de les protestes progovernamentals. Els recursos també van ser transferits a Ukpromakord, el proveïdor d'aliments de les Forces Armades d'Ucraïna.[250] A més, en el dia del l'esdeveniment, diversos testimonis van reportar i fotografiar 40 cuines militars de campanya que feien servir els partidaris del govern al Parc de Mariinsky.[236] El Primer Ministre Mikola Azàrov va parlar en la manifestació i va dir als assistents que Ucraïna no havia minvat el seu objectiu d'integrar-se a la UE «Estem suposadament traint Ucraïna i signant [l'acord d'adhesió a] la Unió duanera de Belarús, Kazakhstan i Rússia. Nego fermament aquestes especulacions».[251] Es va referir a les declaracions que les autoritats ucraïneses planejaven unir-se a aquesta Unió Duanera com a «especulació».[251] també va instar a «no dividir Ucraïna, no construir barricades».[252] Azàrov també va dir que la UE havia insistit en «condicions inacceptables per signar l'Acord d'Associació, incloent la introducció del matrimoni gai i lleis que protegeixin les minories sexuals. «Els líders de l'oposició estan dient faules quan diuen que només hem de signar l'acord [d'associació amb la UE] per començar a viatjar a Europa sense visat l'endemà. Res d'això. Encara hem de complir amb tot un conjunt de condicions prèvies: que hem de legalitzar els matrimonis del mateix sexe, hem d'adoptar una legislació sobre la igualtat de les minories sexuals, etc. Està la nostra societat preparada per a això». ? va dir Azàrov.[253]
En l'esdeveniment, el diputat del Partit de les Regions Hrihori Smitiukh va fer una crida als manifestants perquè demanessin al president rus Vladímir Putin que abaixés el preu del gas a Ucraïna, mentre atreia la multitud amb cants de «Putin! Putin!».[236]
Els organitzadors van afirmar que van assistir més de 100.000 persones;[254] la policia va estimar en 60,000 els manifestants, que es va estimar també que era la capacitat màxima de la plaça;[255] testimonis presencials estimaren l'assistència en no més de 20.000 persones.[256][257] A les 18:00, el cap del Partit de les Regions Oleksandr Efremov va anunciar la fi de la concentració, un dia abans del previst.[258] Al final de la manifestació, només quedaven 3.000,[236] i al vespre, la Plaça Europea estava deserta.[259]
La manifestació del 15 de desembre va transcórrer de les deu del matí a les quatre de la tarda, i hi va haver diversos informes que els assistents no van ser pagats íntegrament pel seu temps. «La gent va venir a expressar la seva voluntat. Nosaltres els paguem 300 hrívnies per dia. Jo no prometo res de diners per a ells, sóc aquí amb els meus electors", va dir Artur Martovitski, un legislador del Partit de les Regions.[260]
Manifestació progovernamental del gener al Parc Mariinski
[modifica]Una altra manifestació de partidaris del Partit de les Regions es va iniciar el 13 de gener de 2014 i va continuar fins a l'aprovació del pressupost de l'Estat per al 2014 el 17 de gener.[261][262] Segons els organitzadors, la gent assistia a les manifestacions perquè volien «estabilitat al país", i creien que era inacceptable que s'obstaculitzés l'aprovació dels pressupostos de l'Estat.[261] Els manifestants tenen previst passar la nit a la ciutat de tendes del Parc de Mariinski.[261] Segons els organitzadors els participants en la manifestació estaven recollint signatures que serien enviades a l'Ajuntament de Kíiv amb la petició d'alliberar el centre de Kíiv de manifestants, incloent Khresxàtik i la Maidan Nezaléjnosti.[261] Els organitzadors van assenyalar que els manifestants estaven a favor d'una solució pacífica a aquesta qüestió i estaven en contra de la dispersió violenta de la manifestació pro-europea.[261] Interfax-Ucraïna va reportar el 13 de gener que s'havien alçat prop de deu tendes de campanya al parc i que s'havien instal·lat tanques metàl·liques perpendiculars al carrer de Hruixevskoho, amb policies dempeus al darrere d'elles.[261]
El primer ministre Azarov va criticar la cobertura Euromaidan en mitjans de comunicació occidentals, i la falta d'atenció als, 'antimaidan' «Els mitjans de comunicació occidentals estan prestant atenció a una plaça i no paren atenció a res més", i va dir que l' Antimaidan representa tota Ucraïna, mentre que Euromaidan en el seu conjunt només representa Lviv, Ternópil i Ivano-Frankivsk. A continuació, va declarar que la major part d'Ucraïna dona suport al president, el govern, i ja no té interès en la integració europea.[263]
Una altra manifestació de partidaris del Partit de les Regions (prevista per dur fins a 10.000 assistents) al Parc de Mariinski es va iniciar el 21 de gener del 2014 en contra d'un suposat «cop d'Estat» intentat pels manifestants Euromaidan.[262] Estava previst que continués fins al final dels aldarulls del carrer de Hruixevskoho del 2014.[262]
"Anti-maidans"
[modifica]El Partit Comunista d'Ucraïna havia planejat reunir 2.000 simpatitzants en un míting a Kíiv contra la signatura d'acords amb la Unió Europea.[264] Els participants van plantar tendes prop del monument a Lenin amb la intenció de protegir-lo d'atacs vandàlics.[265]
El 25 de novembre, el partit Bloc Rus (ucraïnès: Руський блок, Ruski blok; rus: Русский блок, Russki blok) i el Partit Comunista d'Ucraïna van organitzar a Sebastòpol el moviment «Anti-Maidan",[266] per tal de donar suport a la unió duanera de Belarús, Kazakhstan i Rússia.[266] En manifestacions anteriors del Bloc rus —qualificats per Volodímir Iavorivski de bogeria delirant—[267] s'havien cremat banderes de la Unió Europea, i s'havien llençat consignes amb retòrica anti-ucraïnesa.[268] Aquell mateix dia també hi va haver una concentració a Luhansk, on els manifestants es van trobar amb un grup de cosacs del Don, contraris a l'entrada a la Unió Europea, els quals van qualificar als manifestants pro-Europa de feixistes.[269]
L'endemà es va organitzar una altra protesta anti-Maidan a Donetsk, on només hi participaren una trentena de manifestants. Els organitzadors van manifestar que la Unió Europea havia arruïnat les economies dels nous estats membres, i que unir-s'hi obriria les portes del país a la corrupció i al casament entre homosexuals.[170] La protesta va tenir lloc tan sols a 200 metres d'on hi havia la manifestació pro-Europa EuroMaidan, a la qual hi participaren una cinquantena de persones. L'endemà, una petita concentració anti-Maidan, organitzada pel Bloc Rus i el Partit Comunista, va tenir lloc a Mikolaiv.[270]
Una manifestació comunista va reunir uns 200 simpatitzants l'1 de desembre a Donetsk, en la seva majoria ancians que corejaven: «La Unió d'Ucraïna, Rússia i Belarús és inevitable».[271] L'endemà, la parlamentària Antonina Khromova, del Partit Comunista d'Ucraïna, va fer declaracions en el consell regional de Donetsk, on va aprovar l'ús de la força per retirar els manifestants a Kíiv, que van ser rebudes amb aplaudiments. Va continuar dient que Ucraïna no necessitava els valors europeus, específicament «el matrimoni entre persones del mateix sexe».[272]
El consell de la ciutat de Sebastòpol, a iniciativa del Bloc Rus, va optar per apel·lar al President i el Govern d'Ucraïna que reorientés la política exterior cap a Rússia i la seva Unió Duanera.[273] El Bloc Rus també va exigir la dimissió del ministre d'Educació Dmitró Tabàtxnik, per no evitar que els estudiants participessin en les protestes EuroMaidan.[274] El 8 de desembre, l'organització «Comunitat russa de Sebastòpol» va celebrar una concentració en suport de les tropes antiavalots Berkut, que havien estat notícia en agredir estudiants i periodistes a Kíiv la setmana anterior. La líder del grup, Tatiana Ermakova, va expressar la seva indignació pel fet que, segons ella, els manifestants havien provocat i atacat les tropes Berkut. «Cap país del món permetria tal il·legalitat que, per dissetè dia es produeix al Maidan", va dir.[275] La declaració oficial de la Comunitat Russa agraïa específicament les tropes antiavalots per «protegir-nos dels feixistes", i va titllar els manifestants EuroMaidan de «nazis» i «"banderivtsi».[276]
El 14 de desembre els líders del Bloc Rus i Unitat Russa es van reunir amb el Cònsol General de Rússia a Crimea, Viatxeslav Svitlitxni, i van declarar la preparació d'un anti-maidan per exigir la secessió de Crimea d'Ucraïna.[277]
El 25 de gener, es va celebrar un antimaidan progovernamental a Mikolaiv; els seus assistents foren descrits principalment com a homes majoritàriament joves, atlètics i aparentment tituixki. La multitud de 400 persones es va pronunciar contra el «feixisme» i va sostenir pancartes a favor de la unitat d'Ucraïna, Belarús i Rússia.[278]
El 26 de gener, es va dur a terme una manifestació en contra del moviment Maidan a Simferòpol, amb 200 assistents. Els manifestants van acusar els periodistes de matar gent a Kíiv.[279] Unes 1.000 persones es van reunir a Donetsk, amb el suport dels partidaris locals del Partit de les Regions, comunistes i neo-cosacs; hi va haver alguns ferits en els enfrontaments.[280]
L'1 de febrer a Dnipropetrovsk, es va celebrar una concentració comunista en suport de la fusió d'Ucraïna amb Rússia i Belarús, i es va demanar la imposició de tocs de queda, el tancament dels bancs i l'expulsió dels estrangers.[281]
6–17 de febrer del 2014
[modifica]El 6 de febrer del 2014 va explotar un artefacte explosiu en un paquet etiquetat com a «Medicina» a la Casa dels Sindicats a prop de Maidan Nezaléjnosti, que ferí dos dos activistes de l'óblast de Lviv: Roman Dzvinivski, de 20 anys va perdre una mà, i Nazar Derzhilo, de 16 anys va perdre un ull.[282][283][284] L'explosió va tenir lloc a la cinquena planta, on està situada la seu del Sector de Dreta. Dzvinivski portava una jaqueta amb una insígnia del Sector de Dreta. La víctima descrigué l'home que li donà els explosius dient que parlava ucraïnès amb accent rus. També va dir que el va elogiar per l'heroisme abans de donar-li la caixa que contenia explosius.[285][282] A la Casa d'Ucraïna s'hi van trobar explosius més potents; un conductor de l'AutoMaidan el va treure.[286] La diputada de la Unió Panucraïnesa «Pàtria» Léssia Orobets, citant 3 fonts de l'interior, va dir que creia que tot plegat era un intent de col·locar al Sector de Dreta com una organització extremista que estava preparant materials explosius contra el govern a la seva seu.[282] L'endemà el ministre d'interior Vitali Zakhartxenko suggerí que l'explosió havia ocurregut «...mentre la bomba estava sent fabricada» perquè «...els grups radicals d'extrema dreta s'estan preparant per destorbar la pau i no s'aturaran amb res, ni amb un atac terrorista. Això es demostra per la informació operativa que tenim i els últims esdeveniments a la Casa dels Sindicats, on s'ha produït una explosió».[287] Orobets va argumentar que aquests explosius improvisats no van ser fabricats in situ: «A jutjar per les lesions, no és un explosiu de fabricació casolana. La força de l'explosió demostra que era d'un arsenal militar».[282]
Va esclatar un escàndol diplomàtic quan es va filtrar una conversa entre la Secretària d'Estat Adjunta per a Assumptes Europeus i d'Euràsia del Departament d'Estat dels Estats Units, Victoria Nuland i l'Ambaixador dels Estats Units a Ucraïna Geoffrey R. Pyatt, que després va ser publicada a YouTube.[288]
El 6 de febrer de 2014, el fiscal general d'Ucraïna Víktor Pxonka va declarar que la nova llei d'amnistia s'havia aplicat a 259 persones i unes 70 persones romanien en custòdia.[289] Va afirmar que la llei d'amnistia s'aplicaria només si els manifestants deixaven lliures tots els edificis administratius, sense excepció, se separaven de les barricades i desbloquejaven les rutes de transport a totes les regions d'Ucraïna abans del 17 de febrer 2014.[289]
El 6 de febrer de 2014, un alt assessor del president rus Vladímir Putin, Serguei Glaziev, va declarar en una entrevista amb el (l'edició ucraïnesa de) Kommersant que els Estats Units estaven ignorant el Memoràndum de Budapest de 1994 perquè s'estaven gastant (segons ell) 20 milions de dòlars per setmana en grups de l'oposició ucraïnesa, incloent el subministrament d'armes als «rebels». Entre altres coses, «Hi ha informació que dins dels terrenys de l'Ambaixada dels Estats Units a Kíiv s'entrenen combatents i se'ls arma».[290] Glaziev també va suggerir «En una situació en què les autoritats es troben amb un intent de cop d'Estat, que simplement no tenen una altra opció, [llevat d'utilitzar la força]. En cas contrari el país se sumirà en el caos."[290] Segons Glaziev «D'acord amb aquest document (memoràndum), Rússia i els EUA són els garants de la sobirania i la integritat territorial d'Ucraïna i, francament parlant, [Rússia està] obligada a intervenir quan sorgeixen situacions de conflicte d'aquest tipus».[290][nb 5]
El 7 de febrer 2014, Victoria Nuland, va dir en una conferència de premsa a Kíiv que els EUA estaven disposats a donar suport a Ucraïna «si es mou ràpidament en la direcció de la protecció dels drets humans, la dignitat, la reducció del conflicte, i la reforma política. Altrament la Unió Europea, el Fons Monetari Internacional, i els EUA no proporcionaran assistència financera a Ucraïna».[292]
El 9 de febrer, líders de l'oposició van anunciar la formació d'unitats d'autodefensa a tot el país. Vitali Klitxkó va dir que la gent es podia per als equips de defensa a través del seu partit UDAR, mentre que el líder de l'oposició Iuri Lutsenko va fer una crida a la gent perquè agafés bats de beisbol i cascos per protegir les protestes. Lutsenko va parlar en rus durant una apel·lació als ucraïnesos de l'est perquè s'unissin a la en les protestes. El politòleg Oleksi Haran va especular que la reunió de Ianukóvitx amb Putin a Sotxi es va fer per rebre el permís per dispersar per la força les protestes.[293] Més tard, les unitats d'autodefensa Euromaidan van trobar una habitació que contenia servidors d'un ordinador i els enregistraments dels activistes, que també es creu que és on es van fer els explosius en l'atemptat contra l'edifici de la Unió de Comerç. L'edifici és propietat del llavors ministre d'Educació Dmitró Tabàtxnik.[294]
El 15 de febrer es va informar que el líder de l'Assemblea Nacionalista Social, que formava part del Sector Dreta de la coalició, havia desaparegut; l'ASN va advertir que si no es presentava es prendrien mesures.[295]
El 15 de febrer Podrobnosti va informar que els membres del grup anti-Maidan «Kievans per una Ciutat Neta» van intentar desmantellar les barricades i es van enfrontar amb les unitats d'autodefensa organitzada Svoboda.[296] La policia va informar que els activistes de la «Ciutat Neta» van ser colpejats per 10 guàrdies d'autodefensa (els membres de les quals anaven armats amb porres) que els van llançar petards i també gasos lacrimògens;[297] Segons activistes presents al lloc, els activistes de «Ciutat Neta» que van atacar les barricades van ser acusats de ser tituixki i provocadors pagats, i van ser vists en fotos duent cintes de Sant Jordi.[298]
El 17 de febrer, la «Llei d'amnistia de manifestants ucraïnesos» (l'exempció de responsabilitat penal i càstig per als manifestants Euromaidan que van cometre delictes en el període comprès entre el 27 de desembre al 2 febrer de 2014), després d'acomplertes les condicions (desallotjament dels edificis administratius ocupats, entre ells les administracions públiques regionals, els òrgans de govern i l'Administració Estatal de la Ciutat de Kíiv, i el desbloqueig del carrer Hruixevskoho de Kíiv) van ser aprovada a la tarda del 16 de febrer.[299] Segons un corresponsal d'UNIAN un escàs nombre de carrers de Kíiv van romandre blocats.[300] També el 17 de febrer el ministre de Finances rus Anton Siluànov va declarar que Rússia abonaria el següent tram del préstec a Ucraïna, per un import 2,000,000,000 de dòlars USA (d'un total de 15 mil milions de préstec) en la mateixa setmana.[301]
18–23 de febrer del 2014
[modifica]El 18 de febrer de 2014, 20 000 manifestants Euromaidan a Kíiv es van plantar davant la Rada Suprema en suport al retorn a la de la Constitució d'Ucraïna a la seva forma anterior al 2004. La policia i els manifestants van disparar les seves armes de foc, tant de foc real com de pilotes de cautxú i la policia va utilitzar gasos lacrimògens i granades atordidores en un intent de repel·lir a milers de manifestants, que es van defensar amb armes rudimentàries i explosius.[302] Els enfrontaments més greus van tenir lloc a Parc de Mariinski, el carrer de Hruixevskoho i sobre el carrer d'Institutska prop del carrer de Xovkovitxna. Almenys 26 persones van morir, entre elles 10 policies;[303][304] almenys 1.100 van resultar ferides quan la policia es va enfrontar amb els manifestants durant el dia.[305] Posteriorment, la policia va irrompre en el principal campament de protesta a la Maidan Nezaléjnosti.[306] Després que el president Ianukóvitx es va negar a acceptar un alto el foc i el retorn a les manifestacions pacífiques, el líder de l'oposició Arseni Iatseniuk va dir «realment ens trobem en el llindar de la pàgina més dramàtica en la història del nostre país."[307]
El 19 de febrer de 2014, les autoritats de Kíiv van ordenar la instal·lació de controls de policia, restriccions en el transport públic i el tancament escoles van rebre, la qual cosa, segons Ukraïnska Pravda equivalia a un estat d'emergència de facto.[308][309][310][311][312][313][314] Un dels membres del parlament en entrevista va reconèixer que l'estat d'emergència estava implementat de facto a tot el país i que els mitjans de transport a la capital estaven paralitzats.[315] Rússia va advertir oficialment de la seva intervenció en els assumptes interns d'Ucraïna.[316] El 20 de febrer, el Ministre de l'Interior Vitali Zakhartxenko va anunciar que havia signat un decret per autoritzar l'ús de munició real contra els manifestants.[317]
El 21 de febrer el president Ianukóvitx i el Parlament van declarar que el 22 i el 23 de febrer serien nous dies de dol «A causa de la pèrdua de vides humanes a conseqüència de disturbis massius».[318]
A Maidan, Klitxkó va anunciar que ell i l'oposició aviat votarien sobre la destitució de Víktor Ianukóvitx al Parlament, el projecte de llei del qual va ser registrat a la sessió anterior.[319] Al Parlament, el president Volodímir Ribak va presentar la seva renúncia, al·legant una suposada malaltia.[320] El parador de Ianukóvitx era desconegut malgrat els informes dels mitjans de comunicació que havia volat a Khàrkiv. Oleksandr Turtxínov va declarar que, de fet, la majoria dels ministres havien desaparegut, així com el ministre de l'Interior Vitali Zakhartxenko (de qui es diu que va fugir a Belarús)[321] i el president Víktor Ianukóvitx deia, «L'únic òrgan legítim que resta és la Rada Suprema i, per tant, avui som aquí per votar. Les principals tasques per avui són: votar per a nou president, primer ministre i ministre de l'Interior.».[319]
Al Congrés de les regions del sud i de l'est els diputats van aprovar una resolució, on declaraven estaven disposats a assumir la responsabilitat de protegir l'ordre constitucional en el seu territori. Van afirmar que els recents esdeveniments a Kíiv havien portat a la paràlisi del poder central i a una desestabilització del país.[322]
Grups dins l'EuroMaidan
[modifica]AutoMaidan
[modifica]L'AutoMaidan és un moviment dins de l'EuroMaidan, que buscava la dimissió de l'expresident d'Ucraïna, Víktor Ianukóvitx. Es compon principalment de conductors que protegeixen els campaments de protesta i bloquegen els carrers.
Grups d'autodefensa
[modifica]Els organitzadors de l'EuroMaidan han creat formacions d'autodefensa per protegir els manifestants de la policia i garantir la seguretat dins de la ciutat. Els grups estan dividits en sótnia o 'centenars', que han estat descrits com una «força resilient que està proporcionant la punta de la llança en l'enfrontament violent amb les forces de seguretat del govern». Els sotni prenen el seu nom d'una formació tradicional de la cavalleria cosaca, i també es van utilitzar en l'Exèrcit Nacional d'Ucraïna. Els activistes estimen que hi ha almenys 32 d'aquests grups a Kíiv.[323]
Víctimes
[modifica]Morts
[modifica]La primera víctima mortal d'aquests enfrontaments va traspassar el 21 de gener de 2014, dia de la unitat d'Ucraïna. Quatre persones van perdre la vista, amb caràcter permanent, i un home va morir en caure d'una columnata.[324] L'endemà es va confirmar un mínim de cinc víctimes mortals més,[325] quatre d'elles mortes per ferides de bala.[325] Els equips mèdics van confirmar que les ferides de bala provenien de fusells de franctirador, i possiblement també d'una pistola de 9mm de calibre,[326] dada que coincideix amb les imatges que han transcendit, les quals mostren membres dels antiavalots Berkut utilitzant pistoles, i la premsa va confirmar la presència de casquets de bala al terra de la zona.[327] Per la seva banda, l'oficina general del fiscal d'Ucraïna va confirmar dues morts per ferides de bala a les protestes, per bé que no va confirmar ni desmentir si els membres del Berkut estaven darrere d'aquestes morts:[328]
« | S'ha determinat que les armes i munició emprats en aquestes morts són armes i munició de caça. Aquesta és la conclusió dels forenses. Probablement, va ser una arma de foc d'ànima llisa. Vull remarcar que els cartutxos que es van emprar per cometre aquests assassinats no s'han utilitzat i no són utilitzats per la policia. No tenen aquesta munició. | » |
— Cap del consell d'investigació del ministeri de l'interior d'Ucraïna[329] |
El 31 de gener es va saber que hi havia 26 cossos sense identificar i sense denúncia de la seva desaparició al dipòsit central de cadàvers de Kíiv, 14 dels quals dipositats al gener.[330][331] Els periodistes van informar que hi havia previst un enterrament massiu per al 4 de febrer de 2014.[330] L'administració de la ciutat de Kiev va confirmar l'anunci informant que hi havia 14 cadàvers, 5 dels quals dipositats durant el mes de gener.[332]
El 18 i 19 de febrer, un mínim de 26 persones van morir en enfrontaments amb la policia.[333] A més, es va trobar mort un soldat d'autodefensa de Maidan. El periodista Viatxeslav Veremi fou assassinat per tituixki del govern, amb diversos trets al pit, quan el taxi en què viatjava fou atacat. A més, es va fer públic que entre 40 i 50 persones havien mort a l'incendi que va calcinar l'edifici del sindicat després que la policia hagués intentat prendre el control la nit anterior.[334]
Periodistes i metges ferits per atacs de la policia
[modifica]Es van comunicar una sèrie d'atacs a periodistes i personal mèdic per part dels cossos de seguretat. Uns 40 periodistes van ser ferits durant l'assalt organitzat al carrer Bankova l'1 de desembre de 2013. Almenys 42 periodistes més van ser víctimes d'atacs de la policia al carrer Hruixevskoho el 22 de gener de 2014.[335] El 22 de gener de 2014, Television News Service (TSN) va informar que els periodistes havien començat a treure's l'uniforme d'identificació (armilles i cascos), ja que se'ls considerava objectiu, de vegades a propòsit i de vegades accidentalment.[336] Des del 21 de novembre de 2013, un total de 136 periodistes han estat ferits.[337] El 21 de gener de 2014, 26 periodistes van ser ferits, amb almenys dos ferits greus per granades atordidores de la policia.[338]
Reaccions internacionals
[modifica]Organitzacions supranacionals
[modifica]- Unió Europea — El Comissari d'Ampliació Štefan Füle va declarar el 26 de novembre del 2013 »Estic feliç que la democràcia a Ucraïna hagi assolit el moment en què les persones són lliures de reunir-se i expressar les seves opinions, en particular sobre un tema que és tan rellevant per al seu propi futur, el futur d'Ucraïna».[339] Els eurodiputats responsables de la política envers l'Associació Oriental, Elmar Brok i Jacek Saryusz-Wolski, advertiren Ucraïna el 26 de novembre de no utilitzar la força contra els manifestants pro-Europa «Si no, hi haurà greus conseqüències».[340]
- El 30 de novembre Štefan Füle i l'alta representant de la UE Catherine Ashton publicaren una declaració conjunta que condemnava «l'ús excessiu de la força ahir a la nit per la policia a Kíiv per dispersar els manifestants pacífics, que en els últims dies d'una manera forta i sense precedents han expressar el seu suport a l'associació política d'Ucraïna i la integració econòmica amb la UE».[341]
- Interfax-Ucraïna va informar el 9 de desembre que els integrants de la Delegació de la Unió Europea van estar presents en les manifestacions que es duien a terme a la Maidan Nezaléjnosti «fent un seguiment dels esdeveniments damunt el terreny».[342]
- El President del Parlament Europeu va publicar una piulada el 9 de desembre, on declarava «Espero que Ianukóvitx acabi la seva pròpia versió dels jocs d'hivern i comença a escoltar les veus legítimes provinents de Maidan».[343]
- Guy Verhofstadt, líder de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europaal Parlament Europeu, va manifestar a mitjans gener 2014 que Euromaidan «és la major manifestació pro-europeu en la història de la Unió Europea».[344]
Organitzacions internacionals
[modifica]- ONU — El Secretari General Ban Ki-moon va declarar el 3 de desembre «Faig una crida a totes les parts a actuar amb moderació, evitar nous actes de violència i defensar els principis democràtics de la llibertat d'expressió i de reunió pacífica».[345]
- OTAN — Quan se li va preguntar sobre «pressionar Ucraïna", el secretari general de l'OTAN Anders Fogh Rasmussen va declarar el 28 de novembre «si algú exerceix pressió sobre Ucraïna per tal d'evitar que Ucraïna decideixi lliurement sobre la seva afiliació, les seves aliances, llavors aquesta voluntat està en contradicció amb els principis que tots vam subscriure fa molts anys, el 1999, quan es va signar un document de l'OSCE en virtut del qual cada país té el dret de decidir per si mateix. Ens adherim a aquest principi, i esperem que tots els altres països que van signar aquest document faciN el mateix «.[346] Rasmussen va declarar el 3 de desembre «Condemno enèrgicament l'ús excessiu de les forces de policia que hem presenciat a Kíiv. Espero que tots els socis de l'OTAN, inclosa Ucraïna, estiguin a l'altura dels principis democràtics fonamentals incloent la llibertat de reunió i la llibertat d'expressió».[347]
- El 3 de desembre, una reunió dels ministres d'afers exteriors dels estats membres de l'OTAN va emetre un comunicat on es condemnava «l'ús excessiu de la força contra manifestants pacífics a Ucraïna» i va demanar que «totes les parts [...] s'abstinguin de provocacions i violència.» Els ministres reunits «insten Ucraïna, com a titular de la Presidència en exercici de l'OSCE, que compleixi plenament els seus compromisos internacionals i que doni suport a la llibertat d'expressió i de reunió. Instem al govern ia l'oposició a entaular un diàleg i posar en marxa un procés de reforma. «A més,"la nostra aliança [OTAN-Ucraïna] continuarà sobre la base dels valors de la democràcia, els drets humans i l'imperi de la llei. «[348]
- OSCE — La Representant de l'OSCE per a la Llibertat dels Mitjans de Comunicació Dunja Mijatović va declarar el 2 de desembre la seva preocupació per la quantitat de violència utilitzada contra els mitjans de comunicació durant les manifestacions.[349]
Estats
[modifica]- Alemanya – La Cancellera Angela Merkel va comentar el 27 de novembre «La Unió Europea i Alemanya han de parlar amb Rússia. La Guerra Freda ha acabat».[350] A la cimera de la UE del 28-29 de novembre de 2013 (on originalment estava previst que se signés l'Acord d'Associació el 29 novembre 2013)[73] Merkel va remarcar al president Ianukòvitx «El veiem aquí, però esperàvem més».[351] També va declarar estar indignada davant la retallada de llibertats a Ucraïna i va instar al govern de Kíiv a respectar drets civils com la llibertat de reunió i manifestació, en lloc de tractar de restringir-los.[352] El Ministre de Relacions Exteriors Guido Westerwelle va declarar el 2 de desembre que les enormes manifestacions mostraven que «el cor del poble ucraïnès batega a la manera europea».[353]
- El 18 de desembre, el dia després de la signatura d'un acord financer entre Ucraïna i Rússia, Merkel va declarar: «L'oferta segueix damunt la taula» i el nou ministre de Relacions Exteriors Frank-Walter Steinmeier va declarar: «És absolutament escandalós com Rússia utilitza els problemes econòmics d'Ucraïna per als seus propis fins, així com per evitar la signatura de l'Acord d'Associació amb la UE ... Per descomptat, les accions violentes de les forces de seguretat ucraïneses contra manifestants pacífics també van ser escandaloses».[354]
- El 4 febrer 2014 Steinmeier, va dir en una entrevista amb ARD que, arribat el cas que les autoritats ucraïneses no trobessin una solució política a la crisi: «Crec que ara hem de demostrar les sancions com una amenaça [contra Ucraïna]».[355]
- Australia – La Ministra de Relacions Exteriors Julie Bishop instà (el 12 de desembre del 2013) les autoritats ucraïneses a exercir la màxima moderació respecte a les protestes, per garantir els compromisos internacionals d'Ucraïna a fi i efecte que les llibertats de reunió i expressió estiguin plenament confirmades, i «per escoltar les veus i les aspiracions del poble ucraïnès».[356]
- Bulgària – El President Rossen Plèvneliev recomanà (el 29 de novembre del 2013) als polítics ucraïnesos d'"escoltar la veu del poble", en referència a les grans protestes contra la decisió d'Ucraïna.[357]
- Canadà – El Ministre d'Afers Exteriors John Baird feu una declaració oficial el 30 de novembre, on afirmava que «el Canadà condemna enèrgicament l'ús de la violència deplorable avui per les autoritats ucraïneses contra manifestants pacífics a la Plaça de la Independència. Aquests manifestants simplement volen una associació més estreta amb la Unió Europea. La llibertat d'expressió i la llibertat de reunió són principis fonamentals d'un país veritablement democràtic. Fem una crida al Govern d'Ucraïna a respectar i fins i tot protegir els drets dels seus ciutadans a expressar les seves opinions lliurement, d'acord amb els principis de l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa. El Canadà dona suport al poble d'Ucraïna per construir una societat basada en la llibertat, la democràcia, els drets humans i l'imperi de la llei».[358]
- El 4 de desembre, el canceller Baird es va reunir amb «funcionaris de l'oposició i representants de la societat civil", mentre es trobava a Kíiv amb motiu de la cimera de grup de seguretat de l'OSCE i va declarar que el govern canadenc està «implicat aquí perquè Ucraïna importa, perquè el Canadà creu en els valors del poble ucraïnès i volem fer tot el que puguem per donar-los suport en les seves aspiracions. [...] Creiem que la decisió representa una significativa oportunitat perduda en el camí d'Ucraïna vers l'enfortiment del desenvolupament democràtic i la prosperitat econòmica «, i va concloure que el Canadà està» compromès a treballar amb el poble d'Ucraïna en el seu desenvolupament democràtic i això és un compromís a llarg termini».[359] Baird també va reafirmar que el govern canadenc enviaria «dues dotzenes de» observadors electorals a la repetició de les eleccions del 15 de desembre a la Rada Suprema.[359] El 5 de desembre, abans de sortir de Kíiv, John Baird va visitar les protestes Euromaidan a la Maidan Nezaléjnosti.[360]
- Mentre es trobava a Pretòria amb motiu del funeral d'estat de Nelson Mandela l'11 de desembre, el Primer Ministre Stephen Harper va emetre un comunicat condemnant les accions de la Berkut contra els manifestants Euromaidan, a primera hora d'aquell matí, com a «antidemocràtica i excessiva"[361][362] i «especialment preocupant».[361][362] En el comunicat, Harper va dir que «el Canadà i la comunitat internacional esperen que les autoritats ucraïneses respectin i protegeixin els drets dels seus ciutadans, inclòs el dret a expressar les seves opinions lliurement",[361] i va afegir que el «Canadà està amb el poble ucraïnès durant aquest difícil moment i seguirem oposant-nos enèrgicament a tots els esforços adreçats a reprimir els seus drets i llibertats",[362] i conclogué que el govern canadenc «igual que els aliats afins estarà monitoritzant de prop els esdeveniments i tenint en compte totes les opcions al nostre abast."[362]
- Estats Units – El Secretari d'Estat John Kerry va declarar el 28 de novembre, el primer dia de la Cimera de l'Associació Oriental a Vílnius, que «El ciutadà mitjà de cada país membre - Armènia, Azerbaidjan , Belarús, Ucraïna i Geòrgia - té un paper destacat en la integració contínua amb la comunitat internacional i això és molt important. «[363] Després dels atacs als periodistes el 29 de novembre l'Ambaixador dels Estats Units a Ucraïna Geoffrey R. Pyatt va piular: «Recolzem fermament el dret a la llibertat d'expressió, de premsa i de reunió, i condemnem l'atac d'avui contra els periodistes ucraïnesos"[42][364][365] i l'emissora de ràdio Voice of America, va advertir de serioses conseqüències en cas que el govern usés la força contra els manifestants proeuropeus de Kíiv.[366] El 2 de desembre el Secretari de Premsa de la Casa Blanca Jay Carney va dir que la Casa Blanca no considerava que aquestes manifestacions a Ucraïna fossin intents de cop d'Estat,[367] i va afirmar que «la violència per part de les autoritats del govern contra els manifestants pacífics a Kíiv el dissabte [30 nov] matí era inacceptable».[368] El 3 de desembre, va afegir que «la violència i la intimidació no han de tenir cabuda en l'actual Ucraïna. Seguim donant suport a les aspiracions del poble ucraïnès per aconseguir una democràcia europea pròspera. La integració europea és el curs més segur per al creixement econòmic i per a l'enfortiment de la democràcia a Ucraïna».[345]
- John Kerry va emetre una declaració en el matí de l'11 de desembre, durant els enfrontaments entre entre la policia i manifestants, on deia: «Durant setmanes, hem demanat al president Ianukóvitx i el seu govern d'escoltar les veus del seu poble que vol pau, justícia i un futur europeu «, va dir Kerry.» En canvi, els líders d'Ucraïna apareixen aquesta nit per haver fet una elecció molt diferent. Fem una crida a la màxima moderació. La vida humana ha de ser protegida. Les autoritats ucraïneses són plenament responsables de la seguretat de la població ucraïnesa. Així com les campanes de l'església sonen aquesta nit enmig del fum als carrers de Kíiv, els Estats Units donen suport al poble d'Ucraïna. Els ucraïnesos es mereixen alguna cosa millor"[369] Per la seva banda, el President Barack Obama va dir que els Estats Units esperaven que les negociacions amb les autoritats d'Ucraïna i l'oposició política donarien lloc a «una mena de procés democràtic que creés un govern amb més legitimitat i unitat."[370]
- França: François Hollande, president de França: «No es pot exigir una quantitat determinada. No es pot demanar que et paguin per firmar l'acord.»[31]
- Hongria – El 5 de desembre, el Secretari d'Estat d'Afers Exteriors Zsolt Németh va dir que «tota mena de violència, i especialment la violència comesa per les autoritats estatals, és inacceptable.» Va insistir que el compromís del govern i l'oposició d'Ucraïna d'integració europea era inqüestionable. «Cap país no té el dret d'intervenir en els assumptes interns d'un altre país i influir en la seva orientació", va dir.[371]
- Israel – L'ambaixada d'Israel a Ucraïna va emetre un comunicat on s'afirmava que «Israel valora altament la lluita del govern ucraïnès contra l'antisemitisme i espera que es condemni enèrgicament i es previnguin aquest tipus d'atacs."[372]
- Letònia – El Ministre d'Afers Exteriors Edgars Rinkevics va piular: «Inquietants notícies arriben d'Ucraïna. Condemno la violència policial contra manifestació proeuropea a Kíiv."[373]
- Lituània – La Presidenta Dalia Grybauskaitė va dir que «L'aplicació de la força contra manifestants pacífics a Kíiv és injustificable. És una responsabilitat directa dels dirigents polítics d'Ucraïna» (11 de desembre). També va declarar que «La negativa d'Ucraïna de fer un pas cap a la Unió Europea la veig com una derrota per als ciutadans del país.»[31] Per la seva banda, el primer ministre Algirdas Butkevičius va declarar: «En nom del Govern lituà, expresso la meva preocupació al Govern d'Ucraïna sobre la situació al país amb forces militars establertes en el centre de Kíiv i l'expectant amenaça de l'ús de la força contra civils desarmats» Insto també al Primer Ministre d'Ucraïna que faci un examen responsable de la situació i inicïi un diàleg amb l'oposició tan aviat com sigui possible per arribar a una solució pacífica «(10 de desembre)[374]
- Polònia – El ministre d'Exteriors polonès Radosław Sikorski, va dir que «el president Ianukóvitx fa un càlcul erroni respecte a l'Acord d'Associació amb la UE i el poble d'Ucraïna."[373]
- El 4 febrer 2014 Sikorski, va dir en una entrevista amb Die Presse que «Si bé el diàleg continua a Ucraïna, no hem d'aplicar sancions sota cap circumstància", però va afegir que les lleis anticorrupció existents de la UE podrien utilitzar-se per «verificar l'origen dels fons de les persones políticament exposades.[375] Al febrer de 2014, després de la mort de 30 persones, el primer ministre polonès, Donald Tusk, va declarar que «els polonesos, sens dubte, no seguiran indiferents a aquests esdeveniments» i que «el desenvolupament dels esdeveniments a Ucraïna determinaran la història i el futur de tota la regió i que afectarà directament el futur i la seguretat Polònia i dels polonesos ».[376]
- Regne Unit – David Lidington, Ministre d'Estat per a Europa, va emetre una declaració el 30 de novembre on deia que «estava molt preocupat en escoltar informes sobre l'ús de violència policial per dispersar una manifestació pacífica celebrada a Kíiv en les primeres hores d'aquest matí. Sóc conscient que estan previstes noves manifestacions aquest cap de setmana. Insto les autoritats ucraïneses a respectar el dret a protestar pacíficament i a investigar a fons per què avui es va utilitzar la violència policial».[377]
- Rússia: El 22 de novembre de 2013, el president Vladímir Putin va acusar la UE de fer xantatge a Ucraïna a signar l'Acord d'Associació", incloent la promoció de la celebració de protestes massives».[378] Arran de la repressió policial i els disturbis a 30 novembre - 1 desembre Putin va declarar: «Els esdeveniments a Ucraïna semblen més a un pogrom que una revolució", però també creia que «tenia poc a veure amb les relacions entre Ucraïna i la Unió Europea «.[379][380] Putin va acusar posteriorment a «actors externs» de les protestes, que ell veia com un intent de desestabilitzar els governants «legítims» d'Ucraïna.[367] A Russia Today Putin va declarar que «l'oposició ucraïnesa, o bé no té el control de la situació, o serveix d'encobriment de les activitats extremistes».[381]
- El Ministre de Relacions Exteriors Serguei Lavrov va declarar el 5 de desembre que «altres nacions no ha d'interferir en l'agitació política d'Ucraïna».[382]
- La Duma Estatal va adoptar una resolució el 12 de desembre, on afirmava que «les manifestacions no autoritzades, el setge dels organismes del poder estatal, les ocupacions d'edificis administratius, aldarulls, i la destrucció dels monuments de la història menaran fins a la desestabilització al país i estan plenes de conseqüències econòmiques i polítiques de mal averany per al poble d'Ucraïna. La ingerència manifesta de funcionaris estrangers en els assumptes de la sobirania d'Ucraïna se situa en franca contradicció amb qualsevol norma internacional i provoca especialment la meva preocupació. Alguns polítics occidentals que s'ocupen de les manifestacions opositores realitzen crides explícites a rebel·lar-se contra les decisions de les autoritats legítimament electes del país. D'aquesta manera, contribueixen de manera destructiva al deteriorament de la situació política».[383]
- Durant el seu discurs anual (12 de desembre) del 2013 a l'Assemblea Federal de Rússia, el president Putin va declarar que esperava que Ucraïna podria trobar una solució política a la crisi actual i en parlar d'Ucraïna d'unir-se a la Unió Duanera de Belarús, Kazakhstan i Rússia, va declarar: «No empenyem ningú a res, però si els nostres amics tenen el desig de treballar junts, llavors estem preparats per continuar amb aquest treball a nivell d'experts».[384][nb 6]
- El 12 de desembre el primer ministre Dmitri Medvédev advertí d'una «divisió tectònica» que amenaçava l'existència d'Ucraïna com a Estat.[386]
- El 14 de desembre el canceller Lavrov va declarar en una entrevista amb Rossiia 24 que Euromaidan «no encaixa en el marc de l'anàlisi humana normal; no tinc cap dubte que hi ha provocadors al darrere. ella. M'entristeix molt que els nostres socis occidentals semblin haver perdut el sentit de la realitat».[387] També va al·ludir al fet que les reaccions del món occidental a la protesta havien estat ideològiques : «Els que ... estableixin la ruptura entre els nostres veïns i nosaltres - fins i tot si ho fan artificialment i utilitzant el xantatge - com a objectiu principal del projecte d'associació oriental, ja veuran que això no és tan fàcil «.[387]
- El 21 de desembre de 2013, el ministre de Relacions Exteriors Serguei Lavrov va declarar que «Els membres de diversos governs europeus s'han afanyat a anar a la Maidan sense invitació i a participar en manifestacions contra el govern i que això és simplement indecent.» En referència als recents actes violents, Lavrov va dir que «la situació està fora de control».[388] El dimarts 21 de gener, va qualificar les accions d'Occident com d'«estimulants» per les protestes. Així mateix, va oferir la presència de Rússia com a mediadora del conflicte, encara que va afegir que de moment no ho veia necessari.[389]
- El 3 de febrer de 2014, el ministeri rus de Relacions Exteriors va declarar: «Esperem que l'oposició a Ucraïna eviti les amenaces i ultimàtums i reforci el diàleg amb les autoritats per tal de trobar una sortida constitucional a la profunda crisi del país».[390]
Reacció de les celebritats esportives i d'altres àmbits
[modifica]Diverses personalitats esportives ucraïneses van manifestar el seu suport al moviment de l'EuroMaidan. Entre d'altres es poden citar: Ivan Andriusak,[391]Katerina Bohdànivna, Andrí Bóndar,[392] Sviatoslav Vakartxuk,[393]Halina Vdovitxenko, Iuri Vinnitxuk,[391] la banda Haidamaki,[394] Anatoli Dnistroví, Serhí Jadan, Oksana Zabujko,[391] Irena Karpa,[395] els Germans Kapranov, Maksim Kirduk,[391] Volodímir Klitxkó,[396] Mikhaïlo Kopolovets,[397] Dara Korní,[391] Vadim Krasnooki,[395] Andrí Kuzmenko,[398] Dmitró Lazutkin,[391] Ruslana,[393] Andrí Lubka,[391] Oleksa Mann,[392] Maria Matiós,[391] Artem Milevski,[399]Svitlana Povaliàieva,[391] Ada Rógovtseva,[400] Iren Rozdobudko,[391] Oleksandr Roitburd,[392] Oléh Skripka,[401] Serhí Fomenko,[393] Oleksandr Xovkovski[399] i així successivament.
Entre les personalitats internacionals que han donat suport a l'EuroMaidan, cal esmentar: la banda Limp Bizkit,[402] Lia Akhedjàkova,[403] Martin Gore,[404] Nikita Djigurda,[405] George Clooney,[406] la banda Liapis Trubetskoi,[407] Hayden Panettiere,[408] Aleksandr Rosenbaum,[409] Sasha Grey,[410] Arnold Schwarzenegger.[411]
Galeria
[modifica]-
Ucraïna i l'Associació Oriental el 2013
-
El Congrés dels Nacionalistes Ucraïnesos (KUN) participant en les protestes a Kíiv
-
Líders dels partits d'oposició : Vitali Klitxkó, Arseni Iatseniuk i Oleg Tiagnibok a l'Euromaidan
-
Protestes a Lviv al novembre de 2013
-
Barricades a Kíiv al desembre de 2013
-
Policies protegint una estàtua de Lenin, 24 novembre 2013
-
Restes de l'estàtua de Lenin l'endemà d'haver estat enderrocada pels manifestants del Euromaidán
-
Manifestants al costat de vehicles calcinats al carrer Dinamivska de Kíiv, gener de 2014
-
Radicals de l'Euromaidan llancen còctels molotov contra les forces policials, gener de 2014
-
Manifestants pro-russos amb fotografia de Putin a l'armilla. 1 de Març de 2014, Donetsk.
Notes
[modifica]- ↑ El 7 d'abril del 2013, un decret del president d'Ucraïna Víktor Ianukòvitx alliberà Iuri Lutsenko de la presó i l'eximí de penes posteriors.[72]
- ↑ El 20 de desembre 2013 el primer ministre d'Ucraïna Mikola Azàrov va declarar que la gent no havia rebut explicacions clares, per part de les autoritats, de la raó del decret de suspensió de la signatura de l'acord d'associació.[86]
- ↑ El 10 de desembre, el president Ianukóvitx va declarar: "Certament tornarem a reprendre les negociacions amb l'FMI. Si hi ha condicions que ens convinguin, prendrem aquest camí".[91] No obstant això, Ianukóvitx també (un cop més), va declarar que les condicions plantejades pel FMI eren inacceptables "Vaig tenir una conversa amb el vicepresident dels EUA Joseph Biden, qui em va dir que la qüestió dels préstecs de l'FMI, gairebé s'havia resolt, però jo li vaig dir que si les condicions es mantenien ... no necessitem aquest tipus de préstecs".[91]
- ↑ ARE significa Administració Regional Estatal.
- ↑ Serguei Glaziev també va declarar en l'entrevista "Les autoritats [ucraïneses] no estan complint amb el seu deure de defensar l'Estat, estan negociant colpistes com si fossin ciutadans respectuosos de la llei", i també va acusar Occident de "fer xantatge" al president Ianukóvitx i oligarques ucraïnesos amenaçant d'apoderar-se dels seus extensos actius a l'estranger i de posar-los a les llistes negres per viatjar.[291] A més va suggerir (en una comparació amb l'estatus entre Groenlàndia i Dinamarca) que l'Oest i l'Est d'Ucraína podrien tenir diferents relacions econòmiques amb la UE i Rússia "Avui dia, els llaços econòmics, culturals i humans entre les regions de l'est i l'oest d'Ucraïna són menors que els vincles entre el sud-est d'Ucraïna i Rússia i entre les regions occidentals i la Unió Europea", suggerint que l'est d'Ucraïna podria llavors unir-se a la Unió Duanera de Belarús, Kazakhstan i Rússia.[291]
- ↑ El president Putin també va dir en el seu discurs "El nostre projecte d'integració es basa en la igualtat de drets i els interessos econòmics reals, estic segur que el fet d'aconseguir una integració eurasiàtica no farà sinó augmentar l'interès (en ella) dels nostres altres veïns, inclosos els nostres socis ucraïnesos ... Espero que tots els bàndols polítics puguin assolir amb èxit un acord en interès del poble ucraïnès ".[385]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 EuroMaidan rallies in Ukraine - Nov. 21-23 coverage, Kyiv Post (25 novembre 2013) (anglès)
- ↑ «Ukrainian opposition calls for President Yanukovych's impeachment» (en anglès). Kyiv Post, 21-11-2013 [Consulta: 27 novembre 2013].
- ↑ Brian Bonner «Two petition drives take aim at Yanukovych» (en anglès). Kyiv Post, 21-11-2013 [Consulta: 27 novembre 2013].
- ↑ Herszenhorn, David M. «Thousands of Protesters in Ukraine Demand Leader's Resignation». The New York Times, 01-12-2013 [Consulta: 2 desembre 2013].
- ↑ «EuroMaidan passes an anti-Customs Union resolution». Interfax-Ucraïna. Kyiv Post, 15-12-2013 [Consulta: 15 desembre 2013].
- ↑ «Ukraine protest: EU deplores 'Russian pressure'» (en anglès). BBC News, 25-11-2013 [Consulta: 26 novembre 2013].
- ↑ Snyder, Timothy «Don't Let Putin Grab Ukraine». New York Times, 03-02-2014 [Consulta: 5 febrer 2014]. «"The current crisis in Ukraine began because of Russian foreign policy."»
- ↑ «One minister’s dark warning and the ray of hope» (en anglès). Kyiv Post [Consulta: 27 novembre 2013].
- ↑ 9,0 9,1 9,2 {{ref-notícia |títol=Ukrainian opposition uses polls to bolster cause|editorial=Euronews|data=13 desembre 2013 |consulta=20 de febrer 2014 |url=https://web.archive.org/web/20140128023135/http://www.euronews.com/2013/12/13/ukrainian-opposition-uses-polls-to-bolster-cause/} Arxivat 28 de gener 2014 a Wayback Machine.
- ↑ Spolsky, Danylo «One minister's dark warning and the ray of hope». Kyiv Post [Consulta: 27 novembre 2013].
- ↑ «Reasons behind EuroMaidan Protests in Ukraine | LeftEast». Criticatac.ro, 28-11-2013. [Consulta: 3 març 2014].
- ↑ «AFP: Protests in Ukraine deepen economic crisis». Google.com, 07-12-2013. [Consulta: 3 març 2014].[Enllaç no actiu]
- ↑ Krasnolutska, Daryna. «Ukraine Rating Cut by Moody’s as IMF Agrees to Delay Trip». Bloomberg, 05-12-2012. [Consulta: 3 març 2014].
- ↑ Cabinet resumed preparations for the association with the EU. Ukrinform. 2 de març 2014
- ↑ «Europa firma l'acord d'associació amb Ucraïna que va desencadenar la revolta i estudia com reduir la dependència del gas rus». 324.cat, 21-03-2014. [Consulta: 21 març 2014].
- ↑ «Bershidsky on Europe: Swiss Reject Pay Cap» (en anglès). Bloomberg [Consulta: 25 novembre 2013].
- ↑ 17,0 17,1 «Радіо «Свобода»: Євромайдан переростає у Єврореволюцію? (Radio "Svoboda": Euromaidan convertit en Eurorevolució ?)» (en ucraïnès). Ràdio "Svoboda", 24-11-2013. [Consulta: 6 març 2014].
- ↑ «(Ярослав Грицак: Євромайдан — це революція молоді з вищою освітою, яка не має майбутнього) Iaroslav Gritsak: Euromaidan - una revolució dels joves amb educació superior, que no tenen futur.» (en ucraïnès). vikna.if.ua, 26-11-2013. [Consulta: 6 març 2014].
- ↑ ««Революцію не треба вимагати. Її треба робити» ("La revolució no s'ha d'exigir. S'ha de fer")» (en ucraïnès). wz.lviv.ua, 24-11-2013. Arxivat de l'original el 22 de febrer 2014. [Consulta: 6 març 2014].
- ↑ «Євген Мельник: "Революція Гідності – це революція кожного українця, якому набридло стояти на колінах" (Ievhén Melnik: "Revolució de la Dignitat - una revolució tots els ucraïnesos, cansats d'estar agenollats")» (en ucraïnès). svoboda.org.ua, 10-12-2013. Arxivat de l'original el 11 de gener 2014. [Consulta: 6 març 2014].
- ↑ «Молодь Львова масово вийшла на Євромайдан ("Massiva protesta de joves Euromaidan arriba a Lviv")» (en ucraïnès). Ràdio "Svoboda", 26-11-2013. [Consulta: 6 març 2014].
- ↑ «В Україні згорнули евромайдан, націоналісти створили майдан Правого сектору ("Ucraïna s'ha convertit; els nacionalistes de l'Euromaidan creen el Sector Dreta de la plaça")» (en ucraïnès). ukrnoviny.cz, 29-11-2013. Arxivat de l'original el 2015-10-04. [Consulta: 6 març 2014].
- ↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«» (en ucraïnès). [Consulta: 6 març 2014].
- ↑ «Поэзия и проза Евромайдана ("Poesia i prosa de l'Euromaidan")» (en ucraïnès). gazeta.zn.ua, 06-12-2013. Arxivat de l'original el 17 de desembre 2013. [Consulta: 6 març 2014].
- ↑ ««Євромайдан» вимагає скасування рішення уряду про відмову від євроінтеграції» (en ucraïnès). Voice of America: Ukrainian [Consulta: 25 novembre 2013].
- ↑ El terme "Euromaidan" es va fer servir inicialment com a hashtag a Twitter. El nom està format per dues parts: "Euro" és l'abreviatura d'Europa i "maidan" fa referència a Maidan Nezaléjnosti (Plaça de la Independència), la principal plaça de Kíiv, on se centren les protestes. El primer dia de les protestes es va crear un compte a Twitter anomenat justament Euromaidan. Ben aviat va esdevenir popular als mitjans de comunicació internacionals.
- ↑ «Євромандай». Twitter, 21-11-2013. [Consulta: 10 desembre 2013].
- ↑ Chervonenko, Vitalii «Ukraine's EU options 'still open'». BBC News, 25-11-2013 [Consulta: 2 desembre 2013].
- ↑ 29,0 29,1 29,2 «Ukraine's Euromaidan: What's in a name?». Washington Post, 02-12-2013 [Consulta: 3 desembre 2013].
- ↑ «Ukraine drops EU plans and looks to Russia» (en anglès). Al Jazeera, 21-11-2013 [Consulta: 24 novembre 2013].
- ↑ 31,0 31,1 31,2 31,3 Forès, Laia «La UE planta cara al desafiament d'Ucraïna». Ara, 29-11-2013, pp. 16 - 17.
- ↑ Kiev protesters gather, EU and Putin joust Arxivat 2014-01-25 a Wayback Machine., Reuters (12 de desembre del 2013)
- ↑ Yanukovych Offers Opposition Leaders Key Posts , Radio Free Europe/Radio Liberty (25 de gener del 2014)
- ↑ Mezzofiore, Gianluca «Ukraine Facing Civil War: Lviv Declares Independence from Yanukovich Rule» (en anglès). International Business Times, 19-02-2014 [Consulta: 26 febrer 2014].
- ↑ «Els europeistes protesten a Ucraïna contra la decisió d'allunyar-se de la UE». 324.cat, 22-11-2014. [Consulta: 23 març 2014].
- ↑ «Multitudinària manifestació a Kíev contra la renúncia del govern a firmar l'Acord d'Associació amb la Unió Europea». 324.cat, 24-11-2013. [Consulta: 23 març 2014].
- ↑ «L'oposició ucraïnesa exigeix l'alliberament de Timoixenko i l'associació amb la Unió Europea». El Periódico de Catalunya, 26-11-2013. [Consulta: 23 març 2014].
- ↑ «L'esperit de la Revolució Taronja torna a la capital d'Ucraïna». Ara (diari), 26-11-2013. [Consulta: 23 març 2014].
- ↑ «Ukraine drops EU plans and looks to Russia». Al Jazeera, 21-11-2013 [Consulta: 24 novembre 2013].
- ↑ Students in Ukraine threaten indefinite national strike Arxivat 2013-12-02 a Wayback Machine., Euronews (26 de novembre del 2013)
- ↑ «Ukraine Offers Europe Economic Growth and More». The New York Times, 12-12-2013 [Consulta: 21 gener 2014].
- ↑ 42,0 42,1 42,2 42,3 42,4 42,5 42,6 42,7 42,8 Live updates of the protests, Kyiv Post (27, 28 i 29 de novembre del 2013)
- ↑ Protests continue in Kyiv ahead of Vilnius EU summit Arxivat 2013-12-02 a Wayback Machine., Euronews (27 de novembre del 2013)
- ↑ 44,0 44,1 Whitmore, Brian «Putin's Growing Threat Next Door». The Atlantic, 06-12-2013.
- ↑ 45,0 45,1 «Ukraine's capital Kiev gripped by huge pro-EU demonstration». BBC News, 08-12-2013 [Consulta: 8 desembre 2013].
- ↑ Olzhas Auyezov and Jack Stubbs «Ukraine opposition urges more protests, forms political bloc». Reuters, 22-12-2013 [Consulta: 24 gener 2014].
- ↑ Ukraine pro-Europe protesters hold first big rally of 2014 Arxivat 2015-07-11 a Wayback Machine., Reuters (12 de gener del 2014)
- ↑ «No Looting or Anarchy in this Euromaidan Revolution». Kyiv Post [Consulta: 24 gener 2014].
- ↑ 49,0 49,1 49,2 49,3 Ukraine protests 'spread' into Russia-influenced east, BBC News (26 de gener del 2014)
- ↑ 50,0 50,1 "EUROMAYDAN – 2013" Arxivat 2013-12-13 a Wayback Machine., Research & Branding Group (10 de desembre del 2013)
- ↑ Half of Ukrainians don't support Kyiv Euromaidan, R&B poll, Interfax-Ucraïna (30 de desembre del 2013)
- ↑ «Poll reveals Ukrainian majority supports EuroMaidan». , 30-12-2013 [Consulta: 22 gener 2014]. Arxivat 2014-01-25 a Wayback Machine.
- ↑ Ukraine protesters take rally to Yanukovich’s residence, Financial Times (29 de desembre del 2013)
- ↑ 54,0 54,1 54,2 http://www.kyivpost.com/content/ukraine/poll-discovers-euromaidan-evolution-from-dreamy-to-radical-336389.html
- ↑ «Viktor Yanukovych: Losing Europe...and Losing the Ukrainian Public? | Brookings Institution».
- ↑ «Poll: More Ukrainians disapprove of EuroMaidan protests than approve of it».
- ↑ «Kiev’s Minstrel of the Street Revolution». , 18-02-2014.
- ↑ 58,0 58,1 Miquel Cabal Guarro. «Les llengües en el conflicte ucraïnès». ICIP. [Consulta: 3 maig 2024].
- ↑ «Turxinov, mà dreta de Timoixenko, nou president en funcions d'Ucraïna». Vilaweb, 23-02-2014. [Consulta: 23 febrer 2014].
- ↑ «La revolta triomfa a Ucraïna, amb un Ianukóvitx desaparegut i una Timoixenko aclamada com a nova líder de l'oposició». 324.cat, 23-02-2014. [Consulta: 23 febrer 2014].
- ↑ «L'oposició aprofita la marxa de Ianukóvitx de Kíev per destituir-lo i convocar eleccions el 25 de maig». 324.cat, 23-02-2014. [Consulta: 23 febrer 2014].
- ↑ «El nou poder a Ucraïna accelera els canvis i nomena un president interí». El Periódico de Catalunya, 23-02-2014. [Consulta: 23 febrer 2014].
- ↑ «El Parlament d'Ucraïna elegeix Arseni Iatseniuk nou primer ministre del país». 324.cat, 27-02-2014. [Consulta: 1r març 2014].
- ↑ http://rt.com/news/donetsk-kharkov-ukraine-protest-3 65/
- ↑ Елена Захаренкова. «На площади Свободы - митинг «патриотичных харьковчан» - Новости Харькова и Харьковской области. МГ «Объектив»». Objectiv.tv. [Consulta: 2 març 2014].
- ↑ В Донецке пророссийские активисты штурмовали обладминистрацию - Украина - zn.ua
- ↑ «Євромандай». Twitter, 21-11-2013. [Consulta: 10 desembre 2013].
- ↑ Chervonenko, Vitalii «Ukraine's EU options 'still open'». BBC News, 25-11-2013 [Consulta: 2 desembre 2013].
- ↑ http://www.nybooks.com/articles/archives/2014/mar/20/fascism-russia-and-ukraine/
- ↑ European Neighbourhood Watch Issue 80 Arxivat 2014-09-13 a Wayback Machine., Centre per a la Política Europea (març de 2012)
- ↑ Ukraine's jailed Tymoshenko calls off hunger strike, Kyiv Post (16 de novembre del 2012)
- ↑ Ukraine President Viktor Yanukovych pardons Yulia Tymoshenko allies, BBC News (8 d'abril del 2013)
- ↑ 73,0 73,1 73,2 EU Commissioner Fule expects Rada to pass European integration bills on November 21, Interfax-Ucraïna (20 de novembre del 2013)
- ↑ Ukrainian president asks for laws to be passed to facilitate EU association agreement Arxivat 2020-11-17 a Wayback Machine., Euronews (3 de setembre del 2013)
- ↑ «Chairman of the Verkhovna Rada of Ukraine Volodymyr Rybak: Soonest possible conclusion of the Association Agreement corresponds to common interests of Ukraine and the EU» (en anglès). Presidència de la Rada Superma d'Ucraïna, 01-11-2013. [Consulta: 19 febrer 2014].
- ↑ 76,0 76,1 76,2 Eased Russian customs rules to save Ukraine $1.5 bln in 2014, says minister, Interfax-Ucraïna (18 de desembre del 2013)
- ↑ Ukraine's Employers Federation: Russia's customs service halts all Ukrainian imports. Kyiv Post. 14 d'agost del 2013.
- ↑ Russia sets off trade war to prevent Ukraine from signing agreement with EU, says UDAR. Kyiv Post. 14 d'agost del 2013.
«Ukraine Leader Ignores Putin Warning on EU Path». Voice of America, 24-08-2013 [Consulta: 1r setembre 2013].
«Russia hits at Ukraine with chocolate war». EurActiv, 14-08-2013 [Consulta: 1r setembre 2013].
«Trading insults». The Economist Newspaper, 24-08-2013 [Consulta: 1r setembre 2013].
«Putin warns Ukraine against EU pact». euobserver, 23 agost [Consulta: 1r setembre 2013].
«Ukraine PM tells Russia to accept "reality" of EU trade deal». Reuters, 28-08-2013 [Consulta: 1r setembre 2013].
«Putin ‘deserves medal' for pushing Ukraine towards EU». Euractiv, 30-08-2013 [Consulta: 1r setembre 2013].
«О комплексе мер по вовлечению Украины в евразийский интеграционный процесс». Зеркало недели. Украина, 16-08-2013 [Consulta: 1r setembre 2013]. Arxivat 30 August 2013[Date mismatch] a Wayback Machine.
Does Russia Have a Secret Plan for Ukraine?, The Atlantic (21 d'agost del 2013)
Caught in a Zeitnot, The Ukrainian Week (6 d'agost del 2013) - ↑ Ukraine media see Kremlin pressure over EU, BBC News (22 de novembre del 2013)
Q&A: Stand-off in Ukraine over EU agreement, BBC News (29 de desembre del 2013)
Analysis: Russia's carrot-and-stick battle for Ukraine, BBC news (17 de desembre del 2013) - ↑ Russia to lift restrictions on Ukrainian pipe imports - Ukrainian ministry, Interfax-Ucraïna (18 de desembre del 2013)
Russia tightens customs rules to force Ukraine into union Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine., Reuters (15 d'agost 2013) - ↑ Russia cuts Ukraine gas price by a third, BBC News (17 de desembre del 2013)
- ↑ Decline in industrial production in Ukraine in October 2013 slows to 4.9 percent, Kyiv Post (18 de novembre del 2013)
- ↑ «Ukraine drops EU plans and looks to Russia». aljazeera.com. [Consulta: 21 novembre 2013].
- ↑ Cox-Kwasniewski mission to continue until Eastern Partnership Summit, Interfax-Ucraïna (21 de novembre del 2013)
- ↑ 85,0 85,1 Ukraine to resume preparing agreement with EU when compensation for production drop found – Boiko, Interfax-Ucraïna (21 de novembre del 2013)
- ↑ Azarov: Ukraine would face crisis if it signed Association Agreement with EU, Interfax-Ucraïna (21 de desembre del 2013)
- ↑ David M. Herszenhorn «Ukraine Blames I.M.F. for Halt to Agreements With Europe». New York Times, 22-11-2013 [Consulta: 10 desembre 2013].
- ↑ Ambrose Evans-Pritchard «Historic defeat for EU as Ukraine returns to Kremlin control». Daily Telegraph, 22-11-2013 [Consulta: 10 desembre 2013].
- ↑ MF not insisting on single-stage increase in tariffs, says resident representative in Ukraine, Interfax-Ucraïna (7 de desembre del 2013)
- ↑ IMF links loan amount to Ukraine with reforms, Ukrinform (7 de desembre del 2013)
- ↑ 91,0 91,1 Ukraine to resume talks with IMF soon, says Yanukovych, Interfax-Ucraïna (10 de desembre del 2013)
- ↑ Ukraine fails to sign landmark deal at EU summit Arxivat 2020-04-13 a Wayback Machine., Euronews (29 de novembre del 2013)
- ↑ 93,0 93,1 Ukraine's rejection of EU deal brings rival rallies at home Arxivat 2020-07-26 a Wayback Machine., Euronews (29 de novembre del 2013)
- ↑ Barroso: EU to continue its dialog with Ukraine on principles of mutual respect, transparency and responsibility, Interfax-Ucraïna (29 de novembre del 2013)
- ↑ EU and Ukraine say 'door still open' for future trade pact Arxivat 2020-10-23 a Wayback Machine., Euronews (29 de novembre del 2013)
- ↑ Yanukovych says Ukraine-EU deal is suspended, not cancelled Arxivat 2020-10-31 a Wayback Machine., Euronews (29 de novembre del 2013)
- ↑ «Большинство украинцев поддерживают ассоциацию с ЕС». Зеркало недели. Украина.
- ↑ «"ЕВРОМАЙДАН – 2013" - R&B Group». Arxivat de l'original el 2014-02-21. [Consulta: 19 febrer 2014].
- ↑ 99,0 99,1 «Українці обирають Євросоюз». GfK, 12-11-2013. Arxivat de l'original el 2014-02-12. [Consulta: 8 desembre 2013].
- ↑ «Українці обирають Євросоюз». Arxivat de l'original el 2014-01-13. [Consulta: 19 febrer 2014].
- ↑ «DW-Trend: більшість українців – за вступ до ЄС». Dw.de. [Consulta: 8 desembre 2013].
- ↑ Poll: Ukrainian public split over EU, Customs Union options, Kyiv Post (26 de novembre del 2013)
- ↑ «срыв евроинтеграции: Вопрос о вступлении Украины в ЕС - бессмысленный, - Азаров - Азаров, Евросоюз, Срыв ассоциации с ЕС, срыв евроинтеграции (27.12.13 21:31) « Политика Украины « Новости | Цензор.НЕТ».
- ↑ «Ukrainian Protests Compared to 2004 Orange Revolution». The Moscow Times, 26-11-2013. [Consulta: 1r desembre 2013].
- ↑ Olearchyk, Roman. «Ukraine protests hampered by fragmenting of political opposition». Financial Times, 30-11-2013. [Consulta: 1r desembre 2013].
- ↑ 106,0 106,1 http://www.bbc.co.uk/news/blogs-trending-25050141
- ↑ https://twitter.com/Vitaliy_Klychko/status/403674179779969024
- ↑ http://vk.com/video182973058_167014663?list=45fca113816edfcb7c&og=1
- ↑ «Юрій Луценко: У нас дві дороги – у в'язницю або до перемоги». Ukraïnska Pravda, 09-12-2013. [Consulta: 15 desembre 2013].
- ↑ Magocsi, Paul Robert. «EuroMaidan vs. Orange Revolution, PR Magocsi (ЄвроМайдан)». UkrTube. [Consulta: 6 desembre 2013].
- ↑ In Ukraine, Protests Highlight 'Generational Rift', Radio Free Europe/Radio Liberty (27 de novembre del 2013)
- ↑ 112,0 112,1 (ucraïnès) Per quin camí ha d'anar Ucraïna - amb qui ens hem d'unir?, Institut Internacional de Sociologia de Kíiv (3 d'octubre del 2013)
- ↑ «Poll: Ukrainian public split over EU, Customs Union options». Kyiv Post, 26-11-2013. [Consulta: 1r desembre 2013].
- ↑ Tyahnybok, Oleh. «Oleh Tyahnybok: I appeal to law-enforcement agents who still have their honor – choose the side of the Ukrainian revolution!». Svoboda. Arxivat de l'original el 2014-01-25. [Consulta: 2 desembre 2013].
- ↑ UkrTube a YouTube
- ↑ Ukraine president slams calls for revolution, Al Jazeera (10 de desembre del 2013)
- ↑ Saakaixvili, Mikhaïl «Why the West Must Join the Ukraine Protesters». Wall Street Journal, 27-01-2014.
- ↑ http://blogs.piie.com/realtime/?p=4222 Arxivat 2014-02-08 a Wayback Machine.
- ↑ Ukraine's interior minister has no intention to resign, Interfax-Ucraïna (5 de desembre del 2013)
- ↑ More than 100,000 people petition Obama for sanctions against Yanukovych. Kyiv Post. 30 de novembre del 2013
- ↑ White House website petition against Yanukovych signed by 63,000 Arxivat 2014-08-02 a Wayback Machine.. Voice of Russia.
- ↑ The United States will not consider a petition against Yanukovych, but relations between the two countries deteriorate – O.Haran. unn.com
- ↑ Petition for sanctions against Yanukovych gathers 45,000 votes. ZIK.
- ↑ Current political crisis cannot be resolved through parliamentary methods Arxivat 2020-09-19 a Wayback Machine., Interfax-Ucraïna (5 de desembre del 2013)
- ↑ Ukraine opposition: no talks unless government fired, CBC News (7 de desembre del 2013)
- ↑ (rus) Противники приостановки евроинтеграции Украины в ночи вышли на улицы Киева Els opositors a la suspensió de la integració europea d'Ucraïna varen prendre els carrers de Kíiv durant la nit, NEWSru (22 de novembre del 2013)
- ↑ http://en.interfax.com.ua/news/general/189212.html
- ↑ «Opposition leaders call for people to join self-defense teams to protect EuroMaidan». Kyiv Post, 09-02-2014.
- ↑ 129,0 129,1 «Євромайдан Львів встановив кількісний рекорд» (en (ucraïnès)). Lviv Expres, 01-12-2013 [Consulta: 1r desembre 2013].
- ↑ «EuroMaidan rallies in Ukraine (Jan. 23 live updates)». Kyiv Post, 23-01-2014 [Consulta: 24 gener 2014].
- ↑ «Тернопільський Євромайдан зібрав більше 10 тисяч людей» (en (rus)). ZZ TE UA, 08-12-2013 [Consulta: 8 desembre 2013].
- ↑ 132,0 132,1 «Акции протеста проходят в десятках» (en (rus)). UNIAN, 01-12-2013 [Consulta: 3 desembre 2013].
- ↑ «Марш миллиона в Днепропетровске поддержал Дед Мороз» (en (rus)). Commentary, 08-12-2013 [Consulta: 8 desembre 2013].
- ↑ 134,0 134,1 «Евромайдан в регионах: Вместе нас миллион» (en (rus)). UNIAN, 10-12-2013 [Consulta: 11 desembre 2013].
- ↑ «Сумской Евромайдан собрал более 5 тысяч человек» (en (rus)). Segódnia, 24-01-2014 [Consulta: 25 gener 2014].
- ↑ «Активісти пояснили, що рвучи политчину символіку провладної партії "прощаються з минулим". Більше читайте тут» (en (ucraïnès)). TSN, 01-12-2013 [Consulta: 8 desembre 2013].
- ↑ 137,0 137,1 «Хроника и карта революционной Украины» (en (rus)). Gordon UA, 24-12-2014.
- ↑ 138,0 138,1 «Схід та Південь України вийшли на рекордні акції протесту» (en (ucraïnès)). Comentari, 08-12-2013 [Consulta: 8 desembre 2013]. Arxivat 2013-12-08 at Archive.is
- ↑ «В Ривне тысячи протестующих требуют от чиновников выйти из Партии регионов» (en (rus)). Podrobnosti, 02-12-2013 [Consulta: 3 desembre 2013].
- ↑ «Близько 3 000 закарпатців, попри дощ, вийшли на ЄвроМайдан у Мукачеві (ФОТО, Відео, Доповнено)» (en (ucraïnès)). mukachevo.net, 24-11-2013 [Consulta: 24 novembre 2013].
- ↑ http://uainfo.org/yandex/276747-odesskiy-maydan-odessity-rastyanuli-500-metrovyy-flag-ukrainy.html
- ↑ «В Белой Церкви прошло факельное шествие с требованием отставки Януковича» (en (rus)). , 24-01-2014 [Consulta: 24 gener 2014].
- ↑ «La revolució en el camp: un breu resum de Galítsia (Революція на місцях: коротке зведення по Галичині)» (en (ucraïnès)). Galinfo, 01-12-2013 [Consulta: 1r desembre 2013].
- ↑ «Митинги проходят в Харькове, Виннице, Тернополе, Николаеве, Кировограде, Львове, Одессе, Полтаве» (en (rus)). Obozrevatel, 08-12-2013 [Consulta: 8 desembre 2013].
- ↑ Две тысячи протестующих перекрыли центральную улицу Житомира Serguei Xevtxuk 23 de gener del 2014 (rus)
- ↑ «Народное вече в Кировограде собрало около тысячи человек» (en (rus)). Tvi, 08-12-2013 [Consulta: 8 desembre 2013]. Arxivat 2013-12-13 a Wayback Machine.
- ↑ «#Євромайдан у Кривому Розі» (en (ucraïnès)). Голос Криворіжжя, 01-12-2013 [Consulta: 6 desembre 2013]. Arxivat 2013-12-03 a Wayback Machine.
- ↑ «У Луганську на підтримку київського маршу вийшли близько тисячі людей» (en (ucraïnès)). UNIAN, 09-12-2013.
- ↑ Yosef Kish «Ужгород: хроніка гарячого дня» (en (ucraïnès)). , 24-01-2014 [Consulta: 25 gener 2014].
- ↑ «Хроніка дрогобицького євромайдану-2» (en (ucraïnès)). Дрогобицький Портал, 26-11-2013 [Consulta: 20 febrer 2014]. Arxivat 13 de desembre 2013 a Wayback Machine.
- ↑ «Сегодня в Херсоне сторонники евроинтеграции собрались на Евромайдан в 17-й раз» (en (rus)). Kherson Online, 08-12-2013 [Consulta: 8 desembre 2013].
- ↑ 152,0 152,1 Ucraïna: tàtars ètnics es manifesten contra la "dictadura" a Crimea, RT (28 de gener del 2014)
(rus) В Симферополе начался митинг крымских татар A Simferòpol, els tàtars de Crimea començaren a reunir-se, Liga (gener del 2014) - ↑ «Больше 500 николаевцев прошлись по центру города с призывом "Николаев, вставай!"» (en (rus)). , 24-01-2014 [Consulta: 25 gener 2014].
- ↑ http://censor.net.ua/news/268237/na_mitinge_v_mariupole_osudili_politiku_vlasti_fotoreportaj
- ↑ 155,0 155,1 Interfax-Ucraïna «A rally of 300 in Donetsk demands Yanukovych's resignation». Kyiv Post, 01-12-2013 [Consulta: 3 desembre 2013].
- ↑ «Міліція каже, що розганяти не буде» (en (ucraïnès)). Чернiгiвщина: події, 23-11-2013 [Consulta: 23 novembre 2013].
- ↑ «Активісти блокують у Василькові полк "Тигр" із Криму (доповнено)» (en (ucraïnès)). Daily Lviv, 04-12-2013 [Consulta: 6 desembre 2013].
- ↑ «У Ялті організували Євромайдан, в Севастополі вимагали "посадити" опозицію» (en (ucraïnès)). Ukraïnska Pravda, 20-02-2014 [Consulta: 20 febrer 2014].
- ↑ Interfax-Ucraïna «Lviv students want EU deal signed». Kyiv Post, 25-11-2013 [Consulta: 25 desembre 2013].
- ↑ Bershidsky, Leonid «Ukrainians protest rejection of EU for Russia». Winnipeg Free Press, 26-11-2013 [Consulta: 20 febrer 2014].
- ↑ «Rally in Lviv grows to 25,000». Zik.ua, 24-11-2013. Arxivat de l'original el 2020-12-02. [Consulta: 3 desembre 2013].
- ↑ «В Крыму на Евромайдане спели гимн УПА» (en (rus)). VESTI, 24-11-2013 [Consulta: 3 desembre 2013].
- ↑ «Через погроми у наметовому містечку Дніпропетровська травмовані 7 людей – Відео» (en (ucraïnès)). 24tv.ua, 11-11-2013. [Consulta: 3 desembre 2013].
- ↑ «Євромайдан. У Дніпропетровську 40 "тітушок" напали на наметове містечко» (en (ucraïnès)). 24tv.ua, 11-11-2013. [Consulta: 3 desembre 2013].
- ↑ «Проти "тітушків", які розгромили дніпропетровський Євромайдан, відкрито кримінальне провадження» (en (ucraïnès)). 24tv.ua, =11 novembre 2013. [Consulta: 3 desembre 2013].
- ↑ «Євромайдан у Дніпропетровську розгромили за рішенням суду, проте міліція не втручалася» (en (ucraïnès)). 24tv.ua, 11-11-2013. [Consulta: 3 desembre 2013].
- ↑ «Євромайдан в Одесі – Міліція знесла Євромайдан в Одесі – Новини України на 1+1 – ТСН.ua» (en (ucraïnès)). Televizina Slujba Novin, 25-11-2013. [Consulta: 4 desembre 2013].
- ↑ «У Чернігові знесли Євромайдан, а обурений протестувальник намагався себе підпалити – ЗМІ – Новини України на 1+1 – ТСН.ua» (en (ucraïnès)). TSN, 25-11-2013. [Consulta: 4 desembre 2013].
- ↑ «Odessa EuroMaidan: Heavy-handed measures by police and their questionable back-up». khpg.org, 25-11-2013. [Consulta: 3 desembre 2013].
- ↑ 170,0 170,1 «Европа грозит Украине развратом – "Русский блок" провел в Донецке "антимайдан"» (en (rus)). Gazeta, 26-11-2013. [Consulta: 3 desembre 2013].
- ↑ «В Ялте начали преследовать участников Евромайдана – Новости Крыма» (en (rus)). An.crimea.ua, 25-11-2013. Arxivat de l'original el 2013-12-03. [Consulta: 3 desembre 2013].
- ↑ 172,0 172,1 172,2 Ukraine opposition demands leader resign after EU snub, Seven News (30 de novembre del 2013)
- ↑ «Żywy łańcuch poparcia dla protestujących na Ukrainie – TVP Regionalna – Telewizja Polska S.A.» (en (polonès)). Regionalna.tvp.pl, 29-11-2013. Arxivat de l'original el 2014-01-25. [Consulta: 3 desembre 2013].
- ↑ «Жадан прошел по харьковскому Евромайдану "путь в Европу"» (en (rus)). Kharkov Commentary, 01-12-2013 [Consulta: 2 desembre 2013].
- ↑ «Сергій Жадан закликав студентів на революцію #Євромайдан #Харків» (en (ucraïnès)). Monitoring Maidan. [Consulta: 1r desembre 2013].
- ↑ «# Yevromaydan Kharkiv December 1, 2013». Maidan Monitor. [Consulta: 2 desembre 2013].
- ↑ «Харьковский Евромайдан заночует на площади Свободы». Vesti, 01-12-2013. Arxivat 19 de setembre 2020 a Wayback Machine.
- ↑ «На Евромайдан в Харькове вышли тысячи человек» (en (rus)). Segodnia, 01-12-2013 [Consulta: 3 desembre 2013].
- ↑ «В Днепропетровске около 1000 человек требовали отставки виновных в разгоне Евромайдана» (en (rus)). Segodnya, 01-12-2013 [Consulta: 3 desembre 2013].
- ↑ «Крымский Евромайдан извинился за жестокость "Беркута" в Киеве – Новости Крыма» (en (rus)). An.crimea.ua, 01-12-2013. Arxivat de l'original el 2013-12-03. [Consulta: 3 desembre 2013].
- ↑ Vladímir Ivahnenko i Iaroslav Ximov. «Хроника "Евромайдана"» (en (rus)). Svoboda, 02-12-2013. [Consulta: 3 desembre 2013].
- ↑ «Сьогодні у більшості облрад відбудуться позачергові сесії через ситуацію в Україні – Політика – ТСН.ua» (en (ucraïnès)). TSN, 02-12-2013. [Consulta: 3 desembre 2013].
- ↑ «Три західні області оголосили страйк» (en (ucraïnès)). Ukrainska Pravda, 02-12-2013 [Consulta: 3 desembre 2013].
- ↑ «У Дніпропетровську євромайданівці вимагають відставки місцевої влади» (en (ucraïnès)). Radiosvoboda.org, 03-12-2013. [Consulta: 4 desembre 2013].
- ↑ Новини. «Прикарпатська міліція не пускає Івано-Франківських мітингувальників до Києва» (en (ucraïnès)). versii.if.ua, 07-12-2013. [Consulta: 15 desembre 2013].
- ↑ http://edition.cnn.com/2013/12/08/world/europe/ukraine-protests/
- ↑ «Одесского Ленина сокрушили вслед за киевским» (en (rus)). Odessa.comments.ua, 09-12-2013. [Consulta: 15 desembre 2013].
- ↑ «В Тернополе организаторы Евромайдана подверглись уголовному преследованию – Украина» (en (rus)). zn.ua, 09-12-2013. [Consulta: 15 desembre 2013].
- ↑ «Харьковчане недовольны забором на площади Свободы (ФОТО)» (en (rus)). Kharkov.comments.ua, 14-12-2013. [Consulta: 15 desembre 2013].
- ↑ «A Khàrkiv, el segon cotxe cremat Euromaidan (У Харкові спалили другу машину Євромайдану)». Ukraïnska Pravda, 24-12-2013 [Consulta: 21 febrer 2014].
- ↑ Christopher J. Miller «Unknown assailants beat and stab Kharkiv EuroMaidan organizer». Kyiv Post, 25-12-2013 [Consulta: 23 gener 2014].
- ↑ «В Днепропетровске около двух тысяч человек поддержали вече в Киеве» (en (rus)). UNIAN, 22-12-2013 [Consulta: 23 gener 2014].
- ↑ «A Free Donetsk?». World Affairs, 10-01-2014 [Consulta: 24 gener 2014]. Arxivat 2018-03-21 a Wayback Machine.
- ↑ «В Донецке, Днепропетровске, Харькове, Одессе вышли на Евромайдан» (en (rus)). , 05-01-2014 [Consulta: 23 gener 2014].
- ↑ Oksana Grytsenko «Smashed windows, tear gas accompany EuroMaidan forum in Kharkiv». Kyiv Post, 11-01-2014 [Consulta: 23 gener 2014].
- ↑ «"Тітушки" вогнем розігнали Донецький Євромайдан» (en (ucraïnès)). The Insider, 22-01-2014 [Consulta: 23 gener 2014]. Arxivat 2014-01-24 a Wayback Machine.
- ↑ «Донецька міськрада просить Януковича вжити жорсткі заходи». The Insider, 22-01-2014 [Consulta: 23 gener 2014]. Arxivat 2014-01-25 a Wayback Machine.
- ↑ http://www.facebook.com/spilnotv.en/posts/472964822809973
- ↑ «Mothers block their soldier sons from serving in Kyiv». Euronews, 22-01-2014 [Consulta: 23 gener 2014]. Arxivat 2020-11-11 a Wayback Machine.
- ↑ «У Вінниці активісти перекрили центральну вулицю міста та заблокували ОДА» (en (ucraïnès)). 24Tv.ua, 23-01-2014 [Consulta: 23 gener 2014].
- ↑ Автомобиль одесского оппозиционера взорвали 23 de gener del 2014 (rus)
- ↑ «Мэр Сум и его фракция в горсовете заявили о поддержке протестов» (en (rus)). LB, 24-01-2014 [Consulta: 25 gener 2014].
- ↑ Thousands mourn Ukraine protester amid unrest , Aljazeera.com (26 de gener del 2014)
- ↑ «Pałac Kultury w kolorach flagi Ukrainy» (en (polonès)). Tvnwarszawa.tvn24.pl. [Consulta: 8 desembre 2013].
- ↑ «Euromaidan – Tijdlijnfoto's». Facebook. [Consulta: 8 desembre 2013].
- ↑ «Blue and Yellow for Ukraine – Cira Centre lights up». Ukrainian Selfreliance Federal Credit Union. Arxivat de l'original el 2013-12-15. [Consulta: 14 desembre 2013].
- ↑ «Parliament Adopts Statement on Ukraine». Civil Georgia, 11-12-2013 [Consulta: 2 gener 2014].
- ↑ «Niagara Falls was blue and yellow». iReport, 30-12-2013 [Consulta: 30 desembre 2013].
- ↑ Rudenko, Olga «Protesters: Ukraine paying for pro-government rallies». USA Today, 16-02-2014.
- ↑ «Huge demonstration in Kyiv in support of EU pact». EurActiv, 25-11-2013 [Consulta: 26 novembre 2013].
- ↑ «Maidan 2.0: A Protest With Reservations». The Interpreter, 25-11-2013. [Consulta: 1r desembre 2013].
- ↑ Musicians liven up EuroMaidan stage, Kyiv Post (29 de novembre del 2013)
- ↑ «Demonstrators at pro-government rally at Kyiv's European Square». Kyiv Post, 29-11-2013. [Consulta: 1r desembre 2013].
- ↑ Ukraine: tension in Kyiv as pro and anti government protesters hold rallies Arxivat 2020-08-13 a Wayback Machine., Euronews (29 de novembre del 2013)
- ↑ 215,0 215,1 215,2 «Митинг в поддержку действий президента по защите национальных интересов Украины прошел в Харькове» (en (rus)). Interfax-Ucraïna, 30-11-2013 [Consulta: 4 desembre 2013].
- ↑ 216,0 216,1 «В Харькове провели масштабный провластный митинг» (en (rus)). BBC, 30-11-2013 [Consulta: 30 novembre 2013].
- ↑ «Швайка назвал харьковский Антимайдан фарсом» (en (rus)). Kharkov Commentary, 30-11-2013 [Consulta: 30 novembre 2013].
- ↑ «Новости Донбасса :: В Донецке Партия Регионов отменила митинг в поддержку Януковича» (en (rus)). Novosti.dn.ua, 03-12-2013. [Consulta: 3 desembre 2013].
- ↑ «Партія регіонів оголосила про початок всеукраїнської акції на підтримку Януковича» (en (ucraïnès)). Radio Svoboda, 03-12-2013. [Consulta: 3 desembre 2013].
- ↑ «"Титушкой" можно стать за 200 гривен» (en (ucraïnès)). Zp.comments.ua. [Consulta: 4 desembre 2013].
- ↑ «На провластный митинг в Донецке привезли несколько десятков автобусов "неравнодушных"». Gazeta.ua, 23-07-2013. [Consulta: 4 desembre 2013].
- ↑ «"Регионалы" утверждают, что шахтеры в Донецке будут митинговать за власть по своей воле». Donetsk.comments.ua, 04-12-2013. [Consulta: 4 desembre 2013].
- ↑ Police block part of govt quarter in central Kyiv, Interfax-Ucraïna (5 de desembre del 2013)
- ↑ 224,0 224,1 224,2 Several thousand Regions Party activists continue rally in support of Yanukovych, Interfax-Ucraïna (8 de desembre del 2013)
- ↑ 225,0 225,1 «С митинга Партии регионов сбегают госслужащие, их ловят люди в черном» (en (rus)). Segódnia, 08-12-2013 [Consulta: 9 desembre 2013].
- ↑ «Pro-government protesters: 'We will stay here until EuroMaidan leaves'». Kyiv Post, 12-12-2013. [Consulta: 21 febrer 2014].
- ↑ «Twitter / markmackinnon: First woman I spoke to at». Twitter.com. [Consulta: 15 desembre 2013].
- ↑ 228,0 228,1 228,2 228,3 228,4 «EuroMaidan rallies in Ukraine». Kyiv Post, 13-12-2013.
- ↑ Anastasia Vlasova «Pro-government protest closes as EuroMaidan goes on». Kyiv Post, 23-12-2013 [Consulta: 23 desembre 2013].
- ↑ «ANNOUNCEMENT rally "to preserve Ukraine"» (en anglès). Partit de les Regions. Arxivat de l'original el 2013-12-13. [Consulta: 21 febrer 2014].
- ↑ «Кравчук засудив спроби зібрати другий Майдан» (en (ucraïnès)). The Insider, 13-12-2013 [Consulta: 15 desembre 2013]. Arxivat 2013-12-13 a Wayback Machine.
- ↑ 232,0 232,1 232,2 232,3 232,4 «Яценюк: Власть готовит широкомасштабные провокации на выходные». Zérkalo Nedeli, 13-12-2013 [Consulta: 14 desembre 2013].
- ↑ «З Дніпропетровська на київський "антимайдан" везуть 1 тис. бюджетників» (en (ucraïnès)), 12-12-2013. Arxivat de l'original el 2013-12-14. [Consulta: 15 desembre 2013].
- ↑ «Из Днепропетровска в Киев выехала колонна "спортсменов" и бюджетников (ВИДЕО)» (en (rus)). Comments.ua. [Consulta: 15 desembre 2013].
- ↑ «Днепропетровских бюджетников заставляют ехать в Киев на 'Антимайдан'» (en (rus)). Dnepr. Comments [UA], 12-12-2013 [Consulta: 15 desembre 2013].
- ↑ 236,0 236,1 236,2 236,3 «December 14 Live» (en (ucraïnès)). The Insider, 14-12-2013 [Consulta: 15 desembre 2013]. Arxivat 2013-12-14 a Wayback Machine.
- ↑ «Из Донецка в Киев отправляется спецпоезд со сторонниками Президента» (en (rus)). UNIAN, 13-12-2013 [Consulta: 15 desembre 2013].
- ↑ «Из Одессы выехали три поезда со студентами для участия в провластных митингах» (en (rus)). UNIAN, 13-12-2013.
- ↑ «Луганск отправил на "антимайдан" в Киев спецпоезд из 19 вагонов» (en (rus)). UNIAN, 13-12-2013 [Consulta: 15 desembre 2013].
- ↑ «В Інтернеті оприлюднили список поїздів з "тітушками" та бюджетниками» (en (ucraïnès)). Ukraïnska Pravda, 13-12-2013 [Consulta: 14 desembre 2013].
- ↑ Mark Rachkevych «Opposition warns of Yanukovych attempts to instigate violence at Dec. 15 rally». Kyiv Post, 13-12-2013 [Consulta: 14 desembre 2013].
- ↑ «"Регионал" Колесниченко: В Крыму и юго-востоке Украины создадут отряды самообороны для защиты госстроя» (en (rus)). Interfax-Ucraïna, 12-12-2013 [Consulta: 15 desembre 2013].
- ↑ Наталія Седлецька. «Спортсмени відмовились вчиняти бійки на Євромайдані за 1000 гривень – сповідь "антимайданівця"» (en (ucraïnès)). Radio Free Europe/Radio Liberty, 14-12-2013. [Consulta: 15 desembre 2013].
- ↑ 244,0 244,1 «Власть с помощью армии готовит на выходные альтернативный 200-тысячный митинг 191». ZN, 11-12-2013 [Consulta: 12 desembre 2013].
- ↑ «Військовим доручили годувати мітинг на підтримку Януковича,-ЗМІ» (en (ucraïnès)). The Insider [Consulta: 11 desembre 2013]. Arxivat 13 de desembre 2013 a Wayback Machine.
- ↑ «СМИ: Власть готовит на выходные альтернативный 200-тысячный митинг» (en (rus)). UNIAN, 11-12-2013 [Consulta: 12 desembre 2013].
- ↑ «Влада за допомогою армії готує 200-тисячний мітинг-джерело» (en (ucraïnès)). Ukraïnska Pravda, 11-12-2013 [Consulta: 12 desembre 2013].
- ↑ Interfax-Ucraïna «Defense Minister: Ukrainian Armed Forces not involved in political rallies in Kyiv». Kyiv Post, 13-12-2013 [Consulta: 14 desembre 2013].
- ↑ «Опозиція чекає від влади серйозну провокацію на вихідних (ФОТО)» (en (ucraïnès)). Commentary, 13-12-2013 [Consulta: 14 desembre 2013].
- ↑ «Міністр оборони втягує армію у політичний конфлікт». ZN, 14-12-2013 [Consulta: 15 desembre 2013].
- ↑ 251,0 251,1 Azarov says rumors on Ukraine's joining Customs Union profiteering, Interfax-Ucraïna (14 de desembre del 2013)
- ↑ Ukraine suspends mayor, security official over protest crackdown, Zee News (14 de desembre del 2013)
- ↑ «Ukraine on Brink of Economic Deal With Russia – Premier». RIA Novosti, 14-12-2013. [Consulta: 15 desembre 2013].
- ↑ «"Регионалы" насчитали на своем митинге 100 тысяч» (en (rus)). Crimea.comments.ua, 14-12-2013. [Consulta: 15 desembre 2013].
- ↑ «"Регіонали" зібрали на свій мітинг 200 тисяч там, де вміщується лише 20» (en (ucraïnès)). Pravda Ucraïnès, 14-12-2013 [Consulta: 15 desembre 2013].
- ↑ Victor Ognienko. «Регионы не смогли превозмочь Майдан массой» (en (rus)), 14-12-2013. Arxivat de l'original el 2013-12-14. [Consulta: 15 desembre 2013].
- ↑ «EuroMaidan rallies in Ukraine – Dec.14». Kyiv Post, 30-11-2013. [Consulta: 15 desembre 2013].
- ↑ «Dec 14 Live». Kyiv Post, 14-12-2013 [Consulta: 15 desembre 2013].
- ↑ «Twitter / berdynskykh_k: Антимайдан». Twitter.com. [Consulta: 15 desembre 2013].
- ↑ «Кожного привезеного на столичний "антимайдан" ошукали на 500 грн» (en (rus)). Gazeta, 14-12-2013 [Consulta: 15 desembre 2013].
- ↑ 261,0 261,1 261,2 261,3 261,4 261,5 Party of Regions supporters begin rally near parliament, planning to stay until adoption of budget, Interfax-Ucraïna (13 de gener del 2014)
- ↑ 262,0 262,1 262,2 Government supporters again rallying near parliament, this time against 'coup', Interfax-Ucraïna (21 de gener del 2014)
- ↑ «Азаров: на Антимайдані люди з усіх областей, а на Майдані – з декількох» (en (ucraïnès)). Ukraïnska Pravda, 21-01-2014 [Consulta: 24 gener 2014].
- ↑ «Numerous parties, associations plan rallies in Kyiv on Sunday». Kyiv Post, 23-11-2013. [Consulta: 1r desembre 2013].
- ↑ Daryna Shevchenko «Heavy police protection, just for Vladimir Lenin statue». Kyiv Post, 25-11-2013 [Consulta: 1r desembre 2013].
- ↑ 266,0 266,1 «In Sevastopol the Russian Bloc and the Communist Party of Ukraine are gathering the Anti-Maidan (В Севастополе "Русский блок" и КПУ собирают анти-майдан)» (en (rus)). Novyi Region, 25-11-2013 [Consulta: 25 novembre 2013]. Arxivat 2014-01-25 a Wayback Machine.
- ↑ «"Батькивщина": Акции "Русского блока"» (en (rus)). NR2.RU, 08-11-2013. Arxivat de l'original el 2013-12-03. [Consulta: 3 desembre 2013].
- ↑ «"Свобода": Лозунги на маршах "Русского блока" были "откровенно антиукраинскими и антигосударственными"» (en (rus)). NR2.RU, 13-11-2013. Arxivat de l'original el 2013-12-03. [Consulta: 3 desembre 2013].
- ↑ «Луганск евроинтеграционный: казаки, геи и РПЛ» (en (rus)). Politika.lg.ua, 25 novembre 25 novembre 2013. Arxivat de l'original el 2013-12-02. [Consulta: 8 desembre 2013].
- ↑ «На митинг рядом с Евромайданом в Николаеве вышли коммунисты и Русский блок» (en (rus)). Nikvesti.com, 27-11-2013. [Consulta: 3 desembre 2013].
- ↑ Donetsk view: Ukraine 'other half' resents Kiev protests, BBC News (3 de desembre del 2013)
- ↑ «В Донецке аплодировали "Беркуту" за столичный Евромайдан» (en (rus)). Odessa.comments.ua, 02-12-2013. [Consulta: 3 desembre 2013].
- ↑ «Горсовет Севастополя по инициативе "Русского блока" потребовал от Януковича вступать в Таможенный союз / 02.12.13 / Севастополь» (en (rus)). NR2.RU, 02-12-2013. Arxivat de l'original el 2013-12-04. [Consulta: 27 febrer 2013].
- ↑ «"Русский блок" требует отставки министра образования Украины / 03.12.13 / Севастополь» (en (rus)). NR2.RU, 03-12-2013. Arxivat de l'original el 2013-12-06. [Consulta: 4 desembre 2013].
- ↑ «"Русская община Севастополя" провела акцию в поддержку "Беркута": Новости УНИАН» (en (rus)). UNIAN, 08-12-2013. [Consulta: 8 desembre 2013].
- ↑ «Члены Общественного совета и симферопольцы провели акцию в поддержку "Беркута" (ФОТО) Новоросс.info – Информационный портал» (en (ucraïnès)). Novoross.info, 12-12-2013. Arxivat de l'original el 2014-01-25. [Consulta: 15 desembre 2013].
- ↑ «У Криму готується сепаратистський Євромайдан?» (en anglès). The Insider, 14-12-2013. Arxivat de l'original el 2013-12-14. [Consulta: 15 desembre 2013].
- ↑ «Участники провластного митинга в Николаеве ожидают штурм ОГА со стороны футбольных фанатов и майдановцев» (en (rus)). , 25-01-2013 [Consulta: 25 gener 2013].
- ↑ Криму думають, що журналісти когось вбивають / #Євромайдан Euromaidan a YouTube
- ↑ «В Донецке митинг в поддержку власти: мужчине разбили голову» (en (rus)). , 26-01-2014 [Consulta: 26 gener 2014].
- ↑ https://www.youtube.com/watch?v=zh7K4M9XZEI
- ↑ 282,0 282,1 282,2 282,3 «EuroMaidan increases security after bomb cripples two protesters». Kyiv Post, 07-02-2014.
- ↑ Ukrainian Interior Ministry has questions about a Thursday blast at Trade Unions House in Kyiv, Interfax-Ucraïna (7 de febrer 2014)
- ↑ Parcel bomb explodes at Kyiv's Maidan Arxivat 2014-03-02 a Wayback Machine., tvi.ua (6 de febrer 2014)
- ↑ «Постраждалий від вибуху хлопець розповів, хто передав йому вибухівку | Українська правда». Ukraïnska Pravda, 07-02-2014.
- ↑ On the Ukrainian house taken explosives — Activist Avtomaidan
- ↑ Ukrainian interior minister says radicalized groups may be plotting terror attack, Interfax-Ucraïna (7 de febrer 2014)
- ↑ «Ukraine crisis: Leaked phone call embarrasses US». BBC News, 06-02-2014. [Consulta: 6 febrer 2014].
- ↑ 289,0 289,1 Prosecutor general: 259 people fall under new amnesty law, 70 of them still in custody, Interfax-Ucraïna (6 de febrer 2014)
- ↑ 290,0 290,1 290,2 Ukraine crisis: Putin adviser accuses US of meddling, BBC News (6 de febrer 2014)
- ↑ 291,0 291,1 Putin aide warns U.S. on Ukraine, says Russia could act Arxivat 2014-02-22 a Wayback Machine., Reuters (6 de febrer 2014)
- ↑ U.S. is ready to financially support Ukraine if necessary reforms are conducted – Nuland, Interfax-Ucraïna (7 de febrer 2014)
- ↑ «Opposition leaders call for people to join self-defense teams to protect EuroMaidan». Kyiv Post, 09-02-2014.
- ↑ «Активісти знайшли місце, де могли готувати вибухівку для підриву євромайданівців | Українська правда». Ukraïnska Pravda, 09-02-2014.
- ↑ http://snaua.info/andriy-biletskiy-znik-bezvisti/ Arxivat 2014-03-01 a Wayback Machine.
- ↑ «On the Independence activists scuffled». Podrobnosti.ua, 15-02-2014.
- ↑ «Милиция говорит, что на "коренных киевлян" возле ЦУМа напали "майдановцы" | КОММЕНТАРИИ». Comments.ua, 15-02-2014.
- ↑ «На барикади Майдану біля КМДА знову зазіхнули». Ukraïnska Pravda.
- ↑ Law on amnesty of Ukrainian protesters to take effect on Feb 17, Interfax-Ucraïna (17 de febrer 2014)
- ↑ Hrushevskogo Street and Parkova Avenue in Kyiv remains blocked, UNIAN (17 de febrer 2014)
- ↑ Russia to buy eurobonds worth $2 bln from Ukraine this week – Siluànov, Interfax-Ucraïna (17 de febrer 2014)
- ↑ «Four reported dead, more than 100 injured as violent clashes break out near Ukraine's parliament (actualitzat en temps real)». Kyiv Post, 18-02-2014.
- ↑ «МОЗ: З початку сутичок померло 28 людей» (en ucraïnès). Ukraïnska Pravda. Arxivat de l'original el 20 de febrer 2014. [Consulta: 20 febrer 2014].
- ↑ ? Как к Вам обращаться?. «Шесть милиционеров погибли от огнестрельных ранений в Киеве – МВД». Gazeta.ua, 19-02-2014. [Consulta: 18 febrer 2014].
- ↑ «Ukraine Violence Leaves at Least 10 Dead». ABC News, 18-02-2014. [Consulta: 18 febrer 2014].
- ↑ «Ukraine police storm main Kiev protest camp». BBC News, 18-02-2014. [Consulta: 18 febrer 2014].
- ↑ «Яценюк: Янукович фактично запропонував здатися». Ukraïnska Pravda, 08-02-2014. [Consulta: 19 febrer 2014].
- ↑ The authorities de facto introduce a state of emergency. Ukraïnska Pravda. 18 de febrer 2014
- ↑ Les autoritats estan construint una barricada de formigó a Hruixevskoho. Ukraïnska Pravda. 19 de febrer 2014
- ↑ Els trens des de Lviv i Ivano-Frankivsk a Kíiv estan sent suspesos. Ukraïnska Pravda. 19 de febrer 2014
- ↑ Entrades a Kíiv estan bloquejats, els vehicles estan sent revisats, els conductors passen a través de boscos. Ukraïnska Pravda. 19 de febrer 2014
- ↑ Missatge de la seu d'operacions per garantir l'activitat de la vida sostenible a Kíiv Arxivat 2014-02-26 a Wayback Machine.. Lloc web d'administració de la ciutat de Kíiv. 19 de febrer 2014
- ↑ La capital ha declarat el dia 19 de febrer com a dia festiu a les escoles i llars d'infants de la capital Arxivat 2014-02-26 a Wayback Machine.. Lloc web de l'administració de la ciutat de Kíiv. 19 de febrer 2014
- ↑ L'entrada en el transport a la capital es limitarà a partir de les 00.00 hores del 19 de febrer 2014. web del Ministeri de l'Interior d'Ucraïna. 18 de febrer 2014
- ↑ L'estat d'excepció està implementat de facto a tota Ucraïna - Tomenko. UNIAN. 19 de febrer 2014
- ↑ Ministre de Relacions Exteriors de Rússia: En la revolució "marró" ucraïnesa: usarem tota la nostra influència Ukraïnska Pravda. 19 de febrer 2014
- ↑ «Ukrainian Police Authorized to Use Live Ammo as Battle Rages», 20-02-2014. [Consulta: 20 febrer 2014].
- ↑ «Yanukovych declares Feb 22–23 days of mourning victims». Interfax-Ucraïna, 21-02-2014.
- ↑ 319,0 319,1 «EuroMaidan rallies in Ukraine». Kyiv Post, 21-02-2014.
- ↑ «РИБАК ПОДАВ ЗАЯВУ ПРО ВІДСТАВКУ | Українська правда». Ukraïnska Pravda.
- ↑ «Захарченко пересек украино-белорусскую границу». Glavcom.ua, 20-02-2014.
- ↑ Депутаты на съезде в Харькове берут на себя полноту власти на Юго-востоке и в Крыму – резолюция
- ↑ «Converts Join With Militants in Kiev Clash» (en anglès). The New York Times, 20-02-2014 [Consulta: 24 febrer 2014].
- ↑ «Quatre víctimes després dels xocs a Hruixevskoho van perdre els ulls (Четверо потерпілих після зіткнень на Грушевського залишилися без очей – Геращенко)» (en (ucraïnès)). UNIAN, 21-01-2014 [Consulta: 21 gener 2014].
- ↑ 325,0 325,1 «Els metges a Hruixevskoho informen que cinc persones han mort (Лікарі на Грушевського повідомили про загибель 5 людей)» (en (ucraïnès)). Ukraïnska Pravda, 22-01-2014 [Consulta: 22 gener 2014].
- ↑ «Una de les víctimes va rebre un tret avui per un franctirador, que un altre va ser assassinat per una arma de foc - metges (Одного из погибших сегодня застрелил снайпер, второго убили из пистолета – врачи)» (en (rus)). UNIAN, 22-01-2014 [Consulta: 22 gener 2014].
- ↑ «Five killed, at least 300 injured, in police assaults on EuroMaidan protesters». Kyiv Post, 22-01-2014 [Consulta: 22 gener 2014].
- ↑ «Ukrainian Prosecutor General's Office confirmed two deaths from gunshot wounds in Kyiv protests». Interfax-Ucraïna. Kyiv Post, 22-01-2014 [Consulta: 22 gener 2014].
- ↑ «Ukrainian investigators probe possible killing of three protesters by riot police». Kyiv Post, 31-01-2014.
- ↑ 330,0 330,1 In the Central Morgue of Kiev – 26 unidentified bodies. Ukraïnska Pravda. 31 de gener del 2014
- ↑ Llista de tots els cossos Arxivat 2014-02-04 a Wayback Machine.. Svidomo. 31 de gener del 2014
- ↑ KMDA named another number of unidentified bodies. Urkayinska Pravda. 31 de gener del 2014
- ↑ Ukraine President Yanukovych sacks army chief amid crisis
- ↑ http://tvi.ua/new/2014/02/19/sobolyev_u_budynku_profspilok_zhorily_40_50_lyudey Arxivat 2014-03-02 a Wayback Machine.
- ↑ «Només a Hrushevskoho 42 periodistes afectats (Лише на Грушевського постраждали 42 журналісти)]». Ukraïnska Pravda, 22-01-2014.
- ↑ «Els periodistes es disfressen de manifestants normals per la seva pròpia seguretat». TSN, 22-01-2014.
- ↑ «EuroMaidan rallies in Ukraine (Feb. 4 live updates)». Kyiv Post, 04-02-2014.
- ↑ «At least two reporters injured by stun grenade in Kyiv». .
- ↑ Füle rues Ukraine’s ‘missed chance’ Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine., Euronews (26 de novembre del 2013)
- ↑ Key MEPs warn Ukraine authorities not to use force against pro-Europe protestors, Parlament Europeu (26 de novembre del 2013)
- ↑ «Joint Statement by EU High Representative Catherine Ashton and Commissioner Štefan Füle on last night's events in Ukraine». Brussel·les date=30 de novembre del 2013: Servei Europeu d'Acció Exterior. [Consulta: 30 novembre 2013].
- ↑ EU diplomats go to demo site in Kyiv, Interfax-Ucraïna (9 de desembre del 2013)
- ↑ EP President hopes Yanukovych will start listening to Maidan voices, Interfax-Ucraïna (9 de desembre del 2013)
- ↑ EuroMaidan is the largest demonstration in EU history Arxivat 2014-03-27 a Wayback Machine., UA Today, Consultat el 14.01.2014
- ↑ 345,0 345,1 The UN and Washington condemn violence in Ukraine Arxivat 2020-11-29 a Wayback Machine., Euronews (3 de desembre del 2013)
- ↑ NATO Secretary General Rasmussen: Ukraine-EU Association Agreement is beneficial for Russia as well, Interfax-Ucraïna (28 de novembre del 2013)
- ↑ Rasmussen hopes Ukraine lives up to democratic principles, Interfax-Ucraïna (3 de desembre del 2013)
- ↑ Sala de premsa de l'OTAN (Declaració). NATO Foreign Ministers' statement on Ukraine. 3 de desembre del 2013. Consultat el 3 de desembre del 2013.
- ↑ OSCE concerned by violence against journalists in Ukraine, Interfax-Ucraïna (2 de desembre del 2013)
- ↑ Merkel criticises Russia on eve of Vilnius summit, EUobserver (27 de novembre del 2013)
- ↑ «Ukraine Faces E.U.'s Dismay on Turnabout on Accords». The New York Times, 29-11-2013 [Consulta: 8 desembre 2013].
- ↑ Ucrania registra las primeras muertes por las manifestaciones
- ↑ Opposition on offensive in protests against Ukraine President Yanukovych, Deutsche Welle (2 de desembre del 2013)
- ↑ Ukraine should not be forced to choose between EU and Russia – Merkel, Interfax-Ucraïna (18 de desembre del 2013)
New German foreign minister criticizing Russia for pressure on Ukraine – media, Interfax-Ucraïna (18 de desembre del 2013) - ↑ German foreign minister threatens sanctions against Ukraine, Interfax-Ucraïna (4 de febrer del 2014)
- ↑ Australia calls on Ukrainian authorities to listen to voices of people, Interfax-Ucraïna (12 de desembre del 2013)
- ↑ «Ukraine Leaders Must Listen to Own People – Bulgarian President». Novinite.com, 29-11-2013. [Consulta: 3 desembre 2013].
- ↑ «Canada Condemns Use of Force Against Protesters in Ukraine». [Consulta: 30 novembre 2013].
- ↑ 359,0 359,1 Mike Blanchfield «Baird affirms Canada's commitment to Ukraine's democratic development». The Canadian Press. CTV News, 04-12-2013 [Consulta: 5 desembre 2013].
- ↑ Agence France-Presse; Dmytro Gorshkov «Ukraine: Timochenko réclame des sanctions et John Baird se joint aux manifestants» (en (francès)). La Presse. Agence France-Presse, 05-12-2013 [Consulta: 6 desembre 2013].
- ↑ 361,0 361,1 361,2 «Harper calls police action in Ukraine 'undemocratic and excessive'». CTV News, 11-12-2013 [Consulta: 12 desembre 2013].
- ↑ 362,0 362,1 362,2 362,3 «Statement by the Prime Minister of Canada on developments in Ukraine». Oficina del Primer Ministre, 11-12-2013. Arxivat de l'original el 2013-12-11. [Consulta: 12 desembre 2013].
- ↑ Kerry: most Eastern Partnership states make tangible progress, yet challenges remain, Interfax-Ucraïna (28 de novembre del 2013)
- ↑ (ucraïnès) "Тітушки" напали на знімальну групу "5 каналу" з палками та камінням Uns "tituixki" van atacar periodistes del Canal 5 amb pals i pedres, 5 Kanal (29 de novembre del 2013)
- ↑ (ucraïnès)Ми твердо підтримуємо право свободи слова, преси і зборів, і засуджуємо сьогоднішні напади на українських журналістів. '"Donem suport fermament al dret a la llibertat d'expressió, de premsa i de reunió, i condemnem l'atac d'avui contra els periodistes ucraïnesos., compte de Twitter de Geoffrey R. Pyatt (29 de novembre del 2013)
- ↑ Interfax-Ucraïna «Ambassador: US warns Ukrainian leadership against dispersing rally in Kyiv». Kyiv Post, 29-11-2013.
- ↑ 367,0 367,1 Ukraine PM Mykola Azarov warns of coup in making, BBC News (2 de desembre del 2013)
- ↑ ‘bad peace better than good war’ in Ukraine[Enllaç no actiu], Euronews (2 de desembre del 2013)
- ↑ Kerry, John «Kerry's Statement on Ukraine». The New York Times, 10-12-2013.
- ↑ http://www.kyivpost.com/content/ukraine/obama-hopes-for-new-ukrainian-government-with-greater-legitimacy-and-unity-336068.html
- ↑ «Violence in the Ukraine is unacceptable». kormany.hu, 05-12-2013.
- ↑ http://en.interfax.com.ua/news/general/186691.html
- ↑ 373,0 373,1 Miller, Christopher J. «Police attack on Kyiv's EuroMaidan demonstrators draws international outrage». Kyiv Post, 30-11-2013.
- ↑ «President Grybauskaitė: Ukrainian leaders responsible for unjustifiable violence». Arxivat de l'original el 2013-12-15. [Consulta: 3 març 2014].
- ↑ Sikorski: EU should not impose sanctions on Ukraine while political dialogue is underway, Interfax-Ucraïna (4 de febrer del 2014)
- ↑ Wirtualna Polska. «Prezydent Francji: zgadzam się z Tuskiem. Pilne sankcje» (en polonès), 19-02-2014. Arxivat de l'original el 2014-02-24. [Consulta: 20 febrer 2014].
- ↑ Foreign & Commonwealth Office. «Minister for Europe concerned about violence in Kyiv». Govern del Regen Unit, 30-11-2013. [Consulta: 1r desembre 2013].
- ↑ «Ukrainians rally over government's snub to EU». BBC News, 22-11-2013 [Consulta: 24 novembre 2013].
- ↑ Ukraine protests 'more like a pogrom than a revolution', says Putin, The Daily Telegraph (2 de desembre del 2013)
- ↑ «Путин: акции в Киеве подготовлены извне, это не революция, а погром | РИА Новости». [Consulta: 3 desembre 2013].
- ↑ Ukraine government using thug force against media covering protests, Euronews (2 de desembre del 2013)
- ↑ Journalists protest outside a Kyiv OSCE security summit Arxivat 2020-11-29 a Wayback Machine., Euronews (5 de desembre del 2013)
Uneasy OSCE meeting held amid Kyiv protests Arxivat 2013-12-11 a Wayback Machine., Euronews (5 de desembre del 2013) - ↑ «Russia's Duma to issue special statement on situation in Ukraine». ITAR-TASS, 10-12-2013. [Consulta: 10 desembre 2013].
- ↑ Putin: Russia ready to interact with Ukraine in Customs Union affairs on expert level, Interfax-Ucraïna (12 de desembre del 2013)
Putin's state of the nation address: “we are not trying to be a superpower” Arxivat 2013-12-14 a Wayback Machine., Euronews (12 de desembre del 2013) - ↑ Kiev protesters gather, EU and Putin joust Arxivat 2014-01-25 a Wayback Machine., Reuters (12 de desembre del 2013)
- ↑ Ukraine court frees protesters held after Kiev clashes, BBC News (13 de desembre del 2013)
- ↑ 387,0 387,1 Ukraine suspends mayor, security official over protest crackdown, Zee News (14 de desembre del 2013)
West has 'lost sense of reality' over Ukraine: Russia, Tengri News (14 de desembre del 2013)
West has 'lost sense of reality' over Ukraine, Russia foreign minister says, The Times of India (14 de desembre del 2013) - ↑ «Russia's Sergei Lavrov: Ukraine getting 'out of control'». BBC News, 21-01-2014 [Consulta: 22 gener 2014].
- ↑ Fernández, Rodrigo. «Rusia critica a Occidente por “estimular” las protestas en Ucrania» (en castellà). Moscou, Rússia: El País, 21-01-2014. [Consulta: 21 gener 2014].
- ↑ Russia warns Ukraine opposition as protests continue, BBC News (3 de febrer del 2014)
- ↑ 391,00 391,01 391,02 391,03 391,04 391,05 391,06 391,07 391,08 391,09 «Письменники і Євромайдан: коментарі, враження, фото (Escriptors i EuroMaidan: comentaris, impressions, fotos» (en ucraïnès). vsiknygy.net.ua, 03-12-2013. [Consulta: 1r març 2014].
- ↑ 392,0 392,1 392,2 «Революция мыслителей (Pensadors de la revolució)» (en ucraïnès). Ukraïnska Pravda, 16-12-2013. Arxivat de l'original el 2013-12-17. [Consulta: 1r març 2014].
- ↑ 393,0 393,1 393,2 «Руслана, Святослав Вакарчук и Фома поддержали Евромайдан этой ночью (Ruslana va recolzar l'Euromaidan aquesta nit» (en rus). myradio.ua, 11-12-2013. Arxivat de l'original el 2013-12-15. [Consulta: 1r març 2014].
- ↑ «Гайдамаки: «Призываем всех мировых артистов поддержать украинский Евромайдан» (Haidamaki: "Fem una crida a tot el món perquè doni suport als artistes ucraïnesos de l'Euromaidan")» (en rus). newsyou.info, 11-12-2013. [Consulta: 1r març 2014].
- ↑ 395,0 395,1 «назва=Українські зірки записали гімн Євромайдану - "Брат за брата" (Estrelles ucraïneses van enregistrar l'himne de l'Euromaidan "Germà per al germà"» (en ucraïnès). 1+1. [Consulta: 1r març 2014].
- ↑ «Кличко пообещал жениться на Панеттьери как только закончится Евромайдан (Klitxkó ha promès casar tan aviat com Panettiere amb Euromaidan)» (en rus). TSN, 13-12-2013. [Consulta: 1r març 2014].
- ↑ «Михайло Кополовець на Євромайдані (Mikhaïlo Kopolovets a Euromaidan)» (en ucraïnès). galsports.com, 16-12-2013. Arxivat de l'original el 17 de desembre 2013. [Consulta: 1r març 2014].
- ↑ «Кузьма Скрябин обратился к участникам Евромайдана (ВИДЕО) Kuzma Scriabin es va adreçar als participants de l'Euromaidan (VIDEO)» (en rus). tv.usa, 15-12-2013. Arxivat de l'original el 16 de desembre 2013. [Consulta: 1r març 2014].
- ↑ 399,0 399,1 «Шовковський та Мілевський підтримали Євромайдан (Artem Milevski va recolzar l'Euromaidan)» (en ucraïnès). champion.com.ua, 02-12-2013. Arxivat de l'original el 15 de desembre 2013. [Consulta: 1r març 2014].
- ↑ «Ада Роговцева - Євромайдану: "Ваш опір, наш опір - це наша гідність" (Ada Rogovtseva - Euromaidan "La seva resistència, la nostra resistència - aquesta és la nostra dignitat")» (en ucraïnès). expres.ua, 11-12-2013. Arxivat de l'original el 2013-12-15. [Consulta: 1r març 2014].
- ↑ «Олег Скрипка підтримав Євромайдан з регіонів і зіграв на баяні гімн України (Oléh Skripka va recolzar l'Euromaidan i les regions i va tocar a l'acordió l'himne nacional d'Ucraína)» (en ucraïnès). TSN, 04-12-2013. [Consulta: 1r març 2014].
- ↑ «Limp Bizkit на выступлении в Киеве поддержали евромайдан и вывесили флаг Украины (Limp Bizkit en el concert a Kíev dona suport a Euromaidan i va penjar la bandera d'Ucraïna)» (en rus). gazeta.ua, 03-12-2013. [Consulta: 1r març 2014].
- ↑ «Лія Ахеджакова порадила Росії вчитися "людської хоробрості" в України (Lia Akhedjàkova aconsella Rússia que aprengui del "valor humà" d'Ucraïna» (en ucraïnès). UNIAN, 11-12-2013. [Consulta: 1r març 2014].
- ↑ «Depeche Mode выразил поддержку Евромайдану (Depeche Mode va expressar el seu suport a l'Euromaidan)» (en rus). aif.ua, 10-12-2013. Arxivat de l'original el 26 de febrer 2014. [Consulta: 1r març 2014].
- ↑ «Никита Джигурда выступил на Евромайдане в Киеве (Nikita Djigurda va parlar a l'Euromaidan a Kíev)» (en rus). tv.mk.ru, 04-12-2013. Arxivat de l'original el 2013-12-15. [Consulta: 1r març 2014].
- ↑ «Известный голливудский актер Джордж Клуни поддержал Евромайдан (El famós actor de Hollywood George Clooney dona suport a l'Euromaidan)» (en rus). Interfax-Ucraïna, 09-12-2013. [Consulta: 1r març 2014].
- ↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«[{{{url}}} "Ляпис Трубецкой" будили "Евромайдан" песнями ("Liapis Trubetskoi" va despertar cançons "Euromaidan")]» (en rus). like.lb.ua, 09-12-2013. [Consulta: 1r març 2014].
- ↑ «Красавица Хайден Панеттьери вдохновила Евромайдан пламенной речью (La bella Hayden Panettiere va inspirar un encès discurs Euromaidan)» (en rus). viva.ua, 07-12-2013. [Consulta: 1r març 2014].
- ↑ «Розенбаум присоединился к Евромайдану (Rosenbaum es va unir a l'Euromaudan)» (en rus). redkollegia.com, 07-12-2013. [Consulta: 1r març 2014].
- ↑ «Саша Грей підтримала Євромайдан зверненням до Києва (Sasha Grey va donar suport a l'Euromaidan en un discurs a Kíev)» (en ucraïnès). tsn.ua, 15-12-2013. [Consulta: 1r març 2014].
- ↑ Arnold Schwarzenegger va recolzar l'"Euromaidan" (rus)
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- Ucraïna entre dos mons Recull d'informacions al web 324.cat on s'assenyalen totes les claus del conflicte.