Setge de Llucena (1835)
| Primera guerra carlina | |||
|---|---|---|---|
  Setge de Llucena (1835) Setge de Llucena (1835) | |||
| Tipus | setge  | ||
| Data | Novembre de 1835 | ||
| Coordenades | 40° 08′ 18″ N, 0° 16′ 50″ O / 40.138333°N,0.280556°O | ||
| Escenari | Llucena | ||
| Lloc | Llucena | ||
| Resultat | Victòria liberal | ||
| Front | Front oriental | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
Guerres Carlines | |
|---|---|
Primera Guerra Carlina (1833-1840) · Guerra dels Matiners (1846-1849) · Tercera Guerra Carlina (1872-1876) |
El Setge de Llucena de 1835 fou una batalla de la Primera Guerra Carlina.
Antecedents
[modifica]A Llucena, a diferència de les viles dels voltants, les famílies liberals van romandre per formar la resistència als carlins, i a principis de 1834 es va formar una milícia urbana comandada per Francisco Sangüesa, de 300 homes en tres companyies de 100 homes,[1] que va augmentar a 500 en cinc companyies en 1835. i serví de nucli defensiu de les viles dels voltants.[2]
El 10 d'abril de 1834 a l'Acció de Maials, les forces carlines de Manuel Carnicer foren derrotades per les columnes dels generals Josep Carratalà i Manuel Bretón, comandants generals de Tarragona i de Tortosa, respectivament i aconseguiren evitar unir les forces carlines del Maestrat amb les que operaven al Principat i estendre la revolta a la vall del Segre i l'Urgell,[3] i el mes de maig de 1834, Carnicer no va poder prendre Llucena a l'assalt,[4] i va rebre instruccions d'anar a la Caserna Reial del Pretendent Carles Maria Isidre de Borbó per a rebre grau i ordres, havent deixat el coronel Cabrera el comandament interí de les seves tropes. Però va ser detingut per les forces cristines a Miranda de Ebro i va ser afusellat allí mateix el 6 d'abril del 1835,[5] i Ramon Cabrera prengué el comandament dels carlins al Maestrat.[3]
Cabrera va reorganitzar les tropes, i l'agost va atacar Vila-real, a la costa.[6]
El setge
[modifica]La ciutat resistí un primer atac en 1 de novembre de 1835 de Josep Miralles Marín el Serrador,[7] que en encerclar la vila, que no es rendí, cremà els masos dels voltants, donant temps al retorn dels milicians que eren a Castelló de la Plana i a l'arribada d'una columna liberal d'Antonio Buil des de Benassal,[6] havent d'aixecar el setge els carlins.
Conseqüències
[modifica]A principis de 1836, o finals de 1835, fou destinat a Llucena Antonio Caruana com a cap de la guarnició,[8] i la ciutat resistí diversos atacs de Josep Miralles Marín el Serrador[9] i Vicent Barreda i Boix La Cova en 1837,[10] i atacada de nou en març de 1838 per Ramon Cabrera, Francesc Tallada i Forcadell i Lluís Llangostera i Casadevall. La resistència de la vila als atacs carlins li va valdre en 1838 el títol de "Heroica Vila", que figura en el seu escut.[11]
Referències
[modifica]- ↑ Escrig Fortanete, 1998, p. 395.
- ↑ Escrig Fortanete, 1998, p. 396.
- ↑ 3,0 3,1 Grau, Jaume. Carlinades: el "Far West" a la catalana. Cossetània Edicions, 2007, p. 25. ISBN 8497912659.
- ↑ Escrig Fortanete, 1998, p. 399.
- ↑ Martínez Roda, Federico. Valencia y las Valencias: su historia contemporánea (1800-1975) (en castellà). Fundación Univ. San Pablo, 1998, p. 128. ISBN 8486792894.
- ↑ 6,0 6,1 Escrig Fortanete, 1998, p. 402.
- ↑ Escrig Fortanete, 1998, p. 332.
- ↑ Escrig Fortanete, 1998, p. 421.
- ↑ Madoz, Pascual. Diccionario geografico-estadistico-historico de España y sus posesiones de ultramar (en castellà). vol.10 (LAB - MAD). Madoz, 1850, p. 413.
- ↑ Escrig Fortanete, 1998, p. 387.
- ↑ Escrig Fortanete, 1998, p. 398.
Bibliografia
[modifica]- Escrig Fortanete, Joaquim. Llucena: una historia de l'Alcalatén : sociedad, poblamiento y territorio. Universitat Jaume I, 1998. ISBN 8480211725.