nomino
Aparença
Potser volíeu: nominò
Català
[modifica]Verb
[modifica]nomino
- Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de nominar.
- (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb nominar.
- (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb nominar.
Italià
[modifica]Verb
[modifica]nomino
- primera persona singular (io) del present d'indicatiu de nominare
- tercera persona plural (loro, essi/esse) del present de subjuntiu de nomare
- tercera persona plural (loro, essi/esse) de l'imperatiu de nomare
Llatí
[modifica]Verb
[modifica]nōminō (1a present?), nōminās (2a present), nōmināre (infinitiu), nōmināvī (perfet), nōminātum (supí)