para

Potser volíeu: para-, parà, pará

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈpa.ɾə/, occidental /ˈpa.ɾa/
• Rimes: -aɾa

Verb

para

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de parar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb parar.

Miscel·lània

• Síl·labes: pa·ra (2)
• Anagrames: apar, arpa, arpà, rapa, rapà

Albanès

Nom

para

1. diners

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (preposició àtona) /pa.ɾa/

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (adjectiu, nom, verb) /ˈpa.ɾa/
• Rimes: -aɾa
• Etimologia: [Preposició] Variant de pora per analogia amb l’arcaic par, respectivament de por a i del llatí per.

Preposició

para

1. per a

Adjectiu

para f. ‎(plural paras)

1. forma femenina de paro

Variants

• paria

Nom

para f. ‎(plural paras)

1. forma femenina de paro

Variants

• paria

Verb

para ‎(infinitiu parar)

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb parar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb parar

Variants

• [2]: (voseo) pará

para ‎(infinitiu parir)

1. primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb parir
2. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb parir
3. tercera persona del singular (él, ella, usted) de l'imperatiu del verb parir

Miscel·lània

• Síl·labes: pa·ra (2)
• Anagrames: arpa, arpá, para-, rapa, rapá

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre para

Guaraní

Nom

para

1. mar

Ido

Nom

para

1. parell

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /ˈpaː.ra/

Verb

para

1. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present d'indicatiu de parare
2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de parare

Miscel·lània

• Síl·labes: pà·ra (2)

Turc

Nom

para ‎(plural paralar)

1. diners