triaga

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /tɾiˈa.ɣə/, occidental /tɾiˈa.ɣa/
• Rimes: -aɡa
• Etimologia: (pendent)

Nom

triaga f. ‎(plural triagues)

1. Composició de varis ingredients que serveix contra tot verí, considerant-se antigament els principals i més eficaços l'opi i les espècies que corregeixen la seva virtut narcòtica. La base principal de la de Roma i Montpeller es la carn de l'escurçó.
2. Preservatiu, remei per un mal imprevist, o d'algun mal previngut amb prudència o tret del mateix dany.

Traduccions

Composició contra el verí

• Castellà: triaca ^(es)
• Llatí: theriaca ^(la)

Remei

• Castellà: triaca ^(es), antídoto ^(es)
• Llatí: antidotus ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: tri·a·ga (3)
• Anagrames: agitar, agraït, Agraït, artiga, Artiga, artigà, garita, gitara, gitarà, tagarí, traiga

Vegeu també

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot