"El Minecraft tornarà a ser mainstream com a joc vintage".
Parlo de cinema sense criteri al No Som Ningú.
Petit recull d’històries de poble. Estilísticament, quasi perfecte, però la poca connexió que tenen les històries entre si m’avorreix. Encara, que si hi ha un tema que em fa gossa i que em cansa, és que torna a caure en els tòpics clàssics dels temes del rural. Que si "paletos", que si avis, que si mandangues… Per només profunditzar en el tòpic, i mantenir encara més temps obert la terrible ferida entre el món urbà com a futur i el…
És com “The Substance”, també dirigida per una dona, també feta a França, també sobre el tema pressió estètica. Però aquest cop ens comptes d’anar de dalt cap a baix, va de baix cap a dalt. I el final, és més esfereïdor que "The Substance".
Naturalisme catalanet, amb reivindicació de barri. Estructura potent de film, amb una actuació rellevant de la iaia que queda una mica diluïda per la resta del repartiment. El film és com una obra d'artesania, on cada pla evoca l'amor posat per les novells cineastes.
Ganes de veure més de tot el col·lectiu!