Bé. És que tampoc sé com definir-la.
La fotografia és espectacular i el tractament de la llum encara més (tot gràcies al fet que està gravat en analògic), però té cosetes rares.
La primera part m'ha agradat molt i m'ha enganxat, i de sobte, l'interludi m'ha tallat tot el rollo i a la tornada era com si la pel·li fos completament diferent. El final ha sigut raro, amb un epíleg que el podrien haver tret perfectament.
Adrien Brody ho fa…