Al·legoria social tan subtil com el ciment de les parets del Centre d'Autogestió Vertical. M'encanten les pel·licules que diuen alguna cosa, de manera que té punts guanyats. L'estètica minimalista, gairebé d'obra de teatre, és encertada i li va bé a la història. Cada personatge sembla dir alguna cosa, també. El descens (hehe) cap al terror i el gore és desagradable però puc entendre la motivació del guionista.
La pel·licula pateix una mica pel seu propi plantejament: hi ha pocs elements…
This review may contain spoilers. I can handle the truth.
Discomfort film. Una pel·lícula que tornaria a veure sovint pels personatges, les localitzacions, i tota l'estètica però que em posa massa nerviós com per disfrutar-la. Aquesta constant sensació de que estàn a punt d'enganxar-lo em pot. Per què em poso tant en la pell d'un farsant assassí és mèrit del director i demèrit meu, suposo. El director - i l'escriptora - tenen molt de mèrit, en qualsevol cas, per aconseguir que un dels personatges més tòxics imaginables, una autèntica sangonera…
Pel·lícula d'acció i policies bastant ben parida. Et fa sentir al lloc del protagonista. En Denzel Washington és ultra convincent. Va dirigida a un públic concret i, com passa amb d'altres, això obliga a un cert simplisme en unes coses i massa dramatisme en d'altres. Molt millor del que m'esperava, en qualsevol cas.
