El cel també té secrets i també s'imagina coses boniques.
Les amaga molt adalt i entre els núvols per protegir-les.
Jo crec que la illa, és un record molt valuós del cel, on la
memòria ha transformat tot el que comprèn en tresors, màgia, criatures, pedres precioses i colors lliures . Per mi ha sigut una d’aquelles pelis que et fan volar la imaginació a llocs que probablement mai arribaràs a entendre, i ala vegada somriure mentre ho fas perquè…