Com a pel·lícula, a nivell de guió i realització deixa molt que desitjar. La trama de la Laia Costa d’entendre i d’empatitzar. Deixant de banda aquesta part, m’ha encantat i emocionat l’Enric Auquer fent de mestre.
Penso que aconsegueix transmetre l’essència i esperit del que fou l’educació llibertaria, impulsada per una corrent pedagògica catalana avantguardista a nivell europeu.
Ens queda molt per aprendre de la història si volem transformar el present i dibuixar futurs possibles. I la promesa de que tots els infants poguessin veure el mar hauria de ser la nostra bandera.
