Favorite films
Don’t forget to select your favorite films!
Don’t forget to select your favorite films!
M'ha encantat la problematizació, també, de l'actual perpetuació d'eixa banalització del genocidi, convertit en peça de museu. Pense molt en el passatge de Trouillot sobre la possibilitat (plantejada realment per un parc temàtic, als EUA) de recrear un vaixell negrer i oferir-la com una atracció més.
A parer meu, tot queda resumit en una de les darreres escenes: ella no surt a la foto familiar perquè està avergonyida, rabiosa... Fugint. Quantes persones romandran sempre en l'oblit per haver hagut d'amagar-se?
Vista al Paranimf de l'UJI amb Irene i Laura.
Sense herois ni víctimes. La cruesa de la vida quasi sempre grisa, intermitja, contradictòria; de vegades insuportable. La ficció com a regne de fantasies, però també de confessions i de crits d'auxili.
Irene i jo buscàvem una peli lleugereta després de la ruta. Aquesta, recomanada per Genis, ens ha servit a la perfecció: entretinguda, sense més, sempre que pugues suportar el típic relat dels EUA com a salvadors de la humanitat i dels valors de la civilització durant la Segona Guerra Mundial.