Guay de forma, malament de guió. A 3/4 de la peli ja es veu de forma bastant clara per on anirà la cosa… Tot i que l’estètica i el format 3:4 mola força, i que B. Keoghan i J. Elordi omplen la pantalla, (molt bin paper del primer i presencia del segón) la trama queda molt, molt fluixa.
A més, no resol el paper de l’antagonista de la peli, el cosí. Essent l’únic que es podria olorar les autèntiques intencions de l’Oliver.
Dit aixó la peli acabarà sent recordada perquè es Jacob Elordi és i serà una icona sexual de la seva generació.