miqueltormo

miqueltormo

5* revore predarrer sospir
4* revore
3* no revore?
2* no revore
1* no haver vist

Favorite films

  • The Turin Horse

Recent activity

All
  • Uncle Boonmee Who Can Recall His Past Lives

    ★★★★

  • L'Atalante

    ★★★

  • Forever a Woman

    ★★★★

  • Passages

Recent reviews

More
  • L'Atalante

    L'Atalante

    ★★★

    No són pas gaire creïbles les històries d’amor del cinema d’antany perquè les convencions amoroses es metamorfosen amb el temps. No és pas gaire creïble, doncs, la història entre Jean i Juliette. I dic “gaire” perquè sí que hi ha algun somriure i alguna mirada que corprenen, somriures i mirades atemporals, però en general tots dos enamorats foten coses estranyes, a saber: sembla que s’enfaden, però al moment s’abalancen l’un sobre l’altre i es fonen en una abraçada possessiva, i…

  • Stories We Tell

    Stories We Tell

    ★★★

    Algú va preguntar-me, no fa gaire, si l’amor és idèntic en tothom, si tots i cadascun dels enamorats estimen i són estimats de la mateixa manera (identitat en el contingut, no en l’embolcall). Aquest algú, malgrat les evidents dificultats que tenia a l’hora de fer-se entendre, de fer entendre el seu dubte genuí i que també evidentment l’aclaparava, el que va voler preguntar-me fou si l’amor que hom professa per la seua parella difereix, encara que siga en un bri,…

Popular reviews

More
  • Afternoons of Solitude

    Afternoons of Solitude

    ★★★★★

    El moll de l’os del film és el tremolós equilibri entre el plaer derivat de la bellesa orgànica de les imatges creades i el disgust físic que aquestes mateixes imatges creen. L’ànima es delecta amb els colors transcendents (el roig de la barrera, el marró de l’arena, el negre del bou, etc.), amb les brillantors esfumades (del vestit de torero, de la sang de l’animal, de l’espill del Ritz, etc.), amb els valors démodé (sacrifici, valentia, fraternitat, etc.)… però el…

  • The Four Times

    The Four Times

    ★★★★

    Le quattro volte retrata el procés de caos a què l’existència sotmet els existents. La descomposició és un fet, no un fat; la mort no és futur, sinó passat. Els quatre personatges d’aquesta pel·lícula, com qualsevol altre gra de vida que hi apareix, s’abismen al no-res de manera ineludible, solitària i, sobretot, silenciosa. No hi ha cap monòleg, ni diàleg ni mot enlairat en tot el film, cap ni un. L’únic so que abraça el descregut espectador és el dels…