he entés perquè a ma mare li agrada bob dylan i la raó d’eixe nobel de literatura. quines lletres tan boniques. i quina pel·lícula més ben feta i més bonica.
a més vore-la en lucia comentant tots els moviments reprochables de dylan amb les ties ha sigut meravellos
crec que les pel·lícules de la meua infancia sempre les miraré en altres ulls. M'ha semblat tan bonica, que tot i no tendré la millor fotografia i amb efectes especials un poc dubtosos m'ha arribat igual i m'ha fet plorar de totes formes.
lowkey no ha estat malament, molt millor que la espanyola però segueix faltant un fil conductor clar. sembla que des de que es coneixen fins que van a ibiza passa una setmana i tècnicament es als mesos, quant de temps passa fins que s'agraden? pareix que siga qüestió de dos dies. menció especial a l'accent britànic de nick
crec que m'agraden les pel·lícules on no passa res i on ixen xics guapos (colin firth està guapíssim)
