Després d'uns dies de digestió he pogut ficar en ordre els pensaments que tenia sobre aquesta pel•lícula, i he de dir que cada cop que hi penso m'agrada més.
Des de la desorientant banda sonora fins els dissenys dels crèdits, l'intencionalitat d'aquesta pel•lícula va molt més enllà de qualsevol cosa que es diu durant aquesta.
El xoc de dues ments ambicioses per motius completament diferents és curiós. El fet de que un depengui de l'altre per fer la seva obra…
Una representació molt nostàlgica dels estius de poble combinada amb el drama d'un romanç impossible. Tret de l'incomoditat que pot generar la diferència d'edat entre els dos enamorats, trobo excel•lent l'actuació de'n Timothée, que aconsegueix encapsular perfectament la gran quantitat d'emocions que sent sense necessitat de ficar-ho en paraules. La senzillesa dels plànols, els diàlegs i la direcció artística en contrast amb la complexitat emocional de l'argument et deixa el cor dèbil, però en pau.
PD: MOLT important tenir una persona al cantó per ajudar a pair.
Bona representació de l'època, cinematografia i actuacions top i bona gestió dels salts temporals que es fan. Tot i que no és lo més habitual en les biopics, hagués preferit que s'hagués tractat la importància de les lletres en el seu context històric, el motiu i PER QUÈ eren tant bones i revolucionaries, cosa que a penes es veu en la pel•lícula.
