m’ha agradat pero se m’ha fet una mica llarga al mig. aixo si, impressionant la reforma del bany que es marca ella soleta i la força impressionant de “la canija” (com diu la mama) per cardar-se tremnda pallissa.
més seriosament, crec q li ha faltat potser donar-li una volta més al tema, pero està molt ben lligada. al final, despres de destrossar-se a ella mateixa, el no poder deixar anar la felicitat que sent al ser la sue, la far quedar en l’únic q es recordarà d’ella… l’estrella al passeig
