Borja Antela-Bernardez
Borja Antela Bernárdez (Moaña [Pontevedra], 1977) és doctor en Història de Grècia per la Universitat de Santiago de Compostela (2004).
Gallec de naixament, escull Catalunya com a terra d’adopció i desde 2005 és professor associat d’Història Antiga en la Universitat Autònoma de Barcelona. Estudiós del món grec, i en especial del segle IV a.C., les seves investigacions se centren en la figura d’Alexandre Magne, així com en les estructures de govern dels regnes hel.lenístics. Com a resultat de la seva recerca, és autor del llibre Alexandre Magno e Atenas: Historia de Grecia 338-323 a. C., així com de diversos articles.
Així mateix, com a resultat de l’altre gran interès de la seva carrera investigadora, la historiografia sobre Grècia i la teoria de la Història, és autor de l’article “J. G. Droysen e o primeiro Alexandre científico” Gallaecia 19 (2000), 219-250.
Membre des de 2007 del Wolfson College i de la Oxford University (United Kingdom), arrell de la seva participació en el Grup de Recerca Horrors of War liderat pel professor Dr. Toni Ñaco del Hoyo i sufragat per la Harry Frank Guggenheim Foundation al llarg de 2007, projecte que va suposar un gir en la recerca i va motivar les diverses aproximacions a la temàtica de la fi de la República, l'Atenes Mitridàtica i fins i tot, les Guerres Sertorianes.
Dins d’aquest projecte, la seva producció ha estat força abundant, amb articles com “Vencidas, Violadas, Vendidas: Mujeres griegas y violencia sexual en asedios romanos” en KLIO 2008; “Sila no sabe de Historia Antigua: El asedio de Atenas en 87/6 a. C.” REA 2009, o “Between Medeios and Mithridates: the Athenian Peripatetic Constitution” ZPE 2009, entre altres.
Alhora, en 2009 comparteix l’assignatura de campus “L’Història Antiga a través del Cinema” amb els profs. Dr. Jordi Cortadella i I. Arrayás, i gestiona el blog http://blogs.uab.cat/peplum.
Des de desembre de 2009 és professor Agregat de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Entre Setembre 2010 i Octubre 2012 ha estat el coordinador de Tercer Cicle del Departament de CC. de l’Antiguitat i l’Edat Mitjana.
Des de 2010 organitza, amb Jordi Vidal, les Jornades de la guerra a l'Antiguitat, una activitat acadèmica i de recerca amb un fort caire docent que te lloc anualment cada mes d'octubre a la UAB, contant cada any amb investigadors reconeguts en l'àmbit de l'estudi de la Història de la Guerra a l'Antiguitat.
En 2011 ha estat membre del comité científic i organitzador de la I Reunión de Historiadores del s. IV a.C. griego, celebrada en Bellaterra (UAB) los días 12 y 13 de diciembre.
En 2012, juntament amb Jordi Vidal, va organitzar el primer homenatge al prof. Alberto Prieto sota el títol de "La Història antiga a través del cinema", un petit workshop que es va celebrar en maig d'aquell any i que va contar amb la presència de investigadors de renom en l'àmbit de la tradició clàsica al cinema i la història de la antigüitat i l'arqueologia en el setè art.
En 2013, amb Jordi Vidal, ha organitzat el I Workshop internacional sobre l'Asia central a la UAB, amb la participació de diversos investigadors internacionals, i una perspectiva ampliament pluridisciplinar.
Des de 2014 és coordinador del Grup de Recerca Emergent "Història del Conflicte a l'Antiguitat", reconegut i finançat per la Generalitat de Catalunya.
Alhora, des de 2015 és, juntament amb Jordi Vidal, Investigador Principal del projecte "L'impacte de la conquesta d'Alexandre", finançat pel Ministerio de Economía y Competitividad (vàlid fins 2017).
Des de 2013 és co-director UAB del Màster de la Mediterrània Antiga, oficial i online de la UOC i la UAB.
Phone: 00.34.93.581.12.86
Address: Borja Antela-Bernárdez
Despatx B7-153
Facultat de Lletres
Edifici B
U. Autònoma de Barcelona
08193 Bellaterra (Barcelona)
Spain
Gallec de naixament, escull Catalunya com a terra d’adopció i desde 2005 és professor associat d’Història Antiga en la Universitat Autònoma de Barcelona. Estudiós del món grec, i en especial del segle IV a.C., les seves investigacions se centren en la figura d’Alexandre Magne, així com en les estructures de govern dels regnes hel.lenístics. Com a resultat de la seva recerca, és autor del llibre Alexandre Magno e Atenas: Historia de Grecia 338-323 a. C., així com de diversos articles.
Així mateix, com a resultat de l’altre gran interès de la seva carrera investigadora, la historiografia sobre Grècia i la teoria de la Història, és autor de l’article “J. G. Droysen e o primeiro Alexandre científico” Gallaecia 19 (2000), 219-250.
Membre des de 2007 del Wolfson College i de la Oxford University (United Kingdom), arrell de la seva participació en el Grup de Recerca Horrors of War liderat pel professor Dr. Toni Ñaco del Hoyo i sufragat per la Harry Frank Guggenheim Foundation al llarg de 2007, projecte que va suposar un gir en la recerca i va motivar les diverses aproximacions a la temàtica de la fi de la República, l'Atenes Mitridàtica i fins i tot, les Guerres Sertorianes.
Dins d’aquest projecte, la seva producció ha estat força abundant, amb articles com “Vencidas, Violadas, Vendidas: Mujeres griegas y violencia sexual en asedios romanos” en KLIO 2008; “Sila no sabe de Historia Antigua: El asedio de Atenas en 87/6 a. C.” REA 2009, o “Between Medeios and Mithridates: the Athenian Peripatetic Constitution” ZPE 2009, entre altres.
Alhora, en 2009 comparteix l’assignatura de campus “L’Història Antiga a través del Cinema” amb els profs. Dr. Jordi Cortadella i I. Arrayás, i gestiona el blog http://blogs.uab.cat/peplum.
Des de desembre de 2009 és professor Agregat de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Entre Setembre 2010 i Octubre 2012 ha estat el coordinador de Tercer Cicle del Departament de CC. de l’Antiguitat i l’Edat Mitjana.
Des de 2010 organitza, amb Jordi Vidal, les Jornades de la guerra a l'Antiguitat, una activitat acadèmica i de recerca amb un fort caire docent que te lloc anualment cada mes d'octubre a la UAB, contant cada any amb investigadors reconeguts en l'àmbit de l'estudi de la Història de la Guerra a l'Antiguitat.
En 2011 ha estat membre del comité científic i organitzador de la I Reunión de Historiadores del s. IV a.C. griego, celebrada en Bellaterra (UAB) los días 12 y 13 de diciembre.
En 2012, juntament amb Jordi Vidal, va organitzar el primer homenatge al prof. Alberto Prieto sota el títol de "La Història antiga a través del cinema", un petit workshop que es va celebrar en maig d'aquell any i que va contar amb la presència de investigadors de renom en l'àmbit de la tradició clàsica al cinema i la història de la antigüitat i l'arqueologia en el setè art.
En 2013, amb Jordi Vidal, ha organitzat el I Workshop internacional sobre l'Asia central a la UAB, amb la participació de diversos investigadors internacionals, i una perspectiva ampliament pluridisciplinar.
Des de 2014 és coordinador del Grup de Recerca Emergent "Història del Conflicte a l'Antiguitat", reconegut i finançat per la Generalitat de Catalunya.
Alhora, des de 2015 és, juntament amb Jordi Vidal, Investigador Principal del projecte "L'impacte de la conquesta d'Alexandre", finançat pel Ministerio de Economía y Competitividad (vàlid fins 2017).
Des de 2013 és co-director UAB del Màster de la Mediterrània Antiga, oficial i online de la UOC i la UAB.
Phone: 00.34.93.581.12.86
Address: Borja Antela-Bernárdez
Despatx B7-153
Facultat de Lletres
Edifici B
U. Autònoma de Barcelona
08193 Bellaterra (Barcelona)
Spain
less
Related Authors
InterestsView All (91)
Uploads
Books by Borja Antela-Bernardez
Hemos decidido recorrer aquí uno de estos caminos desconocidos para buscar a un Alejandro tan nuevo como viejo, con sus veinticuatro siglos a la espalda, y reflexionar al mismo tiempo sobre la historia, la ficción y la memoria popular. La Antigüedad, una vez más, y no podía ser de otro modo, es poderosamente actual y contemporánea.
Borja Antela-Bernárdez & Joan Romaní González
A partir dels llistats de registre de refugiats de guerra conservats al arxiu municipal, hem pogut documentar el nom de 265 refugiats a Mediona durant el conflicte. 265 persones, amb totes les seves circumstàncies, alegries i drames, que van ser acollides per l’administració municipal.
La intenció d’aquest cens de refugiats és, inicialment, afavorir el coneixement d’aquestes 265 vides, en especial per totes aquelles persones que ara potser es troben a la cerca dels seus parents, perduda la pista arran del temps, el silenci i la dificultat de la memòria.
En segon lloc, aquest cens té la voluntat de recordar el caràcter del poble de Mediona com a lloc de acollida, abans i ara. Les medionenques i medionencs de llavors, des del ajuntament i des de cada casa, van donar suport, malgrat la difícil realitat del moment i la tragèdia de la guerra que tothom patia, a desconegudes per poder donar refugi a qui ho necessitava. Per sobre dels molts entrebancs, de la misèria de guerra i del terror del conflicte, les persones van rebre persones i les van acompanyar en el seu decurs vital durant el temps que van haver d’acollir-se a la bona voluntat del poble. Només el poble salva al poble.
Per últim, aquest cens es una invitació a reflexionar, també, sobre les nostres vides presents. El món ha canviat molt, i en canvi les vides humanes i les seves dificultats no han canviat tant, i trobem al nostre propi temps essers humans a la cerca d’aixopluc, de cura i de refugi. Si en un moment tan complicat, ple de duresa i d’incert horror com es el de la nostre Guerra Civil ajuntaments arreu van aconseguir organitzar mecanismes per abastir i auxiliar persones davant els riscos propis de la condició de refugiat, cal pensar fins a quin punt tenen sentit els entrebancs, administratius, polítics, intel·lectuals o emocionals, que a hores d’ara es plantegen en relació a l’acollida de refugiats a casa nostre.
La història, així, germana petita de la poesia, ens adverteix que les dificultats que enfronta l’esser humà son universals, i que recordar pot ajudar a trobar respostes i eines conceptuals amb les que donar les passes necessàries per canviar el nostre mon, que efectivament, precisa de tota la energia per poder avançar. Un altre món es possible.
Amb aquest cens hem obert una finestra cap a les persones del passat. Ara, caldria ara comparar els noms que tenim amb els d’altres arxius disponibles per saber si podem cercar la pista al fil que el destí va teixir a alguna de les persones del llistat, però aquesta es una tasca complexa.
La intenció de la Comissió de la Memòria Històrica de l’AECCM és continuar treballant en el record de totes les persones que van viure l’horror de la Guerra Civil al nostre poble. Altres projectes com ara el Cens de Refugiats de Manresa o el projecte Tots els Noms de Vilafranca han marcat direccions que ens han inspirat, al igual que el treball d’historiadors que han farcit de dades els forats que han anat apareixen en la nostre necessitat d’entendre els esdeveniments i processos d’aquell temps.
El cens es pot consultar a: https://refugiatsamediona.blogspot.com/
LINK EXTERN CENS COMPLERT: https://drive.google.com/file/d/1M__1Iinkwe1hH1D5ZqLt4UJ8SYBGvV8z/view?usp=sharing
como a menudo se ha dicho, el placer es una forma de sentirse vivo, el dolor también podría considerarse una sensación que acerca al ser humano a la percepción de su naturaleza mortal. Y viceversa: el dolor también ha sido considerado una manera fundamental de percibir la vida que corre por las venas de los seres humanos, del mismo
modo que el placer (como evidencia, por ejemplo, la idea de «la petite mort» en francés) es, ciertamente, una forma de morir, especialmente si hablamos de grandes placeres, que son, además, una manera que el ser humano ha tenido de acercarse a menudo a las características asociadas a las divinidades.
En lo que concierne a la vida de las mujeres, antiguas como modernas, parece que su relación con el placer, la vida, el dolor y la muerte son ejes fundamentales del modo que se trazan los arquetipos de su existencia.
El organigrama de este proyecto ha sido dividido en dos grandes apartados temáticos, como son, de una parte, el espacio dedicado a los acontecimientos, en el que se estudian momentos concretos de la historia de Grecia y del reinado del macedonio en los que, a lo largo de la conquista del Asia, Alejandro intervino sobre la situación de Grecia, ya sea por levantamientos o revueltas contra su situación de dominio de la política griega, o por su ejercicio en el cargo de hegemón de la Liga de Corinto constituida por su padre Filipo con los gobiernos de las polis griegas, mecanismos para el ejercicio de la hegemonía sobre los griegos por parte de los soberanos macedonios; y de otra parte, el espacio ocupado por el ámbito del pensamiento y la cultura, donde se reflexiona sobre el significado de conceptos como Panhelenismo o Hegemonía, propios del discurso político del siglo I a.C., y trata de vincularse las actitudes de gobierno de Alejandro con las ideologías griegas del momento, al tiempo que se pone de manifiesto la relación de Alejandro Magno con el mundo de la cultura, especialmente con el arte, donde se investiga su construcción de una imaginaria que pretende la justificación y legitimación de su posición de poder, a través de la absorción de atributos propios de destacados personajes del mundo mítico, y con la filosofía, donde tratamos de apreciar la relación del joven rey con los pensadores de su tiempo, el modo en que pudo verse influenciado por estos y viceversa, con especial atención a las ideas más cercanas a la figura del macedonio, como fueron Aristóteles e Isócrates.
En un último apartado de conclusiones se pretende dar respuestas globales a los temas planteados en la investigación, se pone de manifiesto la existencia de un plan de gobierno por parte de Alejandro para con su imperio, en el que Grecia aparecería incluida, y se analiza el modo en que Alejandro pretende completar un sistema de gobierno autocrático basado en el empleo de su voluntad como ley a través de su intención de ser divinizado."
Hemos decidido recorrer aquí uno de estos caminos desconocidos para buscar a un Alejandro tan nuevo como viejo, con sus veinticuatro siglos a la espalda, y reflexionar al mismo tiempo sobre la historia, la ficción y la memoria popular. La Antigüedad, una vez más, y no podía ser de otro modo, es poderosamente actual y contemporánea.
Borja Antela-Bernárdez & Joan Romaní González
A partir dels llistats de registre de refugiats de guerra conservats al arxiu municipal, hem pogut documentar el nom de 265 refugiats a Mediona durant el conflicte. 265 persones, amb totes les seves circumstàncies, alegries i drames, que van ser acollides per l’administració municipal.
La intenció d’aquest cens de refugiats és, inicialment, afavorir el coneixement d’aquestes 265 vides, en especial per totes aquelles persones que ara potser es troben a la cerca dels seus parents, perduda la pista arran del temps, el silenci i la dificultat de la memòria.
En segon lloc, aquest cens té la voluntat de recordar el caràcter del poble de Mediona com a lloc de acollida, abans i ara. Les medionenques i medionencs de llavors, des del ajuntament i des de cada casa, van donar suport, malgrat la difícil realitat del moment i la tragèdia de la guerra que tothom patia, a desconegudes per poder donar refugi a qui ho necessitava. Per sobre dels molts entrebancs, de la misèria de guerra i del terror del conflicte, les persones van rebre persones i les van acompanyar en el seu decurs vital durant el temps que van haver d’acollir-se a la bona voluntat del poble. Només el poble salva al poble.
Per últim, aquest cens es una invitació a reflexionar, també, sobre les nostres vides presents. El món ha canviat molt, i en canvi les vides humanes i les seves dificultats no han canviat tant, i trobem al nostre propi temps essers humans a la cerca d’aixopluc, de cura i de refugi. Si en un moment tan complicat, ple de duresa i d’incert horror com es el de la nostre Guerra Civil ajuntaments arreu van aconseguir organitzar mecanismes per abastir i auxiliar persones davant els riscos propis de la condició de refugiat, cal pensar fins a quin punt tenen sentit els entrebancs, administratius, polítics, intel·lectuals o emocionals, que a hores d’ara es plantegen en relació a l’acollida de refugiats a casa nostre.
La història, així, germana petita de la poesia, ens adverteix que les dificultats que enfronta l’esser humà son universals, i que recordar pot ajudar a trobar respostes i eines conceptuals amb les que donar les passes necessàries per canviar el nostre mon, que efectivament, precisa de tota la energia per poder avançar. Un altre món es possible.
Amb aquest cens hem obert una finestra cap a les persones del passat. Ara, caldria ara comparar els noms que tenim amb els d’altres arxius disponibles per saber si podem cercar la pista al fil que el destí va teixir a alguna de les persones del llistat, però aquesta es una tasca complexa.
La intenció de la Comissió de la Memòria Històrica de l’AECCM és continuar treballant en el record de totes les persones que van viure l’horror de la Guerra Civil al nostre poble. Altres projectes com ara el Cens de Refugiats de Manresa o el projecte Tots els Noms de Vilafranca han marcat direccions que ens han inspirat, al igual que el treball d’historiadors que han farcit de dades els forats que han anat apareixen en la nostre necessitat d’entendre els esdeveniments i processos d’aquell temps.
El cens es pot consultar a: https://refugiatsamediona.blogspot.com/
LINK EXTERN CENS COMPLERT: https://drive.google.com/file/d/1M__1Iinkwe1hH1D5ZqLt4UJ8SYBGvV8z/view?usp=sharing
como a menudo se ha dicho, el placer es una forma de sentirse vivo, el dolor también podría considerarse una sensación que acerca al ser humano a la percepción de su naturaleza mortal. Y viceversa: el dolor también ha sido considerado una manera fundamental de percibir la vida que corre por las venas de los seres humanos, del mismo
modo que el placer (como evidencia, por ejemplo, la idea de «la petite mort» en francés) es, ciertamente, una forma de morir, especialmente si hablamos de grandes placeres, que son, además, una manera que el ser humano ha tenido de acercarse a menudo a las características asociadas a las divinidades.
En lo que concierne a la vida de las mujeres, antiguas como modernas, parece que su relación con el placer, la vida, el dolor y la muerte son ejes fundamentales del modo que se trazan los arquetipos de su existencia.
El organigrama de este proyecto ha sido dividido en dos grandes apartados temáticos, como son, de una parte, el espacio dedicado a los acontecimientos, en el que se estudian momentos concretos de la historia de Grecia y del reinado del macedonio en los que, a lo largo de la conquista del Asia, Alejandro intervino sobre la situación de Grecia, ya sea por levantamientos o revueltas contra su situación de dominio de la política griega, o por su ejercicio en el cargo de hegemón de la Liga de Corinto constituida por su padre Filipo con los gobiernos de las polis griegas, mecanismos para el ejercicio de la hegemonía sobre los griegos por parte de los soberanos macedonios; y de otra parte, el espacio ocupado por el ámbito del pensamiento y la cultura, donde se reflexiona sobre el significado de conceptos como Panhelenismo o Hegemonía, propios del discurso político del siglo I a.C., y trata de vincularse las actitudes de gobierno de Alejandro con las ideologías griegas del momento, al tiempo que se pone de manifiesto la relación de Alejandro Magno con el mundo de la cultura, especialmente con el arte, donde se investiga su construcción de una imaginaria que pretende la justificación y legitimación de su posición de poder, a través de la absorción de atributos propios de destacados personajes del mundo mítico, y con la filosofía, donde tratamos de apreciar la relación del joven rey con los pensadores de su tiempo, el modo en que pudo verse influenciado por estos y viceversa, con especial atención a las ideas más cercanas a la figura del macedonio, como fueron Aristóteles e Isócrates.
En un último apartado de conclusiones se pretende dar respuestas globales a los temas planteados en la investigación, se pone de manifiesto la existencia de un plan de gobierno por parte de Alejandro para con su imperio, en el que Grecia aparecería incluida, y se analiza el modo en que Alejandro pretende completar un sistema de gobierno autocrático basado en el empleo de su voluntad como ley a través de su intención de ser divinizado."
University of St Andrews, 11-14th July 2018.
Organized by Eran Almagor, Timothy Howe & B. Antela-Bernárdez
Relación entre historia y medicina en la Antigüedad.
Organiza:
César Sierra (Università di Calabria)
Borja Antela-Bernárdez (UAB)
Organisers: Borja Antela-Bernárdez (Universitat Autònoma de Barcelona), Jordi Vidal (Universitat Autònoma de Barcelona), César Sierra Martín (Universitá di Calabria)
It is almost two hundred years since Droysen published his classic Geschichte Alexanders des Grossen in 1831, and as modern scholars have stressed, it is now very difficult to say something new on the narrative, historiography, or character of the famous life and campaigns of Alexander the Great. Badian, quoting Wilcken, made the point many decades ago that every scholar has his or her own Alexander. But how can a historical character, known to us from such limited source material, be such a polyhedral figure? This panel adopts a historiographical approach to the main problems and debates which have defined scholarship on Alexander from the Middle Ages and the Medieval Alexander until our own XXIst Century BC. Our aim is to identify the issues which have informed historians and scholarship on the Macedonian conqueror, and to define the national traditions of the German, French, English and even Spanish Alexanders. In doing so, we hope that the development of models to interpret the historiography will result in an improved understanding of the historical figure of Alexander.
Papers are invited on any aspect of the modern historiography and scholarship on Alexander the Great.
Confirmed Speakers:
- Pierre Briant (College de France)
- Timothy Howe (St. Olaf College)
- Giuseppe Squillace (Università di Calabria)
Also, as a matter of historiography, the usual explanations about the rebellion against Alexander (supported by concepts commonly accepted by scholars like guerrilla or insurgency) should be put in question, at the light of the traditional descriptions of the geographical environment of Bactria-Sogdiana as mountainous and desert with some rich valleys, that does not fit in the descriptions of certain ancient geographers like Strabo, but allows to depict a topical perspective about the conflict between an organized and an unorganized army, like that of the clash between Macedonians and local warriors.
In fact, the probable relationship between the conquest and the control of the commercial roads (especially the Silk Road) must be focused as a key point in this matter. The geo-strategical position and the rich resources of the region allows to focus our attention in the times of Alexander and take a contrast within that of the Achaemenids and the latter Seleucids and Hellenistic rulers of Bactria-Sogdiana, in order to value the real question above the pursuit of Bessus and the rebellion of Spitamenes as the motive for the Macedonian conquest. We must, then, avaluate both nature, geographical descriptions and known resources to consider carefully Bactria-Sogdiana as a main point of the crossroads in Centra Asia.
However, it seems difficult to steem until what point the image of Olympias had been built under the scope of the influence of Ancient Historiography until the great works about Alexander in our own days, despite the methodology of academic History, the criticism of the sources and the diffusion of many of the studies and papers that put in question the usual perceptions, so biased and blured, concerning her life and historical value2. A brief survey about the words of the most classical Modern authors about Alexander displays a strong serie of judgements, inherited from the Ancient writers, that strongly remains against Olympias3. Far from exhaustiveness, our approach tries to observe some of these judgmenets and the topics behind them.
Invito a cualquier interesado a comentar lo que considere directamente, poniéndose en contacto conmigo.