visions culturals d’un paisatge
[ 2 ] El paisatgE dEls horts dE tarongErs i la sEua imatgE cultural
visions culturals d’un paisatge
HOrTS dE TArOnGErS.
VISIOnS CuLTurALS d’un PAISATGE
Jardí Botànic de la universitat de València
sala d’exposicions
del 12 de desembre de 2012 al 19 de març de 2013
Rector de la Universitat de València
Esteban morcillo sánchez
Vicerector de Cultura i Igualtat
antonio ariño Villarroya
Directora del Jardí Botànic
isabel mateu andrés
EXPOSICIÓ
CATÀLEG
Comissari
adrià Besó ros
Edita
universitat de València
Vicerectorat de cultura i igualtat
Coordinació general
norberto piqueras sánchez
Gestió tècnica
manuel martínez tórtola
Eva pastor serra
soledad sánchez puértolas
Coordinació de l’edició
adrià Besó ros
norberto piqueras sánchez
Disseny i maquetació
Espirelius
Vicepresidenta executiva de la FGUV
silvia Barona Vilar
Assistència a la coordinació
Elisa cabeller Bellido
alba Fluixà pelufo
raquel moret alfonso
Projecte
universitat de València
Comunicació
magdalena ruiz Brox
Textos
adrià Besó ros
Victoria Bonet solves
Juan piqueras haba
rafael roca ricart
Áurea ortiz Villeta
Organització
Vicerectorat de cultura i igualtat
Disseny de l’exposició
Espirelius
Traducció i correcció
Josep aranda
Producció
Jardí Botànic de la universitat de València i
Fundació general de la universitat de València
Audiovisuals
Eduardo alapont
Vitelsa
david saldaña
Préstec d’imatges i documentació
ajuntament d’alzira. museu municipal
ajuntament de València. museu Benlliure
arxiu teresa arbona ribera
arxiu municipal de carcaixent
arxiu general i Fotogràfic de la diputació
de València
arxiu general de l’administració
arxiu històric municipal de gandia
arxiu municipal de carcaixent
arxiu adrià Besó ros
Biblioteca Valenciana
arxiu sofía cabrera sirera
iVac. la Filmoteca
museu de Belles arts de València
museu lladró
museu de la taronja
arxiu maria plasencia pelufo
Col·labora
ajuntament de València
Agraïments
Vicente abad garcía
teresa arbona ribera
amparo i delia Barral navarro
sofía cabrera sirera
Fátima castelló Barea
herederos de José cogollos Ballester-hort de Batalla
cristina Escrivà moscardó
arcadi España piera
agustí Ferrer clarí
teresa garcía-España Viudes
aurelià J. lairón pla
Família lis
maria José rodríguez molina
Francesc piera Francés
maria plasencia pelufo
mari creu trujillo panadero
Muntatge
taller creativo
Difusió
antonio Esteve Blay
© d’aquesta edició:
universitat de València
© dels textos i de les traduccions:
els autors
© de les fotografies:
els prestadors i els autors
Fotografia
Eduardo alapont Fernández
adrià Besó
isBn: 978-84-370-9051-1
dipòsit legal: V-3549-2012
Realització i impressió
laimprEnta cg
PrÒLEGS
rector i Vicerector de cultura i igualtat de la universitat de València . . . . . . . . . 8
directora del Jardí Botànic de la universitat de València . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10
InTrOduCCIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12
adrià Besó ros, universitat de València
EL PAISATGE dELS HOrTS dE TArOnGErS
I LA SEuA ImATGE CuLTurAL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19
adrià Besó ros, universitat de València
EL PAISATGE dELS HOrTS dE TArOnGErS
VIST PELS ESCrIPTOrS VALEnCIAnS. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57
rafael roca ricart, universitat de València
GEOGrAFIA I SEnSuALITAT En LA PInTurA
VALEnCIAnA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79
Victoria E. Bonet solves, universitat politècnica de València
FOTOGrAFIA I rEALITAT dELS HOrTS
dE TArOnGErS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 99
Áurea ortiz Villeta, universitat de València
HOrT O JArdÍ? PASSEIG CInEmATOGrÀFIC
PEr un PAISATGE IdEALITZAT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 121
Áurea ortiz Villeta, universitat de València
EL PAISATGE CITrÍCOLA dAVAnT ELS
nOuS rEPTES dE CAnVI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 139
Juan piqueras haba, universitat de València
SELECCIÓ dE TEXTOS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 157
camí
de la dE
Font.
2007. adrià
Besó.
[ 6 ] El carcaixent.
paisatgE dEls
horts
tarongErs
i la
sEua imatgE cultural
adrià BEsó ros [ 7 ]
E
n els darrers anys assistim a una mirada renovada dels paisatges que traspassa l’atenció a la seua realitat objectiva per a endinsar-se en l’estudi de
les visions culturals produïdes com a conseqüència d’unes determinades
vivències. aquesta és la línia seguida per l’exposició que presentem: «horts de
tarongers. Visions culturals d’un paisatge». aquesta mostra és el resultat d’un
ampli treball d’investigació sobre el paisatge dels horts de tarongers realitzat
des del departament d’història de l’art. la projecció social i la difusió dels resultats de les investigacions realitzades representen en el moment actual un
dels objectius de la universitat de València. per això l’exposició temporal, com
un mitjà de comunicació de masses, constitueix un dels principals vehicles per a
complir aquest compromís.
aquesta exposició ofereix un ampli recull d’imatges dels horts de tarongers produïdes per diferents formes d’expressió cultural, com ara la fotografia, la pintura, la literatura, el cinema o les arts gràfiques. totes elles han
contribuït a crear una imatge del paisatge que ha esdevingut un dels principals
símbols de la identitat valenciana. Els treballs dels professors adrià Besó, rafael
roca, Victoria Bonet, Áurea ortiz i Juan piqueras ens acosten a les visions del
paisatge des de diferents disciplines d’estudi.
l’any 2003 el centre cultural la nau va organitzar l’exposició «cítric
desig», on es mostrava la relació existent entre l’erotisme i la taronja a través
de diverses manifestacions culturals. de nou la universitat torna a dedicar la
seua atenció a la fruita daurada, en aquest cas centrada en les visions culturals
del seu paisatge. l’hort de tarongers té les seues arrels en l’hort jardí valencià,
[ 8 ] pròlEg
per això no és casual que aquesta exposició es presente a la sala d’exposicions
del Jardí Botànic de la universitat de València, que té el seu origen en l’antic
hort de tramoieres.
la situació de crisi en què es troba immersa la citricultura valenciana
des de fa més d’una dècada repercuteix en els nostres paisatges, vergers cantats
pels intel·lectuals i artistes que a poc a poc es transformen en camps abandonats
que constitueixen el millor motiu per a ser engolits per l’especulació immobiliària que hem patit. des de diversos sectors cada vegada és més unànime l’opinió
que el cicle de la taronja ha arribat a la fi, de la mateixa manera que abans ho
va fer la morera com a conreu que la va precedir. per això, tot i que s’ha esvaït la
rendibilitat econòmica d’aquest paisatge, és important transmetre a la societat el
significat cultural que ha tingut durant l’època del seu apogeu en la transició entre els segles XIX i XX, que ha quedat materialitzat en les diferents manifestacions
que es presenten en l’exposició.
En el moment en què ens trobem, on sembla que el creixement econòmic i el progrés van units a la urbanització i a la destrucció del paisatge rural,
els horts de tarongers poden presentar-se com un bon exemple de transformació
positiva. En tan sols cinquanta anys, els vells secans que vorejaven les hortes
situades a la plana litoral valenciana van ser transformats en rics vergers on es
conjugaren la bellesa estètica i la rendibilitat econòmica. aquesta exposició és
una ocasió magnífica per a reflexionar col·lectivament sobre el futur de la nostra
agricultura, sobre la seua cultura i sobre la nostra societat.
ESTEBAN MORCILLO SÁNCHEZ
rector de la universitat de València
ANTONIO ARIÑO VILLARROYA
Vicerector de cultura i igualtat
pròlEg [ 9 ]
H
i ha dades que permeten datar el conreu del taronger a la comunitat Valenciana al segle XII. però, segons cavanilles, és a la segona meitat del segle XVIII quan es pot parlar del cultiu regular del taronger al nostre territori,
que assoleix una gran puixança durant la segona meitat del segle
gran part d’aquesta comunitat en el tram final del segle
XX.
XX
i s’estén a
així doncs, encara
que el cultiu del taronger amb finalitats comercials a les nostres terres no és
tan antic com a recurs agrícola, la unió de València amb aquests arbres fruiters
forma un matrimoni aparentment indissoluble.
tanmateix, la decadència evident de la citricultura valenciana posa en
una situació de risc aquesta unió, ja que, si es prolonga molt més la crisi del
sector citrícola, aquest acabarà dissipant-se, i passarà a ser història la puixança
econòmica que va representar per a l’economia de grans àrees de la nostra comunitat.
durant part de la segona meitat del segle XIX i el començament del XX, el
Jardí Botànic de la universitat de València va desenvolupar una intensa activitat
d’investigació sobre pràctiques agrícoles innovadores abans de ser introduïdes al
camp. Entre aquestes pràctiques podem esmentar les proves sobre la capacitat
fertilitzant del guano o el conreu del cacauet, el moniato i la soja.
com a testimoni d’aquests temps i pràctiques, el nostre jardí acull un
exemplar de pomelo (Citrus grandis), també conegut com a aranger gran o aranger gros, que presenta la peculiaritat de tenir una part de mandariner aconseguida per mitjà d’un empelt, sens dubte com a resultat de les pràctiques agrícoles
que ací s’assajaven i s’ensenyaven. la sensibilitat dels directors successius ha
[ 10 ] pròlEg
permès que aquest exemplar, d’uns cent anys d’edat, haja sobreviscut i que avui
siga el més antic de la comunitat Valenciana i, molt probablement, d’Espanya,
que és tant com dir d’Europa.
la gran majoria de les espècies de cítrics que coneixem deriven d’encreuaments entre altres espècies que, al seu torn, s’havien originat per altres
encreuaments i retroencreuaments amb les originàries. així, les relacions entre
espècies de cítrics formen un garbull intricat que només s’ha pogut desembullar
en els darrers anys mitjançant l’aplicació de tècniques moleculars que han demostrat que les espècies basals de tantes altres serien el poncemer, el pomelo i
el mandariner (Citrus reticulata).
la identificació de la citricultura amb una part de la història, la societat
i l’economia valenciana ens ha motivat a crear una nova col·lecció al Jardí Botànic
amb la qual volem il·lustrar les relacions entre espècies de cítrics, una col·lecció
que se suma a la ja existent, que exhibeix 65 espècies relacionades, tot i que no
pròpiament cítrics, i 29 espècies del gènere Citrus. ambdues col·leccions han
sigut possibles gràcies a la col·laboració amb el grup investigador liderat pel dr.
luis navarro (institut Valencià d’investigació agrària), reconegut investigador en
aquest camp i president de l’associació internacional de citricultura.
l’exposició que presentem aborda el tema dels cítrics des de diversos
punts de vista culturals i socials, i si s’hi podia trobar a faltar l’aspecte estrictament biològic, el fet que l’exposició tinga com a marc el Jardí Botànic de la universitat de València produeix un nou maridatge, un complement perfecte entre
ciència i societat, que és precisament una de les vocacions de la nostra universitat de València.
ISABEL MATEU
directora del Jardí Botànic de la universitat de València
pròlEg [ 11 ]
L
a revolució industrial va crear les condicions necessàries perquè el taronger, que havia sigut un arbre de jardí, es cultivara amb una finalitat comercial i colonitzara entre 1880 i 1930 tota la franja litoral del golf de València
que es desplega entre les comarques de la plana i la safor. En paral·lel a aquest
procés d’extensió del cultiu, intel·lectuals i artistes, atrets per les qualitats estètiques, van plasmar les pròpies experiències del paisatge en les seues produccions culturals. totes elles han contribuït a la construcció d’una idea de paisatge
dels horts de tarongers i a la seua difusió social.
En aquesta exposició es mostra un gran nombre d’imatges materialitzades en fotografies, pintures, textos literaris i pel·lícules produïdes aproximadament entre 1880 i 1930, que prenen com a referent geogràfic els pobles del cor
de la ribera, on els seus autors coincidiren a trobar el paisatge dels horts per excel·lència. a través de les seues representacions, com s’analitza en el primer text
del catàleg, s’ha elaborat el concepte d’hort de tarongers, que parteix del jardí
valencià. la seua difusió per les planes costaneres va ampliar territorialment els
valors estètics de l’hort, la qual cosa va contribuir a formar la imatge del verger
amb què s’ha identificat el regadiu valencià.
des dels seus orígens al darrer terç del segle XIX, el moviment literari
i lingüístic de la renaixença va parar una especial atenció al paisatge, com a
forma d’autoafirmació i de conservació de la pròpia identitat. En l’àmbit valencià
els horts de tarongers van ser un dels elements més lloats, ja que hi confluïen
els ideals burgesos de bellesa, riquesa i prosperitat. El treball de rafael roca
ofereix un ampli recorregut per l’obra de diferents escriptors i poetes valencians
[ 12 ] introducció
que trobaren en l’hort valencià una bona font d’inspiració, entre els quals destaca
sobretot la prosa de teodor llorente, que va ser el primer a descriure les delícies
dels tarongerars de la ribera i de la plana. poc després Blasco ibáñez, des d’una
altra òptica, va centrar la seua mirada en els tarongerars d’alzira, que van influir
notablement en altres manifestacions culturals.
l’auge del paisatgisme que experimenta la pintura al darrer terç del segle XIX es tradueix en el cas valencià en una atenció al paisatge conreat que conviu
amb les visions dels entorns naturals. tal i com explica Victoria Bonet, les vistes i
fragments de l’horta de València i els horts de la ribera van ser un dels temes més
cultivats. El paisatge dels horts de tarongers atrau les mirades dels principals pintors, com ara Joaquim sorolla o Josep mongrell, que en algunes de les seues obres
es deixen influir clarament per l’erotisme galant present en la trama literària de la
novel·la de Blasco ibáñez. d’altra banda, altres pintors com teodor andreu pinten
escenes costumistes entre tarongers que entronquen amb la visió dels escriptors
de la renaixença. algunes obres de peris Brell, Benlliure o pinazo retraten els
seus personatges entre tarongers, tot destacant la bellesa d’aquest arbre en el seu
moment de plenitud, on coincideixen les taronges i les seues flors.
la fotografia apareix íntimament lligada en els orígens a la burgesia.
d’aquesta manera s’explica que les primeres imatges representaren els paisatges agraris valencians, on precisament havia destinat una part important de les
seues inversions, alhora que servien com a lloc d’estiueig i d’esbarjo. El treball
d’Áurea ortiz estudia la visió de la fotografia, on els horts de tarongers es presenten com un gran jardí que els burgesos contemplen com a obra pròpia i on els
camperols i hortolans són sorpresos realitzant les seues tasques de treball habituals, sense que es manifeste cap indici de conflictivitat social, fet que ha contribuït a la construcció de la imatge tòpica del «levante feliz». El cinema mostra
una realitat semblant, però amb imatges en moviment. El film del director mario
roncoroni narra una història d’amor viscuda als jardins i tarongerars dels horts
de Batalla i de ribera a carcaixent amb un discurs ideològic relacionat amb els
ideals burgesos.
introducció [ 13 ]
aquesta exposició es presenta tot just quan el cicle de la taronja ha
arribat a la fi. En plena crisi immobiliària ens trobem en un moment d’indecisió
on el panorama dels horts abandonats, que any rere any són més abundants,
contrasta amb les iniciatives d’alguns propietaris per trobar noves eixides econòmicament viables. El treball de Juan piqueras explica, des d’una perspectiva
històrica, les causes que han dut a la crisi del cultiu i exposa les diverses alternatives que es duen a terme amb major o menor difusió.
l’empremta produïda per les diferents manifestacions culturals que es
presenten en l’exposició va contribuir a crear i canonitzar una imatge del paisatge que a hores d’ara encara es troba molt present en l’imaginari col·lectiu de la
societat valenciana. tot i que en els últims anys ha començat un procés de degradació, encara es poden identificar amb poques alteracions molts dels indrets
que es mostren en fotografies, pel·lícules o pintures. segons romà de la calle, la
idealització de la imatge creada i la seua possessió esdevenen el pitjor risc per
al relleu definitiu de l’experiència estètica i del propi paisatge, per tal com queden reduïdes a la memòria iconogràfica. per això, des de la recuperació de les
imatges culturals del passat, en un moment on encara es troben materialment
presents en molts indrets, volem contribuir a conscienciar la societat que el paisatge és una realitat dinàmica i que el canvis necessaris en esgotar-se un cicle
no han d’implicar-ne l’aniquilació, sinó més aviat una transformació integradora
que fins i tot pot millorar-ne la imatge actual. Els horts de tarongers que ara
s’esvaeixen i que en el seu origen substituïren els antics secans ens en mostren
un clar exemple.
i abans de concloure vull manifestar el meu agraïment al Vicerectorat
de cultura i igualtat de la universitat de València per haver assumit la materialització d’aquest projecte, i al gran nombre de persones i institucions que d’una
manera o una altra han ajudat a fer possible aquesta exposició.
ADRIÀ BESÓ ROS
comissari
[ 14 ] introducció
adrià BEsó ros [ 15 ]
foto intro
adria
[ 16 ] El paisatgE dEls horts dE tarongErs i la sEua imatgE cultural
adrià BEsó ros [ 17 ]
[ 18 ] El paisatgE dEls horts dE tarongErs i la sEua imatgE cultural
El paisatge
dels horts
de tarongers
i la seua
imatge cultural
E
l paisatge agrari valencià s’ha caracteritzat històricament per la presència de grans hortes vora la desembocadura dels rius, que han destacat per la seua
productivitat i rendibilitat, tot contrastant amb la resta de
terres de secà plantades de cereals, oliveres, garroferes i
vinyes, molt menys lucratives. Fileres de moreres plantades a les vores dels camins i dels caixers de les séquies
trencaven l’horitzontalitat del paisatge i servien d’aliment
al cuc de seda, la criança del qual va constituir una de les
activitats més lucratives dels regadius valencians.
Els canvis socioeconòmics produïts amb la dissolució de l’antic règim es van materialitzar des de mitjan segle
XIX
en la progressiva transformació d’amplis es-
Adrià Besó ros
pais del territori valencià com a conseqüència d’un canvi
[ Universitat de València ]
d’orientació de les produccions agrícoles destinades a un
mercat global, dins un nou marc de producció capitalista.
l’agricultura valenciana es va especialitzar en tres productes que s’associen amb tres paisatges diferents que arribaren a constituir en algunes comarques un autèntic monocultiu: la vitivinicultura, centrada als secans interiors;
l’arròs, sembrat a les marjals costaneres, i la taronja, que
va ocupar els antics secans situats a les planes costaneres
del golf de València limítrofes amb els regadius històrics
de peu, que van ser transformades gràcies a la captació
d’aigües subterrànies. de tots aquests paisatges, el del ta-
[pàg. 15]: carcaixent. hort de ribera.
arxiu municipal de carcaixent, fons Julián ribera, sign. 9.
ronger va tenir una especial valoració estètica, i ha estat
[pàg. 16]: alzira. hort de les aigües. targeta postal.
Biblioteca Valenciana, fons J. huguet, sign. Jh27/549.
associat a la imatge de València que s’ha difós fins i tot més
[pàg. 17]: carcaixent. hort de Batalla. targeta postal,
Biblioteca Valenciana, col·lecció J. huguet, sign. Jh30/232.
[pàg. 18]: alzira. Jardí de l’hort del remei. c. 1930. col·lecció sofía cabrera.
enllà de les nostres fronteres.
potser això no ha sigut casual, ja que des d’antic el
taronger ha sigut un arbre de jardí molt conegut i admirat en
adrià BEsó ros [ 19 ]
l’hort valencià, del qual formava part en règim de policultiu
En aquestes pàgines pretenem explicar en primer
van
lloc l’evolució del concepte d’hort de tarongers i l’extensió
sorgir entre carcaixent i alzira les primeres plantacions amb
territorial del cultiu des d’una vessant històrica, que ens
una vocació comercial que prenen com a punt de partida l’hort
servirà com a base per a analitzar els mateixos aspectes des
jardí valencià. al llarg de tot el segle XIX el concepte d’hort ani-
del punt de vista estètic a partir de les imatges produïdes
rà evolucionant fins al darrer terç, quan es canonitza el tipus
per les diferents manifestacions culturals.
en convivència amb altres espècies. a la fi del segle
XVIII
ideal d’hort burgès.
a la primeria del segle XIX se’n fan les primeres plan-
1. LA FOrmACIÓ dE L’HOrT dE TArOnGErS
tacions a la plana de castelló. a partir d’aquests dos focus ini-
El taronger ha format part de l’hort valencià acom-
cials se n’estendrà lentament el cultiu, fins que entre 1850 i
panyat d’altres espècies. a finals del segle XVIII se’n documen-
1880 es conjugaren les condicions necessàries per a l’embran-
ten les primeres experiències de conreu amb una finalitat co-
zida definitiva. El procés de creixement s’aturaria a la dècada
mercial.1 aleshores va començar un procés de transició que,
dels anys trenta del segle següent en una conjuntura de crisi
partint de la tradició de l’hort valencià, va culminar al tercer
econòmica internacional. aleshores el tarongerar havia ocupat
ja bona part de la plana litoral del golf de València que s’estén
entre la plana i la safor, formant un contínuum d’horts. Fins a
la primeria dels anys seixanta no es van donar les condicions
necessàries per a mamprendre una nova etapa de creixement,
que queda ja fora de l’abast cronològic d’aquesta exposició.
com hem vist, es dóna una coincidència cronològica entre la consolidació del concepte ideal d’hort de tarongers
i els inicis de l’embranzida del cultiu, procés que en moltes
comarques vindria encapçalat per una dinàmica burgesia
valenciana. des d’aleshores el paisatge dels horts, a més de
produir riquesa i prosperitat, esdevé una font d’inspiració per
a intel·lectuals i artistes, que plasmen en els seus textos, pintures, fotografies i pel·lícules les seues vivències del paisatge.
quart del segle
XIX
amb la canonització del concepte ideal
d’hort de tarongers, que respon a les necessitats de la burgesia, que havia sigut la principal impulsora del cultiu. des
d’aquell moment, que coincideix amb els inicis de la gran expansió, es produeix una dissolució del concepte relacionada
amb l’adopció del conreu per part de petits i mitjans propietaris, tot i que es conserva l’element essencial que el caracteritza, que és la plantació de tarongers.
L’hort valencià com a antecedent
En les hortes, com una mena de transició entre l’espai urbà i el rural, sovint era freqüent la presència
d’horts tancats de paret vora els límits urbans, tal com es
pot observar en diversos testimonis gràfics, com ara en les
vistes de Xàtiva, València i sagunt captades per Wyngaerde
aquestes obres van contribuir a crear una imatge idealitzada
de l’hort de tarongers i del paisatge dels horts, que va trobar
l’essència als tarongerars de carcaixent i alzira.
[ 20 ] El paisatgE dEls horts dE tarongErs i la sEua imatgE cultural
1. Vicente abad garcía, Historia de la naranja 1781-1939. València: comité de
gestión de la Exportación de Frutos cítricos, 1984.
en 1563, o en els plànols de la ciutat de València, entre
els quals destaquen per la seua detallada representació el
traçat pel pare tosca en 1704 i el Plano de Valencia y sus alrededores de 1882. a hores d’ara encara trobem destacades
pervivències d’horts periurbans en algunes poblacions que
no han patit amb intensitat la voràgine urbanística de les
darreres dècades.2
En la tradició cultural valenciana els conceptes
d’hort i jardí apareixen íntimament relacionats. aquests horts
pertanyien a cases d’esbarjo que eren propietat de llinatges
nobiliaris, del clero o de famílies econòmicament benestants
amb aspiracions d’ascens social. Es caracteritzaven pel fet
de tractar-se d’un espai rodejat perimetralment per una paret de maçoneria, regat per l’aigua cavallera procedent d’una
séquia i per la presència d’una casa, normalment alineada
amb la tanca recaient a la vora del camí d’accés o del carrer, a partir de la qual es desenvolupava un eix posterior que
donava lloc a una sèrie de quadres on es plantaven diferents
espècies arbòries, valorades tant per les seues qualitats
estètiques com pels seus fruits, entre les quals hi havia el
magraner, el taronger o la palmera. aquesta imatge de fertilitat i bellesa va caracteritzar el paisatge a les entrades de
la ciutat de València, molt valorat estèticament per diferents
viatgers que ens visitaren.3
2. com a exemple ens pot servir la vora urbana de Benifairó de les Valls, on
podem trobar una sèrie d’habitatges amb els seus horts al darrere, entre els
quals destaca per la seua grandària i qualitat el de la casa que va ser propietat
de l’escriptor lluís guarner (1902-1986).
3. luis arciniega garcía, El saber encaminado: caminos y viajeros por tierras
valencianas de la Edad Media y Moderna. València: generalitat Valenciana,
conselleria d’infraestructures i transport, 2009, pp. 266 i ss.
plànol de la ciutat de València del pare tosca. 1704.
museu històric municipal de València.
detall on es poden observar els horts extramurs que rodejaven la ciutat.
adrià BEsó ros [ 21 ]
ment fisiocràtic present als cercles il·lustrats. En aquest sentit, es van projectar i executar nombroses obres per tal d’ampliar les xarxes de regadiu de peu existents, i d’optimitzar-les
aprofitant al màxim el seu cabal. però després de totes les
millores realitzades al llarg de la centúria, a la primeria del
segle XIX les possibilitats de creixement de molts sistemes hidràulics havien arribat al seu límit.5 tanmateix, en alguns pobles del cor de la ribera —carcaixent, la pobla llarga, alzira,
etc.— es documenta al llarg de tot el segle XVIII un important
procés de transformació de terres de secà en regadiu per tal
de continuar l’expansió del cultiu de la morera, que servia
d’aliment al cuc de seda.6
dins aquest context, a les acaballes del segle
XVIII
mossèn cavanilles ens dóna notícia de la plantació del prialzira. conjunt d’horts del camí d’alzira a carcaixent. 2007. adrià Besó.
mer hort de tarongers per part del rector monzó al camí que
uneix alzira i carcaixent, a la partida de les Basses del rei,
tot transformant els primers secans limítrofs amb les últimes
Les aportacions dels il.lustrats
El creixement econòmic i demogràfic experimentat
terres del regadiu de peu de la séquia de carcaixent:
al segle de les llums va anar acompanyat d’un necessari augment de la producció agrícola i dels seus rendiments, que en
los campos areniscos hacia el mediodía que hubie-
els paisatges valencians es va materialitzar en un increment
ran quedado estériles en otras manos, se han aprovechado de
de la superfície conreada i en l’ampliació dels regadius. la
pocos años a esta parte con grandes ventajas. sabían los de
4
millora de les infraestructures hidràuliques va constituir una
de les principals preocupacions per a augmentar la producció
agrícola i la riquesa del país, tal com propugnava el pensa-
4. al llarg del seu recorregut pels paisatges rurals valencians, cavanilles fa
nombroses referències a l’augment de la superfície cultivada i als fruits, així
com a l’extensió i millora dels regadius. Vegeu Joan F. mateu Bellés, «cavanilles
i l’ofici il·lustrat de viatjar», en Julio lacarra, et alii, Les observaciones de
Cavanilles dos-cents anys després. València: Bancaixa, 1995, pp. 15-55.
[ 22 ] El paisatgE dEls horts dE tarongErs i la sEua imatgE cultural
5. Vegeu marc Ferri i carles sanchis, «transformacions al regadiu històric
valencià: la séquia major de morvedre (1776-1861)». Quaderns de Geografia, 61,
1997, pp. 31-59.
6. Francesc torres Faus, L’evolució de l’estructura de la propietat i els cultius en
Carcaixent: la formació i el desenvolupament d’un nucli taronjaire en la Ribera
Alta del Xúquer. València: universitat de València, 1987, p. 173. En aquest sentit
encara perviuen als termes de carcaixent i alzira alguns horts que conserven
les cases amb cambra i les andanes de canyís on es criava el cuc. amb la crisi
sedera de la segona meitat del segle XIX es van substituir les moreres per
tarongers, cultiu que ha perviscut fins a l’actualitat.
carcaixent que los naranjos prosperan en terrenos areniscos,
vetat que aporta l’hort del rector monzó és la seua localització
si se benefician con estiércol y riegos: convidábales la natura-
sobre antigues terres de secà que es transformen en regadiu
leza de los campos; pero carecían enteramente de agua, que
gràcies a l’aprofitament de les aigües subterrànies, ja que
ocultaba la tierra en sus entrañas: empezaron a taladrarla
fins ara els horts es localitzaven a les vores dels regadius de
con pozos, hicieron norias, suavizaron con estiércol las áridas
peu i se servien de les seues canalitzacions per al reg. a més,
arenas, y convirtieron los eriales en bosques de naranjos chi-
explica com la qualitat arenosa d’aquestes terres, no massa
nos y de granados. aún continúan aquellos industriosos labra-
apropiada per als cultius hortícoles, resulta excel·lent per al
dores sus conquistas aumentándose la riqueza, la abundancia
taronger, on adquireix un extraordinari desenvolupament ve-
y la hermosura. para calcular de algún modo las ganancias
getatiu, molt superior al que es produïa a les terres de rega-
bastará decir, que tres jornales de tierra donde había una no-
diu més argiloses i compactes.9
ria antes de introducir los naranjos, granados y otros frutales,
com indica cavanilles, la reacció a l’efecte demos-
daban al propietario cada año 30 pesos: cercó la posesión con
tració, que explica amb tot detall amb els guanys econòmics
muros, plantose de dichos árboles, y en 1792 se sacaron 500
obtinguts, va fer que aquesta experiència pionera no queda-
pesos de las naranjas, 200 de las granadas y buena proporción
ra com un cas aïllat i es difonguera entre els cercles il·lus-
de frutas y hortalizas. El actual cura de la villa d. Vicente mon-
trats locals. així, altres horts van ser plantats per l’apotecari
zó, dueño y fundador del dicho huerto, ha electrizado con su
Bodí i el notari maseres.10 a les partides de la Bassa del rei,
exemplo a muchos vecinos, y ya se ve gran multitud de huer-
la Vilella i la Fracà, situades entre les poblacions d’alzira i
tos de igual naturaleza. En estos bosques prodigiosos se crían
carcaixent, van anar sorgint els primers horts de tarongers.
palmas que adornan aquel recinto, donde la naturaleza y el
les seues terres, prou planes, amb escasses dificultats per
arte concurren para recrear los sentidos.7
a l’anivellament, i la presència d’aigües subterrànies no
massa profundes facilitaren els treballs de transformació.
En aquest relat cavanilles fa referència a un hort
tancat de paret plantat de tarongers, magraners i altres fruiters, regat per diverses sénies que elevaven l’aigua del subsòl
captada mitjançant l’excavació de pous. així, la principal no8
7. antonio Josef cavanilles, Observaciones sobre la historia natural, geografía,
población y frutos del Reyno de Valencia. madrid, imprenta real, 1795-1797, II,
p. 208.
8. tot atenent l’escassa capacitat d’extracció de les sénies, era freqüent la
presència de dues o tres sénies en un mateix hort, ja que cadascuna podia
regar fins a una hectàrea aproximadament.
9. F. Bou gascó, Estudio del naranjo, limonero, cidro y otros árboles de la familia
de las aranciáceas que se cultivan en la provincia de Castellón, castelló: imprenta
de Francisco segarra, 1879, p. 215; Bernardo giner aliño, Tratado completo del
naranjo. València: librería de pascual aguilar, 1893, pp. 38-39; Bernardo aliño,
El naranjo, resumen práctico de su cultivo, abonos y enfermedades. València: la
agricultura Española, 1900, pp. 20-22; a. maylin, Manual práctico para el cultivo
del naranjo. València: tipografía moderna, 1905, pp. 24-26.
10. salvador Bodí i congrós, «apreciaciones sobre meteorogonía, o sea
exposición de teorías en el importante ramo de las ciencias físicas deducidas
de las observaciones atmosféricas practicadas durante toda la vida del autor,
1881». Estudi i edició a cura de Francesc torres Faus, El clima de la Ribera en el
siglo XIX. carcaixent: ajuntament de carcaixent, 1986, p. 63.
adrià BEsó ros [ 23 ]
alzira. plànol d’un hort pertanyent a l’hospital de València. 1818. carlos carcasona.
arxiu general i Fotogràfic de la diputació de València, sign. mp r01 núm. 36.
[ 24 ] El paisatgE dEls horts dE tarongErs i la sEua imatgE cultural
Els primers horts, que tenen una extensió de quatre o cinc
hectàrees, són fruit de la unió de diverses parcel·les de secà
adjacents adquirides a diversos propietaris que es transformen en regadiu.11
Les aportacions burgeses:
el concepte ideal d’hort de tarongers
durant l’antic règim l’hort jardí valencià estava relacionat amb les elits aristocràtiques. a partir de les desamortit-
però tot i l’eufòria expressada per cavanilles en
zacions, la burgesia, alhora que inverteix en terra com a signe
el seu relat, l’expansió del tarongerar va ser lenta. Fins a
de prestigi i com a oportunitat de negoci, s’apropia del concepte
d’hort i l’adapta a la seua imatge. a través dels testimonis escrits pels viatgers que entre 1780 i 1880 recorren el camí d’alzira a carcaixent podem seguir l’evolució del concepte d’hort,
fins que al darrer quart del segle XIX es canonitza la imatge de
l’hort burgès.12 Els principals canvis respecte al tipus d’hort valencià, del qual parteix, es produeixen en les espècies vegetals
cultivades, en la situació de la casa i en la seua arquitectura.
pel que fa a les espècies cultivades, se substitueix
el policultiu pel monocultiu del taronger. durant el tercer
quart del segle XIX es constata una desaparició progressiva
de la morera, que havia entrat en declivi a causa de la crisi
de la producció sericícola,13 i també del magraner. Únicament perviu la palmera perquè no entra en competència ve-
mitjan segle
XIX
la transformació dels secans que es produ-
eix entre alzira i carcaixent i la pobla llarga es deu sobretot al creixement del cultiu de la morera, que ocupa quasi
tota la superfície dels horts. caldrà esperar al tercer quart
del segle XIX, quan es donen les condicions socieconòmiques
necessàries perquè es produïsca l’embranzida definitiva en
l’expansió del cultiu.
11. un exemple d’aquestes primeres iniciatives l’hem documentat en un hort
pertanyent a l’hospital de València, situat a la partida de la Fracà del terme
d’alzira, que ens ofereix molts paral·lelismes amb l’hort del rector monzó
comentat per cavanilles. arxiu general i Fotogràfic de la diputació de València
(agFdV), IV. 03. cj.00012. El seu autor va ser el clergue salvador contel, qui
va adquirir diverses parcel·les de secà per a transformar-les en regadiu
mitjançant la perforació de pous. l’any 1817 tenia una extensió d’unes 130
fanecades rodejades de paret, plantades de tarongers, moreres i magraners
i disposava de sis sénies per al reg. com era prou habitual aleshores estava
treballat per arrendataris, que vivien en una de les set cases construïdes
dins l’hort, cadascun dels quals cultivava una o dues hectàrees de terra
aproximadament. cada porció arrendada disposava de la seua pròpia sénia i
bassa per a extraure i regular la distribució de l’aigua. com ens indiquen els
plànols d’aquest hort de l’any 1818 (arxiu general i Fotogràfic de la diputació
de València –adpV–, mapes i plànols, r01, núm. 36) moltes de les parcel·les del
voltant encara estaven dedicades a cultius de secà, la qual cosa ens confirma
la imatge d’aquell moment d’un paisatge en transformació caracteritzat per
l’alternança de parcel·les de secà amb altres porcions de terra rodejades de
paret i on creixen tarongers, moreres i magraners, sobre els quals s’elevaven
algunes palmeres, atorgant-li l’aspecte d’un oasi oriental, tal com ho havia
percebut cavanilles. aquest hort encara es conserva, tot i que fragmentat en
diverses propietats. se situa al polígon 59, parcel·les 6, 29, 45, 46, 47, 48, 59, 65
i 66. conserva la tanca de maçoneria quasi completa, i part de les cases. alguns
dels pous i sénies han desaparegut, per tal com deixaren de ser necessaris a
partir de l’aplicació de bombes mogudes amb motor.
getativa amb el taronger i és un arbre molt valorat estèticament.14 Quan el taronger ocupa tots els quadres de l’hort en
12. aquest aspecte s’analitza detalladament en adrià Besó ros, «un dels
camins més bells d’Europa. la formació del concepte d’hort de tarongers a
partir de les mirades literàries de l’itinerari entre alzira i carcaixent». Ars
Longa. Cuadernos de Arte, núm. 19, 2010, pp. 131-146.
13. salvador calatayud giner, «l’expansió citrícola valenciana. producció i
propietat de la terra a la ribera del Xúquer (1850-1930)». Recerques. Història,
Economia, Cultura, núm, 29, 1989, pp. 95-115. a alzira la morera va passar
d’ocupar 1.055 fanecades en 1838 a tan sols 382 en 1860.
14. Entre altres autors, podem trobar valoracions estètiques de la palmera
en antonio Josef cavanilles, Observaciones..., p. 202; salvador Bodí i congrós,
Apreciaciones sobre meteorogonía..., pp. 60 i 63; Vicente lassala palomares,
Memoria sobre la producción y el comercio de la naranja en España. València: imp.
de J. doménech, 1873, p. 7; Francisco almela y Vives, «palmeres Valencianes».
Boletín de la Sociedad Catellonense de Cultura, núm. 27, 1936, pp. 275-286.
adrià BEsó ros [ 25 ]
imatge ideal d’un hort de tarongers primitiu. dibuix a. Besó.
imatge ideal del tipus d’hort burgès que es consolida a finals del segle XIX.
règim de monocultiu podem parlar amb propietat d’un hort
de separació, on s’adoptà el sistema de taronger amb capça-
de tarongers, amb la qual cosa es trenca un dels lligams
da redona. però, tot i l’interès manifest per augmentar-ne la
que conservava amb l’hort valencià i assoleix una personali-
producció, encara perviu una preocupació estètica heretada
tat pròpia. d’aquesta manera, entre finals del segle XVIII i les
del passat quan el taronger era cultivat en els horts com
acaballes del segle XIX el taronger ha passat de ser un arbre
a arbre de jardí, que es manifesta en les delicades cures i
apreciat al jardí valencià pels seus valors estètics, en con-
atencions que rep, més pròpies de la jardineria i de l’agri-
vivència amb altres espècies, a monopolitzar tota la super-
cultura intensiva que d’un cultiu extensiu com esdevindria el
fície de l’hort amb una finalitat productiva.15 aquest major
pes assolit pels valors productius en el context d’una agricultura capitalista orientada al mercat explica els canvis en
les tècniques de cultiu amb l’objectiu d’augmentar els rendiments per unitat de superfície. així, es va passar de quadres
plantats amb dues fileres d’arbres que assolien prop de 10
metres d’alçada, al mig de les quals es practicaven cultius
hortícoles, a plantacions fetes a marc reial a sis o set metres
del taronger. amb la desaparició del policultiu que ha caracteritzat l’hort valencià apareix un jardí ornamental situat al
voltant de la casa, en el qual s’introdueixen espècies alienes
al jardí valencià que responen als gustos burgesos per la
novetat i per allò exòtic. tot i això, encara conserva elements
propis de l’hort valencià, que barreja amb altres de procedents del jardí romàntic anglès.
l’hort valencià situa la casa a la vora del camí. Els
primers horts de tarongers sorgits des de finals del segle XVIII
15. En aquest sentit, resulten il·lustratives les paraules de Vicente lassala
palomares, Memoria..., p. 6, quan afirma que «en este país, a medida que
la naranja constituía un árbol importante de comercio, dejaba el entendido
jardinero de egercer esclusivamente su cultivo, apoderándose de esta planta el
labrador, pasando a formar parte de sus cosechas agrícolas».
[ 26 ] El paisatgE dEls horts dE tarongErs i la sEua imatgE cultural
parteixen d’aquesta tradició i responen a aquest model. El camí
de carcaixent a alzira encara ens mostra un interessant conjunt
d’horts senyorials fruit de la transformació dels secans en
carcaixent. hort de Batalla.
arxiu municipal de carcaixent.
adrià BEsó ros [ 27 ]
tectura popular i adopta el model de vil·la suburbana relacionada amb els llenguatges arquitectònics urbans aleshores vigents, com ara els historicismes, l’eclecticisme, el modernisme, l’art déco... ara se separen les residències de propietaris i
hortolans en edificis diferents, més ornamentat i luxós el dels
propietaris i més modest el dels hortolans, que normalment
coincideix amb una senzilla casa d’hortet existent.
d’aquesta manera s’arriba a la canonització del
concepte d’hort burgès, que està format per una extensió de
diverses hectàrees de terra de forma ortogonal plantada de tarongers, delimitada per una tanca, feta de bardissa vegetal, de
alzira. grup de persones a l’entrador de l’hort del remei. 1929.
col·lecció sofía cabrera.
maçoneria o de filferro. Els elements principals —la casa i la
bassa— se situen al centre de la parcel·la, que serveix de punt
de partida per a dissenyar la distribució interior de l’espai,
horts al llarg del segle XVIII. generalment tenia la planta bai-
formada per dos eixos en forma de creu. En el cas dels horts
xa destinada als hortolans que tenien cura de l’hort, mentre
situats sobre una falda, el centre de gravetat es desplaça a
que la planta principal estava ocupada per l’habitatge dels
la part més alta amb la finalitat d’obtenir unes panoràmiques
propietaris, que utilitzaven com a segona residència. si la
més àmplies de l’hort i del paisatge que l’envolta. una porta
casa tenia tres plantes, la tercera es destinava a cambra, on
amb dues fulles de barrots de ferro que giren sobre dues pilas-
hi havia les andanes per a la cria del cuc de seda. a finals
del segle XIX es consolida el model d’hort canònic burgès, on
la casa sempre se situa al bell mig de l’hort amb la finalitat
d’aconseguir la intimitat que caracteritza la vida burgesa.16
des de la casa arranquen els quatre caminals interiors que
creuen l’hort, i al seu costat se situa el jardí ornamental i la
bassa. la seua arquitectura trenca els lligams amb l’arqui16. adrià Besó ros, Els horts de tarongers de Picanya. Arquitectura i paisatge.
picanya: ajuntament de picanya, 1999, pp. 24-25.
[ 28 ] El paisatgE dEls horts dE tarongErs i la sEua imatgE cultural
tres de maçoneria o rajola emmarca l’entrada principal, atorgant-li una certa monumentalitat. tot seguit un camí en forma
de passeig acompanyat d’espècies ornamentals acaba en la
façana de la casa, precedida per un ampli espai obert. dins
l’explotació, prop de la casa, hi ha el pou amb la sénia, substituïda amb el temps per la casa de màquines per a extraure
l’aigua del subsòl, i la bassa on s’acumula el cabal abans de
ser distribuït pels diferents bancals. tot el conjunt de bassa i
casa es rodeja d’un jardí més o menys desenvolupat.
la pobla llarga. Bassa de l’hort de Julián ribera.
arxiu municipal de carcaixent, fons Julián ribera, sign. 328.
adrià BEsó ros [ 29 ]
quals també estan molt representats els jardins i la bassa,
així com la imatge dels tarongers i palmeres convivint en
perfecte maridatge.
així, l’hort de tarongers representa la materialització d’un ideal burgès on conflueixen les aspiracions per
la propietat de la terra, pel guany econòmic, per la distinció
social, per la contemplació estètica del paisatge. per això
podem afirmar que amb l’expansió del taronger, el concepte
ideal representat per l’hort burgès esdevé un model a assolir
pels diferents estrats de la societat, sobretot per raó dels valors socials que representa. per això l’hort es va convertir en
el mirall on es reflecteix o es vol aparençar la posició social
dels propietaris, i en la materialització de les seues aspirala pobla llarga.
grup de persones entre els tarongers de l’hort de Julián ribera.
arxiu municipal de carcaixent, fons Julián ribera, sign. 43.
cions, per la qual cosa des del llaurador acomodat, el petit comerciant, el professional liberal o el gran empresari inverteixen els seus guanys en l’adquisició d’un hort com a plasmació
del triomf social. i aquesta posició es reflecteix sobretot en la
qualitat i aparença de la seua arquitectura i dels seus jardins,
que més es poden aproximar al model ideal quan més gran és
hem de fer constar que aquesta definició expressa
el seu poder adquisitiu. per això no resulta gaire estrany que
un concepte ideal, consolidat i difós per les diferents mani-
de l’ampli conjunt d’horts existents en tota la franja litoral va-
festacions culturals, que tan sols uns pocs han pogut asso-
lenciana, tan sols uns pocs assolisquen completament aquest
lir. les fotografies i postals dels horts d’alzira i carcaixent,
ideal burgès, que són alhora els que més han sigut reproduïts
les pintures de teodor andreu, la novel·la Entre naranjos de
en testimonis gràfics, tot contribuint a retroalimentar aques-
Blasco ibáñez, etc., van ser les principals contribucions a la
ta imatge ideal. molts altres intenten aproximar-s’hi amb uns
difusió d’aquest concepte mitjançant la representació dels
jardins acurats amb nombroses espècies ornamentals, uns
principals elements que el caracteritzen. aquestes han ca-
altres amb una acurada composició axial on els camins es
nonitzat com a icones del paisatge els entradors de l’hort de
transformen en passejos, uns altres amb una acurada arqui-
ribera de carcaixent i de les aigües d’alzira, les arquitectu-
tectura de l’habitatge, però no arriben a materialitzar el con-
res de les cases de Batalla i de ribera de carcaixent, de les
cepte ideal en la seua globalitat.
[ 30 ] El paisatgE dEls horts dE tarongErs i la sEua imatgE cultural
La popularització de l’hort
Entre els anys setanta i vuitanta del segle
de tarongers. per això, a partir del concepte ideal, l’hort pot
as-
mancar d’alguns dels elements i acabar convertit simplement
sistim a la desaparició d’un dels elements inherents a l’hort,
en una parcel·la plantada de tarongers que també es denomi-
XIX
com és la tanca perimetral. com llegim en diferents escrits,
na hort i que és, podem dir, el seu component essencial. se-
el desenvolupament que estava adquirint el cultiu del ta-
gons torres Faus «en l’actualitat el terme hort s’utilitza tant
ronger feia possible prescindir de la tanca en tractar-se ja
per referir-se a la casa de camp com per fer referència a una
d’un cultiu molt estès que feia minvar els perills de furts
parcel·la plantada de tarongers».17
de la collita. per això a partir d’ara en el paisatge dels horts
les tanques sols se situaran en les cares de les parcel·les
recaients a camins situats sobre barrancs o escorrenties
2. dE L’HOrT AL PAISATGE dELS HOrTS:
LA COnSTruCCIÓ dEL VErGEr VALEnCIÀ
per evitar que l’aigua negue els camps o per protegir els ar-
tot i les optimistes previsions de cavanilles, l’expan-
bres de la pols dels camins i carreteres molt transitats. per
sió del taronger va ser en un primer moment relativament len-
això aquestes disminueixen l’alçada. sols es conserven en
ta. Fins al darrer terç del segle XIX el seu conreu es troba pràc-
els horts burgesos, que mantenen tot el perímetre tancat
ticament concentrat als dos nuclis originaris de la ribera i de
per la necessitat de garantir la intimitat durant els períodes
la plana, que responen a dos models d’implantació diferents.
d’esbarjo i de materialitzar els límits de la propietat priva-
a la ribera, la superfície cultivada s’havia anat es-
da. relacionada amb la pèrdua de la necessitat de guardar o
tenent lentament des de finals del segle
custodiar l’hort hi ha la desaparició de la casa com a conse-
sobretot als termes d’alzira i carcaixent. així, l’any 1827 a
qüència de l’expansió que havia assolit el cultiu a les darre-
carcaixent s’estimava una superfície cultivada de 3.645 fa-
res dècades del segle
XIX.
aquesta queda relegada als horts
burgesos que es construeixen de nova planta.
XVIII
i es concentra
necades de tarongers, que passen a 9.247 en 1879. al terme
d’alzira es produeix una evolució semblant, on de les 4.215
per això el paisatge iniciat sobre la base dels horts
fanecades que hi havia en 1838 s’arriba a les 15.605 en 1882.
de propietaris acabalats es completa amb una gran super-
sols els termes d’alzira i carcaixent reunien quasi dues mil
fície de parcel·les plantades de tarongers que han quedat
de les 3.400 hectàrees de terres de taronger registrades a
desproveïdes de tota la sèrie d’elements que caracteritzen
la província de València l’any 1878.18 aviat el taronger també
l’hort burgès, perquè ja no en tenen la necessitat. però fins
es va propagar per localitats del voltant, com ara corbera o
i tot el petit llaurador no perd de vista una certa estètica a
l’hora de distribuir els arbres en la parcel·la, de construir les
17. Francesc torres Faus, L’evolució de l’estructura de la propietat..., pp. 169-170.
canalitzacions d’aigua per al reg, els marges de pedra, la cura
18. Francesc torres Faus, L’evolució de l’estructura de la propietat..., pp. 248252. l’any 1878 es registraven 3.400 ha de tarongers a la província de València,
1.270 a la de castelló i 180 a la d’alacant.
dels arbres, etc., convertint cada hort en un petit jardí plantat
adrià BEsó ros [ 31 ]
alzira. hort de les aigües. arxiu municipal d’alzira.
castelló de ribera. motor de reg.
arxiu municipal de carcaixent, fons Julián ribera, sign.258.
la pobla llarga. seguint el model descrit per cavanilles, a la
per a l’accés als canals de difusió de les principals novetats
ribera va ocupar les terres de secà limítrofes amb els rega-
en la tecnologia agrícola.19
dius històrics, que van ser transformades mitjançant l’apro-
un altre focus de propagació del tarongerar va ser
fitament de les aigües subterrànies. aquest procés requeria
la plana de castelló. les primeres plantacions es documen-
importants inversions en l’anivellament, excavació d’un o
ten a Vila-real en règim de policultiu amb fruiters en 1816-
diversos pous, adquisició i instal·lació de sénies o d’una mà-
1817, i en 1820 dos llauradors planten les primeres parcel·les
quina de vapor i la construcció d’una bassa de regulació amb
en monocultiu.20 a diferència dels pobles del cor de la ribera,
les canalitzacions necessàries per a distribuir l’aigua per tota
la parcel·la, que, en el cas dels tarongers, no començarien a
poder ser amortitzades fins al seté o vuité any. per això durant aquesta primera etapa la formació d’horts va estar encapçalada per la burgesia i els terratinents acomodats, que
disposaven del capital necessari i d’una posició privilegiada
[ 32 ] El paisatgE dEls horts dE tarongErs i la sEua imatgE cultural
19. sobre aquest aspecte consulteu els treballs de salvador calatayud giner,
«difusión agronómica y protagonismo de las élites en los orígenes de la
agricultura contemporánea: Valencia, 1840-1860». Historia Agraria, núm. 17,
1989, pp. 99-127; i salvador calatayud giner i E. mateu tortosa, «tecnología y
conocimientos prácticos en la agricultura valenciana (1840-1914)». Noticiario
de Historia Agraria, núm. 9, 1995, pp. 43-67.
20. samuel garrido, Treballar en comú. El cooperativisme agrari a Espanya (1900-
a la plana els tarongers es planten sobre les antigues hortes
en substitució del cànem, cultiu comercial que havia entrat en
crisi. per tant, es forma un paisatge caracteritzat per parcel·les obertes de poca superfície cultivades per petits i mitjans
propietaris, ja que la plantació de l’hort no requeria les fortes
inversions necessàries en la transformació de les terres, que
es reduïen als plançons i al cost d’oportunitat fins a recollir
els primers fruits. així, des del terme de Vila-real, els tarongerars van anar estenent-se per Borriana, durant la dècada
de 1840-1850, i tot seguit per almassora, nules i castelló.21
tot i això també hi van jugar un paper important les inversions
dels grans propietaris, que tot i el seu escàs nombre destaquen pel seu dinamisme. El cas més conegut és el de polo de
Bernabé, introductor de guano del perú i de les primeres varietats de mandarina. les seues experiències es propagaren
ràpidament entre els llauradors de la comarca.
però a partir de la segona meitat del segle
XIX
es
registra un increment progressiu del ritme de plantacions i
assistim a l’expansió del tarongerar gràcies a la confluència
d’una sèrie de factors. la crisi dels antics cultius comercials
en què s’havien especialitzat les àrees de regadiu (la morera a
la ribera i el cànem a la plana), la revolució en els transports
(ferrocarril i navegació de vapor), que facilitaren la comercialització a gran escala d’una fruita perible, o la introducció de
les sénies de ferro colat en substitució dels vells artefactes de
fusta, crearen les condicions necessàries per a respondre als
picanya. hort de lis. targeta postal. 1937.
arxiu general de l’administració.
1936). València: Edicions alfons el magnànim, 1996, p. 193.
21. concepción domingo pérez, La Plana de Castellón. Formación de un paisaje
agrario mediterráneo. madrid: confederación Española de cajas de ahorro,
1983, p. 48.
adrià BEsó ros [ 33 ]
cooperatives i sindicats agrícoles que li permeteren l’obtenció
de mitjans i el finançament necessari per a realitzar les inversions a uns preus raonables lluny dels circuits de la usura.22
El cultiu començarà a expandir-se seguint el traçat
de les vies del ferrocarril que discorren per les planes litorals
valencianes.23 cap a 1860 comencem a tenir les primeres notícies de plantació de tarongers a altres localitats de la ribera, com ara guadassuar, Benifaió, alginet, sueca i cullera. Ja
a la dècada dels anys trenta del segle XX ocuparia una àmplia
extensió de la plana del Xúquer.
a l’horta sud se’n planten els primers horts cap a
1870 a les terres situades a la ratlla de l’horta històrica al tripicanya. hort de coll. 1937.
arxiu general de l’administració.
angle format entre picanya, catarroja i albal. també en trobem
plantacions aïllades a silla, Beniparrell, picassent i alcàsser.
a partir d’aquests horts burgesos, el procés d’expansió del ta-
estímuls llunyans produïts per la demanda externa de fruita
fresca. però l’embranzida definitiva vindria a partir de 1880,
quan es comercialitzen les bombes mogudes per motors de
vapor que permeteren superar les limitacions d’extracció que
oferien les sénies. segons els historiadors de la taronja s’obri
aleshores una segona etapa en el cultiu que conclouria a la
dècada dels anys trenta en el context de la crisi econòmica
rongerar va continuar a partir del segle XX de la mà dels petits
propietaris. així, cap a 1936 els secans de catarroja, picanya i
paiporta ja es trobaven pràcticament transformats.24
la caiguda dels beneficis de la vitivinicultura a partir dels anys noranta del segle XIX va propiciar que algunes de
les alqueries de l’horta nord es reconvertiren en tarongerars
amb la instal·lació de màquines de vapor.25 Entre rafelbunyol
internacional. així, des dels dos nuclis originaris va començar l’expansió del cultiu que possibilitaria el sorgiment d’un
nou paisatge que en a penes cinquanta anys canvia la imatge
de tota la franja litoral del golf de València. si en un primer
moment la transformació del secà en regadiu era una tasca
sols assumible pels grans terratinents, amb el canvi de segle
el petit llaurador va poder afegir-se a aquest procés gràcies
a la constitució de comunitats de regants i a la integració en
[ 34 ] El paisatgE dEls horts dE tarongErs i la sEua imatgE cultural
22. samuel garrido, Treballar en comú...
23. sobre la relació entre ferrocarril i desenvolupament citrícola, vegeu Juan
piqueras, El espacio valenciano. Una síntesis geográfica. València: gules, 1999,
pp. 219-221.
24. Eugenio luis Burriel de orueta, La huerta de Valencia. Zona sur (Estudio
de geografía agraria). València: instituto de geografía, institución alfonso el
magnánimo. diputación provincial y caja de ahorros de Valencia, 1971, p. 371.
25. Enrique J. giménez Baldrés, Parcelaciones residenciales suburbanas.
La formación de la periferia metropolitana de Valencia. València: universitat
politècnica de València, 1996, p. 144.
i puçol van ocupar el glacis amb escassos desnivells i presència d’aigües poc profundes, la transformació del qual ja
s’havia completat a la dècada dels anys trenta. a la zona de
montcada es planten alguns horts aïllats, mentre que a Bétera, població limítrofa pertanyent a la comarca del camp de
túria, apareix un interessant conjunt d’horts burgesos vora la
carretera de nàquera a la dècada dels anys vint i trenta.
cap al 1890 al camp de morvedre es planten els primers tarongerars sobre la plana litoral regada pels sobrants
de les séquies de l’arrif i major de sagunt en substitució de
les vinyes, per la caiguda de beneficis econòmics.26 a partir
de 1912, coincidint amb l’atac de la fil·loxera, moltes vinyes ja
no es replantarien i se substituirien per tarongers. tot i que
ja s’hi havien creat les infraestructures hidràuliques, la qual
cosa va facilitar-ne l’extensió del cultiu, s’hi van haver de perforar pous per a garantir un subministrament d’aigua escàs i
inestable. també a finals del segle XIX suposem que degué fer
gandia. colònia agrícola la Banyosa. targeta postal. c. 1900.
Biblioteca Valenciana, col·lecció J. huguet, sign. Jh33/127.
aparició el taronger al regadiu de la Font de Quart, a la Vall
de segó. ací el tarongerar es planta sobre petites parcel·les
avança cap a onda, seguint el traçat del ferrocarril de via es-
d’horta dedicades a cereals per part de petits propietaris en
treta, i cap al sud, vorejant les marjals litorals fins a almenara.
un procés semblant al de la plana de castelló. cap al 1936 ja
a la safor els pobles de la Valldigna veuran incre-
es trobava tota l’horta plantada de tarongers.
mentades les plantacions a la primeria del segle XX. a l’horta de
a Vila-real, el 1880 el taronger ja ocupava el 80% de
gandia el taronger es va introduir a mitjan segle XIX,28 despla-
les terres d’horta. És amb el canvi de segle quan les planta-
çant progressivament les terres dedicades a la canya de sucre.
cions ocupen pràcticament tota l’horta del millars i continua el
Ben prompte va progressar sobre les terres dels primers pie-
procés amb la transformació dels secans.27 del nucli originari
monts, que van ser transformades tot atenent les condicions
favorables del seu microclima.
26. piqueras, Juan, «El vino de sagunt i valle del palancia. reseña de geografía
histórica». Braçal, núm. 3, 1990, pp. 17-30.
27. samuel garrido, «El conreu del taronger a la plana de castelló. agricultura
comercial, propietat pagesa i treball assalariat (1850-1930)». Estudis d’Història
Agrària, núm. 13, 2000, pp. 201-227.
28. Vicente Fontavella gonzález, La huerta de Gandía. saragossa: instituto Juan
sebastián Elcano del consejo superior de investigaciones científicas, 1952.
adrià BEsó ros [ 35 ]
a la marina trobem notícies primerenques de tarongerars a la Vall de pego, on ja en 1878 hi havia alguns
3. LA ImATGE dE L’HOrT dE TArOnGErS I LES
SEuES rEPrESEnTACIOnS
horts de tarongers regats amb sénies. El cultiu va anar este-
actualment no es dubta a reconèixer la relació que
nent-se, sobretot a partir de la dècada dels vint. així, el 1936
s’estableix entre paisatge cultivat i obra d’art,31 que alguns
pego comptava amb 970 hectàrees de tarongers. però l’em-
han anomenat art expandit,32 el qual, alhora que serveix a les
branzida definitiva es va produir a la segona dècada del segle
seues finalitats productives, és capaç de suscitar experièn-
amb l’arribada de la fil·loxera, que motiva la reconversió de
cies estètiques. En aquest sentit, dels seus orígens, molts au-
les primeres vinyes situades sobre la plana litoral en horts
tors han associat els conceptes d’hort de tarongers i de jardí.
de tarongers amb la perforació de pous. El cultiu s’intensifica
El jardí té per definició una noció d’estètica, ja que té com a
a partir de la dècada dels anys vint, i en 1933 ja assoleix una
objectiu oferir un espectacle a la vista.33 En l’hort valencià, tot
extensió de més de tres-centes hectàrees.29
i que els fruiters hi ocupaven un lloc important, predominen
XX
així, en 1932 el cultiu de la taronja ocupava ja una
els valors estètics sobre els productius. En l’hort de tarongers
superfície de 50.172 ha, de les quals 38.855 pertanyien a la
sobreïxen els valors productius, ja que la finalitat última de
província de València i 18.105 a la de castelló, mentre que
l’hort, d’acord amb la mentalitat burgesa, és el benefici eco-
a alacant el taronger ocupava una superfície residual amb
nòmic, encara que els valors estètics són molt destacats. Fins
3.752 ha.30 d’aquesta manera, a la dècada dels anys trenta,
i tot podem observar en molts casos una estreta relació entre
en a penes cinquanta anys, gràcies a les inversions de grans
benefici econòmic i estètica, ja que l’alta rendibilitat possibi-
i petits propietaris, aquell mosaic inicial format per l’alter-
lita l’aplicació d’unes pràctiques pròpies de la jardineria o de
nança de parcel·les de garroferes, oliveres, vinya i cereal,
l’agricultura intensiva en un cultiu extensiu.
cultius predominants al secà, va donar pas a un bosc de ta-
si fins ara hem parlat de l’hort de tarongers com
rongers caracteritzat per la seua uniformitat i monocromia.
a element objectiu, en aquest apartat volem abordar les re-
aquest mantell verd maragda s’estenia de nord a sud des de
presentacions de l’hort realitzades per la pintura, la fotogra-
la plana de castelló fins a la safor, formant una estreta fran-
fia, la literatura i el cinema, gràcies a les quals s’ha construït
ja que voreja els regadius històrics fins a assolir els primers
la seua imatge. amb aquest objectiu descompondrem els di-
piemonts de ponent, acompanyant les hortes històriques i
ferents elements que constitueixen l’hort com a objecte per
marjals litorals.
31. carmen gracia, Historia del arte valenciano. madrid: cátedra, 1998.
29. antonio lópez gómez i Vicenç m. rosselló Verger (dirs.), Geografía de la
provincia de Alicante. alacant: diputació provincial d’alacant, 1978, pp. 437-438.
32. román de la calle, El ojo y la memoria. Materiales para una historia del arte
valenciano contemporáneo. València: universitat de València, 2006, pp. 269 i ss.
30. rafael Font de mora, El naranjo, su cultivo y explotación. madrid: Espasa
calpe, 1935, pp. 24-25.
33. Etienne souriau, Fernando castro Flórez i ismael grasa, Diccionario Akal de
estética. madrid: akal, 1998. Veu Paisaje.
[ 36 ] El paisatgE dEls horts dE tarongErs i la sEua imatgE cultural
a estudiar les seues representacions. com qualsevol jardí,
l’hort de tarongers està format per una composició d’elements naturals i artificials. podrem observar com els primers han rebut una especial apreciació estètica, on destaca
el taronger com a motiu principal, acompanyat de les palmeres, la qual cosa reforça el concepte essencial de l’hort
com a porció de terra plantada de tarongers. d’altra banda,
els elements artificials, com ara la casa, la bassa, la sénia o
el motor i la tanca ocupen un lloc secundari en les representacions. sense cap dubte moltes d’aquestes manifestacions
culturals han contribuït a difondre i a retroalimentar el concepte ideal d’hort burgès.
Les espècies vegetals
El taronger és el principal element que caracteritza l’hort, per tal com passa a ocupar-ne tota la superfície en règim de monocultiu. al llarg del tercer quart del segle XIX, dins un context de producció capitalista, s’estandarditzen certs aspectes formals de les plantacions, com ara
la forma que s’atorga als arbres i els marcs de plantació,
i s’adopten unes pràctiques de cultiu conduents a la seua
rendibilitat. a aquesta finalitat van contribuir les experiències empíriques dels grans terratinents, que són recollides
pels primers tractats de citricultura, com el de Bou gascó, i
que posteriorment serien assimilades i sistematitzades en
diverses publicacions.34
Quan els tarongers passen a ocupar tot un quadre en
règim de monocultiu s’assagen com a marcs de plantació el cinc
34. un estudi de la configuració i difusió de les pràctiques agronòmiques a
través dels tractats de citricultura valencians publicats entre 1879 i 1935 pot
València. Estació del nord. 2012. Eduardo alapont.
alzira. magatzem de peris puig. 2012. Eduardo alapont.
adrià BEsó ros [ 37 ]
d’oros, el tresbolillo i el marc reial, que finalment acabarà adop-
edificis singulars de caràcter públic construïts durant el primer
tant-se en tots els horts. també varia la separació, que va acur-
terç del segle
tant-se des dels deu fins als cinc metres a mesura que es limita
rocarril, magatzems, etc. Es tracta de tipologies pròpies de la
el creixement de l’arbre en adoptar la forma de copa amb faldes.
ciutat industrial, la presència de les quals va lligada a la imat-
per això aquesta morfologia que finalment presenta el taronger
ge de modernitat i progrés que intenten transmetre. El recurs
en les plantacions agrícoles és artificial, fruit de la intervenció
a les taronges com a motiu ornamental relaciona amb el seu
humana amb la finalitat d’incrementar la productivitat per unitat
cultiu i amb la classe social que l’ha encapçalat l’origen de la
de superfície. però, tot i que la motivació principal és l’econò-
riquesa i prosperitat que han fet possibles les construccions.36
mica, no per això deixa de tenir ben aviat una apreciació estèti-
les paraules ens descobreixen imatges i sensa-
ca. Els camps es planten en fileres perfectament alineades que
cions com no poden fer-ho les representacions gràfiques.
formen carrers —fraus— entre elles. Blasco ibáñez relaciona
per això molts escrits destaquen l’olor de la tarongina que
estretament bellesa i modernitat quan observa que «los naran-
desprenen els tarongerars a la primavera. la seua aroma no
jos extendíanse en filas, formando calles de roja tierra anchas y
sols es pot percebre passejant pel camp,37 sinó que arriba als
rectas, como las de una ciudad moderna tirada a cordel en la que
nuclis de població perfumant les nits amb la seua agradable
las casas fuesen las cúpulas de un verde oscuro y lustroso».
35
la vegetació fa que la imatge i la percepció d’un
XX,
com ara mercats, coberts, estacions de fer-
aroma, atorgant-li fins i tot un caràcter saludable en contrarestar les males olors de les marjals pròximes.38
paisatge siga diferent en cada estació. a la primavera el taronger adquireix la seua plenitud en coincidir en l’arbre l’explosió de la floració amb les taronges madures. la pintura és
la manifestació gràfica que millor captarà aquesta imatge per
tal com és capaç de recollir la riquesa d’aquest espectacle
cromàtic. tot i que la fotografia també para atenció a aquesta delícia visual, la falta de color fa que no puga transmetre
aquesta experiència igual que la pintura.
la taronja, tot atenent les seues qualitats estètiques
i simbòliques, va ser un element molt utilitzat en el disseny
gràfic i va formar part dels repertoris decoratius de nombrosos
consultar-se en adrià Besó ros, Els horts de tarongers. Arquitectura i paisatge.
València: universitat de València, 2010, pp. 92-100.
35. Vicente Blasco ibáñez, Entre naranjos. madrid: cátedra, 1997, p. 108.
[ 38 ] El paisatgE dEls horts dE tarongErs i la sEua imatgE cultural
36. adrià Besó ros, Els horts de tarongers. Arquitectura i paisatge, pp. 415-448.
37. Vicente Blasco ibáñez, Entre naranjos, pp. 272-273, descriu aquestes
sensacions experimentades pels protagonistes de la novel·la: «comenzaban a
florecer los naranjos. la primavera hacía densa la atmósfera. El azahar, como
olorosa nieve, cubría los huertos y esparcía su perfume por los callejones de
la ciudad. al respirar se mascaban flores. / rafael no podía dormir. por las
rendijas de las ventanas, por debajo de las puertas, al través de las paredes,
parecía filtrarse el perfume virginal de los inmensos huertos; aquel olor, que
evocaba la visión de carnales desnudeces, acosaba con agudas punzadas su
joven virilidad. Era el aliento embriagador que venía de allá abajo, después
de haber pasado tal vez por los pulmones de ella agitando su mórbido pecho.
las ondas de perfume sin cesar renovadas, extendíanse por el infinito con
misterioso estremecimiento, transfigurando el paisaje, dándole una atmósfera
sobrenatural, evocando la imagen de un mundo mejor, de un astro lejano
donde los hombres se alimentasen con perfumes y vivieran en eterna poesía».
38. Francisco Fogués Juan, Historia de Carcagente. Compendio geográficohistórico de esta ciudad (1935; reeditat a carcaixent: ajuntament de carcaixent,
2000) es refereix als tarongerars de carcaixent com un «colosal pebetero que en
plácidas noches primaverales embalsama y satura con su perfume la inmensa
vega ribereña». En aquest sentit salvador Bodí i congrós, Apreciaciones sobre
meteorogonía..., pp. 65-66, explica l’efecte saludable de l’olor de la flor del taronger.
aquesta unió de valors productius i estètics dugué
als voltants de l’esplanada que s’obri davant la casa. s’adorna
el rector Fogués a considerar el taronger com un arbre «dig-
amb rosers, geranis i altres plantes de flor. l’entrador defi-
no de la mayor admiración por ser el mayor ornamento de
neix una visió en perspectiva que conflueix en la façana de la
nuestros campos».39 també giner aliño afirma que «si a estas
casa. Es conforma com un espai de transició entre l’exterior
cualidades estéticas unimos la de ser el árbol frutal que más
del perímetre tancat de l’hort i l’element central i principal
producto rinde, bien podemos asegurar que el naranjo no tie-
representat per la casa. És l’únic lloc des del qual, a través de
ne rival en el reino de los vegetales y que dios se ha compla-
la reixa que tanca la porta, es pot contemplar l’interior, per la
cido en derramar sobre él todas sus magnificencias».40
qual cosa és la part més ornamentada. a més, es despleguen
la palmera (Phoenix dactilifera) és l’altra planta as-
altres caminals interiors que, alhora que serveixen per a fa-
sociada a la imatge de l’hort. sol aparèixer aïllada o alineada
cilitar les tasques de cultiu i l’extracció de la taronja durant
acompanyant els marges o els caminals interiors. la palme-
la recol·lecció, també són utilitzats pels amos per a passe-
ra ja estava present en l’hort valencià i perviu en l’hort de
jar, per la qual cosa en algunes propietats s’acompanyen de
tarongers perquè no entra en competència vegetativa amb
bancs, on mai no falta la companyia de plantes ornamentals.
aquests. Els escrits i les fotografies, sobretot les targetes
postals, es fan ressò de les qualitats estètiques d’aquesta
planta. El rector Fogués escriu que «estas entradas se ven
embellecidas con frecuencia con largas filas de palmeras
que hermanan muy bien con el naranjo, a la par que dan
un tinte especial y típico de nuestros huertos».41 la palmera continua mantenint els valors estètics i productius propis
del jardí valencià, ja que d’ella es comercialitzen les palmes
blanques i els dàtils. però sobretot es valora l’aspecte oriental que confereix al paisatge,42 qualitat molt apreciada en el
context cultural del romanticisme.
la part merament estètica de l’hort burgès se situa
al jardí de plantes ornamentals, que es desplega a l’entrador i
39. Francisco Fogués Juan, Historia de Carcagente..., p. 192.
40. Bernardo giner aliño, Tratado completo del naranjo..., p. 1.
41. Francisco Fogués Juan, Historia de Carcagente..., p. 202.
42. salvador Bodí i congrós, Apreciaciones sobre meteorogonía..., p. 60; teodoro
El passeig constitueix una de les pràctiques socials habituals
de la burgesia que viu a les ciutats, que es trasllada al camp
durant les èpoques d’estada als horts.
a més d’aquests jardins lineals, els horts de caràcter burgès disposen d’un espai enjardinat més o menys desenvolupat. s’hi introdueixen noves espècies arbòries o arbustives exòtiques, moltes de les quals han sigut recentment
aclimatades procedents de països llunyans, que expressen el
gust per la novetat que caracteritza la burgesia. sovint en els
seus dissenys trobem una barreja entre pervivències del jardí
valencià i elements propis del jardí romàntic anglès. Entre les
primeres hi ha la presència dels animals, materialitzada en
aviaris o colomers, de les pèrgoles i sopadors.43 aquest jardí
llorente olivares, España. Sus monumentos y arte. Su naturaleza e historia.
Valencia. Barcelona: d. cortezo, 1887, II, p. 641.
43. José F. Ballester-olmos, El jardín valenciano. Origen y caracterización
estilística. València: universitat politècnica de València, 1998, pp. 185-248.
adrià BEsó ros [ 39 ]
la ribera. palmeres i tarongers. targeta postal.
col·lecció a. Besó.
[ 40 ] El paisatgE dEls horts dE tarongErs i la sEua imatgE cultural
és també un lloc de passeig i d’esbarjo, per la qual cosa està
proveït de bancs per a asseure’s.44 normalment s’adornen
amb ceràmica valenciana, que als anys vint i trenta s’inspira
en els repertoris historicistes. la geometria amb què s’ordenen els tarongers amb una finalitat productiva, i fins i tot el
mateix entrador, contrasta amb la llibertat que caracteritza la
composició d’aquests jardins, on les plantes es disposen formant bosquettes, tal com es presenten en la natura, com es
pot veure als horts de graveli i de ribera de carcaixent, a
l’hort de Bonet a alginet o al de pla a picanya.45 Fins i tot reprodueixen de manera artificial elements de la natura, entre
els quals destaquen el llac artificial i la gruta amb la mare de
déu de lourdes, com la del desaparegut hort de maseres de
carcaixent. gruta artificial de l’hort de maseres. targeta postal. c. 1900.
arxiu municipal de carcaixent, fons maseres, col·lecció J. gomis.
carcaixent, que ens ha arribat a través d’algunes postals.
Els elements construïts
de vil·la suburbana i incorporen llenguatges arquitectònics
la casa ha rebut molt poca atenció. sols es té en
aleshores vigents, que responen als gustos estètics de la
compte en la fotografia, que para especial atenció als horts
burgesia. la gran profusió de fotografies i targetes postals
de ribera i de Batalla de carcaixent. aquests edificis, l’ar-
que han captat la seua imatge ha fet que hagen sigut cano-
quitectura dels quals trenca qualsevol lligam amb la casa
nitzades com a tipus de casa d’hort per excel·lència, quan
valenciana de dues crugies paral·leles a la façana que havia
en realitat la major part de les cases d’hort són hereves
caracteritzat el tipus arquitectònic d’hort, adopten el tipus
de la tradició arquitectònica valenciana de casa de dues
crugies, a les quals, com a molt, s’ha incorporat algun element ornamental en la façana.46 altres cases també han si-
44. En la novel·la de Blasco ibáñez, a la casa Blava, l’hort on vivia leonora, «había
dos bancos antiguos de mampostería blanqueados con cal, con el asiento y el
respaldo de viejos azulejos valencianos de una transparencia aterciopelada, en
la que resaltaban los floreados arabescos, los caprichos multicolores de una
fabricación heredada de los árabes. / Eran los bancos con la elegancia de líneas
de un sofá del pasado siglo, frescos y de saludable dureza, en los que gustaba
sentarse leonora por las tardes, cuando las palmeras extendían su sombra en
la plazoleta». Vicente Blasco ibáñez, Entre naranjos, p. 215.
45. pel que fa al horts de picanya, vegeu adrià Besó ros, Els horts de tarongers
de Picanya...
gut prou retratades, encara que no constitueixen l’objectiu
principal de la imatge. Els horts de les aigües d’alzira, de
carreres o de l’àliga de carcaixent, i altres que no hem pogut identificar, formen part d’enquadraments més amplis
46. per a obtenir una informació detallada de les tipologies de cases d’hort,
vegeu adrià Besó ros, Els horts de tarongers. Arquitectura i paisatge, pp. 197-252.
adrià BEsó ros [ 41 ]
la pobla llarga.
construcció de l’hort de Julián ribera.
arxiu municipal de carcaixent,
fons Julián ribera, sign. 323.
la pobla llarga.
construcció de l’hort de Julián ribera.
arxiu municipal de carcaixent,
fons Julián ribera, sign. 325.
la pobla llarga.
hort de Julián ribera.
arxiu municipal de carcaixent,
fons Julián ribera, sign. 330.
que incorporen alguns elements de l’entorn o se situen com
taronja coincideixen a destacar-ne l’origen àrab,48 i la sen-
a teló de fons dels seus respectius entradors o d’alguna de
zillesa i funcionalitat de l’aparell. El motiu d’una sénia de
les tasques habituals a l’hort. El fons fotogràfic de Julián
ferro colat emmarcada per tarongers està present a la pin-
ribera, conservat a l’arxiu municipal de carcaixent, cons-
tura de sorolla Sénia a Xàbia (1901)49 i en alguna fotografia,
titueix un testimoni excepcional. amb la seua càmera va
on apareix moguda per un ase i rodejada per tota la família
captar el procés de construcció de la seua casa d’hort a la
d’hortolans.50
47
pobla llarga. l’edifici i els seus voltants serveixen de fons
l’aigua de la bassa servia també per a llavar la roba
per a nombrosos retrats de grups de familiars i amistats en
o per a prendre el bany. teodor andreu ens mostra la imatge
més de cinquanta fotografies.
més popular, en la qual unes dones estan fent la bugada a
la bassa i la sénia també reben una certa atenció. Els diferents escrits que es fan ressò del cultiu de la
48. Vicente lassala palomares, Memoria..., p. 6, i salvador Bodí i congrós,
Apreciaciones sobre meteorogonía..., p. 60.
47. «peso y medida de la naranja», targeta postal, 9 x 14 cm. Biblioteca
Valenciana sign. Jh40/77.
[ 42 ] El paisatgE dEls horts dE tarongErs i la sEua imatgE cultural
49. oli sobre llenç. 60 x 85,5 cm. madrid. museu sorolla.
50. «noria», ca. 1916. adpV. anònim. negatiu vidre. sign. 2354.
sénia. Fotografia estereoscòpica. c. 1916.
arxiu general i Fotogràfic de la diputació de València, sign. 2354.
adrià BEsó ros [ 43 ]
Bassa d’un hort. c. 1930.
arxiu general i Fotogràfic de la diputació de València, sign. 2832.
la bassa d’un hort.51 En una altra obra, El primer bany,52 ens
llançar-se a la bassa.53 altres basses de grans dimensions,
mostra un grup de xiquets i xiquetes despullant-se abans
com la de la finca dels trénor a tavernes de la Valldigna,
d’entrar a l’aigua. Els tarongers en flor i encara plens de
servien per a fer passejos en barca.54
taronges indiquen que és primavera. també algunes foto-
la bassa, a més del seu paper funcional, esdevé
grafies capten persones prenent el bany en el moment de
un element estètic que s’integra en el jardí, sobre el qual es
51. teodor andreu, Arruixa que plou (1901). oli sobre llenç, 245 x 185 cm.
En comerç.
52. teodor andreu, El primer bany. En comerç.
[ 44 ] El paisatgE dEls horts dE tarongErs i la sEua imatgE cultural
53. «home prenent el bany», museu de l’arxiu de la taronja de Borriana. sign.
a-007.
54. «Bassa», arxiu municipal de carcaixent (amc), Fons Julián ribera. negatiu
vidre 10 x 15 cm. sign. 265.
reflecteixen com en un mirall les plantes ornamentals que
zada per Julián ribera constitueix un testimoni excepcional.
l’envolten, i fins i tot acull plantes aquàtiques i brolladors.
El seu interior, que mostra la maquinària, serveix de marc
55
En moltes fotografies es repeteix la imatge de la bassa situ-
per a retratar un grup de dones benestants, on el motorista
ada als límits de terrenys incultes.56 tal com es recorda en
se situa en segon terme unit a una de les màquines, que és
nombrosos escrits, els horts de tarongers apareixen en terres
on es troba el seu treball.59 aquest marc poc habitual potser
de secà poc productives. aquestes fotografies emfatitzen la
vol significar el compromís de la burgesia amb la imatge del
imatge de l’hort com un oasi dins un entorn rodejat de terres
progrés materialitzada en la màquina de vapor aplicada al
de secà gràcies a l’obtenció de l’aigua del subsòl que es ma-
motor de reg.
terialitza en la bassa.
crida l’atenció com el motor de reg, tot i constituir
4. EXPErIÈnCIES ESTÈTIQuES dEL PAISATGE
un element emblemàtic de modernitat, a penes està present
des de la plantació dels primers horts de taron-
en les manifestacions culturals. la seua imatge i el seu so
gers, el paisatge resultant ha despertat valoracions estèti-
apareixen fugaçment en la novel·la de Blasco ibáñez. En la
ques per part de geògrafs, agrònoms o estudiosos. tot i que
seua vista des de la muntanyeta del salvador contempla «las
l’objectiu dels recorreguts ha sigut fonamentalment científic,
altas chimeneas de las máquinas de riego, amarillentas,
no per això han pogut evitar plasmar per escrit en els seus
como cirios con la punta chamuscada».57 i més endavant es-
treballs els resultats de les vivències suscitades a partir de
colta les màquines de vapor: «sonaban como zumbidos de
la contemplació de la bellesa. És a partir de la dècada dels
lejanos insectos los engranajes de las máquinas de riego; la
vuitanta del segle XIX, tot coincidint amb els inicis de l’expansió
humedad de las acequias, unida a las tenues nubecillas de
territorial del cultiu, quan el paisatge esdevé objecte d’una
las chimeneas de los motores, formaba en el espacio una ne-
contemplació estètica que intel·lectuals i artistes reflecteixen
blina sutilísima que transparentaba la dorada luz de la tarde
en les seues obres. amb l’anàlisi de tots aquests materials
con reflejos de nácar».58 Els fumerals sobreïxen com a con-
hem tractat de definir alguns aspectes comuns que han ca-
trapunt vertical entre les masses de tarongers en les nom-
racteritzat les seues mirades sobre el paisatge.
broses panoràmiques preses als termes d’alzira i carcaixent. la fotografia d’un motor de castelló de la ribera realit-
de la mirada dels estrangers a la valoració autòctona
Fins a la dècada dels vuitanta del segle
55. «Bassa de l’hort de Julián ribera», amc. Fons Julián ribera. negatiu vidre,
10 x 15 cm. sign. 328.
56. «alzira. Bassa d’un hort», targeta postal. sign. Jh27/533. carcaixent. «hort
de maseres», targeta postal. amc. Fons maseres. col·lecció J. gomis.
XIX
les ex-
pressions d’experiències estètiques del paisatge dels horts
procedeixen de viatgers estrangers. Entre els anys seixanta
57. Vicente Blasco ibáñez, Entre naranjos, p. 36.
58. Ibídem, p. 103.
59. amc. Fons Julián ribera. negatiu vidre, 10 x 15 cm. sign. 258.
adrià BEsó ros [ 45 ]
i setanta cal fer referència als testimonis escrits de dos viat-
un dilatado y espeso bosque, un siempre verde y aromático
gers francesos. gustave doré parla dels tarongerars d’alzira
vergel de hermosísimos y productivos naranjos, encanto y ad-
i carcaixent a la primavera, destacant els diferents aspectes
miración del forastero...».63
sensorials dels tarongers en flor, que barreja amb explicacions
però des de finals de la dècada dels anys vuitanta
60
pràctiques sobre el cultiu i la comercialització de la taronja.
del segle XIX es produeix un canvi en la valoració del paisatge,
la comtessa de gasparín para atenció als tarongers de la pla-
que comença a ser apreciat per intel·lectuals i artistes de la
na, però valora especialment els horts dels pobles del cor de la
terra.64 teodor llorente va ser qui primer va parar atenció a les
ribera, dels quals admira la conjunció de tarongers i palmeres,
qualitats estètiques del paisatge dels horts a partir d’un co-
que s’acompanyen amb l’olor de la flor del taronger.
neixement que comprèn tot el seu abast geogràfic en la seua
61
durant aquell període alguns autors autòctons es
obra Valencia, publicada en 1887-89. amb aquesta valoració
feren ressò d’aquesta circumstància. lassala, després de
del paisatge per part del patriarca de la renaixença valencia-
lloar els tarongerars d’alzira i carcaixent, afirmava que «al
na s’enceta un període que va trobar el seu punt àlgid en la
propio tiempo entristece el ánimo de todo buen patricio, al
primera dècada del segle
pensar que sin embargo de este grandioso espectáculo de
estètiques dels horts de tarongers, en els quals es fusionen
la naturaleza, creado ciertamente por su bondad, pero que
tradició i modernitat, la bellesa i el benefici econòmic. també
no existiría sin el arte ni el trabajo, apenas merece llamar la
servirà d’inspiració per a altres escriptors i poetes. destaquem
atención de nuestros compatriotas; es doloroso confesar que
per la notable influència exercida la novel·la Entre naranjos de
son más los estrangeros que le visitan y rinden culto a las be-
Blasco ibáñez, qui amb les seues descripcions va sublimar els
llezas de este país, pues los españoles ni le conocen, ni creen
tarongerars d’alzira i va unir estretament les seues qualitats
que el dinero que se emplea en viages puede gastarse con
estètiques amb l’erotisme galant que caracteritza la relació
provecho, más que recorriendo estrañas naciones y dándonos
amorosa entre els seus protagonistes leonora i rafael. sorolla
a conocer después las maravillas de su agricultura». també
o Josep mongrell s’inspiraren clarament en aquesta novel·la
mossèn salvador Bodí es pronuncia en el mateix sentit, i quan
per a concebre algunes pintures, en les quals els personatges
parla del terme de carcaixent diu que «en la actualidad es
es representen en actituds galants entre tarongers. d’altres
62
XX,
quan es reconeixen les qualitats
vegades simplement els camps de tarongers van servir com a
fons per a situar personatges que són retratats per la fotogra60. gustave doré, Viaje por España. madrid: grech, 1988.
61. condesa de gasparín, Paseo por España: relación de un viage à Cataluña,
Valencia, Alicante, Murcia y Castilla. València: imp de José doménech, 1875, pp.
93-94.
62. Vicente lassala palomares, Reseña de la visita de inspección de la agricultura
de la parte litoral del Mediterráneo, al sur de la provincia de Valencia, dirigida al
Exmo. Sr. Ministro de Fomento. València: 1871, pp. 6-7.
[ 46 ] El paisatgE dEls horts dE tarongErs i la sEua imatgE cultural
63. salvador Bodí i congrós, Apreciaciones sobre meteorogonía..., p. 60.
64. En aquest sentit cal destacar l’activitat del centre Excursionista de lo rat
penat. un recull de les cròniques de les seues visites ha sigut publicat per
rafael roca ricart, La Renaixença valenciana i el redescobriment del país. El
Centre Excursionista de Lo Rat Penat (1880-1911). paiporta: denes, 2011.
fia o la pintura, o per a representar-los en actituds quotidianes,
siva implantació de les xarxes de ferrocarril, els traçats de
com és el cas de les pintures costumistes de teodor andreu.
les seues vies ofereixen un nou mirador lineal per a la con-
també la fotografia va jugar un paper molt impor-
templació del paisatge. El principal itinerari, pel seu ampli
tant en la difusió d’imatges del paisatge, sobretot les targe-
abast, va ser el dels ferrocarrils de la companyia del nord,
tes postals, per la seua facilitat de reproducció i el seu baix
que en 1865 travessava ja tot el territori valencià de nord a
cost. moltes editorials van captar nombrosos racons d’alzi-
sud com una mena d’espina dorsal. sobre els nous camins
ra i carcaixent i del recorregut de la taronja des que era co-
de ferro s’anirà estenent el cultiu com una taca d’oli, per la
llida al camp, es processava als magatzems de taronja i es
qual cosa, quan es consolide l’expansió del tarongerar a la
transportava en ferrocarril fins que era embarcada als ports.
dècada dels anys trenta del segle
aquestes, pel seu caràcter circulatori, van arribar a nombro-
castelló travessava per un tarongerar continu fins a arribar
sos indrets i van contribuir a difondre la visió de València com
a l’horta de València, i en passar la capital, discorria vorejant
a gran verger on s’associen les idees de bellesa i de benefi-
la marjal de l’albufera per a endinsar-se de nou en el bosc de
ci econòmic o de riquesa, conceptes directament relacionats
tarongers de la ribera alta fins a la ratlla de la costera. Entre
amb la imatge burgesa. sense cap dubte la difusió de totes
horts, hortes i marjals hom viatja des de la plana fins a Xàtiva
aquestes experiències estètiques va contribuir a propagar i a
a través d’un regadiu continu, circumstància que pensem que
retroalimentar la imatge del paisatge.
ha contribuït a la formació de la imatge del verger valencià.
XX,
el viatger que venia de
així s’expressa carrascosa criado quan l’any 1933 afirma que
Els principals miradors del paisatge:
del camí al ferrocarril
Els primers viatgers recorrien el paisatge pels camins, tal com ho fa cavanilles, que pren l’itinerari del vell
camí foral de Xàtiva a València quan passa entre carcaixent i
alzira. El tram que uneix aquestes dues poblacions va ser el
més apreciat per les seues qualitats estètiques, fins al punt
que alguns autors van arribar a afirmar que si no fóra per
les tanques que amaguen els tarongers seria un dels camins
més bells d’Europa.65 però a partir de 1852, amb la progres65. pascual madoz, Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y
sus posesiones de ultramar. madrid: Estab. literario-tip. de p. madoz y l.
sagasti, 1850. Veu Carcagente; Vicente lassala palomares, Reseña de la visita
«una simple ojeada a nuestra vega, desde Játiva a sagunto,
desde la sierra hasta el mar, nos lleva al convencimiento de
que el cantar castellano “para jardines Valencia...” es una
verdad que no admite réplica, no sólo por los jardines que en
sí alberga, que aun siendo muchos, no llegan a la altura de
ese gran jardín que cual corona de flores y eternamente verde
aprisiona la ciudad jardín de España, según llorente. / ¿Qué
son sino verdaderos jardines los huertos de nuestra ribera? /
otra cosa que un gigante tapiz de mosaicultura son nuestras
huertas de la vega».66 una altra via menys utilitzada pel viat-
de inspección..., p. 5. les valoracions estètiques d’aquest itinerari han sigut
estudiades per a. Besó ros: «un dels camins més bells d’Europa...».
66. J. carrascosa criado, Elementos para el estudio histórico de la jardinería
adrià BEsó ros [ 47 ]
carcaixent. afores de la població. targeta postal. c. 1900.
Biblioteca Valenciana, col·lecció J. huguet, sign. Jh30/217.
[ 48 ] El paisatgE dEls horts dE tarongErs i la sEua imatgE cultural
ger serà la del ferrocarril carcaixent-gandia-dénia. lassala
des de dins.69 per això, per a poder contemplar el paisatge en
constatava en 1873 que «si el viajero sale en tram-wia desde
tota la seua amplitud cal situar-se en un lloc elevat. teodor
esta villa hacia gandía, verá con admiración que las ramas de
llorente és el primer que proposa la muntanyeta del salvador
los naranjos azotan las ventanillas de los vagones, de suerte
d’alzira com a mirador privilegiat, ja que «para abarcar bien
que desde estos cogerá naranjas con su mano».
su extensión hay que subir a la colina (montanyeta) del salva-
67
dor, que parece puesta allí adrede como miranda de tan bello
diferents punts de mira
paisaje, y después de tender y recrear la vista por sus dila-
El paisatge pot contemplar-se des de dos punts de
tados ámbitos, hay que bajar de aquella altura, penetrar en
vista: des de fora, on es pot abastar en tota la seua amplitud,
los bosques de naranjos, y hundirse y perderse en su lozana
i des de dins, recorrent-lo i coneixent-ne els diferents indrets
frondosidad».70 En aquell moment, quan els tarongerars co-
i la gent i apreciant-ne els detalls. Ens trobem en un paisatge
mençaven a estendre’s amb força per moltes poblacions de la
arbrat i de camps tancats, la qual cosa dificulta al visitant que
plana litoral valenciana, les terres que es podien contemplar
el puga comprendre en tot el seu abast, ja que les tanques, la
des de la muntanyeta ja es trobaven pràcticament totes plan-
grandària i la densitat de plantació dels tarongers dificulten
tades de tarongers, per la qual cosa justifica la bellesa de la
la visió més enllà del que hi ha al davant. com hem comen-
seua descripció i que a partir de la seua mirada la muntanyeta
tat, en aquest sentit s’expressava madoz en 1845 en referència
del salvador esdevinga un mirador privilegiat del paisatge dels
a l’itinerari entre carcaixent i alzira, quan afirma que «si en
horts. per això una dècada després Blasco ibáñez tornarà a
vez de la pared que constituye los estribos del camino y que
pujar a aquest indret per a tenir la vivència del paisatge que va
sirve de dique a los huertos, se hubiera ido construyendo ver-
deixar per escrit a la novel·la Entre naranjos. també Elies tor-
jas o empalizadas, seria este uno de los caminos más bellos
mo i altres escriptors posteriors convidarien el viatger a pujar
de Europa».68 també Elies tormo indica en la seua guia com
a la muntanyeta per a poder gaudir d’aquest espectacle visual.
els camins fondos impedeixen la contemplació del paisatge
l’altra possibilitat és recórrer els tarongerars d’alzira i carcaixent a través dels diferents camins, que entre altres
coses ens permeten conèixer les persones que hi trobem i les
valenciana. València: hijo de F. Vives mora, 1933, p. 93. En un primer moment es
diferenciaven clarament les hortes dels horts, ja que a més de comprendre la
seua contraposició semàntica, encara es conservava en la memòria la condició
de secans que històricament havien tingut les terres abans de ser transformades.
les primeres es dediquen a cultius d’hortalisses i verdures, mentre que els
segons es planten d’arbres. serà a partir dels anys cinquanta i seixanta del segle
XX quan ambdós conceptes comencen a confondre’s i a emprar-se el terme horta
per a fer referència a qualsevol terra regada, inclosa la plantada de tarongers.
seues vivències del paisatge, que se centren en els propietaris dels horts i en les persones que hi treballen. la novel·la
Entre naranjos, algunes pintures costumistes de teodor an-
67. Vicente lassala palomares, Memoria..., p. 7.
69. Elías tormo, Levante (Provincias valencianas y murcianas). madrid: calpe,
1923, p. 201.
68. pascual madoz, Diccionario... Veu Carcagente.
70. teodoro llorente olivares, España. Sus monumentos y arte..., II, pp. 635-636.
adrià BEsó ros [ 49 ]
representa com una extensió del jardí on els senyorets s’endinsen en els seus passejos, tal com apareix clarament en la
pel·lícula Voluntad i en la novel·la de Blasco ibáñez, en la qual
es relaten nombrosos passejos de rafael i leonora i les seues
experiències del paisatge en cadascuna de les estacions de
l’any. la tanca possibilita que el gaudi de l’hort siga un privilegi
exclusiu de la família propietària i del seu cercle d’amistats.
la contemplació del paisatge és una de les aficions
burgeses en el seu temps de lleure. per això també des dels
mateixos horts es busca una contemplació panoràmica. no
és casual que els horts més emblemàtics construïsquen les
cases en llocs estratègicament situats al cim de turons o a la
part més alta dels piemonts, des d’on es pot fruir de la panoràmica de les valls que els rodegen. des del jardí de l’hort
de ribera i des de la terrassa de la casa de l’hort de Batalla
grup de dones cosint entre tarongers en un hort.
museu de la taronja, sign. a-0075.
de carcaixent es pot gaudir d’una impressionant panoràmica
d’una vall que té com a teló de fons la muntanyeta del salvador d’alzira. des de la terrassa de l’hort del remei d’alzira es
contempla en tota la seua amplitud el pla de corbera. també
dreu i nombroses fotografies coincideixen a representar les
l’hort de les aigües d’alzira, i els de l’Ermita, de les Escaletes,
dones ocupades en les tasques domèstiques o en el treball
de maseres i de magraner de carcaixent ens ofereixen inte-
dels magatzems, i els homes en el conreu dels camps o en la
ressants vistes des dels voltants de les seues cases.
recol·lecció de la fruita, per la qual cosa són presentats com
uns elements inserits en el paisatge sense participar d’una
La ribera, el paisatge dels horts per excel.lència
de l’àmplia superfície assolida pel cultiu des de finals
experiència estètica pròpia. la vivència del paisatge queda exclusivament en mans dels creadors i propietaris dels horts: de
del segle
les famílies acomodades burgeses. les fotografies i els retrats
culturals troben la seua font d’inspiració en una àrea molt con-
pintats ens mostren individus o grups familiars burgesos po-
creta centrada als pobles del cor de la ribera, sobretot alzira i
sant entre tarongers, en els quals la seua imatge queda asso-
carcaixent. aquest espai, a diferència dels altres llocs, deixa de
ciada a un context d’una excepcional bellesa. El tarongerar es
ser un simple itinerari de pas, un «no-lloc», per a esdevenir un
[ 50 ] El paisatgE dEls horts dE tarongErs i la sEua imatgE cultural
XIX,
crida l’atenció com les principals manifestacions
alzira. casa d’hort, tarongers i palmeres. c. 1920. targeta postal.
col·lecció a. Besó.
adrià BEsó ros [ 51 ]
jales que, como un mar de eterna verdura, se extienden por la
plana de castellón. son hermosos; pero no pueden compararse
con los de esta ribera. allá, la naturaleza del terreno contiene
su crecimiento, y no forman tupidos bosques, como aquí, sobre
todo en los puntos en que los huertos son más antiguos, como
en carcagente y alcira, cuna de este cultivo».72
aquesta valoració dels pobles del cor de la ribera,
que s’inicia a finals del segle XIX, continuarà i es consolidarà al
llarg del primer terç del segle XX. aquesta apreciació subjectiva
té per a nosaltres una justificació objectiva. a finals del segle XIX
alzira i carcaixent han completat pràcticament la transformació d’extenses partides de terres en tarongerars, mentre que a
la resta de poblacions on es difondrà el cultiu, aquest encara
té un caràcter incipient i no arriba a completar superfícies imcarcaixent. panoràmica dels horts.
arxiu municipal de carcaixent.
portants. la plana de castelló, on el taronger havia ocupat ja
tota l’horta, els arbres adquireixen un menor desenvolupament
relacionat amb la qualitat del sòl. però sobretot a alzira i car-
paisatge arran de les vivències suscitades. la comtessa de gasparín dedica els majors elogis als tarongerars d’alzira i sobretot
als de carcaixent, en relació amb els dels camps de la plana.
poc més tard teodor llorente explicitaria aquesta diferència
d’una forma més clara. En el seu recorregut de nord a sud del
país, prop de castelló adverteix que «no son los naranjos de la
plana tan grandes como los de alcira y carcagente; no forman
bosques que niegan la entrada al sol; pero cada árbol es un ramillete, y al juntarse a lo lejos sus filas apretadas, cubren toda la
caixent hi ha una major concentració d’horts que s’acosten en
major o menor mesura al concepte ideal, per la qual cosa no
resulta casual que molts autors trobaren en aquests indrets el
paisatge dels horts per excel·lència. a la resta de comarques
trobem horts dispersos enmig d’un gran mantell continu format per parcel·les de tarongerars de petits propietaris, però no
una concentració d’horts amb els elements que els caracteritzen, com ara les cases, jardins i entradors amb palmeres, tal
com la trobem als pobles esmentats.
llanura de un manto de perenne verdor».71 i en arribar a alzira
torna a destacar aquesta diferència: «hemos visto ya los naran71. Ibídem, I, p. 248.
[ 52 ] El paisatgE dEls horts dE tarongErs i la sEua imatgE cultural
72. Ibídem, II, pp. 605-606.
raFaEl roca [ 53 ]
[ 54 ] El paisatgE dEls horts dE tarongErs Vist pEls Escriptors ValEncians
raFaEl roca [ 55 ]
[ 56 ] El paisatgE dEls horts dE tarongErs Vist pEls Escriptors ValEncians
El paisatge
dels horts de
tarongers vist
pels escriptors
valencians
EL PAÍS éS EL PAISATGE
na ullada a la història de la literatura valenciana evi-
U
dencia com el cant al paisatge autòcton ha sigut un dels
temes més recurrents de tots els temps, especialment
des del moviment lingüístic i literari conegut com la renaixença, que s’estengué al llarg del darrer terç del segle XIX —i que
els valencians vam compartir amb catalans i balears— i fins
als anys 50 del segle XX.1 i encara que són diversos els factors
que expliquen aquesta predilecció pel cant i la lloança del paisatge, cal dir que hi ocupa un lloc preeminent la voluntat d’autoafirmació i de conservació de la pròpia identitat, perquè, tal
com explicà l’escriptor castellonenc àngel sánchez gozalbo
en juliol de 1934, durant el parlament que realitzà com a man-
rafael roca ricart
[ Universitat de València ]
tenidor dels Jocs Florals de València, «l’exponent major de la
pàtria és el paisatge», ja que «l’íntim sentiment de solidaritat
amb allò que ens volta és l’expressió màxima de patriotisme»,
i perquè «s’estima més allò que es coneix, i quan més es coneix, més pregonament s’estima».2
d’aquesta manera, la identificació entre pàtria i
paisatge, almenys des de finals del segle XIX i fins a la primera
meitat del XX, fou gairebé completa per a molts escriptors valencians —sobretot poetes—, i comportà que ja entre els au-
[pàg. 53]: carcaixent. recol·lecció de la taronja. targeta postal, detall. c. 1900.
Biblioteca Valenciana, col·lecció J. huguet, sign. Jh30/215.
[pàg. 55]: carcaixent. dones empaperant taronges al magatzem de ribera. c. 1925.
arxiu general i Fotogràfic de la diputació de València,
col·lecció sarthou, sign. 382.
1. respecte d’això, consulteu els treballs de Vicent simbor, Els orígens de la
Renaixença valenciana (València: iFV, 1980); ricard Blasco, Estudis sobre la
literatura del País Valencià (1859-1936). (València: iFV, 1984); Josep Ballester,
Temps de quarantena (1939-1959) (València: Eliseu climent, editor, 1992); Ferran
carbó i Vicent simbor, La recuperació literària en la postguerra valenciana (19391972) (Barcelona: pam, 1993); santi cortés, València sota el règim franquista
(1939-1951) (Barcelona: pam, 1995); Josep Ballester, La poesia catalana de
postguerra al País Valencià (València: Eliseu climent, editor, 1995); i rafael
roca, Teodor Llorente, líder de la Renaixença valenciana (València: puV, 2007).
[pàg. 56]: dones encaixant taronja. targeta postal.
Biblioteca Valenciana, col·lecció J. huguet, sign. Jh11/368.
2. àngel sánchez gozalbo, El paisatge en la literatura valenciana. castelló de la
plana: 1934, pp. 14-15.
[pàg. 54]: carcaixent. pesant la taronja a l’hort de carreres.
targeta postal, detall. c. 1900.
Biblioteca Valenciana, col·lecció J. huguet, sign. Jh40/77.
raFaEl roca [ 57 ]
reverencial. per això el paisatgisme poètic havia de ser sentimental, entre els valencians. […] sense aquesta vinculació
afectiva, essent ja el paisatge mer espectacle, els poetes alludits no s’hi interessarien».4 una formulació que, al cap dels
anys, en aplicar-la als capellans-poetes, fou ampliada i rebatejada com a «patrimonialisme», en incorporar-hi la dimensió religiosa, i que ben bé podríem generalitzar i aplicar a la
majoria de poetes de la renaixença valenciana i de la primera
meitat del segle XX, fervorosos creients, en la seua gran part:
«la seua poesia queda millor definida si la considerem “patrimonialista”, terme que inclou el sentiment que experimenten aquests poetes pel paisatge, tingut com un patrimoni que
enllaça amb la pregonesa del seu ésser humà, unit a la seua
consideració sobre la llengua, també patrimonial i també sorgida del més profund de l’home. així tenim que terra i llengua,
totes dues perfectament amalgamades i tingudes com a “hepaisatge sense localitzar. Fotografia estereoscòpica. c. 1916.
arxiu general i Fotogràfic de la diputació de València, sign. 2351.
rència del pare” (id est, patrimoni), es constitueixen en el suport i en l’expressió de la fe, que és “herència del pare”».5
En aquest sentit, cal assenyalar que, tal com ha
tors vuitcentistes triomfara l’estil poètic que en 1930 Enric
duran i tortajada denominà «paisatge sentimental»3 i que
vint-i-sis anys després, en 1956, Joan Fuster teoritzà com a
corrent líric. Escrivia Fuster: «El paisatge serà per als nostres
poetes alguna cosa més que una simple suggestió estètica.
des de [teodor] llorente fins als poetes que avui el continuen
en aquest aspecte, l’horta i les altres terres valencianes han
posat en relleu el professor Ferran archilés, una de les
aportacions fonamentals dels escriptors de la renaixença
valenciana fou la de definir —sovint a través de la descripció
del paisatge— «un àmbit simbòlic valencià, destinat a perdurar, caracteritzat, almenys, per una identitat històrica,
una concepció del territori i el paisatge i una autoimatge
(una idiosincràsia o mena de “psicologia col·lectiva” pròpia,
estat vistes, no exactament com un paisatge, sinó com un patrimoni, i per tant, amb un entendriment alhora possessori i
3. La poesia valenciana en 1930. València: l’Estel, 1930, p. 54.
[ 58 ] El paisatgE dEls horts dE tarongErs Vist pEls Escriptors ValEncians
4. Joan Fuster, Antologia de la poesia valenciana (1900-1950). València: Eliseu
climent, editor, 1980, 2a. edició, pp. 55-56.
5. antoni lópez Quiles, «Véncer el temps amb el temps», Qüestions de Vida
Cristiana, 171. Barcelona: pam, 1994, p. 15.
podríem dir) molt estetitzada»;6 és a dir, la de construir una
identitat i una manera de ser valenciana que no entrava en
conflicte amb la identitat espanyola, considerada com a superior, ja que «tot això implicava una subordinació jeràrquica
entre la regió i l’àmbit de la nació [espanyola], i aquest serà un
tret definitiu i invariable».7 dit d’una altra manera, l’aportació
patrioticocultural més important de la renaixença fou la
d’acumular materials culturals de caràcter lingüístic, literari,
artístic, etnogràfic, historiogràfic i paisatgístic que en aquell
moment no entraven en conflicte amb la identitat espanyola,
però que, amb el pas del temps, ja en la segona meitat del
segle
XX,
varen ser rellegits i aprofitats per les generacions
posteriors per a la construcció d’una identitat valenciana en
clau nacional i, en conseqüència, oposada a l’espanyola. i en
catarroja. dinar de l’associació de premsa de València en un hort.
targeta postal. c. 1915.
Biblioteca Valenciana, sign. F431/120.
aquest procés d’acumulació de materials, o de definició d’un
àmbit simbòlic valencià, ocupa un lloc ben rellevant la visió i
la descripció que els escriptors valencians realitzaren del paisatge, del territori. i no només a través de la literatura, sinó
també de les visites i consegüents cròniques periodístiques
que els mateixos excursionistes —membres de lo rat penat—
redactaven i publicaven en diaris i revistes, i també a través
d’una bona col·lecció de belles fotografies.
així, i pel que fa a les visites —tan escassament conegudes— que entre febrer de 1880 —el moment de la seua fundació per part de teodor llorente— i juliol de 1911 portà a terme el
centre d’Excursions científico-literàries i artístiques de lo rat
penat, podem dir que es dedicaren a conèixer multitud de pobles
6. Ferran archilés cardona, «acords i desacords. Valencianisme polític i
identitat valenciana contemporània», Afers, núm. 55. catarroja, 2006, p. 486.
7. Ibídem.
i ciutats de la geografia valenciana que presentaven un interès
històric, artístic i/o antropològic.8 de fet, trobem una primera i
excel·lent descripció lírica de l’atracció que el paisatge valencià
despertava entre els poetes de la renaixença en la «cançó dels
excursionistes del rat-penat», que el mateix llorente compongué en 1881 «per a cantar-la los socis del rat penat en les excursions artístiques e històriques que fan a sovint».9 així, resulta
8. En referència a l’activitat del centre Excursionista de lo rat penat, que ja
fou ponderada per Joan F. mateu Bellés en Paisatge i docència. L’obra d’Eduard
Soler i Pérez (València: puV, 2006, p. 41), vegeu el volum, a cura de rafael roca,
La Renaixença valenciana i el redescobriment del país. El Centre Excursionista
de Lo Rat Penat (1880-1911) (paiporta: denes, 2011), on es recullen la major
part d’aquestes cròniques i una mostra més que significativa de fotografies
d’aquelles visites.
9. teodor llorente, «notes del autor», Llibret de versos. València: impr. de
doménech, 1885, p. 198. per a una aproximació actual i panoràmica a la vida
i obra de teodor llorente, vegeu el meu treball Teodor Llorente, el darrer
patriarca (alzira: Bromera, 2004) i el de Josep piera El somni d’una pàtria de
raFaEl roca [ 59 ]
ben significatiu i eloqüent assenyalar de quina manera tan ex-
editada a Barcelona en dos volums (1887-1889 i 1889-1904).
pressiva descrivia aquella cançó el paisatge valencià i l’activitat
així, entre aquestes descripcions, resulta ben significatiu el re-
excursionista que, periòdicament, portaven a terme aquells ex-
trat que realitzà del paisatge que es podia contemplar des de la
pedicionaris de la cultura; i on, com podrem comprovar, a banda
muntanyeta del salvador d’alzira, un territori que descrigué
dels camps florits i les muntanyes d’oliveres, se citen els horts
des de l’admiració i que qualificà com «la región paradisíaca de
de tarongers com a espais característics i definitoris del paisatge
los “huertos”», ço és, dels horts de tarongers:13 «saliendo a las
autòcton:10
afueras de la ciudad [alzira], nos encontramos en la región paradisíaca de los “huertos”. para abarcar bien su extensión, hay
pels camps alegres on sa ribera
que subir a la colina (montanyeta) del salvador, que parece
lo túria broda d’eternes flors,
puesta allí adrede como miranda de tan bello paisaje, y des-
per les montanyes on l’olivera
pués de tender y recrear la vista por sus dilatados ámbitos, hay
a pler nos dóna sos fruits millors;
pels horts flairosos on entre paumes
tot l’any verdegen los tarongers,
que bajar aquella altura, penetrar en los bosques de naranjos,
y hundirse y perderse en su lozana frondosidad. todo lo que he
dels nostres avis, Ferrers o Jaumes,
dicho de la hermosura de los naranjales valencianos tiene es-
trobem gojosos vestigis vers.
pecial aplicación a estos campos de alcira y a los contiguos de
11
carcagente. Forman aquí verdaderos bosques, en los que el
TEOdOr LLOrEnTE I VICEnT BLASCO IBáñEZ
dorado fruto parece globos de luz y de fuego, que resplandecen
deixant de banda, però, les seues composicions líri-
en la obscuridad de su espesísimo ramaje. unas veces fingen
ques, cal dir que teodor llorente (1836-1911) —de qui acabem
arcos de triunfo y túneles, más frescos y lozanos que si fueran
de celebrar el centenari de la seua mort— recollí moltes de
de mirto y laurel; otras veces apartan los naranjos sus copas
les impressions i de les observacions paisatgístiques realitza-
redondeadas, y dejan ver prolongados valles, agrestes cañadas
des a través d’aquestes excursions en la seua magna obra his-
o lejanas llanuras de eterno verdor, donde, sobre aquella al-
tòrica Valencia. Sus monumentos y artes. Su naturaleza e historia,
fombra de vegetación exuberante, surgen gallardísimos, cor-
12
tando el horizonte, los mástiles aéreos y los ondulantes penaparaules (Biografia de Teodor Llorente) (alzira: Bromera, 2012).
10. respecte d’això, vegeu gabriel garcia Frasquet, «la taronja en el
paisatgisme literari valencià», Textos cordials. Els escriptors saforencs a Josep
Iborra. gandia: cEic alfons el Vell, 1997, pp. 64-68.
11. les poesies de teodor llorente són reproduïdes de la versió que en donà
lluís guarner en el volum Poesia valenciana completa. València: Eliseu climent,
editor, 1983.
12. com un dels fruits més eloqüents i expressius del centenari, consulteu el
volum Teodor Llorente, patriarca de la Renaixença. València: aVl, 2011.
[ 60 ] El paisatgE dEls horts dE tarongErs Vist pEls Escriptors ValEncians
chos de las palmeras, o alguna blanquísima alquería, o algún
13. per a una visió, tant teòrica com històrica, del concepte d’hort de tarongers,
consulteu els treballs d’adrià Besó ros Els horts de tarongers de Picanya.
Arquitectura i paisatge (picanya: ajuntament de picanya, 1999) i «un dels camins
més bells d’Europa. la formació del concepte d’hort de tarongers a partir de
les mirades literàries de l’itinerari entre alzira i carcaixent» (Ars Longa, núm.
19, 2010, pp. 131-146).
alzira. panoràmica vista des de la torre de la cova de les meravelles. c. 1930.
arxiu general i Fotogràfic de la diputació de València, sign. 2834.
raFaEl roca [ 61 ]
caprichoso casino. de pronto, cierran el cuadro fantástico altos
inmenso valle, los naranjales, como un oleaje aterciopelado;
ribazos, abruptos o escalonados, de tierra roja como el ocre,
las cercas y vallados, de vegetación menos oscura, cortando
coronados por las hojas esculturales y los floridos candelabros
la tierra carmesí en geométricas formas; los grupos de pal-
de las piteras, que defienden y guardan nuevos huertos de na-
meras, agitando sus surtidores de plumas, como chorros de
ranjos, semejantes a los jardines colgantes de Babilonia, y en
hojas que quisieran tocar el cielo, cayendo después con lán-
cuya obscura sombra, proyectada enérgicamente por las lus-
guido desmayo; villas azules y de color de rosa, entre macizos
trosas ramas que baña la luz del sol, busca la fantasía las fau-
de jardinería; blancas alquerías, casi ocultas tras el verde bu-
ces abiertas del dragón que guardaba las manzanas de oro de
llón de un bosquecillo; las altas chimeneas de las máquinas
la mitología helénica».
de riego, amarillentas, como cirios con la punta chamuscada;
14
En aquest sentit, cal no oblidar que un altre gran
alcira, con sus casas apiñadas en la isla y desbordándose en
retratista del paisatge valencià a cavall entre els segles XIX i
la orilla opuesta, toda ella de un color mate de hueso, acribi-
fou el novel·lista Vicent Blasco ibáñez (1867-1928).15 amb
llada de ventanitas, como roída por una viruela de negros
tot, cal assenyalar que, a diferència de llorente, que mostrà
agujeros. más allá, carcagente, la ciudad rival, envuelta en el
la part més idíl·lica i amable del paisatge, Blasco el retratà
cinturón de sus frondosos huertos; por la parte del mar, las
—sovint s’hi recreà— en tota la seua cruesa. curiosament, i
montañas angulosas, esquinadas, con aristas que de lejos se-
tal com ja posà de manifest en 2007 el professor adrià Besó,17
mejan los fantásticos castillos imaginados por doré, y, en el
en la novel·la Entre naranjos (1900) Blasco també prengué
extremo opuesto, los pueblos de la ribera alta, flotando en
com a miranda privilegiada de la ribera la muntanyeta del
los lagos de esmeralda de sus huertos las lejanas montañas,
salvador d’alzira; i, entre altres coses, hi afirmà que «en el
de un tono violeta, y el sol, que comenzaba a descender como
XX
16
un erizo de oro, resbalando entre las gasas formadas por la
evaporación del incesante riego».18
14. teodor llorente, Valencia. Sus monumentos y artes. Su naturaleza e historia,
vol. II. Barcelona, 1889, pp. 635-636.
15. per a una aproximació panoràmica a la vida i obra de Blasco ibáñez, vegeu
Joan F. mira, La prodigiosa vida de Vicent Blasco Ibáñez. alzira: Bromera, 2004.
16. així, si en 1883, en redactar «la barraca», llorente havia descrit l’humil
habitatge valencià com un locus amoenus en què «tot riu entorn», quinze anys
després, en 1898, Blasco ibáñez responia amb una novel·la homònima en què,
tal com ha escrit el professor Vicent simbor (en el treball, encara inèdit, «“la
barraca” llorentina: la creació d’un tòpic literari contemporani»), «el “casal
d’humils virtuts y honrats amors, / l’alegre barraqueta valenciana”, en passar
per la nova visió ideològica blasquista, quedava irrecognoscible. Era la mateixa
horta i els mateixos habitants de la barraca, però —ai!— contemplats amb uns
altres ulls».
17. adrià Besó ros, «El paisatge literari dels horts de tarongers», Saitabi, núm.
57, 2007, pp. 44-47.
[ 62 ] El paisatgE dEls horts dE tarongErs Vist pEls Escriptors ValEncians
Entre naranjos narra la història d’amor entre rafael
Brull, fill d’un acomodat cacic local, i leonora, una cantant
d’òpera italiana que arriba a alzira i s’instal·la a l’hort conegut
com la casa Blava. així, bona part de la trama de la relació
amorosa d’encontres i desencontres entre els protagonistes
se situa enmig dels tarongerars alzirenys, i és el cas que
Blasco s’hi referirà diverses vegades al paisatge dels horts de
18. Vicent Blasco ibáñez, Entre naranjos. madrid: cátedra, 1987, pp. 136-137.
tarongers. d’aquesta manera, a vegades es mostrarà prego-
no lluny d’aquelles riques, gentils, amples riberes,
nament expressiu, com ara quan assegurava que «el campo
donant la mà als alegres i desinquets marjals,
parecía estremecerse bajo los primeros besos de la primave-
creixen, entre’ls graciosos ventalls de les palmeres,
ra. cubríanse de hojas tiernas los esbeltos chopos que bordeaban el camino; en los huertos, los naranjos, calentados
por la nueva savia, abrían sus brotes, preparándose a lanzar
verdenchs taronjerals.
taronjerals que llaugers
mouhen ayres joganers;
y se encén la roja fraura,
con su explosión de perfume la blanca flor del azahar»;19 i fins
y el sol d’esta terra daura
i tot inclou descripcions multisensorials —en les quals incor-
les fulles del tarongers.
porà el soroll—, com ara quan, en aquella mateixa novel·la,
d’eixe arbre de pomes d’or,
afirmava: «los huertos de naranjos extendían sus rectas filas
ple de fruytes, ple de flor;
de copas verdes y redondas en ambas riberas del río; brillaba
sempre vert, sempre joliu,
el sol en las barnizadas hojas; sonaban como zumbidos de
sempre sent lo sagrat niu
lejanos insectos los engranajes de las máquinas de riego; la
humedad de las acequias, unida a las tenues nubecillas de las
chimeneas de los motores, formaba en el espacio una neblina
sutilísima que transparentaba la dorada luz de la tarde con
reflejos de nácar».20
ArrÒS, TArOnJA I VI
d’altra banda, i tornant als protagonistes de la renaixença valenciana, cal dir que en els Jocs Florals de València de 1885 fou guardonada, amb el premi de la societat Valenciana d’agricultura, la composició «arròs, taronja i vi», de
Víctor iranzo simon, un cant líric als tres cultius comercials i
màxims símbols de riquesa d’aquell moment que, en la segona part, fa la lloança de la taronja i del taronger en els se-
de l’inmaculat candor.21
així mateix, en 1911, un autor riberenc, l’alberiquer
Francesc Badenes dalmau, feia, en el transcurs de la composició titulada «la meua terra», l’apologia de la ribera del Xúquer —la comarca que, tal com afirmà el professor adrià
Besó,22 representa el paisatge dels horts per excel·lència—,
tot assenyalant, entre altres coses, que
El taronger s’engalana
amb sos globus d’or lluent.23
no és casual que siga també en l’obra lírica de teodor
llorente, l’escriptor que se situa al capdavant de la renaixença
güents termes:
21. Víctor iranzo simon, Poesies. València: impr. de m. alufre, 1900, pp. 270-271.
19. Ibídem, p. 256.
22. adrià Besó ros, «El paisatge literari dels horts de tarongers», Saitabi, núm.
57, 2007, p. 44.
20. Ibídem, p. 103.
23. Francesc Badenes dalmau, Cants de la Ribera. València, 1911, p. 15.
raFaEl roca [ 63 ]
Flors del taronger. c. 1928. arxiu general i Fotogràfic de la diputació de
València, col·lecció sarthou, sign. 1264.
taronges. c. 1928. arxiu general i Fotogràfic de la diputació de València,
col·lecció sarthou, sign. 1265.
[ 64 ] El paisatgE dEls horts dE tarongErs Vist pEls Escriptors ValEncians
valenciana i de l’escola literària paisatgística, on més al·lu-
El mateix llorente, propietari de diversos horts ci-
sions trobem als horts de tarongers. de fet, el professor Besó
trícoles, era ben conscient d’aquestes dues repercussions,
ja assenyalà, en referència a la propagació que el taronger
estètica i econòmica. i els seus versos, lògicament, no en res-
experimentà durant les darreres dècades del segle
que
taren al marge. En l’edició de la seua Poesia valenciana com-
«crida l’atenció com aquest paisatge novedós i artificial, fruit
pleta, que en 1983 preparà tan acuradament lluís guarner,
dels interessos econòmics de la burgesia i de l’aplicació de la
els tarongers són implícitament i explícitament presents al
XIX,
màquina de vapor, ben prompte esdevingué en font d’inspiració per a les diverses formes d’expressió artística, com ara la
literatura (Blasco ibáñez, llorente, azorín, Elies tormo...), la
pintura (sorolla, peris Brell, teodoro andreu, pinazo...) o la
llarg de tota l’obra, en poemes com ara «Valencianeta» (1907)
o «primaveral» (1905). així, i pel que fa a la protagonista de la
primera d’aquestes composicions, l’autor ens diu que:
fotografia. totes elles coincideixen a contemplar-lo de manera idealitzada com a font de riquesa i prosperitat».24
de fet, en l’obra de llorente el taronger és tractat sovint com a ornament: és un arbre especialment bell quan està en
flor i quan la seua fruita aconsegueix la maduresa. El contrast
entre el verd esponerós de la fulla i el vermell sagnant del fruit
el doten d’un caire peculiar que llorente no s’està de fer servir
per a que guarde grat ton record,
te veig jo sempre dintre d’un hort,
cullint alegre les flors hermoses
que al punt esclaten on els dits poses;
mentre que, pel que fa a la segona, assegurava que
per a contextualitzar i «decorar» les seues poesies. però el fet
que aquest arbre tan particular prenga un paper quasibé princi-
la xiqueta rossa, un dia
pal, protagonista en molts casos, obeeix, també, a una altra raó
me va cridar al seu hort.
molt més prosaica: la taronja, com la terra, és lloada no només
en tant que element paisatgístic, sinó també en tant que sucosa
font econòmica i lucrativa. En una societat eminentment agrícola
com la valenciana de finals del segle XIX i principis del XX, el cultiu
del cítric es convertí en una gran font de riquesa econòmica, i
propicià que la taronja esdevinguera símbol d’exhuberància i fecunditat; i la literatura, tan estretament unida a la societat que la
produeix, no s’hi podia mantenir aliena.
24. adrià Besó ros, «El paisatge literari dels horts de tarongers», Saitabi, núm.
57, 2007, pp. 37-38.
¡primavera, primavera!
¿per què em dus eixos records?
referències explícites a la taronja i als horts de
tarongers, se’n poden trobar també en composicions com ara
«Vora el barranc dels algadins» (1903), una de les més conegudes
i celebrades de les poesies llorentines, inspirada, precisament, en
el paisatge riberenc:
Vora el barranc dels algadins
hi ha uns tarongers de tan dolç flaire
raFaEl roca [ 65 ]
que per a omplir d’aroma l’aire,
no té lo món millors jardins.
[...]
Vora el barranc dels algadins,
s’alcen al cel quatre palmeres;
lo vent, batent ales lleugeres,
mou son plomall i els seus troncs fins;
«matinal» (1907):
LES VISITES dEL CEnTrE EXCurSIOnISTA
dE LO rAT PEnAT
així mateix, i tal com ja hem avançat, ben lligada a
les formes i les intencions de la lírica llorentina trobem la tasca
desenvolupada pels membres del centre Excursionista de lo
rat penat, que entre 1880 i 1911 realitzaren més de cent quaranta excursions que, en un moment en què viatjar era una activitat prou més complicada i incòmoda que no ara, els permeteren descobrir els límits i les possibilitats del territori valencià. i és que, tal com en 2006 remarcà el professor Joan F. mateu, «a banda d’una jornada artística, cultural i lúdica, el centre
Encén el dia nou ses llums primeres
també buscava remoure la consciència històrica dels valen-
i l’himne del matí cantà ja el gall.
cians, portar la renaixença als pobles, promoure activitats cul-
òbric los ulls i veig les tres palmeres
turals i impulsar l’afició pels estudis històrics i artístics».25
que enmig dels tarongers alcen llaugeres
al cel pur de l’estiu l’airós plomall;
de totes aquestes visites ens han pervingut les cròniques que els mateixos excursionistes redactaven i publicaven
en la premsa, i també una bona col·lecció de belles fotografies,
«als poetes jóvens» (1911):
en la seua major part inèdites. un material, en conjunt, de notable interès documental i històric, i de gran utilitat, no sols per
tot diu ací «¡alegrem-nos!». la terra llevantina
nos mostra a totes hores el seu preuat tresor;
palmes de mauritània, tarongers de la Xina,
i el raïm entre pàmpols i les espigues d’or;
al coneixement de la història i del patrimoni cultural del país
Valencià, sinó també per a l’estudi del valencianisme, del periodisme, de l’excursionisme i, com no, de la geografia humana i popular de l’època de la restauració. i entre aquestes
cròniques trobem, com no podia ser altrament, diverses des-
i en la ja esmentada «cançó dels excursionistes del rat-penat» (1881). d’altra banda, comprovem com en la composició
«als poetes jóvens» es fa una nova referència explícita als tres
cripcions d’horts de tarongers
així, el primer que destacaren els ratpenatistes del
viatge que realitzaren en febrer de 1886 en tren des de carcaixent a gandia —i que qualificaren com «uno de los trayectos
cultius comercials que més riquesa generaven en l’època: la
taronja —«tarongers de la Xina»—, el vi —«el raïm entre pàmpols»— i l’arròs —«les espigues d’or».
[ 66 ] El paisatgE dEls horts dE tarongErs Vist pEls Escriptors ValEncians
25. Joan F. mateu Bellés, Paisatge i docència. L’obra d’Eduard Soler i Pérez.
València: puV, 2006, p. 41.
más hermosos y pintorescos de los ferrocarriles valencia-
picassent, sobretot durant el «cuarto de hora de agradable pa-
nos»—, per tal de visitar el monestir de santa maria de la Vall-
seo» que portaren a terme «entre alegres campos y huertos
digna, fou que «este paso de las riberas del Júcar a las del ser-
de naranjos»,27 i també en l’excursió que practicaren a polinyà
pis ofrece los puntos de vista más sorprendentes y deliciosos.
i corbera en abril de 1900: «hállase poliñá a la orilla del Jú-
primero, el cruce de los naranjales de carcagente. no puede
car, y corvera al pie mismo de las montañas que limitan por
decir que ha visto nuestros famosos huertos de naranjos quien
esta parte la extensa planicie sucronense. Entre una y otra po-
ha recorrido solamente la línea de Játiva a Valencia: ha borde-
blación el terreno es llano como la palma de la mano, y está
ado el jardín de los hespérides; no ha penetrado en él»; i que,
perfectamente cultivado, alternando los campos de huerta con
així que avançava la locomotora, «de pronto, cierran el cuadro
los arrozales y con los huertos de naranjos. Éstos, en las in-
fantástico altos ribazos, abruptos o escalonados, de tierra roja
mediaciones de corvera sobre todo, son muy frondosos y loza-
como el ocre, coronados por las hojas esculturales y los flori-
nos y tienen gran estimación, porque mantienen la naranja
dos candelabros de las piteras, que defienden y guardan nuevos
mucho tiempo. ahora aún hay mucho fruto en los árboles, y da
huertos de naranjos, que semejan los jardines colgantes de Ba-
gozo ver aquellos verdaderos jardines de las hespérides, cubi-
bilonia, y en cuya oscura sombra, proyectada enérgicamente
ertos ya por el azahar que comienza a abrir sus aromáticos
por las lustrosas ramas que baña la luz del sol, busca la imagi-
cálices y haciendo brillar todavía en sus ramas como globos de
nación las fauces abiertas del dragón que guardaba las manza-
fuego las mitológicas manzanas de oro. de oro se harán tam-
nas de oro de la mitología helénica». deixant de banda l’am-
bién los hortelanos que reservan las naranjas para enviarlas a
pul·losa retòrica de l’època, i sense oblidar tampoc el romanti-
parís en la temporada, ya muy próxima, de la Exposición uni-
cisme que amerava l’esperit d’aquests autors, el text posa en
versal».28 Quin comentari final tan eloqüent...
26
evidència de quina manera tan eloqüent cridaren l’atenció dels
un darrer exemple de com aquests expedicionaris de
expedicionaris els horts de tarongers que a finals del segle XIX
la cultura fixaren l’atenció en els horts de tarongers, en aquest
poblaven el paisatge de les comarques de la ribera i la safor, i
cas agregats a una casa particular, ens l’ofereix la crònica de la
més concretament de la subcomarca de la Valldigna.
visita que feren en febrer de 1904 a la col·lecció artística i arqueo-
i la mateixa estima pel paisatge dels horts de taron-
lògica del comte de Fabraquer, que habitava a l’anomenada
gers es pot deduir de la visita que, més de tretze anys després,
en novembre de 1898, realitzaren a les localitats d’alcàsser i
26. Valentino, «Visita al monasterio de Valldigna», Las Provincias (6-ii-1886).
reproduït en La Renaixença valenciana i el redescobriment del país. El Centre
Excursionista de Lo Rat Penat (1880-1911), a cura de rafael roca, paiporta:
denes, 2011, pp. 217-218.
27. «lo rat penat en alcácer y picasent», Las Provincias (29-Xi-1898).
reproduït en La Renaixença valenciana i el redescobriment del país. El Centre
Excursionista de Lo Rat Penat (1880-1911), a cura de rafael roca. paiporta:
denes, 2011, p. 437.
28. «lo rat penat en corvera», Las Provincias (10-iV-1900). reproduït en La
Renaixença valenciana i el redescobriment del país. El Centre Excursionista de Lo
Rat Penat (1880-1911), a cura de rafael roca. paiporta: denes, 2011, p. 450.
raFaEl roca [ 67 ]
panoràmica del terme d’alzira vista des de la cova de les meravelles. c. 1930.
muntatge de dues imatges.
arxiu general i Fotogràfic de la diputació de València, sign. 2835 i 2837.
«Villa oñativia», «una residencia risueña y cómoda, junto al camino del grao. delante tiene un florido jardín; detrás un huerto
de naranjos, y toda la casa está llena de libros y objetos de arte,
recuerdo de los países que ha visitado su dueño».29
LA «CAnçÓ dE LES EmPAPErAdOrES dE
TArOnGES» (1904)
on més patent es fa la lloança a la taronja i als
tarongerars és en el poema «cançó de les empaperadores
de taronges», també de llorente, redactat a algemesí, concretament al mas de sant Vicent dels algadins, durant el
mes d’abril de 1904, i dedicat a mossèn Vicent ribera tarragó, «prevere, fill de carcaixent» i germà de l’arabista Julià
ribera tarragó i del comerciant de taronges Josep ribera
tarragó, d’on, sense dubte, li venia la vinculació cítrica. comença així:
Ja l’arbre hermós, que dóna ses flors blanques
a la nòvia quan verge va a l’altar,
al vent de la tardor que mou ses branques,
lo fruit groguenc comença a envermellar.
ple de dorades pomes enxiseres,
cascun tarongeral sembla un jardí;
i de son fèrtil Xúquer les riberes
un hort de les hespèrides sens fi.
Fadrines no naixcudes per a monges,
si voleu de la boda guanyar l’or,
collint taronja en un hort. targeta postal.
Biblioteca Valenciana, col·lecció J. huguet, sign. Jh6/508.
[ 70 ] El paisatgE dEls horts dE tarongErs Vist pEls Escriptors ValEncians
29. «lo rat penat. Visita a las colecciones artística y arqueológicas del conde de
Fabraquer», Las Provincias (11-ii-1904). reproduït en La Renaixença valenciana i
el redescobriment del país. El Centre Excursionista de Lo Rat Penat (1880-1911), a
cura de rafael roca. paiporta: denes, 2011, pp. 724-725.
vingau, vingau a empaperar taronges,
i tot empaperant, canteu en cor.
d’aquesta manera, no deu ser casualitat que es
cante el paisatge vinculat a la taronja —que és vist com un
«hort de les hespèrides sens fi»— com a font d’ingrés econòmic. i que es faça referència a un treball en què, si bé als homes els correspon la dura tasca de la recol·lecció, es reserva
a la dona la faena de manipulació i d’embalatge. notem, però,
que tots dos sexes tenen un contacte directe amb el producte
natural, sense cap més referència a la resta de treballs que
acompanyen el procés, sovint ben feixucs, ni a les dures condicions climàtiques:
carcaixent. dones classificant la taronja en un magatzem.
targeta postal. c. 1900.
Biblioteca Valenciana, col·lecció J. huguet, sign. Jh30/216.
l’estol dels cullidors, a lleugers passos
pel bosc ombriu dels tarongers s’estén;
ben armats de tisores i cabassos,
al trenc de l’alba lo treball mamprén.
idíl·lica, sense por al fred i enmig de «cançons i carcallades»,
molt prompte acurumulla la quadrilla
fent «d’esta feina el joc més divertit»:
muntons d’or pur enmig dels caminals,
i al sol d’hivern, que sense flames brilla,
Baix la porxada, sobre palla seca,
s’ompli l’hort de flairors primaverals.
assentades en rogle vos veig ja;
Fadrines, les sis toquen los rellonges:
i enmig, rossa piràmide, s’aixeca
deixeu el llit; al fred no tingau por.
lo fruit vermell que el cullidor portà.
Vingau, vingau a empaperar taronges,
les medidores, ab ses mans de fades,
i tot empaperant, canteu en cor.
en muntons separats l’han repartit;
i juntant-se cançons i carcallades,
fan d’esta feina el joc més divertit.
les fadrines són, doncs, les encarregades d’embellir
les taronges, una tasca que s’efectua d’una manera gairebé
nardes, Vicentes i assumpcions i conxes,
donzelles de vint anys, pomells de flors;
raFaEl roca [ 71 ]
vingau, vingau a empaperar taronges,
a la terra plujosa i emboirada
i tot empaperant, canteu en cor.
on engarlanda el bosc randa de gel,
porta un glop d’ambrosia, abrillantada
En el procés d’embelliment de les taronges s’arriba
a produir una confusió i transposició de característiques: les
xiques passen a assolir propietats de les taronges, i les taronges, personificades, prenen propietats de les joves, fins al
per la gojosa llum del nostre cel.
corre, per ell, en les ingleses llonges,
riu, que es desborda, d’esterlines d’or...
Vingau, vingau a empaperar taronges,
vingau, donzelles, i canteu en cor».
punt qu e totes dues queden unides, foses, per la bellesa:
com podem comprovar, la reivindicació que teoÉs la taronja, embolicada i presa
en lo paper subtil, blanc com la neu,
com lo pit virginal d’una princesa
que baix l’holanda transparent se veu.
guarda la fusta, a fulles asserrada,
del nèctar agredolç lo ric cabdal;
dor llorente fa de la taronja, presentada com a motor econòmic aliè als conflictes socials, no és gens innocent. Ben al
contrari, obeeix als interessos pecuniaris i ideològics de la
societat patriarcal i de la burgesia valenciana de finals del
segle XIX, que contemplava el taronger com una forma d’en-
no té flor lo jardí més perfumada;
riquiment, no sols de la seua classe social, sinó també de
no té el rebost del rei refresc igual.
tota la col·lectivitat.
ni monarques, ni bisbes, ni canonges,
en sa taula han vist mai fruita millor.
Vingau, vingau a empaperar taronges,
i tot empaperant, canteu en cor.
d’ALTrES rEFErÈnCIES LITErÀrIES ALS
HOrTS dE TArOnGErS
de tota manera, i més enllà de llorente i de la renaixença valenciana, entre els escriptors que durant la prim-
Finalment, llorente efectua una nova exaltació de
era part del segle XX formaren l’escola paisatgística continuà
la taronja com a producte de mercaderia, com a font de ri-
fent fortuna el tòpic de la taronja. així trobem que, en 1930,
quesa i fruita que universalitza els valencians, ja que els fa
lluís guarner publicà una novel·leta titulada Taronja a 51º de
coneguts arreu del món, els dota de prestigi i els comporta
latitud nord, en què la trama discorria en escenaris com ara
substanciosos guanys econòmics:
l’hort de tarongers d’«el tio Batiste el Mellat», i en què les
taronges eren qualificades com a «auri tresor».30
les caixes aromàtiques espera,
llançant fum negre, l’estrangera nau,
i s’ompli, al dolç tenor de la caldera,
son fondo ventre de perfum suau.
[ 72 ] El paisatgE dEls horts dE tarongErs Vist pEls Escriptors ValEncians
30. lluís guarner, «taronja a 51º de latitud nord», Nostra Novela, núm. 26.
València, 8 de novembre de 1930, p. 20.
carcaixent. panoràmica dels horts. c. 1930.
arxiu general i Fotogràfic de la diputació de València, sign. 2836.
raFaEl roca [ 73 ]
posteriorment, ja en l’època de postguerra, l’alge-
lligada a la lloança i l’exaltació del paisatge productiu com un
mesinenc martí domínguez descrigué d’una manera superba
dels elements materials més expressius de la pàtria. És a dir,
en la novel·la Els horts «els tarongers, els tarongers pertot
que la nostra tradició cultural i literària s’ha servit del cant a
arreu, grans, monumentals, com patriarques prolífics, tot
la riquesa i la varietat del paisatge valencià per a construir un
dins d’un ordre geomètric perfecte, com en formació militar,
país més somniat o imaginat que no tangible; i, en aquest
una mica groguenca la verdor fosca de la brosta per les re-
sentit, és indubtable que els horts de tarongers, tan carac-
cialles d’una florida ja maduríssima»; i encara fra Bernardí
terístics i expressius d’un determinat model de vida, hi han
rubert, un franciscà que va escriure nombrosos versos pai-
jugat un paper fonamental.
31
rals, dedicà, si més no, dos poemes —«El taronger, trova32
dor» (1947) i «cançó del taronger» (1950)— a glossar líricament el tema. i és que hi hagué un temps en què la taronja
—les «pomes d’or»— i el paisatge que l’envoltava esdevingueren un dels tòpics més productius i estimats de la literatura
valenciana: signes de riquesa i progrés, sí; però també signes
d’identitat, de valencianisme. És a dir, símbol de la pàtria. Era
tot això i més el que convertia la taronja, als ulls dels nostres
escriptors, en un fruit digne de tot elogi, en tant que objecte
gairebé sagrat que unia els valencians a la terra, n’activava
l’economia i els situava en el món.
En resum, doncs, podem dir que el corrent literari
que arrancà amb el moviment de la renaixença i que es perllongà durant bona part del segle XX evidencia com, històricament, el sentiment de pertinença al país Valencià ha sigut
forjat, en gran part, per autors que van trobar en la contemplació del paisatge la seua font d’inspiració; i que l’ús formal
de la llengua va estar molt vinculat a una producció literària
31. martí domínguez, Els horts, a cura de Biel sansano, alzira: Bromera, 1990,
p. 331.
32. al voltant d’aquest capellà-poeta, vegeu el meu treball «poemes des de la
sagristia. poesia religiosa de postguerra al país Valencià», Qüestions de Vida
Cristiana, núm. 171. Barcelona: pam, pp. 69-82.
[ 74 ] El paisatgE dEls horts dE tarongErs Vist pEls Escriptors ValEncians
Victoria E. BonEt solVEs [ 75 ]
[ 76 ] gEograFia i sEnsualitat En la pintura ValEnciana
Victoria E. BonEt solVEs [ 77 ]
[ 78 ] gEograFia i sEnsualitat En la pintura ValEnciana
Geografia i
sensualitat
en la pintura
valenciana
L
a paraula hort ens suggereix sempre distintes imatges.
Hort significa un terreny feraç, però ordenat, ple de color,
productiu i, alhora, agradable. Ens duu a la memòria natu-
ra, vegetació, paisatge. pel fet de viure on vivim, ens resulta quotidià i pròxim. Forma part de nosaltres: és la nostra terra. però, a
més, el terme inclou un altre matís que apel·la als sentits. l’hort,
amb els seus sons, entonacions o aromes, recrea un espai perfecte per al gaudi, l’escapisme i la seducció. En castellà així es
reconeix. En principi, segons una expressió col·loquial castellana, a un no se l’emporten a la platja, a la muntanya, a la vall o a
un carreró per a ser entabanat amb males o bones arts: «se lo
Victoria E. Bonet Solves
llevan al huerto», a un lloc pròxim, encantador i un poc apartat.
[ Universitat Politècnica de València ]
És llavors quan es concedeix a la natura qualitats en què la sensualitat, si es vol (sempre) primària i instintiva, adquireix un nou
interès. Els nostres artistes van descobrir aquesta dualitat i la
van posar de manifest als seus llenços. d’una banda, conscients
del valor pictòric d’hortes i horts, els van utilitzar com a tema
en el gènere del paisatge, perquè tenien una bellesa que podia
ser explotada. d’una altra banda, els camps valencians es van
convertir, en els pinzells d’alguns dels nostres artistes, en l’escenari perfecte per a l’anècdota o el galanteig, tal com va quedar
plasmat en la pintura de costums.
PAISATGE I ACAdÈmIA
[pàg. 75]: Josep mongrell torrent. detall d’un mosaic de l’estació del nord
de València. 1916.
[pàg. 76]: teodor andreu sentamans. Tres roses en un pomell o Hort de
tarongers d’Alzira. 1927. museu municipal d’alzira.
[pàg. 77]: Juli peris Brell. Xalet a Corbera. 1927.
museu de Belles arts de València.
[pàg. 78]: Josep Benlliure gil. La meua filla Maria al jardí. detall.
museu de Belles arts de València.
col·lecció de la reial acadèmia de Belles arts de sant carles.
sens dubte, una de les grans revolucions de l’art
europeu del XIX va ser la consolidació del paisatge com a gènere pictòric. Fins llavors, la natura actuava de fons dels considerats grans temes, el religiós, l’històric o el mitològic. ara,
tanmateix, es converteix en el protagonista principal. pel que
fa a la pintura valenciana, la introducció del paisatgisme hi va
arribar amb retard, i s’hi va arrelar amb ritme pausat. la seua
Victoria E. BonEt solVEs [ 79 ]
introducció com a disciplina dels estudis superiors en la reial
lencians havien començat aviat a participar en l’exposició na-
acadèmia de Belles arts de sant carles va tenir lloc en 1846,
cional de madrid i degueren conèixer de primera mà els tre-
seguint el dictat de la càtedra que a madrid ocupava des de
balls de haes i la seua escola. no pot estranyar que, encara
feia un temps genaro pérez Villaamil. El primer professor de
que de manera gradual i lenta, els ensenyaments del pintor
l’assignatura en la nostra acadèmia seria luis téllez, i que-
belga anaren calant tant en l’acadèmia valenciana com entre
daria desglossada en dibuix, color i composició de paisatge.
els artistes valencians dedicats al gènere. així, quan ocupava
1
En la mateixa dècada, es va introduir entre el públic i en el
la plaça de professor de paisatge gonçal salvà simbor, les
mercat artístic amb la tasca d’alguns artistes especialitzats
classes a l’aire lliure es van integrar en la formació dels es-
en aquest camp, com va ser el cas de rafael montesinos ra-
tudiants.2 El mateix docent, en l’informe que va remetre en
miro (1811-1877).
1887 a l’acadèmia de Belles arts de sant Ferran de madrid
En la dècada dels anys cinquanta sorgirien una sè-
sobre l’assignatura, reafirmava aquest tipus de treball entre
rie de circumstàncies que imprimirien un nou caràcter reno-
els seus deixebles com a essencial per al seu aprenentatge.3
vador i realista a la pràctica del paisatge a València. la primera va tenir lloc lluny de la nostra ciutat, a madrid. En 1857
es va celebrar a l’acadèmia de Belles arts de sant Ferran la
convocatòria a la càtedra de paisatge, que obtindria finalment
carlos de haes (1826-1898). la principal innovació del pintor
belga va ser, d’una banda, la còpia directa de la natura i, d’una
altra, la plasmació d’aquests estudis sobre el llenç definitiu
amb un grau de fidelitat que fins llavors no s’havia practicat.
En aquell moment, les relacions entre les acadèmies madrilenya i valenciana eren estretes. se sap que periòdicament
es demanava des de madrid informació sobre els professors
de la nostra escola, les assignatures i les matèries. És possible que a través d’aquests contactes es proposaren els nous
mètodes d’ensenyament. d’altra banda, els paisatgistes va-
1. lligalls 76-77. arxiu de la reial acadèmia de Belles arts de sant carles
de València. per a més informació sobre l’assignatura en la nostra acadèmia
cal consultar carmen pinedo herrero, Elvira mas Zurita i asunción mocholí
roselló, La enseñanza de las Bellas Artes en Valencia y su repercusión social.
València: Facultat de Belles arts. upV, 2003.
[ 80 ] gEograFia i sEnsualitat En la pintura ValEnciana
2. un bon exemple d’aquesta implantació en l’acadèmia de sant carles és la
notícia publicada en la premsa en 1872, quan ocupava la plaça de professor
de paisatge gonçal salvà simbor: «pronto tendrán principio los ejercicios
prácticos al aire libre que requieren algunas de sus clases. En el mes próximo
darán principio las expediciones de los paisajistas para hacer sus estudios
del natural, que dirigirá el entendido profesor d. gonzalo salvá». «gacetilla
general», Diario Mercantil de Valencia, 28 d’abril de 1872.
3. «clase de paisaje: dibujado o pintado, de buenos modelos y del natural,
estableciéndose, para épocas determinadas, expediciones al aire libre con
este objeto, dividiendo en tres secciones los ejercicios de clase y practicando
los estudios a la sepia y tinta china, acuarela y óleo». lligall 83-a. arxiu de
la reial acadèmia de Belles arts de sant carles de València. aquest requisit
essencial en la nostra escola es va oficialitzar també per als professors,
sembla que com a prova, en la càtedra de paisatge de 1879, on es demanava
l’execució, entre altres, d’un estudi de paisatge del natural. lligall 80.
arxiu de la reial acadèmia de Belles arts de sant carles de València. En
1920, Josep Benlliure gil, professor de tècnica del color i de procediments i
pràctiques pictòriques incorporava en el seu programa eixides a l’exterior per
a alguns dels seus estudiants. aquestes incloïen «prácticas de color a plena
luz en los pueblos de Benimaclet, alacuás, aldaya, dehesa de la albufera y
en otros sitios de la pintoresca huerta valenciana». Encara s’hi afegien altres
exercicis en poblacions com Xàtiva, llíria i cullera. arxiu de la Facultat de
Belles arts. Escola superior de Belles arts de sant carles, «comunicaciones
de salida 1920-24» (26 d’octubre de 1920). El documento també inclou, afegits
a mà, els noms d’altres poblacions com alboraia o meliana. carmen pinedo
herrero, Elvira mas Zurita i asunción mocholí roselló, La enseñanza de las
Bellas Artes en Valencia y su repercusión social. València: Facultat de Belles
arts. upV, 2003, p. 91.
a pesar d’aquestes dates tardanes, és molt probable que les
només a la comprensió de la mateixa geografia, sinó també
excursions a l’aire lliure hagueren sigut introduïdes ja abans
a l’apreciació d’una nova relació entre l’home i la natura.4
en l’acadèmia valenciana. És cert que podien ser escasses
aquests canvis, que van influir en la manera d’observar i
al llarg de l’any, tenint en compte el valor que aquesta pràc-
d’entendre la natura, van influir també en els paisatgistes.
tica tindria per al cultiu del gènere en les últimes dècades
Els artistes hi van trobar la justificació científica del terme
del
a Europa, però eren essencials per a la consolidació
mitjà entre idealització i realitat que durant tant de temps
del paisatge de la realitat a València. la possibilitat d’eixir
havien perseguit. a partir d’aquell moment havien de saber
al camp, d’entrar en contacte directe amb la natura, per-
expressar visualment una descripció de caràcter topogrà-
metia al futur paisatgista descobrir la frescor, la constant
fic i, alhora, fer-ho d’una manera que resultara estèticament
transformació, els contrastos de llum, la riquesa cromàtica
convincent. així, emoció estètica i geografia es donaven la mà
que podia oferir un paratge i que es perdia en altres mate-
en el paisatgisme. ara, els llocs són acuradament triats per
rials d’ensenyament. calia que l’alumne poguera situar-se
a posar a prova les habilitats de l’autor i la capacitat recepti-
davant del model natural que havia de retratar. davant d’una
va de l’espectador davant de les transformacions del gènere.
fotografia o d’un gravat, l’estudiant només podia copiar; da-
no sols la geografia va ajudar en aquesta nova orientació del
vant de la vista real, no sols podia captar els elements que
paisatgisme espanyol, sinó que també hi van contribuir unes
componen el paisatge, sinó també abastar, a través de la
altres eines, com ara els llibres de viatges o la càmera foto-
XIX
contemplació directa, una comprensió subjectiva de la natura que es reflectiria en l’obra d’art. aquesta pràctica a l’aire
lliure es va mantenir al llarg dels anys i es va ampliar per a
altres assignatures.
A LA rECErCA dE nOuS PAISATGES
l’altre factor que va modificar la interpretació del
paisatge té a veure amb la geografia, reconeguda com a
gràfica. tots aquests mitjans van proporcionar al pintor nous
temes i, sobretot, van alimentar una nova mirada sincera i
receptiva a qualsevol detall.
En 1859, nicolás gato de lema va llegir el seu
discurs sobre la pintura de paisatge a l’acadèmia de sant
Ferran de madrid, un text citat molt sovint. la contestació,
a càrrec del marquès de molins, feia referència a les excellències de les regions espanyoles com a motiu pictòric.5 a
ciència des de mitjan segle XIX. aquesta es basava en un mètode essencialment descriptiu per a analitzar la diversitat
del territori. tanmateix, és cert que des de feia un temps
el caràcter positivista de la disciplina havia sigut matisat i,
al costat d’asseveracions científiques, van anar sorgint una
sèrie d’apreciacions estètiques de l’entorn que van ajudar no
4. m. carmen pena lópez, Pintura de paisaje e ideología. La generación del
98. madrid: taurus, 1983, pp. 74-75. de la mateixa autora, «paisajismo e
identidad. arte español», Estudios geográficos, vol. LXXI, núm. 269, julioldesembre 2010, p. 507.
5. «nuestra academia cumple además un grato deber recompensando el
mérito verdadero y señalando un nuevo camino al estudio y a la gloria de
nuestra patria. porque, en verdad, ninguna nación puede amalgamar en más
variados cuadros los pasmosos espectáculos de la naturaleza y los altos
Victoria E. BonEt solVEs [ 81 ]
partir d’aquest punt inicia una apassionada exaltació, com
només sabria fer-ho una ploma del
XIX,
de diferents paisat-
Va ser freqüent que els paisatgistes valencians
de la segona meitat del segle
XIX
triaren per als seus qua-
ges espanyols. El seu viatge paisatgisticoafectiu el porta,
dres aquells panorames més cridaners de la nostra geo-
entre altres, al «verde vivísimo de los bosques de naranjos
grafia. pel fet de ser llocs fàcilment identificables per part
tachonados de azahar y pomas de oro, pintar la linda barra-
del públic, es produïa una immediata comunicació afectiva
ca donde hila el gusano de seda su capullo, y al par de ella
entre l’escena i l’espectador que la contemplava. per això
las destrozadas ruinas de sagunto». insisteix en el fet que
mateix, era senzill establir comparacions entre el paisatge
el paisatgista no sols estableix relacions entre el panorama
retratat i el paisatge real, i avaluar la fidelitat aconsegui-
que retrata i la memòria històrica, sinó que, a més, amb la
da en la representació o valorar la interpretació artística de
seua tasca és capaç d’encendre en l’espectador «entusias-
l’assumpte.8 de vegades, els pintors podien resultar un poc
tas y religiosos afectos». s’apel·la així també a la capaci-
repetitius, almenys en aparença, amb l’elecció dels seus
tat que té el gènere de despertar l’emoció de qui observa
assumptes, ja que en el cas que un tema tinguera una bona
l’obra. uns anys més tard, la institución libre de Enseñanza
acollida, rebia un tractament constant.9 Els artistes s’acos-
i Francisco giner de los ríos atorgarien a la geografia un nou
tarien fins al paisatge per estudiar-lo del natural i ser ve-
valor. El seu aprenentatge permetia conèixer científicament
raços en la seua representació posterior,10 encara que era
els diferents territoris d’un país, però, al mateix, temps, es
possible també la utilització d’altres eines habituals en el
reforçava a través d’aquest coneixement la identitat nacio-
paisatgista, com la cambra obscura o la càmera fotogràfi-
nal: «El conocimiento de la geografía moderna no impedía
ca. l’ús d’aquests instruments facilitava la tasca del pintor
[...] que a través de la representación del territorio desde
sense que, en principi, això haguera d’anar en detriment del
los procedimientos descriptivos de la ciencia se expresaran
resultat final de l’obra.
6
también los sentimientos correspondientes a cada paisaje».
7
aquesta combinació de coneixement, emoció i identitat quedaria reflectida amb el temps en la representació del paisatge valencià, sobretot en el cas de l’horta.
recuerdos de la historia». marquès de molins, «de la pintura de paisaje en
nuestros días. discurso de don nicolás gato de lema leído en la Junta pública
de 4 de diciembre de 1859. discurso del Excmo. sr. marqués de molins»,
Discursos de la Real Academia de las Tres Nobles Artes de San Fernando, tom I,
madrid: imprenta de manuel tello, 1872, p. 143.
6. marquès de molins, op. cit., p. 144.
7. m. carmen pena lópez, «paisajismo e identidad. arte español», Estudios
geográficos, vol. LXXI, núm. 269, juliol-desembre 2010, p. 515.
[ 82 ] gEograFia i sEnsualitat En la pintura ValEnciana
8. Victoria Bonet solves, «los temas de la pintura de paisaje del siglo
Valencia», Saitaibi, XLV, 1995, pp. 69-78.
XIX
en
9. això succeeix, per exemple, amb la vall de la murta (alzira), que comptava
també amb les ruïnes d’un antic convent jerònim. aquest monument, juntament
amb el de santa maria d’aigües Vives i el de la Valldigna, havia format part
d’una ruta de pelegrinatge que datava de l’època medieval. susana lópez
albert, «Entre valles y monasterios: el paisaje valenciano a finales del siglo XIX»,
Ars Longa, núm. 17, 2008, p. 107. aquest paratge va ser interpretat per rafael
montesinos ramiro (c. 1864), el seu fill rafael montesinos ausina (c. 1871 i
1883), antoni muñoz degrain (1864), Xavier Juste cerveró (c. 1884) i Josep Vilar
torres (1886), entre altres.
10. per a alguns d’ells aquests llocs resultaven particularment pròxims: rafael
montesinos ramiro posseïa una propietat a alzira i antoni gomar gomar va
pintar diversos quadres de la rodalia de Benigànim, el seu poble natal.
HOrTS PInTATS
l’enumeració de les vistes naturals que els nostres
paisatgistes van pintar quedaria incompleta si no citàrem una
de les més paradigmàtiques de la nostra regió: l’horta i els
horts. aquest paisatge valencià pot ser vist com una font de
l’economia nacional o com una part substancial del nostre
passat històric,11 però si ho deixàrem ací, estaríem privant
banda d’un camí que s’endinsa en l’escena. Els grocs i terres
de les valentes pinzellades del primer pla que descriuen la
terra seca, les pedres i els matolls, adquireixen una tonalitat
de verds intensos quan representa els disciplinats tarongers
que s’estenen sobre el terreny que hi ha més avall. Entre ells
s’obrin pas les entonacions rogenques de la terra, ara sí, tre-
aquests llocs d’una de les seues virtuts principals. Es tracta
ballada. les línies d’arbres es distribueixen com si foren la
d’un paisatge que ha de ser contemplat i admirat com a tal
trama d’un teixit, recreant un ordre que es veu interromput
i que, per això mateix, és susceptible de ser pintat. aquesta
per les muntanyes. tanmateix, s’hi adverteixen altres quali-
apreciació no és només producte del món contemporani o de
tats que, més enllà de la regularitat, fan d’aquests camps un
l’encès esperit romàntic. aquests paratges no tenen l’espec-
tema molt atractiu per a l’art.
tacularitat d’altres àmbits on la natura ha deixat anar a regna
la feracitat de la vegetació, la varietat dels con-
solta la seua llibertat. ací no. tot sembla atentament calculat
reus, el colorit, les construccions disperses i la intensitat de
i treballat per la mà de l’home. En el cas dels tarongers, la
la llum, poden recrear una vista que és motiu suficient de
seua disposició característica en carrers accentua la regula-
contemplació. En la literatura, l’admiració despertada per
ritat sobre el pla, i la manera en què es controla el creixe-
aquests llocs es pot rastrejar des d’època medieval. a més
ment dels arbres la culmina en alçat.12 ara bé, encara que
de recórrer l’hort com si fóra un jardí per gaudir de les se-
podria semblar que peca de monòtona, aquesta és una virtut
ues virtuts, l’espectador també es pot allunyar de l’objecte,
que el contemplador sap apreciar i de la qual l’artista també
es desplaça a llocs concrets que li permeten una visió més
sap traure partit en els seus llenços. un bon exemple d’això
àmplia de l’espectacle que es desplega davant dels seus ulls.
serà la pintura d’Emili Ferrer cabrera (1888-1962) titulada
aquest costum d’abastar amb la mirada l’extensió d’un pai-
Paisatge amb tarongers.13 En aquesta tela l’artista s’ha situat
satge no només era una cosa pròpia dels visitants, sinó també
sobre un alteró, el terreny del qual distingim en primer pla.
dels propietaris d’aquests terrenys: «l’hort burgés es projec-
darrere d’aquesta elevació s’alineen els tarongers a banda i
ta en forma que es faciliten les vistes panoràmiques del seu
entorn mitjançant una sèrie de recursos segons els casos.
per això podem concloure que la contemplació del paisatge
11. sobre l’evolució de l’horta, es pot consultar carmen gracia, Arte valenciano.
madrid: cátedra, 1998.
dels horts és un privilegi social sols a l’abast dels propieta-
12. sobre l’evolució de la disposició dels tarongers i el seu tractament com
a arbre, cal consultar la documentada tesi d’adrià Besó ros, Els horts de
tarongers: arquitectura i paisatge. València: universitat de València, 2010, p. 315.
ris dels horts que el podien contemplar bé des de les seues
13. oli sobre llenç. col·lecció particular. cullera.
legiats que oferien la implantació d’alguns horts als peusde-
terrasses, bastint torres miramar, o des dels miradors privi-
Victoria E. BonEt solVEs [ 83 ]
monts».14 aquests camps permetien, precisament per les ca-
que va estudiar al costat de Joaquim sorolla, sinó que té una
racterístiques dels conreus, la contemplació panoràmica que
especial sensibilitat per al gènere.
alguns artistes van saber explotar. És veritat que una pintura
Els textos que han arribat fins a nosaltres en què
no podrà mai substituir l’experiència plena de sensualitat de
aquesta admiració queda reflectida exalten les virtuts físiques
la contemplació directa d’aquests camps oberts, però no pot
i recalquen els seus aspectes principals, com són la bondat
estranyar que la burgesia, propietària d’aquests horts, anhe-
de la terra i la bellesa de la seua realitat natural. indubtable
lara també conservar per a les seues estances domèstiques
interès, en aquest sentit, tenen les guies de viatgers del se-
quadres en què es representen aquests camps. d’aquesta
gle XIX que insisteixen en les qualitats del nostre territori: «hé
manera, el sentiment de propietat era doble: posseïen l’ob-
ahí castellón, hé ahí Villarreal. naranjos, verdaderos naran-
jecte real, els terrenys, i el figurat, el quadre. dins d’aquest
jos, de ramas que penden hasta el suelo, nos rodean: nunca
gust dels pintors per les vistes àmplies dels nostres camps,
los mutiló el hierro. Vigorosos, libres y soberanos, ostentas
caldria destacar la peça de Josep Benlliure ortiz titulada Hor-
sus capullos, que brillan con el oriente de la perla, bajo sus
ta de Rocafort. El format apaïsat contribueix a crear l’efecte
verdes hojas; sus manzanas de oro, que entre ellas resplan-
de panoràmica que es pretén destacar. des de dalt, l’artista
decen, hacen doblar las ramas, mientras que una palmera,
contempla el paisatge pròxim a la localitat valenciana que tan
atravesando aquella selva frondosa vá á abrir su penacho en
bé coneixia. En primer pla, a la dreta, les rames d’un taron-
el éter, y los labradores pasean entre los árboles sus mantas
ger replet de taronges obrin pas a la nostra mirada cap a la
carmesíes y sus túnicas de deslumbrante blancura».16 altres
profunda perspectiva, on s’endevinen primer els organitzats
converteixen amb les seues paraules aquests paisatges tan
conreus dels horts, i darrere, àmplies taques de verd intens.
nostres en un lloc paradisíac, en una arcàdia plena de bellesa,
En la línia de l’horitzó, que ocupa un punt elevat de la tela,
pau i felicitat. no és gens estrany que per als naturals i els
s’endevinen les cases d’una població, i darrere, pintada d’un
forans aquell fóra un lloc insubstituïble per a viure, i fins i tot
blau intens, la fina franja de mar. Excepte alguns arbres i les
desitjable, que no s’hauria d’abandonar mai. El contacte diari
15
torres que endevinem al fons, tot en la composició posa l’èm-
amb aquells camps, els seus efectes saludables, la suavitat
fasi en l’horitzontalitat, que subratlla la idea d’amplitud que
del clima, la fertilitat de les terres, la bondat dels habitants,
ofereix la vista. la pinzellada desimbolta, el protagonisme del
feien d’aquests paratges un motiu literari o pictòric de pri-
color —com en les àmplies taques verdes dels plans inter-
mer ordre. És, en suma, un edèn on es desperten els sentits:
medis—, la intensitat de la llum, delaten no sols un pintor
«aquella atmósfera cargada con los aromas de los sueños
14. adrià Besó ros, Els horts de tarongers: arquitectura i paisatge. València:
universitat de València, 2010, p. 323.
16. comtessa de gasparín, Relación de un viaje a Cataluña, Valencia, Alicante,
Murcia y Castilla. València: imprenta de José doménech, 1875 (ed. facsímil,
1998), p. 59.
15. oli sobre llenç. 62 x 179 cm. casa museu Benlliure. ajuntament de València.
[ 84 ] gEograFia i sEnsualitat En la pintura ValEnciana
Josep Benlliure ortiz. Horta de Rocafort.
casa museu Benlliure. València.
Victoria E. BonEt solVEs [ 85 ]
de mil y una noches, que recuerda con enérgica oportunidad
getació, que ocupa bona part del llenç. En primer pla situa
el mitológico jardín de las hespérides á que el infortunado
els tarongers, carregats de flor i fruits, que, retallats abrup-
hércules despojara de sus tradicionales manzanas; el suave
tament, introdueixen l’espectador dins d’aquest paisatge idíl-
y multicolor oleaje de aquel océano de hojas y de ramas que
lic. aquesta immersió ve accentuada pels xiprers que tanquen
se inclinan al dulce peso de su carga delicada y sabrosa y las
(ens tanquen) la perspectiva i que ens obliguen a concentrar
palmeras aristocráticas y esbeltas que, elevadas majestuosa-
l’atenció en l’entorn. al fons, entre les esveltes copes, s’ende-
mente sobre ese trono parecen desdeñar los tributos que, en
vina el cel ple de blaus i blancs matisats per altres delicades
asombrosa profusión, les presentas esos súbditos de estirpe
entonacions. Es podria considerar una representació realista
distinguida, constituyen un conjunto de armonías plásticas,
del gènere, que ho és; tanmateix, la composició, el vigor de
de colores, de viveza y de gracia que ni el estro del poeta ni
la pinzellada, el desplegament de color tan característic de
la paleta del pintor, á pesar del inmenso poder de sus divinas
l’artista, introdueixen l’observador en un ambient natural pa-
inspiraciones, podrían traducir quizás por la palabra ó el lien-
radisíac que no sols empeny a la contemplació, sinó també al
zo. Ese valle de perfumes es un dulcísimo, tenue y musical
gaudi dels sentits. no retrata un fragment d’un hort: interpre-
suspiro de la naturaleza».17
És inevitable llegir aquests textos i que les seues
paraules no porten a la memòria l’obra de constantí gómez
salvador (1864-1937) titulada Xiprers i tarongers,18 datada al
voltant de 1905. aquest artista pertanyia a la generació en què
el domini del color havia conquistat definitivament l’escola
valenciana. El traç desimbolt i carregat de pasta va retratar
sobretot escenes costumistes, però el va emprar a vegades
per al paisatge, amb resultats ben notables. En aquesta obra
el pintor renuncia a la panoràmica i es concentra en la ve-
ta un jardí que fa de la sensualitat el seu leitmotiv principal.
són impressions que desperten sensacions. potser s’esplaia
en la natura per captar-ne una altra essència. tal vegada no
ens trobem davant d’un paisatge de la realitat, sinó en un paisatge carregat d’intens esteticisme, en el qual la bellesa i les
ànsies d’escapisme esdevenen protagonistes.
no deixa de sorprendre que la bellesa d’aquest
edèn no fóra descoberta abans per l’art, però primer hagueren de donar-se alguns condicionants perquè es produïra. la
seua entrada com a tema d’estudi en l’acadèmia valenciana
degué afavorir una nova mirada sobre aquests paisatges a
17. rafael sanhueza lizardi, Viaje en España. parís: librería de garnier
hermanos, 1889 (ed. facsímil, 1997), p. 63. són nombroses les descripcions
del paisatge valencià en el mateix sentit, però es pot destacar la realitzada
per teodor llorente en el seu Valencia. Sus monumentos y arte, su naturaleza
e historia, citat en Javier pérez rojas, Tipos y paisajes. València: generalitat
Valenciana, 1998, p. 62.
pictòric en què s’estudiaven paletes o contrastos lumínics.
18. oli sobre llenç. 72 x 130 cm. museu de Belles arts de València. per a
més informació sobre l’autor i la seua obra es pot consultar, susana lópez
albert, «una nueva visión de la pintura valenciana: los elementos botánicos y
el paisaje», tesi doctoral. València: universitat de València, 2006, pp. 480-491.
banda, la introducció del ferrocarril, sobretot la seua consoli-
[ 86 ] gEograFia i sEnsualitat En la pintura ValEnciana
mitjan segle
XIX.
En principi, van ser vistos com un exercici
tanmateix, la incorporació de la línia realista al gènere els
va ensenyar a valorar-los també com a motiu pictòric. d’altra
dació a partir de la dècada dels vuitanta, havia acostat decisi-
constantí gómez salvador. Xiprers i tarongers. c. 1905.
museu de Belles arts de València.
Victoria E. BonEt solVEs [ 87 ]
vament els pintors a aquests paratges. Es va convertir en un
ronges, grocs, blancs, es transformen sota el seu pinzell en
mitjà de transport idoni per a conèixer directament el model
una composició on s’endevina el terreny, els arbres amb les
natural. així, a més dels turistes de dia, aquests camps van
fruites i el cel, mentre la fusta del suport ix a la llum i s’inte-
ser visitats sovint per artistes, alguns de la talla de Josep
gra hàbilment en el conjunt.
19
Benlliure o d’ignasi pinazo, per a esbossar petits estudis de
aquests dos petits esbossos destaquen un dels
color que, en alguns casos, es convertirien en obres de major
grans valors del taronger, que és, juntament amb la seua
format: «los camaradas de pinazo son, como él, aprendices
bondat per a l’economia local i la «fotogènia» que propor-
de artistas y alguno también compañero de oficio, y en las
ciona als camps, la bellesa del mateix arbre.23 la frondositat,
conversaciones de taller planean sus salidas domingueras,
la verdor perenne de les fulles, la blancor de la flor, la seua
con sus cajas de colores y sus lienzos, a retratar aspectos de
fragància, la forma arredonida dels fruits i el colorit taronja
la huerta». precisament d’aquests dos autors es conserven
que punteja les copes dels arbres amb cridaneres notes de
dues petites taules amb imatges de tarongers. l’atribuïda a
color, el converteixen, com a arbre, en un candidat perfecte
Josep Benlliure retrata dues rames de tarongers que es re-
per a adornar un jardí. no són molts els jardins amb taron-
tallen sobre un fons verd pintat amb una pinzellada fluida que
gers representats pels nostres pintors. potser estaven més
20
deixa entreveure la taula. petites pinzellades de tons verds
interessats a captar-los, durant les últimes dècades del
descriuen les fulles entre les quals s’obrin pas, amb brillants
principis del
taronges, els fruits. la composició i l’execució, pròpies d’un
ciana com una exaltació o referència localista pròpia de l’èpo-
esbós, donen a l’obra un aspecte més propi d’un motiu or-
ca. tanmateix, n’hi ha algun exemple conegut, com el quadre
namental que no d’un estudi del natural. per la seua banda,
de Josep Benlliure gil titulat La meua filla Maria al jardí.24 En
pinazo, amb l’habilitat que posseïa per a atrapar un paisatge
aquesta escena, al costat de la jove vestida d’un delicat groc
en una petita peça de fusta, trasllada a la seua taula un grup
s’alcen uns tarongers que en determinades èpoques devien
de tarongers. una amalgama de taques de tons verds, ta-
alegrar i perfumar la casa del pintor. amb tot, no era aliè als
21
22
XX,
XIX
i
als terrenys conreats de la geografia valen-
visitants i als artistes que s’acostaven als camps valencians
amb la intenció de gaudir-ne o de convertir-los en motiu pic19. «proyecto de bases para los trabajos de campo que deben realizar los
alumnos de colorido y composición. Excursiones preparatorias (obligatorias)
y complementarias: estas excursiones se realizarán por los alrededores o
cercanías de Valencia que tengan fácil medio de comunicación». curs 19051906. lligall 90. arxiu de la reial acadèmia de Belles arts de sant carles de
València.
21. oli sobre taula. 12 x 16,5 cm. col·lecció particular. Valencia.
23. sobre el taronger i els seus fruits en l’art, cal consultar Javier pérez
rojas, «la taronja com a pretext. la pintura valenciana del modernisme al
regionalisme», en el catàleg La fruita daurada. 750 anys amb taronges. València:
generalitat Valenciana: 1989, pp. 49-78. del mateix autor, «la taronja i l’art.
de la imatge costumista a la taronja de hollywood», en el catàleg Cítric desig.
València: universitat de València, 2003, pp. 56-89.
22. Tarongers sobre terra. oli sobre taula. 13,5 x 20 cm. antiga col·lecció
Jaumandreu.
24. oli sobre llenç. 107 x 86 cm. museu de Belles arts de València. col·lecció de
la reial acadèmia de Belles arts de sant carles.
20. manuel gonzález martí, Pinazo, su vida y obra. València: huici, 1920, p. 78.
[ 88 ] gEograFia i sEnsualitat En la pintura ValEnciana
Josep Benlliure. taronges. col·lecció particular.
Victoria E. BonEt solVEs [ 89 ]
tòric, el desig de percebre’ls, més enllà de la seua productivi-
una àmplia perspectiva culminada amb la línia de blau intens
tat econòmica, com un jardí. al cap i a la fi, estaven controlats
de la mar. En l’altre, Alqueria d’Alzira, la composició esquiva
per la mà de l’home i eren bells, com aquells espais d’esbar-
la panoràmica. Encara que hi apareix el porxo de l’habitatge,
giment que podien rodejar una vil·la. no és estrany, doncs,
amb els pilars d’un blanc intensament il·luminat, el protago-
que els pintors trobaren als racons més amagats dels camps
nisme es deixa en mans dels tarongers, les abundants copes
i dels seus habitatges llocs que meresqueren assolir la cate-
dels quals, de formes irregulars i carregades de fruits, sem-
goria d’obra d’art. això és el que s’observa en alguns quadres
blen apoderar-se sense pietat del terreny fins a amenaçar
de Joaquim sorolla, en els quals el taronger es deixa veure al
fins i tot la mateixa arquitectura. paisatge, llum i color es
25
costat de l’arquitectura local. algunes d’aquestes pintures
converteixen, com sol passar en la pintura del mestre, en els
van ser realitzades poc de temps després de la publicació
elements essencials del quadre. El mateix gust per trobar
de la famosa novel·la de Vicent Blasco ibáñez titulada Entre
en qualsevol racó de l’hort un motiu pictòric va ser pràctica
naranjos. la localització de la història a la població d’alzira
habitual entre altres artistes valencians. un d’ells va ser Juli
havia permès a l’escriptor delectar-se en la descripció dels
peris Brell (1866-1944),26 que en 1927 va pintar un «passat-
seus escenaris naturals.
ge» d’un hort de tarongers a corbera.27 l’escena està presa
En aquestes pintures l’artista contempla el paisat-
enmig de l’hort, a l’hivern, quan els arbres estan replets de
ge des d’una arquitectura que veiem fragmentada, la qual
taronges. la llum és menys intensa que la de l’època estival,
cosa atorga a l’escena aquell grau d’immediatesa tan propi
però té la brillantor d’aquestes terres fins al punt de perme-
de la seua producció. som capaços d’imaginar el mateix so-
tre-li arrancar al camp vibrants entonacions. la pinzellada
rolla allí pintant del natural, percebent tot aquell cúmul de
fàcil amb què descriu les rames dels tarongers es torna es-
colors brillants i jocs de llums i ombres del paisatge. però
pecialment efectiva en la representació de la brossa que co-
també aconsegueix amb aquesta composició que, d’alguna
breix el sòl i que sembla tan pròpia del moment en què l’hort
manera, ens quedem també atrapats en aquell «mirador»
va ser interpretat.28
per contemplar la panoràmica. En el primer quadre, titulat
Sénia a Xàbia, albirem, a través d’un rafal que descansa sobre
uns pilars, les capçades dels arbres que se succeeixen en
25. Sénia a Xàbia. 1901. oli sobre llenç. 60 x 85 cm. museu sorolla, madrid.
Alqueria d’Alzira. 1903. oli sobre llenç. 64 x 96 cm. Janet i alan B. coleman.
dallas, texas. Eua. l’hort que retrata ací ha sigut identificat com un dels situats
als peus de la serra de la murta, a la partida de mompó. adrià Besó ros, Els
horts de tarongers: arquitectura i paisatge. València: universitat de València,
2010, p. 357. una altra obra en què també apareixen aquests arbres és la
titulada Tarongers d’Alzira. 1904. 65 x 97 cm. museu sorolla. madrid.
[ 90 ] gEograFia i sEnsualitat En la pintura ValEnciana
26. Va ser condeixeble de constantí gómez a l’acadèmia valenciana i es va
traslladar a madrid, on va treballar amb Joaquim sorolla. Es pot consultar
el catàleg de l’exposició titulada Julio Peris Brell (1866-1944), amb textos de
miguel Ángel catalá. València: generalitat Valenciana, 2003.
27. Paisatge de Corbera amb tarongers. oli sobre llenç. 50,1 x 61 cm. museu de
Belles arts de València.
28. adrià Besó ros, Els horts de tarongers: arquitectura i paisatge. València:
universitat de València, 2010, p. 358.
Juli peris Brell. Paisatge de Corbera amb tarongers. 1927.
museu de Belles arts de València.
Victoria E. BonEt solVEs [ 91 ]
L’HOrT GALAnT
dona valenciana, que és admirada des de l’edat mitjana. i
Els horts de tarongers no només es van consolidar
així no resulta estrany que, davant l’existència d’un paisat-
com a assumpte dins del gènere del paisatge, sinó que tam-
ge superb i la presència d’unes joves boniques, els quadres
bé es van convertir en el marc ideal per a la festa i el galan-
de costums retrataren sovint escenes en què els xics, entre
teig. tot fa dels camps valencians un lloc paradisíac. la seua
tarongers, les festejaren en uns llocs que semblaven creats
és, a més, una bellesa femenina adequadament governada
expressament per a això: «El paisatge autòcton transformat
per l’home, per això, per a habitants i estranys, els seus pa-
per l’acció de l’home era descobert, entre d’altres coses,
ratges es converteixen en una arcàdia de pau i tranquil·litat.
com un jardí pagà de l’amor, just l’època d’apogeu i d’eu-
la felicitat estava entre els tarongers. totes les seues quali-
fòria tarongera».30 com a exemple d’aquesta relació entre
tats, des de la bondat de les terres fins a la bellesa dels seus
el camp valencià i el jardí pagà es podria citar la pintura de
racons, convertien aquelles terres en la llar ideal. El teatre
teodor andreu sentamans (1870-1935) titulada Tres roses en
popular va exaltar en més d’una ocasió les virtuts d’aquest
un pomell.31 En l’escena es veu un jove amb un rosa a la mà
Edèn, recreant, per als habitants de la ciutat, un paisatge
que sembla trobar-se en el difícil dilema de triar una de les
evocador que els permetia escapar de la dura realitat urba-
tres xiques que té enfront per a entregar-li la flor. de sob-
na. El gènere costumista, que va començar a consolidar-se
te, l’espectador, sense poder-ho evitar, trasllada el judici de
en la dècada de 1850, solia il·lustrar els paisatges de la vida
paris a un hort i converteix el paisatge valencià en un para-
quotidiana oferint una imatge amable del món camperol, una
dís adequat per als déus de l’olimp.
representació, a vegades, fins i tot ludicofestiva. tanmateix,
un dels quadres més famosos de galanteig serà
amb el temps, la presència de revulsius com la literatura de
l’obra de sorolla titulada Entre tarongers. Va ser realitzada
Blasco ibáñez, les circumstàncies històriques i els mateixos
per encàrrec en 1903.32 a pesar que l’argument havia sigut
canvis que es van produir en l’art espanyol van reconduir la
ideat en línies generals per la persona que va sol·licitar el
festa de guitarra i pandereta cap a una reflexió més sincera
treball, el resultat final va ser decisió exclusiva del pintor. ací
de la realitat valenciana. d’altra banda, un lloc paradisíac no
l’hortolà, que en altres exemples s’havia comportat amb una
podia engendrar una dona amb un físic que entelara d’alguna manera la bellesa de la natura.29 la literatura i els relats
dels viatgers no deixen d’exalçar la bellesa proverbial de la
30. Javier pérez rojas, «la recerca de les arrels (1906-1913)», en José Mongrell
(1870-1937). València: generalitat Valenciana, 2001, p. 389.
31. oli sobre llenç. 188 x 238 cm. col·lecció municipal. alzira.
29. Victoria Bonet solves, «Juguemos con el tópico: luceros o flores. la imagen
de la mujer valenciana en la pintura costumbrista», en Luchas de género en
la historia a través de la imagen. màlaga: centro de Ediciones de la diputación
provincial de málaga, 2002, pp. 89-103.
[ 92 ] gEograFia i sEnsualitat En la pintura ValEnciana
32. oli sobre llenç. 100 x 150 cm. museu nacional de Belles arts de l’havana.
cuba. El títol es va inspirar en la novel·la del seu amic Vicent Blasco ibáñez.
Facundo tomás, «la sensualitat del taronger», en Cítric Desig. València:
universitat de València, 2003, pp. 115-121. sobre aquesta obra es pot consultar
també el catàleg Pintores valencianos en el Museo de la Habana. València:
generalitat Valenciana, 1997, pp. 192-197.
Josep mongrell torrent. Migdiada interrompuda.
col·lecció lladró. València.
Victoria E. BonEt solVEs [ 93 ]
certa moderació en la seua aproximació amorosa, passa di-
mongrell (1870-1937), on les galanteries amoroses, els fes-
rectament a l’acció. En el clar d’un tarongerar, un grup de
tejos, les complicitats i les rialles es descriuen amb un estil
joves han acabat de menjar i, deixant-se portar per l’alegria i
ple de color i de llum. tanmateix, en algunes d’aquestes pin-
pel despertar dels sentits, s’entreguen al joc de la seducció.
tures, la monumentalitat de les figures, les plàcides perspec-
Els camperols es llancen sobre les seues delicades preses, i
tives paisatgístiques, la sobrietat dels gestos, les estudiades
elles participen de la diversió, gaudint del moment que se’ls
composicions en què els elements s’enllacen entre si amb
ofereix. aquest particular carpe diem sorollià sembla la versió
subtilesa, atorguen a la relació figura-paisatge una nova di-
hortolana de la coneguda partie carrée francesa, en què dues
mensió, més clàssica si es vol, que exigeix una contemplació
parelles feien una escapada al camp en una mena d’excur-
més detinguda i una apreciació que va més enllà dels sentits.
sió de plaer. En aquesta obra, el mestre valencià, per exi-
És possible que aquesta imatge amable del camp valencià i
gències del client, va retenir la seua pinzellada per donar un
els seus habitants estiga allunyada de la que va il·lustrar Vi-
major acabat a la pintura; tanmateix, no deixa de sorprendre
cent Blasco ibáñez en les seues novel·les i contes. però en
la naturalitat i l’efecte d’instantània que sembla emanar del
la seua literatura s’endevina l’admiració per un paisatge que,
conjunt. l’acurada composició, que s’inicia a l’extrem dret
encara que de vegades es pot mostrar advers, mereix ser ad-
amb un xic que intenta atrapar una xica (de nou ens porta a la
mirat per la seua bellesa senzilla. aquesta va ser, també, la
memòria llegendes amoroses de déus i nimfes), va dirigint la
intenció dels pintors valencians de la seua època.
33
mirada de l’espectador cap als altres integrants de la festa. i
tot el conjunt de figures queda ressaltat per la verda frondositat dels arbres puntejats de taronges. Els mèrits de sorolla
en aquesta obra són molts i han sigut subratllats ben sovint,
però té un valor que val la pena assenyalar: la capacitat que
té per a traslladar a l’observador un munt de sensacions i de
fer despertar en ell la despreocupació i l’alegria que viuen els
seus protagonistes.
aquesta mateixa alegria present en l’obra del
mestre queda reflectida també en algunes teles de Josep
33. aquesta pràctica habitual es comentava en el Dictionnaire erotique moderne
de 1864 i la representarien pintors com James tissot (1870). també inspiraria
el famós quadre d’E. manet, Esmorzar sobre l’herba (1863). alan Krell, Manet.
londres, 1996, pp. 27-33.
[ 94 ] gEograFia i sEnsualitat En la pintura ValEnciana
ÁurEa ortiZ VillEta [ 95 ]
[ 96 ] FotograFia i rEalitat dEls horts dE tarongErs
ÁurEa ortiZ VillEta [ 97 ]
[ 98 ] FotograFia i rEalitat dEls horts dE tarongErs
Fotografia
i realitat
dels horts de
tarongers
áurea Ortiz Villeta
[ Universitat de València ]
L
a primera fotografia de la història va ser un paisatge,
Vista des de la finestra de Le Gras, realitzada per Joseph
nicéphore niépce l’any 1826 i obtinguda després de vuit
hores d’exposició. un paisatge peculiar, perquè no era ni bell
ni pintoresc i no s’assemblava gens al que l’art de l’època
considerava que havia de ser un paisatge digne de ser pintat. Es tractava simplement de les teulades i la part superior
de les cases que es veien des de la finestra de l’habitatge
de l’autor. aquesta imatge borrosa i confusa és revolucionària no sols perquè inicia el camí d’un invent que canviaria la
nostra relació amb la realitat, la fotografia, sinó perquè va
convertir en imatge el que abans no ho era, un conjunt anodí
i quotidià de teulades i finestres. la fotografia va arribar quan
la pintura de paisatge començava a alliberar-se de la necessitat d’un tema i es convertia en un gènere autònom al mateix nivell que els altres gèneres pictòrics: turner i Friedrich
demostraven que el paisatge era construït per la mirada de
l’autor/espectador i que, a més, era una emoció, i constable
redefinia la categoria del paisatge pintoresc desproveint-lo
de dramatisme i èpica, de manera que qualsevol tros de
campanya anglesa podia ser bell. la fotografia va incidir en
aquestes idees i les va reforçar, ajudant a la construcció de
la natura com a imatge. És veritat que al principi la fotografia
va imitar l’art, en un intent de legitimació cultural i social, i
[pàg. 95]: grup de persones entre els tarongers d’un hort.
arxiu municipal de carcaixent, fons Julián ribera, sign. 339.
[pàg. 96]: alzira. Entrador de l’hort de les aigües. targeta postal. c. 1930.
col·lecció a. Besó.
[pàg. 97]: alzira. hort de les aigües. targeta postal. c. 1930.
col·lecció a. Besó.
[pàg. 98]: alzira. grup de persones un dia de pasqua a l’hort del poio. 1934.
col·lecció maria plasencia.
els fotògrafs es van esforçar per trobar i fotografiar paisatges
que foren prèviament «artístics», semblats als que oferia la
pintura i, per tant, dignes de ser convertits en imatge, però
prompte la potència i disponibilitat del mitjà fotogràfic va
aconseguir el contrari: el paisatge es convertia en artístic o
bell en transformar-se en imatge.
ÁurEa ortiZ VillEta [ 99 ]
les fotografies posa unida i digna, exhibint els seus valors:
ordre, decor, benestar, família, moderació, contenció, sentit
comú.1 i aquesta afirmació de la seua identitat inclou la construcció del seu propi imaginari. El procés d’industrialització i
urbanització crea en la població europea, especialment en la
burgesia i les classes mitjanes, una nostàlgia del camp que
està darrere de la creixent importància de la pintura de paisatge al llarg del segle
XIX.
paisatges sublims o quotidians,
humanitzats o salvatges, domèstics o exòtics, formen una
galeria d’imatges que al llarg del segle XIX, el de la industrialització, la tècnica i el progrés, dóna compte de diverses coses. d’una banda, una profunda creença en el sotmetiment
de la natura per part del subjecte, que duu a terme a través
de la mirada el mateix exercici de possessió, domini i control
sobre la terra i la natura que està exercint l’activitat industrial i el creixement urbà. d’altra banda, revela aquella nostàlpanoràmica del terme de carcaixent des del miramar de l’hort del mirador.
c. 1930. arxiu general i Fotogràfic de la diputació de València, sign. 2839.
gia de què parlàvem, un paradís perdut que comença a ser
idealitzat. i la fotografia s’erigeix com el mitjà idoni per a
construir aquesta visió i dur a terme aquesta doble tasca de
possessió simbòlica i idealització.
En aquest context global les peculiaritats de cada
nOSTÀLGIA dEL CAmP
aquests canvis en la consideració de la natura no
estan relacionats únicament amb l’aparició de la fotografia,
sinó amb la construcció de la nova societat burgesa, industrial i urbana. la burgesia trobarà en la fotografia el mitjà
idoni per a construir i afirmar la seua identitat visual, i el retrat fotogràfic s’encarregarà de deixar-ne constància. un
món de comerciants, industrials i propietaris, regits pel culte
a la propietat privada i a l’epicentre d’aquesta nova societat,
la llar burgesa on habita la família patriarcal, aquella que en
[ 100 ] FotograFia i rEalitat dEls horts dE tarongErs
lloc configuraran un tòpic distint sobre el paisatge, que a València se centrarà en un paisatge no exactament natural, ja
que està conreat, habitat i domesticat i és la base de l’econo-
1. sobre el retrat burgès, salvador albiñana i Justo serna (eds.), Encantados
de conocerse. Fotografía retrato y distinción en el siglo XIX. València: consorci de
museus de la comunitat Valenciana, 2002; i Áurea ortiz Villeta, «En el estudio
del fotógrafo: puesta en escena e identidad», en rafael lópez lita, Javier
marzal Felici i Francisco Javier gómez tarín (eds.), El análisis de la imagen
fotográfica. Actas del I Congreso Internacional de Teoría y Técnica de los Medios
Audiovisuales (celebrat a castelló els dies 13 i 15 d’octubre de 2004). castelló:
universitat Jaume i, 2005.
i especialment en la segona
exemple, encara que n’hi ha on triar, els poemes de teodor
meitat es forjarà el mite de la València rural, vinculat al sorgi-
llorente i alguns aspectes de l’obra de Blasco ibáñez en la
mia local. al llarg del segle
XIX
ment d’una classe social burgesa terratinent, que comença a
literatura; Les gropes de sorolla (1916), el Floreal de Josep
viure en l’àmbit urbà d’esquena a la terra, encara que aquesta
pinazo (1915) i les pintures de tema valencià de Joaquim
siga en bona mesura l’origen de la seua riquesa. «Entre 1880
agrasot, paradigma d’aquesta visió, en el cas de la pintura;
y 1910 se desarrolló un proceso de intensa construcción sim-
les fotografies costumistes escenificades d’àngel garcia car-
bólica de la identidad regional con toda clase de materiales.
dona i moltes altres més, com aquelles fotografies de llaura-
Este proceso coincidió en el tiempo con la primera fase del
dores entre tarongers vestides amb el vestit de festa, en el cas
despegue económico valenciano, basado en una dinámica
de la fotografia.3
agricultura de exportación que incentivaba un más pausado
El paisatge juga un paper fonamental en aquest cli-
crecimiento de las manufacturas y los servicios. por ello, el
xé del “levante feliz” exempt de conflictes. la fertilitat i el jar-
estereotipo regional tendía a presentar a los valencianos
dí de flors són dos tòpics molt arrelats que es poden rastrejar
como pueblo laborioso y fundamentalmente agrario, y a esen-
en els textos dedicats a València des de l’edat mitjana: «El mito
cializar la identidad valenciana, a naturalizarla, con una ten-
de la Valencia ajardinada y de las flores ya nació con los prime-
dencia creciente a dejar de lado la conflictividad de la propia
ros testimonios árabes y ha permanecido prácticamente inva-
sociedad así representada».2 Els membres d’aquesta classe
riable a lo largo de la historia, incluso empleando análogas
burgesa urbana i industrial van al camp de vacances i en perío-
palabras. sirvan como ejemplo las palabras tomadas de auto-
des d’oci, on habiten zones residencials i d’esplai, entre les
res separados por bastantes siglos. En torno a los siglos XI y XII,
quals sobretot els horts de tarongers a partir de les últimes
al hiyari utilizaba la expresión: “Valencia, ramillete fragante
dècades del segle. des d’aquella talaia, la visió idíl·lica del
de España” [...], al igual que al sagundí [...]. En 1775, el inglés
camp i del paisatge, farcida d’elements folklòrics i costumis-
twiss comentaba “es nombrada como el jardín de España, y
tes, es veurà reforçada i no reflectirà ni el més petit indici de
muy justamente podría ser titulada de Europa” [...], y, por fin,
conflicte o problema, només els aspectes festius: la festa, el
Zorrilla, en el siglo pasado, le dedicó el siguiente ripio: “ramo
ball, la gastronomia i l’exuberància del paisatge componen
una imatge amable i parcial. la plasmació d’aquesta visió
adulterada caurà irremeiablement en el kitsch, perceptible en
tots els terrenys de la producció cultural. poden servir com a
2. Ferran archilés i manuel martí, «un país tan extraño como cualquier otro:
la construcción de la identidad nacional», en m. cruz romeo i ismael saz, El
siglo XX: historiografía e historia. València: universitat de València, 2002, p. 268.
3. hi ha una aproximació a aquestes qüestions en Victoria Bonet, Áurea
ortiz i m.ª Jesús piqueras, «El levante feliz o el levante falaz. reflexiones
sobre el costumbrismo valenciano», en El Mediterráneo y el arte español. Actas
del XI Congreso Nacional de Historia del Arte. València: cEha, conselleria de
cultura, Educació i ciència i ministeri de cultura, 1996, pp. 408-412. i, per
a una anàlisi de la pervivència del mite en l’actualitat, rafael company, «El
“levante festero” i la reinvenció dels estereotips sobre el valencians. com ens
veuen d’exòtics». Revista Valenciana d’Etnologia, núm. 2, 2007. València: museu
Valencià d’Etnologia, pp. 107-145.
ÁurEa ortiZ VillEta [ 101 ]
cal no oblidar-se’n) constaten aquesta visió, i recorren a la
EL JArdÍ FAmILIAr
una gran part del que avui considerem fotografies
familiars de l’època que ací tractem estaven fetes per fotògrafs
professionals, bé al seu estudi, bé a casa dels fotografiats. no-
seua càmera fotogràfica o al seu fotògraf de capçalera perquè
més alguns aficionats rics tenien càmera fotogràfica. la rigi-
de flores, pomo de esencia / eso, señores, es Valencia”».4 Els
burgesos que des de la terrassa de sa casa de l’hort de tarongers miren el paisatge (un paisatge del qual són propietaris,
quede plasmada en una imatge imperible.
desa i la solemnitat que tendeixen a mostrar aquestes fotogra-
l’hort de tarongers es converteix en un tema foto-
fies antigues deriven en part d’aquest fet, encara que després
gràfic en què convergeixen les qüestions que hem plantejat.
tornarem sobre això per a matisar la qüestió. El fotògraf podia
En primer lloc és un tema nou en el catàleg de paisatges va-
ser un membre de la família aficionat a la fotografia o un fotò-
lencians. l’expansió de la taronja es produeix sobretot a partir
graf professional cridat per a l’ocasió. tenint en compte que
de 1880 i el seu conreu destrueix el paisatge anterior trans-
l’hort de tarongers és, per a la família burgesa, un lloc de va-
formant-lo radicalment. És, per tant, una presència directa-
cances i oci, les imatges ho han de reflectir d’alguna manera.
ment vinculada a la consolidació de la burgesia com a classe
això fa que ens trobem amb imatges un poc menys solemnes
dominant i a la seua riquesa, és a dir, és un tema estrictament
que altres que formaven l’àlbum familiar. i així tenim a la nostra
burgès; és lògic, doncs, que esdevinga immediatament un
disposició tot un catàleg que ens permet veure diversos aspec-
motiu d’interès plàstic que troba fàcil encaix en l’imaginari
tes de l’hort de tarongers, entre els quals el creixement dels
idealitzat del món rural, que ja incloïa l’horta, la barraca i l’al-
infants, els amics que vénen de visita, la disposició de la casa,
bufera. a més, l’expansió de la taronja coincideix en el temps
la llum del jardí. una vegada alçada la casa amb la seua terras-
amb l’expansió de la fotografia, que comença a estar present
sa, construït el jardí, plantades les palmeres i els xiprers, no
pertot arreu; els horts de tarongers es converteixen en un
queda sinó convertir tot això en imatge, la que certificarà la
paisatge típic valencià, i no hi ha paisatge típic que la fotogra-
bellesa i la perfecció d’aquell paradís domèstic.
fia no registre i divulgue, i així serà en aquest cas. arribats a
incloguen o no figures, les fotografies domèstiques
aquest punt i per entrar a l’anàlisi concreta de les imatges,
destacaran determinats aspectes de l’hort, mitjançant vistes
convé distingir dos tipus de fotografia: les familiars, realitza-
parcials. Ens hi detindrem un poc començant per l’entrada.
des per a l’entorn íntim de la família i amics, i les dels repor-
les de l’entrador solen ser fotografies frontals amb profundi-
tatges fotogràfics i targetes postals, fetes per a la seua distri-
tat, amb la casa al fons, i moltes vegades amb una disposició
bució i venda pública.
simètrica que deixa les fileres de palmeres, la verticalitat de
les quals és un dels elements destacats, a ambdós costats del
camí d’entrada. ordre geomètric i simetria regeixen aquestes
4. Josep Vicent Boira maiques, La ciudad de Valencia y su imagen pública.
València: universitat de València, 2002, p. 59.
[ 102 ] FotograFia i rEalitat dEls horts dE tarongErs
composicions, igual que en les fotografies de la casa, en les
la pobla llarga. grup de persones a l’hort de Julián ribera.
arxiu municipal de carcaixent, fons Julián ribera, sign. 341.
ÁurEa ortiZ VillEta [ 103 ]
quals la façana és un dels temes principals. cal dir que les
característiques de les fotografies familiars d’aquests llocs
concrets (entrador, camí, casa) són les mateixes que les de
les postals, de les quals no es diferencien substancialment.
un element plàstic fonamental és l’aigua. la bassa
o l’estany tenen una presència important en les fotografies, ja
que permeten jugar amb la llum i amb els reflexos. això serà
així tant en les imatges dels horts més senyorials com en els
més modestos. Es detecta fàcilment que són fotografies meditades, en les quals s’ha buscat la incidència de la llum sobre
l’aigua, el reflex de la vegetació o de les figures, si n’hi ha, per
a aconseguir un efecte plàstic poderós. El cas del jardí és
semblat i les fotografies intenten potenciar efectes estètics
amb les ombres i la vegetació.
aquest tractament dels espais que hem comentat
(entrador, camí, façana, aigua, jardí) no varia, tant se val si
l’element en qüestió és el tema únic de la fotografia, és a dir,
pròpiament una fotografia de paisatge, com si es converteix
en l’escenari en què posen els membres de la família i els
convidats. En el cas d’aquestes últimes, quan són fotografies
de grup, no es renuncia a la concepció paisatgística, i hi continuen presents la profunditat de l’entrador, el joc de llum i
ombra al jardí i les brillantors de l’aigua.
la terrassa de la casa sí que és un espai que noEscena familiar en un hort.
arxiu municipal de carcaixent.
més sembla tenir sentit poblat de persones. És lloc de trobada, descans i xarrada, i les fotografies ho reflecteixen prou
bé. són fotografies un poc més informals que les que tenen
com a fons la façana o l’entrador, com si en aquests àmbits
la disposició espacial i les possibilitats estètiques obligaren
el fotògraf a captar amb perícia l’entorn, i els fotografiats a
[ 104 ] FotograFia i rEalitat dEls horts dE tarongErs
la pobla llarga. Escena familiar a l’hort de Julián ribera.
arxiu municipal de carcaixent, fons Julián ribera, sign. 313.
la pobla llarga. grup de persones a l’hort de Julián ribera.
arxiu municipal de carcaixent, fons Julián ribera, sign. 343.
mantenir la solemnitat en la posa. En general, sol conce-
d’espai domèstic, tot i que es tracte no sols d’un paisatge,
dir-se molta importància visual a la balustrada i, si n’hi ha, a
sinó d’un espai laboral, econòmic i agrícola. però encara que
estàtues i detalls escultòrics.
les fotografies expressen perfectament aquesta visió burgesa
En les fotografies familiars s’observa molt clara-
de l’hort, amb senyors somrients i relaxats passejant entre
ment que el tarongerar està concebut en termes d’espai fami-
els arbres, també són una exhibició de les possessions, la ri-
liar, quasi com una prolongació del jardí, un aspecte que po-
quesa i l’estatus, el certificat d’una natura domesticada i en
dem constatar també en les pel·lícules familiars. així era en
propietat. davant d’això, no ha de sorprendre que no trobem
la realitat: els adults passejaven pels camins interiors mentre
en aquestes fotografies familiars exemples de les tasques
conversaven i els infants jugaven, els amics i les visites eren
agrícoles. Els treballadors del camp, arrendataris o llaura-
portats a passejar entre tarongers i a posar davant d’ells, fins
dors, hi són absents, no hi ha lloc per a ells a l’àlbum familiar.
i tot a vegades fent broma amb els fruits o les flors. per tant,
sí que és possible que hi aparega el servei —criats, dides—,
la representació fotogràfica mantindrà aquesta concepció
perquè els seus membres no formen part de la terra, sinó de
ÁurEa ortiZ VillEta [ 105 ]
la casa, i atenen els senyors, no el camp ni els tarongers. des
del punt de vista burgès estan del costat de l’oci, no del treball, encara que per a ells, evidentment, no siga així.
una altra vista del tarongerar és la panoràmica,
normalment treta des de la terrassa o des dels pisos alts.
aquest tipus de fotografia permet apreciar tota l’extensió de la
propietat i aquella condició de natura domesticada de què parlàvem, expressada en fileres de tarongers, en la divisió geomètrica de la terra en parcel·les, en les línies de perspectiva
que es perden a l’horitzó. a més, aquestes fotografies panoràmiques reforcen la idealització del paisatge valencià, ja que
incideixen en la fertilitat i l’exuberància de la terra i en la percepció d’aquesta com un jardí. al mateix temps obeeixen al
gust burgès per la contemplació del paisatge; no costa imaginar els propietaris a la seua terrassa gaudint de l’espectacle.
i també respon, no hi ha dubte, a una certa concepció romàntica de paisatge sublim: la gran extensió de terra, el cel, la
llum, l’efecte atmosfèric i la línia de l’horitzó en què la mirada
i el pensament es poden perdre.
part de la solemnitat de les fotografies que ens
ocupen té a veure amb les mateixes convencions fotogràfiques. la gravetat, la rigidesa i la falta de naturalitat i expressió són característiques que trobem en les fotografies
antigues fins als anys vint del segle passat i que es donen
fins i tot en aquest cas, en què es tracta de fotografies a
alzira. grup de xiques entre els horts. 1935.
col·lecció maria plasencia.
l’aire lliure realitzades en moments d’oci. la solemnitat i la
serietat són valors que les fotografies han de transmetre.
El valor de la naturalitat que avui en dia ens sembla essencial en les imatges fotogràfiques, no ho era en aquells
anys. això té relació, en l’origen, amb el condicionament
[ 106 ] FotograFia i rEalitat dEls horts dE tarongErs
alzira.
panoràmica del pla de corbera des de la terrassa de l’hort del remei. c. 1930.
col·lecció sofía cabrera.
ÁurEa ortiZ VillEta [ 107 ]
tècnic que requeria llargs temps d’exposició per a aconseguir una imatge no borrosa, però una vegada resolta aquesta qüestió, la rigidesa i la solemnitat van continuar, perquè
en realitat derivaven de la necessitat de construir la identitat de la burgesia a través de la imatge, en la qual no cabien la fugacitat ni l’espontaneïtat, valors molt allunyats
del món burgès.
això s’aprecia a la perfecció si ens fixem en les fotografies més recents, les dels anys trenta, per exemple la
col·lecció de Francesc riera o les de l’hort del remei, que són
de 1929 i anys posteriors. les poses relaxades, els somriures, l’alegria i els gestos espontanis estan molt lluny de les
composicions ordenades i severes de les fotografies anteriors. la fotografia en aquells anys s’ha expandit enormement i cada vegada és més assequible per a més grups socials perquè la tècnica ha evolucionat i ha permès abaratir
costos amb la construcció de càmeres molt més lleugeres i
fàcils d’usar. això provoca canvis en la representació; ara sí,
la fugacitat i l’espontaneïtat es valoren. aquesta serà una característica general de la fotografia cap a la fi dels anys vint i
la dècada dels trenta, que expressa l’esperit de l’època: la
velocitat, el canvi, la fugacitat del temps, l’alliberament del
cos, que té com a millor representant el fotògraf francès
henri lartigue (1894-1986), amb les seues fotografies de
gent saltant o corrent. si abans importava la solemnitat, l’oralzira. prenent el bany a la bassa de l’hort del remei. c. 1930.
col·lecció sofía cabrera.
dre, deixar un certificat d’existència i reafirmar la identitat,
ara importa captar el moment, atrapar el temps. aquests
canvis es perceben no sols en el retrat o en el tractament de
la figura humana, sinó també en el paisatge. les col·leccions
que hem comentat inclouen fotografies de la casa, l’entrador,
[ 108 ] FotograFia i rEalitat dEls horts dE tarongErs
el jardí i els tarongers on ja no impera la simetria ni l’ordre.
hi veiem enquadraments inclinats deliberadament, composicions asimètriques, desenfocaments, fotografies de detalls
anecdòtics i figures en acció, per exemple, saltant o nadant a
la bassa. imatges, en general, molt més pròximes a la nostra
concepció actual de la fotografia.
HOrTS PEr AL PúBLIC
al mateix temps que l’hort de tarongers ocupa un
lloc important a l’àlbum familiar, es converteix també en un
paisatge públic a través dels reportatges fotogràfics i les targetes postals realitzats per a la seua distribució i venda. la
fotografia permet un registre de la realitat de gran fidelitat
que satisfarà qualsevol ànsia positivista durant el segle
XIX:
la catalogació i la classificació del món semblen possibles
gràcies al mitjà fotogràfic. i també qualsevol anhel de la societat capitalista burgesa: el control i la possessió del món a
través de la mirada. l’escriptor Émile Zola afirmarà en una
entrevista que, al seu parer, ningú pot dir que ha vist res a
fons si no n’ha tret una fotografia.5 la demanda d’imatges
serà cada vegada més gran i cap a 1865 naix la targeta postal,
que viurà una ràpida expansió, i al final del segle XIX serà una
de les grans vies de popularització de les imatges fotogràfiques, fenomen que no podem deslligar del naixement del
turisme, fruit de l’aparició d’una classe mitjana cada vegada
més gran i amb més mitjans econòmics i de les millores en
els mitjans de transport i comunicació. les targetes postals
carcaixent. Entrador de l’hort de carreres. targeta postal. c. 1900.
col·lecció a. Besó.
5.
marie-loup sougez (coord.), Historia general de la fotografía. madrid:
cátedra, 2007.
ÁurEa ortiZ VillEta [ 109 ]
carcaixent. hort de l’àliga. targeta postal. c. 1900.
arxiu municipal de carcaixent, fons maseres, col·lecció J. gomis.
[ 110 ] FotograFia i rEalitat dEls horts dE tarongErs
carcaixent. targeta postal. c. 1900.
Biblioteca Valenciana, col·lecció J. huguet, sign. Jh30/224.
ÁurEa ortiZ VillEta [ 111 ]
carcaixent. hort de l’àliga. targeta postal.
col·lecció a. Besó.
reproduiran no sols motius coneguts, llunyans o exòtics,
tes que les postals i la resta d’imatges públiques ens oferei-
com les piràmides d’Egipte o els alps, sinó també els prò-
xen dels horts de tarongers no es diferencien molt d’algu-
xims, vistes de ciutats, pobles, camps, etc., perquè el consu-
nes de les fotografies privades de finals del
midor busca tant allò que no ha vist ni veurà mai com el que
primeres dècades del
sí que coneix, i vol veure el seu paisatge quotidià convertit en
estaven moltes vegades fetes per fotògrafs professionals
imatge bella, una representació.
que acudien a l’hort per a fer el seu treball i, en part, perquè
XX,
XIX
i les dues
en part perquè aquestes últimes
Els horts de tarongers no tardaran a aparèixer en
s’estableix una tipologia que l’aficionat imita, de la mateixa
les targetes postals, atesa la seua importància econòmica,
manera que els turistes avui en dia prenen fotografies de
social i cultural. també seran un tema habitual en les foto-
monuments o paisatges pràcticament iguals que les
grafies estereoscòpiques i en les revistes il·lustrades, cosa
postals. i així, trobem enquadraments molt semblants per a
que dóna compte de la seua popularitat. En general, les vis-
les façanes o l’entrador, potenciant-ne la profunditat, la si-
[ 112 ] FotograFia i rEalitat dEls horts dE tarongErs
metria i la frontalitat, o per a la bassa, amb l’aigua utilitzada
El catàleg de motius visuals de l’hort de tarongers
com a recurs plàstic. tanmateix, les palmeres tindran molta
és pràcticament el mateix per a la pintura i la fotografia: l’ai-
més importància en aquestes fotografies públiques que en
gua, les palmeres, la panoràmica, la casa, encara que hi ha
les familiars, fins a constituir un tema plàstic quasi inde-
algunes diferències en el tractament. una d’aquestes diferèn-
pendent. la palmera és un arbre molt fotogènic, amb la
cies té a veure amb una certa mirada costumista més evident
seua verticalitat i estilització i una capçada engrunsada pel
en la pintura que no en la fotografia, cosa ben lògica si es té
vent, i per això molt fotografiat, com ho demostren les mi-
en compte que el costumisme és una construcció cultural que
lers de fotografies que ens han arribat del palmerar d’Elx.
parteix de la realitat per a falsejar-la i que aquest falsejament
dos horts seran privilegiats per la postal, fins al punt de
resulta més difícil per a la fotografia que per a la pintura, en-
convertir-se en icones. Ens referim als horts de Batalla i de
cara que per descomptat existeix. la principal divergència ve
ribera a carcaixent, reproduïts en centenars de postals que
condicionada, naturalment, pel color. Encara que hi ha algu-
destaquen la monumentalitat i opulència de la casa, el jardí
nes fotografies en color, en aquesta època la majoria són en
i els camps.
blanc i negre i de cap manera poden reproduir «la maragda
una tipologia de gran èxit és, naturalment, la
dels camps», en referència al verd de la vegetació, metàfora
panoràmica. Es tracta d’una visió que no és a l’abast de
tòpica i gastada que es repeteix fins a la sacietat en els textos
qualsevol, i per això la profusió d’aquestes vistes generals
i que pot reflectir-se perfectament en la pintura, o la nota de
realitzades no sols des de la casa de l’hort, com en les fo-
color que suposen el taronja del fruit o el blanc de la flor. la
tografies familiars, sinó des de qualsevol lloc que ho per-
llum i el color seran de fet els elements característics d’una
meta. comparteixen amb les fotografies privades les ma-
gran part dels quadres de paisatge valencià, i objecte d’ex-
teixes característiques que ja hem comentat: la idealització
perimentació plàstica en alguns artistes com ignasi pinazo o
del paisatge valencià, la constatació de la fertilitat i l’exube-
part de l’obra de sorolla.
rància, la sublimitat del paisatge. a això cal afegir un alt
interès geogràfic i topogràfic, per tal com constitueixen
un PAISATGE FruIT dEL TrEBALL
una visió completa de l’espai. a més, aquest tipus de
així com en les fotografies familiars no hi ha rastre
postals ha fixat de manera indeleble en el públic la imatge
del món del treball, en les postals sí que hi va a aparèixer,
d’alzira i carcaixent, emblema d’una horta que és un dels
aspecte que representa una diferència essencial entre amb-
paisatges més fotografiats de la nostra geografia. i en l’al-
dós tipus de fotografies. no ens referim ací als reportatges
tre extrem d’aquesta visió panoràmica, les postals també
fotogràfics que descriuen mitjançant imatges tot el procés de
ens ofereixen la mirada pròxima sobre l’arbre, la taronja i
producció de la taronja i que tenen un caràcter documental i
la flor del taronger.
informatiu, sinó a les postals que mostren llauradors collint
ÁurEa ortiZ VillEta [ 113 ]
[ 114 ] FotograFia i rEalitat dEls horts dE tarongErs
dona amb taronges.
museu de la taronja, sign. a-0128.
carcaixent. taronges i dones al jardí. c. 1925.
arxiu general i Fotogràfic de la diputació de València, col·lecció sarthou, sign. 386.
[pàg. 114]: collint taronja en un hort. targeta postal estereoscòpica.
Biblioteca Valenciana, col·lecció J. huguet, sign. Jh6/496.
ÁurEa ortiZ VillEta [ 115 ]
taronges de l’arbre o carregant-les en cabassos. Es tracta, en
general, de composicions molt elaborades, on s’han disposat
convenientment cadascuna de les figures que la componen,
perquè no es tracta d’exalçar el treball agrícola, sinó de compondre una imatge típica i costumista, en concordança amb la
idealització del món rural de què parlàvem adés, i semblant a
la que trobem en els quadres de l’època. algunes imatges,
que entren directament en el clixé i en el kitsch, ens provoquen un somriure: aquelles llauradores exhibint les taronges
davant l’espectador, les xiques vestides de falleres enmig del
tarongerar,6 els treballadors artísticament col·locats a l’arbre
fent com que cullen el fruit.
El que passa és que la fotografia és una representació, és clar, però també un registre on la realitat deixa la seua
empremta, i de la mateixa manera que en les imatges dels
burgesos posant tranquil·lament al seu hort hi trobem l’expressió del poder i de la riquesa, de la seguretat en la seua
identitat, del control sobre la pròpia imatge, en aquestes fotografies de treballadors posant al costat dels tarongers hi trobem altres empremtes. la que deixen als rostres i a la pell els
molts anys de treball de sol a sol, la del cansament a l’esquena i als braços que provoca el treball físic, la del treball infantil en aquell xiquet que carrega un sac de taronges. ací hi ha
les mirades esquives, inevitables en qui no sap com afrontar
la càmera; la inseguretat en la posa, en fi, pròpia d’algú que
no és amo de la seua imatge i sap que la seua funció és formar part d’un paisatge idealitzat.
carcaixent. recol·lecció de la taronja. tarjeta postal. c. 1900.
Biblioteca Valenciana, col·lecció J. huguet, sign. Jh30/215.
[ 116 ] FotograFia i rEalitat dEls horts dE tarongErs
6. la vinculació de la dona a la taronja en la literatura i les artes visuals
és àmpliament tractada en el catàleg de l’exposició Cítric desig. València:
universitat de València, 2003.
ÁurEa ortiZ VillEta [ 117 ]
[ 118 ] un passEig cinEmatogràFic pEr l’hort dE tarongErs
ÁurEa ortiZ VillEta [ 119 ]
[ 120 ] un passEig cinEmatogràFic pEr l’hort dE tarongErs
,
Hort o jardi?
Passeig
,
cinematografic
per un paisatge
idealitzat
áurea Ortiz Villeta
[ Universitat de València ]
E
l paisatge del cinema és un paisatge habitat, amb figures. Fins i tot en pel·lícules en què els paisatges tenen
una gran importància narrativa o visual, la seua pre-
sència està condicionada pels éssers que l’habiten i el construeixen amb els seus desplaçaments, amb les seues mirades, amb les seues emocions. perquè a més d’habitat, el del
cinema és sempre un paisatge emocional, per molt funcional
que ens semble o per molt documental que siga el film. la
càmera transforma la realitat en imatge, com en la fotografia, i la dimensió temporal del cinema, la imatge en moviment, compon inevitablement un relat, per mínim que siga:
el de la fulla que cau i s’engrunsa al vent, el de l’onada que
naix i arriba a la vora, el del núvol que passa i es transforma o el de l’edifici que canvia amb la llum del sol. i aquesta
dimensió temporal, aquest transcórrer, implica sempre una
mirada. per això, fins i tot en l’eventualitat que l’obra cinematogràfica no incloga figures dins de la imatge, sempre inclou
la figura que hi ha fora, l’espectador que habita la pel·lícula
a través de la seua mirada. En tot cas, la figura interactua
amb el paisatge i en aquesta relació es construeixen l’espai
cinematogràfic, que és un espai mental, i no físic, i la narració, siga de ficció o de no-ficció. i fins a tal punt és així que no
importa que el paisatge siga natural o artificial, preexistent
o construït per a l’ocasió amb cartó pedra o amb bytes, perquè només existeix en funció del relat, al qual serveix; mai és
[pàg. 117]: grup de persones en un hort. arxiu municipal de carcaixent,
fons Julián ribera, sign. 255.
real, sempre és imaginari.
[pàg. 118]: carcaixent. hort de ribera. targeta postal.
Biblioteca Valenciana, col·lecció J. huguet, sign. Jh30/229.
[pàg. 119]: carcaixent. Entrador de l’hort de ribera. c. 1900.
col·lecció teresa ribera.
[pàg. 120]: Benifairó de la Valldigna. Bassa d’un hort de la família trénor.
arxiu municipal de carcaixent, fons Julián ribera, sign. 265.
ÁurEa ortiZ VillEta [ 121 ]
dE LA rEALITAT AL CLIXé:
EL mITE dEL «LEVAnTE FELIZ»
com molts altres paisatges, l’hort de tarongers es
va convertir en un paisatge cultural, és a dir, en una construc-
de tarongers. però fins i tot tenint en compte aquesta carència
ció simbòlica i imaginària que es va desenvolupar a través de
ta d’interès pel paisatge taronger és el fet que la casa cuesta,
la pintura, la fotografia i la il·lustració, com mostra aquest ca-
la productora més important de València i una de les més im-
tàleg que el lector té a les mans. Quan el cinema arriba a Va-
portants d’Espanya durant el període de la seua activitat
lència a la fi del segle XIX es converteix a més en un paisatge
(1905-1915), no va realitzar ni una sola pel·lícula ambientada
cinematogràfic, la presència del qual estarà determinada pel
al dit espai, ni entre la seua producció de ficció, ni entre la
relat al qual servirà. de totes maneres, convé aclarir que la
nombrosa producció documental (reportatges i noticiaris) que
presència de l’hort de tarongers en el cinema en general, i en
va dur a terme.
i a falta de les obres cinematogràfiques perdudes, la documentació existent ens diu que no són moltes les pel·lícules
ambientades a l’hort de tarongers. una mostra d’aquesta fal-
el valencià en particular, és més aviat escassa, i això no deixa
a continuació es detallen les pel·lícules que han
de ser cridaner si tenim en compte la seua gran importància
arribat fins als nostres dies i que analitzarem al llarg de l’ar-
econòmica, social i cultural. El paisatge principal del cinema
ticle. En el camp documental només conservem fragments
valencià en el període que ací abastem (1895-1940) és l’horta,
de noticiaris i reportatges, en algun cas sense datar i amb
la representació de la qual, llevat de molt honroses i escassís-
escasses dades sobre la seua filiació, tots ells recuperats i
simes excepcions, no escaparà dels límits del clixé del «le-
conservats per l’arxiu de l’institut Valencià del cinema i l’au-
vante feliz»: festa, ball i absència de feines agrícoles i del món
diovisual (iVac), al qual agraïm la seua col·laboració: un re-
del treball. El cinema, com la fotografia i la pintura, ofereix la
portatge realitzat en els anys vint del segle passat, presumi-
imatge d’una societat harmoniosa i sense conflictes que res-
blement per patria Films, sense que se’n puga especificar la
pon fil per randa a l’estereotip del «levante feliz». després
data exacta, etiquetat per l’iVac com a «corrida de Bayona.
tornarem sobre aquesta qüestió. És veritat que tant en el cas
cultivo del naranjo. patria Films»; un altre reportatge de
valencià com en l’espanyol s’ha perdut una part substancial
1922 sobre la construcció del monument al sagrat cor de
del cinema de les primeres dècades, i es pot suposar que,
gandia, amb el títol atribuït per l’iVac de «gandía: construc-
especialment en la producció documental realitzada a la nos-
ción del monumento al sagrado corazón»; Revista de Gandía,
tra terra, hi hauria alguna obra més que recollira el paisatge
un noticiari realitzat per maximilià thous en 1928; i els frag-
1
ments conservats del documental Valencia en la retaguardia,
1. Es pot veure una aproximació al tema en Áurea ortiz i m.ª Jesús piqueras,
«El “levante feliz” a través de la cámara o la imagen costumbrista en los
primeros años del cine en Valencia», en Juan ignacio lahoz rodrigo (ed.), A
propósito de Cuesta. Escritos sobre los comienzos del cine español (1896-1920).
València: institut Valencià de cinematografia (iVac), 2010.
[ 122 ] un passEig cinEmatogràFic pEr l’hort dE tarongErs
realitzat en 1937 per ugt-FriEp i que ha arribat fins a nosaltres sense muntar. En el terreny de la ficció són dues les
obres que cal considerar: Voluntad, realitzada per mario
roncoroni en 1928, i The torrent (monta Bell, Eua; 1928),
adaptació de la novel·la de Blasco ibáñez Entre naranjos realitzada a hollywood amb greta garbo com a protagonista. a
més, tindrem en compte algunes pel·lícules familiars realitzades durant aquest període, dipositades i conservades per
l’arxiu de l’iVac.
l’hort de tarongers és alhora lloc d’oci de la família
burgesa propietària i espai econòmic i productiu. aquesta doble condició es reflecteix en la manera en què el cinema l’ha
utilitzat. En general, en el cinema de ficció l’hort de tarongers
és un espai d’oci i passeig, tal com ho és per a la burgesia. per
la seua banda, les produccions documentals, la majoria de
caràcter institucional, consideren l’aspecte econòmic amb un
afany descriptiu, i això permet veure les feines del camp, l’activitat dels magatzems de taronja i l’exportació del producte.
això no significa que renuncien a una dimensió estètica, que
sempre és present en el paisatge cinematogràfic i mai s’elu-
carcaixent. hort de ribera.
“El autor teatral Sr. Vela y el médico de la S. de Autores Españoles Sr. Ibáñez en un
gesto de Alabanza a la naranja carcagentina”.
arxiu municipal de carcaixent.
deix en el documental. així, podem veure les panoràmiques
sobre els camps de tarongers en Revista de Gandía, que es
on juguen els infants i on la família passeja exhibint la seua
recreen en l’ordre geomètric, en l’extensió i el joc amb la línia
alegria i la seua unió. Es tracta clarament d’una propietat pri-
de l’horitzó. també és habitual en aquests reportatges l’ús de
vada en la qual no es distingeix entre el jardí de la casa i el
plans de detall de la flor del taronger, que atenen més al seu
camp de tarongers; tots dos constitueixen el mateix espai
interès estètic que no a l’informatiu, i fins i tot revelen una
d’esbargiment per als membres de la família propietària de la
intenció sinestèsica, ja que aspiren a portar a l’espectador el
terra. per descomptat, el treball no existeix en aquest món
record de l’aroma de la flor. les produccions familiars, per la
feliç i harmoniós. i aquesta absència del món del treball no és
seua banda, reflecteixen, com era previsible, la visió burgesa,
privativa del paisatge de tarongers en el cinema. pràctica-
ja que són les seues pel·lícules, aquelles que han de deixar
ment des dels orígens del cinematògraf a València, el paisat-
constància i certificar la seua forma de vida i la seua identitat.
ge autòcton, ja siga l’horta, l’albufera o els horts de tarongers,
l’hort ací, com en gran part de les fotografies familiars, és
es configuren com a espais decoratius, dissociats de la di-
clarament un lloc de diversió i oci, on es fotografien les visites,
mensió laboral i productiva, tot i que constituïsquen la base
ÁurEa ortiZ VillEta [ 123 ]
de la riquesa econòmica de la zona i el sosteniment de la so-
la calle del mar y allí se distinguen varias personas conoci-
cietat burgesa valenciana.
das de esta capital».3 El cinema ofereix novetat i meravella;
al juliol de 1896 es va presentar el cinematògraf
tothom, almenys al principi, cau fascinat davant d’aquesta
dels germans lumière a València. Encara que no queda
invenció. però l’aspecte més interessant és que el cinema,
constància del programa exhibit, es pot suposar que no de-
que pot oferir una mirada sobre l’inabastable (països, pai-
gué diferir massa dels projectats en altres ciutats europees
satges, esdeveniments) convocarà immediatament la quoti-
on s’havia presentat prèviament el nou invent. la sessió de-
dianitat, a petició del públic. 4
via incloure, segurament, vistes de parís i d’altres grans
la notícia aporta un element d’interès més enllà
urbs, trens a l’estació, escenes domèstiques amb infants,
de la informació directa que proporciona, i té a veure amb el
l’eixida dels obrers de la fàbrica i alguna ficció com El rega-
que suggereix. El text es refereix a les vistes valencianes
dor regat. però també devien formar part del programa al-
com un «aliciente muy atractivo a nuestro público», és a dir,
guns temes locals. la pràctica habitual era que els opera-
constata que el públic dels orígens vol veure al cinema allò
dors lumière que recorrien el món presentant el cinematò-
que ja coneix, amb la qual cosa el plaer i el valor de les imat-
graf filmaren motius autòctons per completar les sessions i
ges descansen en aquest reconeixement i en l’exercici d’afir-
així poder oferir al públic imatges en moviment del seu en-
mació identitària que proporcionen. la presència i perma-
torn. En el cas espanyol es coneix la presència de diversos
nència de determinats temes està avalada per l’exigència
d’aquests operadors, la majoria d’ells estrangers. El 17 de
d’un espectador que vol veure a la pantalla allò de què ha
desembre de 1896 el francès Eugène lix exhibeix algunes
sigut testimoni. aquesta necessitat de reconèixer i d’identi-
d’aquestes primeres filmacions realitzades a València: dues
ficar un paisatge, una celebració, una festa, un carrer cone-
vistes de la ciutat (l’una del mercat i l’altra de la plaça de la
gut o qualsevol ritual social propi del moment, implica no
reina) i segurament dues escenes típiques, l’elaboració
tant que la concurrència espere veure’s literalment captura-
d’una paella i un ball de llauradors. la premsa recull així
da per la càmera i reflectida a la pantalla, com sobretot el fet
l’esdeveniment: «ofrecía el programa un aliciente muy
de poder gaudir d’allò que ja ha viscut i coneix i, encara més,
atractivo a nuestro público. la presentación de dos cuadros
veure-ho convertit en representació i meravella. parís, les
del cinematógrafo, tomados en Valencia. uno la vista del
piràmides d’Egipte i l’albufera, tot formant part del mateix
mercado, en el que se distingue la monumental lonja y se
programa de projeccions.
2
ven el bullicio y animación propios de nuestra primer plaza
de abastos. El otro es la plaza de la reina, con la entrada a
3. Las Provincias (18-Xii-1896).
2. Julio pérez perucha, «narración de un aciago destino (1896-1930)», en
román gubern, et al., Historia del cine español. madrid: cátedra, 1995, p. 25.
[ 124 ] un passEig cinEmatogràFic pEr l’hort dE tarongErs
4. sobre la representació del paisatge en el cinema dels primers temps, vegeu
àngel Quintana, (coord.), L’origen del cinema i les imatges del s. XIX. girona:
Fundació museu del cinema, ajuntament de girona, 2001.
segons sembla, aquestes pel·lícules (les vistes ur-
per excel·lència de l’alegria, el ball, la música, la llum i el color.
banes de València, l’elaboració de la paella i el ball de llaura-
però encara que la taronja se’ns presenta inequívocament as-
dors) van ser encarregades pel mateix teatre princesa. És
sociada, fins i tot avui en dia, a aquest estereotip valencià i
interessant aquesta dada perquè implica que els exhibidors
abunda en postals, calendaris, fotografies i anuncis al costat
autòctons recorren als temes típics valencians per garantir
de barraques i paelles, el paisatge de l’hort de tarongers, en
públic a les seues sales, però sobretot per l’afinitat que mos-
realitat, va ser poc explotat pel cinematògraf.
5
tra la mirada estrangera de l’operador francès amb el gust de
l’espectador local, gens sorprenent si tenim en compte que
aquestes pel·lícules, que com es pot apreciar recu-
L’HOrT dOCumEnTAL
Els escassos documentals de l’època que mostren
horts de tarongers han arribat incomplets als nostres dies,
només en forma de fragments que cal interpretar. El que que-
llen aspectes típics i folklòrics de la zona, marcaran els gène-
da permet apuntar que atenen principalment a la descripció
els balls, les paelles i el feliç món rural són més una col·lecció de clixés que no una realitat social.
res i motius que es repetiran durant tot el període del cinema
d’un espai agrícola on s’exerceix una activitat laboral de gran
mut, en les imatges del qual se succeeixen seguit festes i dan-
importància econòmica. En el material etiquetat com a «cor-
ses populars, paelles i escenes de l’horta. la nova tecnologia
rida de Bayona. cultivo del naranjo. patria Films», realitzat
no fa sinó repetir allò que pintura, fotografia, literatura i teatre
entre 1916 i 1927, suposadament per la productora patria
han explotat fins a la sacietat durant la segona meitat del se-
Films, només queden uns pocs plans del que havia de ser un
gle XIX i que trobarà en el cinema una nova via d’expressió: la
reportatge ampli. En les imatges veiem un llaurador cavant i
imatge costumista de València construïda entorn de la idealit-
plantant un taronger, i tres rètols: «riego de los naranjales»,
zació del món rural (l’horta, els tarongers) i convertida en clixé
«las naranjas se esparcen por todos los mercados del mundo
de gran èxit.6 d’aquesta manera, el nou mitjà de comunicació,
y Valencia es el puerto de embarque» i «En una hectárea de
amb la seua extraordinària capacitat per a oferir «realitat», va
terreno se pone de 300 a 400 árboles, por término medio».
acabar convertit en un altre aparador per al mite que més tard,
òbviament es tractava d’un reportatge informatiu sobre la
en els anys trenta del segle XX, rebria l’afortunada denominació
que llavors era la base principal de l’economia valenciana.
de «levante feliz»,7 i que considera la terra valenciana el lloc
Revista de Gandía, realitzada per maximilià thous
en 1928 i produïda per la diputació de València, ens ofereix
5. Las Provincias (19-Xi i 18-Xii de 1896).
6. sobre el procés de construcció de la identitat valenciana es pot consultar
Ferran archilés i manuel martí, «un país tan extraño como cualquier otro: la
construcción de la identidad nacional», en m. cruz romeo i ismael saz, El siglo
XX: historiografía e historia. València: universitat de València, 2002.
7. rafael company, «El “levante festero” i la reinvenció dels estereotips sobre
molta més informació. segons sembla es pot tractar d’una de
el valencians. com ens veuen d’exòtics», Revista Valenciana d’Etnologia, núm. 2,
2007. València: museu Valencià d’Etnologia, p. 116.
ÁurEa ortiZ VillEta [ 125 ]
Revista de Gandía. dir. maximilià thous. 1928. arxiu iVac-la Filmoteca.
les pel·lícules que es van rodar per encàrrec del comitè de les
sense eixir de gandia, tornem a trobar imatges del
Exposicions de Barcelona i sevilla (constituït per les adminis-
seu tarongerar en «gandía: construcción del monumento al
tracions locals valencianes) a fi d’exhibir-les en el marc de les
sagrado corazón», un reportatge, aquest sí, complet, del
exposicions celebrades l’any 1929, cosa que implica un mar-
qual es desconeix qui el va encarregar i qui el va realitzar.
cat caràcter propagandístic. Es tracta d’un retrat de la ciutat
seguint tot el procés de construcció del monument a què fa
de gandia que inclou els monuments, els carrers, la platja,
al·lusió el títol atribuït per l’iVac, que va des de l’extracció de
els seus habitants, les festes i l’activitat econòmica. El frag-
la pedra a la pedrera fins a la inauguració oficial, s’intercalen
ment inicial explica tot el procés de la taronja: panoràmica del
plans del paisatge limítrof i de la ciutat de gandia. des del
paisatge amb els camps de tarongers, petits horts, el treball
principi del film, els tarongers es poden apreciar com a fons
de la collita, l’activitat de classificació i embalatge als magat-
de les imatges dels obrers treballant en la pedra, però atesa
zems, i acaba al port de gandia, on s’embarquen les taronges
la seua importància i el fet que es tracta d’un paisatge cone-
per a l’exportació. Encara que té un caràcter específicament
gut i admirat, no tardarà a tenir el seu propi protagonisme. i
informatiu, cal destacar dos plans que es repeteixen invaria-
així, dos rètols anuncien l’entrada en el muntatge dels horts
blement en reportatges posteriors a l’època que ací tractem i
de tarongers: «El vergel gandiense despliega su manto de
en fotografies i postals. d’una banda, la panoràmica sobre els
esmeralda y lo tiende cariñoso a los pies del trono de cristo
camps de tarongers i, d’una altra, el pla de detall del fruit i la
rey». com es veu, el text apel·la als tòpics habituals que re-
flor a l’arbre.
meten a la bellesa del paisatge i als seus valors plàstics (el
[ 126 ] un passEig cinEmatogràFic pEr l’hort dE tarongErs
verger, la maragda) i tot seguit dues panoràmiques mostren
el paisatge en tota la seua extensió. En la resta de la pel·lícula els tarongers continuaran en un segon pla, al fons de la
composició, com a part del paisatge natural de gandia.
i finalment comentarem Valencia en la retaguardia,
un reportatge realitzat durant la guerra civil, en 1937, per la
ugt i la FriEp (Federació regional de la indústria d’Espectacles públics). El material que es conserva no és l’obra definitiva, sinó una successió de fragments sense ordenar, probablement de la fase prèvia al muntatge, que descriuen la vida
quotidiana a València durant la guerra, entre altres coses. sí
que conserva, afortunadament, els títols de crèdit. Entre les
escenes, destaca una representació de l’alçament de les germanies, que es posa en paral·lel a la resistència enfront de la
sublevació feixista. En les imatges se succeeixen temes i motius típicament valencians: les falles i les falleres, les barraques, els jardins, monuments com el micalet, la dama d’Elx i
les torres dels serrans, el taronger i la seua flor. Encara que
és potser un poc arriscat extraure conclusions, atès que el
documental no està muntat i no sabem quina hauria sigut la
seua forma definitiva, crec que sí que podem cridar l’atenció
sobre aquesta abundància de símbols valencians que conformen l’estereotip de què parlàvem adés i que, fins i tot en
temps de guerra i en un reportatge amb el significatiu títol de
Envelant tarongers.
museu de la taronja, sign. a-0074.
anònim. Construcció del monument al Sagrat Cor.
arxiu iVac-la Filmoteca.
Valencia en la retaguardia, manté tot el seu vigor.
En general, després de 1940 els documentals i reportatges sobre el món de la taronja (que ací no tractarem)
incidiran pràcticament en els mateixos aspectes que hem
ÁurEa ortiZ VillEta [ 127 ]
[ 128 ] un passEig cinEmatogràFic pEr l’hort dE tarongErs
vist, amb una novetat rellevant: el color, que potenciarà la di-
consolidació d’una indústria cinematogràfica autòctona que
mensió estètica i plàstica del fruit i la flor.
es va afonar amb l’arribada del cinema sonor.8
nO éS un HOrT, éS un JArdÍ
la pel·lícula que ofereix més protagonisme al paisatge de l’hort de tarongers és, sens dubte, Voluntad, una producció valenciana de 1928 dirigida per mario roncoroni. El
director italià mario roncoroni arriba en 1925 a València de la
mà d’un grup de blasquistes, liderats pel periodista i polític
Félix azzati, per a dirigir una adaptació de Cañas y Barro que
no va arribar a realitzar-se. Fins a 1929, any en què torna a
itàlia, dirigeix ací diversos llargmetratges, la majoria de te-
talla i de ribera, dos dels horts de tarongers més fotografiats
Voluntad va ser rodada a carcaixent als horts de Baa l’època. conta la història d’un jove jardiner i la seua germana, que viuen des de petits a la casa on treballen, en un hort
de tarongers. luis, el jardiner, i gloria, la filla menor de la
família propietària, s’enamoren, però la mare d’ella intervé i
el jove ha d’abandonar la finca. la germana del jardiner, carmen, fuig en quedar embarassada després de ser violada per
un amic de la família, circumstància que ella oculta a tothom.
al cap dels anys, després d’haver triomfat el protagonista
màtica valenciana, com Les barraques (1925), Muñecas, La vir-
com a cantant, torna a la finca però és de nou rebutjat per la
gen del mar, Rosa de Levante i Los gorriones del patio (tots de
mare de la seua estimada i se’n va amb gloria a amèrica, on
1926), Rocío Dalbaicín (1927) i Voluntad (1928), dels quals no-
es casaran i tindran un fill. anys després, de tornada a Espa-
més es conserven Les barraques, Rocio Dalbaicín i Voluntad. la
nya ric i famós, es troba amb la seua germana pobra i malalta
seua presència a València va ser de gran importància per al
i amb la seua neboda, i les recull per cuidar-les. Finalment se
desenvolupament del cinema i un dels intents més seriosos,
sabrà la veritat sobre el passat de carmen, i el culpable, en
juntament amb l’obra de maximilià thous i la seua productora
descobrir que és pare, reclamarà perdó i es casarà amb ella.
pacE (producción artística cinematográfica Española), de
per la seua banda, gloria, després d’una greu malaltia, es reconciliarà amb la seua família.
així doncs tenim una història d’amor interclassista
entre una dona rica i un pobre treballador, amb ressons de la
novel·la Entre naranjos, de Blasco ibáñez (encara que amb els
papers canviats): el triomf com a cantant, encara que en
aquest cas del personatge masculí; les diferències socials
[pàg. 128]: Voluntad. dir. mario roncoroni. 1928. arxiu iVac-la Filmoteca.
8. nacho lahoz (ed.), Historia del cine valenciano. València: levante - El
mercantil Valenciano, 1991. sobre la presència de mario roncoroni a València:
nacho lahoz, «roncoroni y sessia: una esperanza frustrada», Archivos de la
Filmoteca, núm. 5, 1990. València: Filmoteca Valenciana.
ÁurEa ortiZ VillEta [ 129 ]
acompanya la seua imatge de llaurador amb una aixada:
«luis, el humilde jardinero nacido y crecido como una planta
más en el jardín de sus dueños, que le consideran como un
hijo, esconde bajo el modesto traje del labriego un alma abierta a todas las inquietudes y a todos los sueños». no obstant
això, només en dos plans de la pel·lícula el veiem treballar, i
en un al jardí familiar. aquesta desconnexió entre la seua condició de treballador i el que les imatges expressen té a veure
amb la consideració de l’hort de tarongers des del punt de
vista burgès com un jardí, de la mateixa manera que succeeix
en la fotografia i, òbviament, en la realitat. En cap cas l’espectador té la sensació que aquells arbres, els tarongers, que
veu constantment rodejant els personatges i adornant les seues penes, anades i vingudes, són, en realitat, un espai econòmic i productiu, un lloc de treball dels llauradors com luis,
carcaixent. Jardí de l’hort de ribera. targeta postal. c. 1900.
Biblioteca Valenciana, col·lecció J. huguet, sign. Jh30/233.
base de la riquesa de la família burgesa. luis tracta exactament igual el jardí ornamental que envolta la gran casa dels
amos i els tarongers que formen els camps, que esporga com
si es tractara d’arbres ornamentals. a més no veiem cap altre
que separen als amants; la tornada a la llar havent-se fet ric i
treballador a la finca; el món del treball està pràcticament
famós, encara que sense la motivació de la venjança, i l’ambien-
elidit en el film.
tació a l’hort de tarongers, de gran importància en ambdues
no hi ha cap diferència visual entre el tractament
històries. hem comentat abans que el cinema valencià
del jardí i els camps de tarongers, tractats ambdós com a
d’aquest període mostra un món harmoniós i no conflictiu;
àmbits domèstics. no es tracta només que els burgesos
veiem que ací, encara que es tracte d’un relat en què les dife-
protagonistes de la pel·lícula utilitzen l’hort com un jardí,
rències de classe social són rellevants, també és així, ja que
passejant pels seus camins interiors, de la mateixa manera
aquestes diferències es dilueixen en un discurs burgès con-
que podia fer-ho qualsevol família burgesa en la realitat o
servador on els valors familiars i religiosos anul·len qualsevol
tal com mostren les fotografies de l’època. Es tracta que la
conflicte real. la primera aparició de luis marca clarament la
mateixa pel·lícula concep el paisatge de tarongers com un
seua condició de treballador, tal com exposa el rètol que
jardí, tant narrativament com visualment, un bell i plaent
[ 130 ] un passEig cinEmatogràFic pEr l’hort dE tarongErs
escenari en què els personatges passegen i xarren, els xiquets juguen i els enamorats viuen el seu idil·li. En tot cas,
un espai per al plaer i l’amor. resulta significatiu que, així
com la història d’amor pur i cast de luis i gloria, que desembocarà en un decent matrimoni cristià, es desenvolupa
entre fileres d’ordenats tarongers, l’escena de la seducció
de carmen que, encara que en off, podem assimilar a una
violació, no té lloc a l’hort, sinó a la muntanya, en un espai
natural frondós amb vegetació desordenada, un lloc fora de
l’ordre burgès que estructura les vides dels personatges i el
relat cinematogràfic.
la pel·lícula està rodada en dos horts reals, els de
Batalla i de ribera a carcaixent, que es combinen per a configurar un únic espai, un hort imaginari sense localització
geogràfica precisa, però que manté les característiques
d’aquests llocs.9 la casa i la terrassa, el jardí que rodeja
l’edifici, l’entrador i el camí amb palmeres són ambients en
què es desenvolupa l’acció, i l’enquadrament els concedeix
una gran importància aprofitant el pla general, el més abundant en la pel·lícula, per a integrar el paisatge amb la figura
humana. hi abunden les seqüències rodades a l’aire lliure i
de dia, cosa que permet l’ús de la llum natural, tant al camp
de tarongers, com al jardí, la terrassa i l’entrador. alguns
dels plans mostren una gran similitud amb les imatges de
les postals de carcaixent. tanmateix, no trobem en la pel·lí9. altres localitzacions, molt secundàries, són l’hort de santa anna o hilarión,
també de carcaixent, que aporta un pla de l’escalinata des de dalt i la imatge
de la torre d’aigües, i la carretera d’alzira a tavernes de la Valldigna, abans
d’arribar a l’Estret, que apareix en la seqüència de l’arribada del seductor de
carmen. aquestes dades han sigut aportades pel professor adrià Besó, a qui
agraïsc la informació.
carcaixent. Bassa de l’hort de ribera. targeta postal. c. 1900.
arxiu municipal de carcaixent.
ÁurEa ortiZ VillEta [ 131 ]
ment, aquesta configuració espacial que desplega Voluntad
expressa de manera diàfana el món ideal, bell i abstret que la
burgesia ha construït al seu hort de tarongers.
aquesta visió de l’hort com a jardí domèstic concebut per al plaer i el descans és també el que mostren les pellícules familiars de l’època. En aquestes, com en les fotografies, de les quals són una extensió, la família burgesa es retrata sempre feliç, sempre unida: els infants corren i juguen i
els adults passegen per l’hort i s’enjogassen amb les flors i
els fruits. no és sobrer recordar que una càmera cinematogràfica domèstica en aquells anys era un luxe només a l’abast
dels rics; això significa que les pel·lícules familiars que conservem de l’època revelen de forma efectiva i directa la visió
del món burgès i els seus valors.
cartell de la pel·lícula The Torrent.
[pàg. 137]: The Torrent. dir. monta Bell. 1926. arxiu iVac-la Filmoteca.
i encara que no hi apareixen pròpiament horts de
tarongers, cal parlar de The torrent, l’adaptació de la novel·la
de Blasco ibáñez realitzada per monta Bell en 1926 i protagonitzada per greta garbo, atès que l’acció del film es de-
cula les típiques panoràmiques del territori que permeten
senvolupa a alzira.10 alzira, naturalment, inventada pel
apreciar la disposició dels arbres i l’organització del terreny,
hollywood dels anys vint, i per tant convertida en l’estereotip
així com el joc amb l’horitzó, que sí que són habituals en fo-
d’un pintoresc poble espanyol de muntanya, una amalgama
tografies i targetes postals i en la producció documental. la
romantitzada de tòpics rurals, amb el seu campanar d’es-
veritat és que encara que en la pel·lícula apareixen, amb
glésia, els seus llauradors, els seus cims nevats i la seua
molta menor presència i temps en el relat, uns altres encla-
filera de tarongers a la vora del riu; necessària la filera per a
vaments (com la ciutat o algun edifici), la sensació que es té
justificar l’aclaparadora presència de la flor del taronger en
és la d’un espai únic i tancat, fora del món. El fet que la vege-
la pel·lícula. perquè camps de tarongers no n’hi ha, però flor
tació envolte constantment els personatges i estiga present
en tots els plans d’exterior, i que fins i tot en els primers plans
dels rostres aparega sempre darrere d’ells, conforma un univers visual limitat, sense horitzó i d’escassa profunditat, en el
qual sembla no haver-hi res més enllà dels arbres. certa[ 132 ] un passEig cinEmatogràFic pEr l’hort dE tarongErs
10. la novel·la es va traduir i es va publicar als Estats units en 1921. Blasco
ibáñez era un escriptor molt popular i diverses de les seues novel·les van ser
portades al cinema en el hollywood dels anys vint.
sí. molta.11 recordem-ne la història. don rafael Brull s’enamora de la filla d’un dels seus arrendataris, però sa mare
impedeix aquesta unió. la jove, leonora, se’n va a parís, on
es converteix en una famosa cantant d’òpera amb el nom de
la Brunna i en allò que en l’època es denominava una vampiressa. Quan torna a la seua alzira natal es retroba amb
rafael i busca venjança.
Ja en el primer rètol del film se cita la flor del taronger: «España. tiempo de primavera bajo el cielo azul de
Valencia, calles empedradas y balcones colgantes, la cálida
luz del sol y la flor del naranjo. El aire suave sopla con delicadeza». al llarg de la pel·lícula altres rètols expressaran la
presència de la fragància en un intent de sinestèsia que el
film aplica des bon començament, a través del text i també de
la imatge. de manera encara més acusada que en Voluntad, el
jardí de tarongers, ací en versió mínima i clarament desvirtuada, és exclusivament un espai per a l’amor i el plaer: davall
els arbres serà on leonora i rafael viuran el seu romanç i on
leonora, en tornar al poble, col·locarà un piano en què tocarà
i cantarà i fins rebrà les visites.
des de la seua aparició, el personatge de leonora
està associat a la flor del taronger, que l’envolta constantment. En la primera part de la pel·lícula, quan ella és una jove
camperola verge i enamorada, és una clara referència a la
puresa i la lluminositat de la xica i del seu amor juvenil per
rafael. Quan tornarà a alzira, convertida en cantant d’èxit i en
11. un estudi més detallat de la pel·lícula i de la presència de la taronja en el
cinema es pot trobar en Áurea ortiz, «Quan la flor del taronger no simbolitza
puresa: cimena, dones i taronges», en Cítric desig, València: universitat de
València, 2003. catàleg de l’exposició celebrada a la nau al juliol de 2003, sobre
la relació entre la imatge femenina i la taronja.
ÁurEa ortiZ VillEta [ 133 ]
una autèntica dona fatal, el jardí s’omplirà del sofisticat erotisme refinat i cosmopolita que la Brunna representa i que
abans, quan només era leonora, no existia. la flor del taronger continua allí, sempre vinculada a la protagonista i atrau
embriagadorament rafael, el seu amor de joventut. la passió
de la parella es desenfrena davall un taronger replet de flors.
Finalment, mentre rafael s’ha convertit en un prosaic burgès
en franca decadència física i moral, leonora continuarà blanca i lluminosa, triomfadora i bella com la flor del taronger
sempre present al seu jardí. no cal dir que, al contrari que
Voluntad, ni el jardí, ni la casa, ni el paisatge tenen la més
petita intenció de veracitat, ni el lloc pretén assemblar-se remotament a l’alzira real; basta que siga versemblant i coherent amb el relat, i aquesta versemblança no té res a veure
The Torrent. dir. monta Bell. 1926. arxiu iVac-la Filmoteca.
amb la realitat.
En realitat, i més enllà de l’època que ací tractem,
no hi ha moltes més aparicions d’horts de tarongers en el
cinema de ficció. per un afany completista i encara que se
n’isquen del marc temporal, val la pena citar-ne dues. Entre
naranjos, la sèrie de televisió realitzada en 1998 per Josefina
molina i que adapta amb gran fidelitat la novel·la de Blasco
ibáñez, i Celos (1999), dirigida per Vicente aranda, on l’hort de
tarongers ja no és un espai burgès, però sí el lloc de l’erotisme i la passió amorosa.
[ 134 ] un passEig cinEmatogràFic pEr l’hort dE tarongErs
Juan piQuEras haBa [ 135 ]
[ 136 ] El paisatgE citricola daVant Els nous rEptEs dE canVi
Juan piQuEras haBa [ 137 ]
[ 138 ] El paisatgE citricola daVant Els nous rEptEs dE canVi
EL PaisatgE
,
citricola
davant els
nous reptes
de canvi
ELS FOnAmEnTS ECOnÒmICS dE L’EXPAnSIÓ CITrÍCOLA
A
l país Valencià el cultiu dels cítrics —180.000 hectàrees de tarongers, mandariners i llimeres— ocupa
actualment el 32% de tota la superfície conreada i
suposa més del 60% del valor de la producció i l’exportació
agrària. amb més de 3,3 milions de tones a l’any la collita
representa el 65% d’Espanya i el 57,5% de la superfície, la
qual cosa indica l’alt grau d’especialització regional. El seu
valor econòmic i el seu color fan ben merescut el qualificatiu
de «la fruita daurada».
la seua localització principal coincideix amb les
terres que confinen amb el golf de València, amb temperatures mitjanes de 25 ºc el mes més càlid i de 9 a 11 ºc
Juan Piqueras Haba
el més fred. la proximitat de la mar i les brises marines
[ Universitat de València ]
eleven la humitat ambiental que aquests arbres exigeixen
per al seu desenvolupament normal, originaris com són del
sud-est d’àsia, una zona tropical humida. no obstant això,
les seues necessitats hídriques no estan ací cobertes amb
les abundants pluges que reben allí, i són complementades
amb el reg artificial, que oscil·la entre 8.000 i 14.000 m3/ha
segons zones.
la seua concentració a la plana litoral dóna lloc a
un atapeït i immens bosc verd esguitat d’edificis singulars
que formen part de l’explotació. Es tracta de cases d’aspecte
burgès, autèntiques vil·les d’esplai i direcció, acompanyades
de cases més humils, magatzems i casetes amb alts fume-
[pàg. 135]: albal. Villa Elena. 2006. adrià Besó.
[pàg. 136]: picanya. Jardí de l’hort de pla o Villa delia. 2012. adrià Besó.
rals, que al seu dia van servir per a albergar els motors de
vapor amb què s’extreia l’aigua per a regar aquells camps que
[pàg. 137]: alzira. hort del remei. 2007. adrià Besó.
abans eren secans: es tracta de típic paisatge dels horts, au-
[pàg. 138]: carcaixent. hort del ric. 2007. adrià Besó.
tèntic llegat patrimonial d’un passat brillant.
Juan piQuEras haBa [ 139 ]
a més té uns altres valors. pel fet de ser de fulla
perenne i cobrir una extensió tan gran, el tarongerar desenvolupa una funció mediambiental molt important, perquè
eleva el grau d’humitat de l’atmosfera, afavoreix la formació
de pluja i absorbeix co2, corregint així la contaminació que
generen el trànsit, les ciutats i els milers d’indústries que
precisament coincideixen amb la seua localització litoral. i
és que més de tres milions de persones viuen precisament
en aquest reduït espai. És també per això que, vist des de
dalt, el paisatge citrícola és percebut com una gran taca
verda esguitada de ciutats, polígons industrials i grans vies
de comunicació.
durant segle i mig, aproximadament des de l’any
1850 fins al 2000, València ha dominat el paisatge i l’economia
citrícola d’Espanya, per no dir d’Europa. però aquesta hegemonia ha començat a disminuir en els últims quinze anys, a
mesura que augmentaven les plantacions a andalusia i a tarragona, mentre a València s’iniciava una regressió superficial
que encara continua. És així com entre 1997 i 2010 la superfície citrícola ha disminuït en unes 18.000 hectàrees (el 10%)
mentre que a tarragona ha augmentat 3.500 (50%) i a andalusia ha crescut en més de 38.000, la majoria a l’eix que va des
d’almodóvar del río (còrdova) fins a gerena (sevilla) seguint
les vores del guadalquivir, i a les comarques de huelva.
LA QüESTIÓ dELS OrÍGEnS I LA PrImErA EXPAnSIÓ
la tradició atribueix als àrabs la introducció del taronger amarg (Citrus aurantius vulgaris) a la península ibèrica, amb
una projecció més ornamental i farmacèutica que no alimentària, ja que el seu fruit no és comestible sinó transformat en mel[ 140 ] El paisatgE citricola daVant Els nous rEptEs dE canVi
melada; el taronger dolç o «de la Xina» que avui es conrea (Citrus
rongers a Espanya era estimada en poc menys de 77.000 ha,
aurantium sinensis) no va ser conegut a la península fins al segle
de les quals 64.000 (el 83%) estaven concentrades al golf de
XVI, quan el van importar els navegants portuguesos.
València, des del cap d’orpesa (plana de castelló) fins al cap
Va ser la mentalitat fisiocràtica i innovadora del se-
de sant antoni (dénia).
gle XVIII la que va fer augmentar l’interès pel cultiu del taronger en terres de la ribera, que va tenir com a pioners alguns
LA ImPOrTÀnCIA dEL mErCAT EurOPEu
veïns benestants i il·lustrats com el rector de carcaixent Vi-
durant la primera meitat del XIX el principal expor-
cent monzó, l’escrivà maseres i el farmacèutic Bodí. aquells
tador de taronja havia sigut portugal, gràcies als embarca-
primers horts que es van propagar entre carcaixent i alzira
ments que hi feien els navilis britànics i al fet que el regne
no se situaven sobre terrenys de reg tradicional, amb aigua
unit n’era el principal consumidor europeu. El 1849 portugal
de rius, sinó sobre antics secans guanyats per al regadiu per
va exportar-ne 20.000 tm, per només 6.000 tm d’Espanya,
mitjà de pous i sénies.
però a partir de 1850 els tarongers portuguesos es van veure
la vertadera gran expansió del taronger no va començar fins a la segona meitat del segle
envaïts per una plaga que els va arrasar en pocs anys i que
i, almenys en
va provocar que els britànics dirigiren la seua atenció cap als
aquesta primera etapa, va tenir lloc quasi exclusivament a
tarongerars de sevilla i València en un moment en què la de-
la plana de castelló i a la ribera del Xúquer, on entre 1850
manda començava a créixer vertiginosament.
XIX
i 1900 se’n van plantar unes 20.000 hectàrees. a partir dels
Els primers enviaments a anglaterra els va realit-
focus inicials el conreu va anar estenent-se com una taca
zar el 1853 Francesc sagristà, qui va aconseguir que la casa
d’oli seguint els ferrocarrils Xàtiva-València-castelló i carcai-
consignatària importadora qualificara les nostres taronges
xent-gandia. des d’alzira i carcaixent el taronger va avançar
com de més qualitat que les de sicília, tingudes fins llavors
cap al sud per la pobla llarga, castelló de la ribera i Xàtiva;
com les millors. El mateix sagristà ampliaria el seu negoci
pel nord sobre algemesí, Benifaió i silla; per l’est, i prenent
els anys posteriors amb nous i majors enviaments a londres,
com a referència el petit ferrocarril de carcaixent a dénia, els
i va obrir mercat també a hamburg. José aguirre va ser des
horts de tarongers van anar esguitant les terres de tavernes
de 1870 el primer gran consignatari valencià de vaixells (en
de la Valldigna, gandia, oliva i, un poc més tard, la mateixa
societat amb els francesos Fourier) i va introduir novetats
dénia. l’altre focus taronger, el de Borriana i Vila-real, es va
com l’embalatge en caixes i l’embolcall de paper amb estam-
expandir per tota la plana avançant cap al nord per almassora
pació de la marca, cosa que va contribuir a crear una imatge
i castelló, cap a l’oest per Betxí i onda; i cap al sud per nules
de qualitat i va propagar el nom de València en cada taronja,
i almenara, i va entrar a sagunt ja ben iniciat el segle
fins a fer d’aquest fruit un autèntic símbol, com va escriure
XX.
En
vespres de la guerra civil espanyola la superfície total de ta-
rafael Janini l’any 1923.
Juan piQuEras haBa [ 141 ]
carcaixent. hort de maseres. 2007. adrià Besó.
carcaixent. hort del ric. 2007. adrià Besó.
l’evolució de les exportacions valencianes en el
sar els seus vaixells al servei dels seus governs, i la marina
conjunt espanyol marca ben clarament la seua expansió i el
mercant espanyola no estava capacitada per a prendre’n el
seu monopoli. En 1861, encara als començaments, els valen-
relleu. la crisi postbèl·lica es va deixar sentir profundament
cians n’exportaven 9.000 tm, un poc més de la meitat de tota
fins al punt que en 1920 només se’n van exportar 200.000
Espanya. deu anys després, en 1871, n’eren 45.764 (75%);
tm. no obstant això, la recuperació no tardaria a arribar, i en
En 1880 pujaven a 90.000 tm (85%), quantitat en què hau-
1924 la situació tornava a ser clarament expansiva, recupe-
rien d’estancar-se durant més d’una dècada a causa de la
rant el mig milió de tones anuals, i seguint després una línia
crisi finisecular. a partir de 1893 va tenir lloc un fort impuls
ascendent vertiginosa que la va dur a exportar-ne quasi un
de les exportacions, gràcies a l’aparició de nous clients com
milió l’any 1930.
alemanya, llavors ja en fase d’esdevenir una gran potència
durant els anys de la segona república i a pesar de
industrial. En 1894 se’n van exportar 140.000 tm, i vint anys
la crisi econòmica del 29, les exportacions es van mantenir
després, en 1913, s’arribava al mig milió. la primera guerra
en uns nivells alts (entorn de les 850.000 tm anuals) gràcies
mundial (1914-18) va suposar un fort revés per al comerç de
al fet que el principal comprador, el regne unit, no comptava
cítrics, tant pel descens de la demanda en uns països em-
amb uns altres centres d’abastiment arreu del seu immens
pobrits per la guerra, com perquè les companyies navilieres
imperi i que per tant no va aplicar mesures aranzelàries res-
encarregades del transport de la taronja van haver de po-
trictives a la importació de taronges. així concloïa l’etapa dau-
[ 142 ] El paisatgE citricola daVant Els nous rEptEs dE canVi
rada de la primera gran expansió tarongera que és objecte de
la present exposició.
LA SEGOnA ETAPA: dE LA nOVA EXPAnSIÓ A
L’ESGOTAmEnT dEL mOdEL (1955-2012)
El parèntesi exportador de quasi vint anys provocat
per les guerres i l’aïllament espanyol (1936-1955) va comportar la paralització total del ritme de plantacions de tarongers.
En 1934 s’estimava que hi havia a Espanya 86.000 hectàrees
de cítrics, que quedarien reduïdes a 73.200 en 1950, com a resultat del fre a les noves plantacions i a l’arrancada de tarongers durant els anys quaranta per a plantar blat i altres ali-
supErFÍciE citrÍcola d’EspanYa. 1878-2010. En hectàrees
ments bàsics. la recuperació va començar a notar-se en els
anys cinquanta. 87.700 hectàrees en 1956, seguida després
d’una gran expansió que portaria a 250.000 en 1986, 292.000
en 1997 i 314.000 en 2010.
la major expansió, en termes absoluts, es va tornar
a donar a la regió del golf de València (províncies de castelló i
València), on entre 1956 i 1997 es van afegir 100.000 hectàrees
a les ja existents. ací el taronger ha ocupat la major part de la
1934
1956
1986
1997
castelló
Província
1.270
8.850
19.100
18.100
36.600
44.000
39.600
València
3.400
11.350
41.100
44.500
94.300
116.100
107.900
39.600
38.300
33.000
alacant
País Valencià
% d’Espanya
1878
1904
2010
180
1.500
4.800
4.600
4.850
21.700
65.000
67.200
69,3
80,7
75,6
76,6
68,2
67,9
57,5
30
200
500
4.500
6.900
10.400
37.300
tarragona
múrcia
170.500 198.400 180.500
1.100
5.500
5.000
33.000
35.000
almeria
540
900
1.000
6.000
5.700
8.900
màlaga
1.320
5.700
5.000
11.000
11.400
11.600
terra que hi havia en reg, avançant sobre els terrenys de les
cadis
150
400
500
1.000
1.600
2.700
hortes tradicionals que abans s’havien resistit al taronger (la
còrdova
490
1.200
1.500
2.500
4.700
11.000
safor, la plana, Xàtiva) i ha deixat reduïda a menys de la meitat
sevilla
1.470
6.600
6.000
11.300
15.500
27.000
huelva
130
560
1.000
4.000
12.100
18.800
la mateixa horta de València. l’expansió ha afectat també els
ESPANYA
26.930
86.060
87.700
vells secans, convertits en regadius gràcies a l’aigua de mi-
7.000
250.000 292.000 314.000
Fonts: mapa. Elaboració pròpia
lers de pous i als canals Xúquer-túria i de llíria. una vegada
ocupada la franja plana de litoral, el cultiu ha anat avançant
cap a zones interiors del camp de túria, la Foia de Bunyol,
la Vall d’albaida, la costera i la canal de navarrés. poques
són les terres de cultiu apropiades per al cultiu del taronger
Juan piQuEras haBa [ 143 ]
s’ha plantat una altra cosa a València i castelló. la quasi totalitat d’aquest tipus de cítrics es localitza a la zona del golf
de València (91.600 hectàrees sobre un total de 120.000 a Espanya) i respon a un objectiu ben definit: avançar la campanya
citrícola i aconseguir una major especialització en el mercat
internacional.
tot i ser dominants, els cítrics no estan sols en
els fèrtils regadius litorals. raons agrícoles i comercials
aconsellen des de fa anys una major diversificació de la
producció de fruites. Els mateixos cítrics ofereixen ara més
de cent varietats de taronges, mandarines i llimes, que en
madurar en distintes dates permeten allargar la campanya de recol·lecció i venda, des de l’octubre fins a l’abril.
Encara s’hi han afegit en els últims anys tres arbres que
ja eren coneguts des de feia molt de temps però l’expansió
carcaixent. hort de Batalla. 2012. adrià Besó.
dels quals és relativament recent. Es tracta de la nespra, el
caqui i el magraner. El primer madura a la primavera, quan
ja no queden taronges als arbres, els altres dos ho fan per
nadal, i llavors sí que competeixen amb l’oferta de cítrics.
que no estiguen ja ocupades pel dit arbre, per la qual cosa la
la recuperació econòmica de la vella Europa i
majoria de noves plantacions es duen a terme sobre les em-
l’augment del nivell de vida va produir un increment de la
pinades vessants de les muntanyes, terreny que cal abancalar
demanda de fruites, que va començar a ser atesa per part
amb grans parets de pedra i ciment, portant-hi la terra apta
dels països productors de la mediterrània. l’exportació con-
per al cultiu des de llargues distàncies i fent-hi arribar l’aigua
junta de tot aquest bloc de països (Espanya, el marroc, israel,
de pous amb potents motobombes.
Xipre, itàlia, grècia, turquia, Egipte, etc.), referida només a
taronges i mandarines (la llima té un altre tipus de mercat),
EL mAndArInEr I L’HEGEmOnIA CITrÍCOLA VALEnCIAnA
dEL mErCAT
El mandariner s’ha convertit en el símbol de l’expansió més recent, i fins podria dir-se que des de 1985 no
[ 144 ] El paisatgE citricola daVant Els nous rEptEs dE canVi
va créixer d’un mitjana anual de 2,4 milions de tones durant
el quinquenni 1961-65 a 4,5 en el moment actual, quan Europa també compra a uns altres proveïdors, especialment a
sud-àfrica i argentina durant la temporada d’estiu.
la quota espanyola, estancada entorn del 40%
fins a 1980, va començar a guanyar punts gràcies a les mandarines, i va pujar al 56% en els anys noranta i a quasi el
70% en el moment actual. Entre la resta de països competidors, el marroc manté estancat el seu volum d’exportació entorn de 500.000 tm des dels anys setanta, per la qual
cosa la seua quota ha baixat del 17 a l’11%, i si no ha perdut
més punts ha sigut gràcies al fet que un terç de les seues
exportacions són de mandarines. pitjor li ha anat a israel,
l’exportació del qual ha caigut de 650.000 tm en els anys
setanta a menys de 50.000 en l’actualitat. a altres petits exportadors, com Xipre, Egipte i tunísia, els ha ocorregut el
mateix o pitjor que al marroc. En realitat, l’únic país mediterrani que ha aconseguit vendre més a Europa occidental
és Espanya. Es diu que això es deu a la nostra integració en
la cEE (1986) i al tractat de la unió Europea (1993), i no hi ha
sagunt. camp amb la taronja sense collir. 2012. adrià Besó.
dubte que la lliure circulació de mercaderies i la proximitat
geogràfica juguen un paper molt important. tanmateix, la
causa principal caldria buscar-la en la seua capacitat per
a oferir una major gamma de cítrics (diverses varietats de
de llavors una etapa d’estancament, amb l’agreujant que
mandarines i taronges) durant un període de temps més
els preus percebuts pels agricultors han continuat també
llarg i amb una major rapidesa per a atendre les comandes.
estabilitzats entorn de 0,28 €/kg, mentre que han crescut
les despeses de cultiu (jornals, gasoil, fertilitzants, produc-
EL mOdEL S’ESGOTA: ESTAnCAmEnT dE LA dEmAndA I
dELS PrEuS (2000-2012)
tot això no ha impedit que el volum d’exportació
tes fitosanitaris, etc.). És així com des de fa uns dotze anys
es produeix una disminució continuada del poder adquisitiu
dels citricultors.
s’haja estancat i que els preus pagats als productors a penes
Entre les causes que motiven l’estancament dels
hagen conegut variació en l’última dècada. les exportacions
preus (en la campanya 2011-12 han caigut un 26% respecte
valencianes, que havien crescut de menys de 400.000 tm en
a l’anterior), se’n solen assenyalar dues de fonamentals:
1955 a més de 2.800.000 a finals de segle, arrosseguen des
primer, la saturació del mercat de fruita a l’Europa occiJuan piQuEras haBa [ 145 ]
picanya. camps de tarongers abandonats. 2012. adrià Besó.
[ 146 ] El paisatgE citricola daVant Els nous rEptEs dE canVi
dental, a causa de l’oferta d’altres fruites importades de
tot el món, sobretot de les regions tropicals, i al descens
de la població europea; i segon, la influència perniciosa de
les grans cadenes de supermercats que competeixen amb
preus a la baixa. alguns assenyalen també la competència
d’altres taronges (el marroc, sud-àfrica, argentina), però
la veritat és que Espanya continua mantenint una quota de
mercat hegemònica. El problema és més aviat el descens
del consum de cítrics a causa d’una major diversificació de
l’oferta de fruites, cosa que es registra també en el mateix
mercat intern espanyol.
un mErCAT EXTErIOr mOLT COnCEnTrAT A L’EurOPA
OCCIdEnTAL
des de mitjan dècada dels cinquanta s’han produït
alguns canvis en la geografia de l’exportació. d’una banda, el
regne unit ha deixat de ser el principal client i ha passat a
la tercera posició, per darrere d’alemanya i França, i seguit
d’holanda, polònia, itàlia i Bèlgica. aquests set països absorbeixen actualment el 90% de les exportacions espanyoles de
cítrics, si bé s’ha aconseguit una major diversificació a suïssa, àustria, països escandinaus i república txeca i es busca
actualment la penetració als Estats units, canadà, Brasil i la
península d’aràbia.
dEstinació dEls cÍtrics d’EspanYa 1834-2010. tones
regne unit
alemanya
França
holanda
Bèlgica
suïssa-àustria
Escandinàvia
polònia
itàlia
rep. txeca
Eua
resta
món
1834
140
1872
76.000
6.800
19.000
480
10
210
1930
390.000
236.000
200.000
107.000
45.000
53.000
43.000
1996
185.000
740.000
539.000
223.000
113.000
110.000
136.000
1.000.000
2.200.000
540
30
6.970
9.000
4.300
2010
259.000
835.000
730.000
238.000
122.000
105.000
210.000
262.000
117.000
82.000
60.000
345.000
3.272.000
LA COmPETÈnCIA d’ALTrES PrOduCTOrS ESPAnyOLS
un altre problema per als valencians és la formació
de noves regions citrícoles al sud de tarragona i, sobretot,
a andalusia occidental, on en els últims 25 anys s’han plantat més de 46.000 hectàrees de tarongers i mandariners i es
Juan piQuEras haBa [ 147 ]
veuen actualment moltes plantacions joves que encara no
produeixen. això contrasta amb la regressió en terres valencianes, on, després d’haver arribat a un màxim de 198.400
hectàrees en 1998, s’han perdut després quasi 20.000 hectàrees. la major part d’aquestes pèrdues ha tingut lloc a les
comarques de la plana, l’horta i la ribera.
Entre les causes directes que provoquen aquest
descens cal assenyalar en primer lloc la gran expansió urbana i industrial, ja que aquestes comarques estan intensament
poblades i han concentrat el nombre més gran de nous habitatges i, sobretot, una enorme proliferació de polígons industrials: només a l’horta n’hi ha més de cinquanta, mentre que
a la plana, sense ser-ne tants, les grans dimensions de les
fàbriques de taulells construïdes on abans hi havia tarongers
han produït un efecte semblant. també han proliferat els polígons industrials al voltant d’alzira i carcaixent, el cor de la
regió citrícola.
una altra causa gens menyspreable és i continua
sent l’acumulació de noves i grans infraestructures de transport, començant per l’autopista a-7 en 1980 i seguint després
per l’atapeïda xarxa d’autovies i, més recentment, la nova plataforma per al tren d’alta velocitat, que discorre sempre entre
tarongerars.
Entres altres raons que expliquen la regressió cal
assenyalar l’abandó del conreu per part de molts propietaris
que, davant la caiguda de les rendes, han deixat perdre els
carcaixent. hort de ribera. 2012. adrià Besó.
camps sense posar-hi res a canvi. són molts els clars que es
poden observar tant a la plana com a la ribera.
segons dades subministrades pel ministeri d’agricultura, la superfície perduda o abandonada per totes les cau-
[ 148 ] El paisatgE citricola daVant Els nous rEptEs dE canVi
ses abans esmentades durant el quinquenni 2006-2010 hauria
sigut de més de 39.000 hectàrees (23.000 de mandariners,
12.500 de tarongers i la resta de llimeres). És veritat que s’han
fet alhora noves plantacions en zones perifèriques (Baix maestrat, alt palància, serrans, Foia de Bunyol, Vall de montesa,
canal de navarrés i Vall d’albaida), la qual cosa ha permès
que la pèrdua final haja sigut de només 20.000 hectàrees. així
doncs, la superfície citrícola valenciana ha caigut al 57% d’Espanya en 2011, quan en 1986 era del 68% i en 1934 del 76%.
sense eixir del territori valencià es pot parlar per
tant d’una «migració» dels cítrics des de les grans comarques
pioneres de la ribera del Xúquer i la plana de castelló cap
a les més septentrionals i interiors, zones totes elles on les
explotacions són més grans i estan més modernitzades (reg
per goteig) que a les comarques tradicionals, on impera el
minifundi i els tarongers són més vells.
aquestes diferències són més grans si es comparen
amb les explotacions andaluses: allí el 76% de la producció
riors al producte brut de les collites, per la qual cosa no hi
està en mans del 12% dels propietaris (grans i molt grans,
ha beneficis o aquests són molt exigus.
alguns amb 3.000 hectàrees), mentre que a València aquestes
absentisme agrari: la immensa majoria dels propietaris no
LA rECErCA d’ALTErnATIVES:
dIVErSIFICACIÓ dE COnrEuS
de la mateixa manera que en els anys vuitanta
la majoria de citricultors van apostar per ampliar la seua
gamma productiva introduint noves varietats de taronges
i, sobretot, de mandarines, cosa que va permetre continu-
porten directament les seues explotacions, sinó que les te-
ar dominant el mercat europeu, ara es planteja una major
nen donades a societats cooperatives o a altres particulars,
diversificació amb un altre tipus de fruites. a les zones on
i moltes vegades les despeses de producció resulten supe-
continua havent-hi una agricultura directa, com passa a
grans finques a penes suposen el 36% de la collita, enfront
d’un altre 43% que correspon a la petita propietat.
però el major problema no rau solament en les reduïdes dimensions de les explotacions sinó també en l’estès
Juan piQuEras haBa [ 149 ]
carlet, alginet i l’alcúdia, ja fa temps que van començar a
plantar fruiters de pinyol (albercocs, bresquilles, pruneres)
i més recentment caquis i fins i tot magraners. a la vall
del palància l’alternativa podrien ser les nespres, mentre
que a les Valletes de segó (al nord de sagunt) s’ha introduït
l’alvocat.
de moment l’èxit major correspon al caqui (Diospyros kaki), arbre d’origen oriental dut del Japó ja a la fi del
segle XIX, però l’expansió del qual no va començar a notar-se
fins als anys seixanta del segle passat, quan en un camp de
carlet va sorgir una varietat autòctona, la «roig brillant»,
que, sotmesa al tractament de co2 en cambres d’atmosfera,
perd l’astringència natural i s’obté el que comercialment és
conegut com a Persimon. l’any 1995 només ocupava unes
600 hectàrees, però la bona acceptació en el mercat espanyol i europeu ha afavorit la seua expansió fins a cobrir actualment 2.400 hectàrees, la majoria concentrades en quatre municipis de la ribera del magre: carlet (450), l’alcúdia
(452), alginet (364) i guadassuar (203). la fruita madura a
finals de la tardor, alhora que perd les fulles, per la qual
cosa els arbres carregats del fruit adquireixen un color roig
brillant que els distingeix del verd dels tarongers que els
envolten. posteriorment, després de la collita, el contrast de
color fosc de les seues branques trenca la uniformitat que
quasi sempre amb exemplars aïllats vora camins i séquies
abans donava la fulla perenne del taronger, creant així un
no va arribar a formar plantacions regulars fins fa molt pocs
nou paisatge cromàtic.
anys, que s’ha revelat com a alternatiu als cítrics als sòls sa-
El magraner és un arbre molt tradicional als re-
lobres del Baix segura i el Baix Vinalopó, on ara es localitzen
gadius valencians des de l’època musulmana i al segle XVI se
la quasi totalitat de les 2.400 hectàrees que hi ha registrades
n’expedien des de Xàtiva nombroses carretades amb desti-
en plantació regular, encara que en els últims dos o tres anys
nació a madrid i altres ciutats de l’interior. però el seu cultiu,
s’ha començat a plantar també a la ribera del Xúquer.
[ 150 ] El paisatgE citricola daVant Els nous rEptEs dE canVi
alginet. substitució del taronger pel caqui.
al fons, l’entrador de l’hort de la creu. 2006. adrià Besó.
a més de la introducció de conreus alternatius o
ductes ecològics del mateix hort. una altra solució podria ser
complementaris als cítrics, s’estudien altres solucions, la
l’especialització en cítrics de qualitat i bona presentació en
majoria de caràcter puntual que no valdrien com a model
color i calibre, que serien venuts directament a l’hort o bé per
per a un canvi radical. Vist des de la perspectiva de la reva-
internet, com ja fan algunes petites empreses familiars. als
lorització del paisatge dels horts, es consideren alternatives
municipis pròxims a la capital s’assaja també la reconversió
com l’establiment d’hotels, restaurants o cases rurals, on es
de l’explotació citrícola en una altra de policultiu i fins i tot en
podria oferir als clients tant un museu etnogràfic com pro-
viver de plantes ornamentals.
Juan piQuEras haBa [ 151 ]
tot sembla indicar que el cicle hegemònic del
taronger està arribant a la fi i que l’agricultura valenciana
inicia un canvi cap a un nou paisatge agrari, la qual cosa
no significa la pèrdua del paisatge cultural creat per la citricultura, que ens ha llegat elements i unitats geogràfiques
de gran valor patrimonial. dins del caràcter dinàmic, i per
tant canviant, que comporta tot paisatge cultural, cal procurar que les noves agricultures sàpien integrar en el paisatge futur els principals elements del passat citrícola, de
la mateixa manera que molts horts de tarongers van saber
conservar elements de l’etapa anterior basada en el conreu
de la seda i la cria dels cucs, com podrien ser les cases,
entradors, basses i certs arbres ornamentals, com són les
palmeres d’origen àrab i les gegantines araucàries portades
d’amèrica del sud.
[ 152 ] El paisatgE citricola daVant Els nous rEptEs dE canVi
sElEcció dE tEXtos [ 153 ]
[ 154 ] sElEcció dE tEXtos
sElEcció dE tEXtos [ 155 ]
[ 156 ] sElEcció dE tEXtos
,
Seleccio
de textos
AnTOnI JOSé CAVAnILLES
OBSERVACIONES SOBRE LA HISTORIA
NATURAL, GEOGRAFÍA, AGRICULTURA,
POBLACIÓN Y FRUTOS DEL REYNO DE
VALENCIA, 1795-97.
los campos areniscos hacia el mediodía que hubieran
quedado estériles en otras manos, se han aprovechado de pocos
años a esta parte con grandes ventajas. sabían los de carcaixent
que los naranjos prosperan en terrenos areniscos, si se benefician
con estiércol y riegos: convidábales la naturaleza de los campos;
pero carecían enteramente de agua, que ocultaba la tierra en
sus entrañas: empezaron a taladrarla con pozos, hicieron norias,
suavizaron con estiércol las áridas arenas, y convirtieron los eriales
en bosques de naranjos chinos y de granados. aún continúan
aquellos industriosos labradores sus conquistas aumentándose
la riqueza, la abundancia y la hermosura. para calcular de algún
modo las ganancias bastará decir, que tres jornales de tierra donde
había una noria antes de introducir los naranjos, granados y otros
frutales, daban al propietario cada año 30 pesos: cercó la posesión
con muros, plantose de dichos árboles, y en 1792 se sacaron 500
pesos de las naranjas, 200 de las granadas y buena proporción
de frutas y hortalizas. El actual cura de la villa d. Vicente monzó,
dueño y fundador del dicho huerto, ha electrizado con su exemplo
[pàg. 153]: picanya. hort de lis. 2011.
adrià Besó.
[pàg. 154]: carcaixent. hort de Batalla. 2012.
Eduardo alapont.
[pàg. 155]: sagunt. alqueria del pinós. 2009.
adrià Besó.
a muchos vecinos, y ya se ve gran multitud de huertos de igual
naturaleza. En estos bosques prodigiosos se crían palmas que
adornan aquel recinto, donde la naturaleza y el arte concurren
para recrear los sentidos.
[pàg. 156]: alginet. Jardí de l’hort de Bonet. 2006.
adrià Besó.
sElEcció dE tEXtos [ 157 ]
PASCuAL mAdOZ
DICCIONARIO GEOGRáFICO-ESTADÍSTICO-HISTÓRICO DE
ESPAñA Y SUS POSESIONES DE ULTRAMAR, 1845-1850.
[alzira]: a la salida del arrabal de san agustín hay 250 huertos plantados de
naranjos y frutales, regados con norias o senias, que por su hermosura y lo bien cultivados
pueden llamarse con razón el jardín del reino de Valencia; y sirve igualmente este sitio de
un hermoso y delicioso paseo para los habitantes, estendiéndose por toda la derecha del
Júcar hasta salir de aquellos.
[…]
por medio de la calle mayor de esta villa pasa la carretera que desde Játiva
conduce a alcira y Valencia, cuyo estado es regular, pero lo más notable de ella es el
trozo que hay desde carcagente a alcira, que será de una ½ hora, formando una calle de
huertos continuados con sus casas correspondientes. si en vez de la pared que constituye
los estribos del camino y que sirve de dique a los huertos, se hubiera ido construyendo
verjas o empalizadas, seria este uno de los caminos más bellos de Europa.
[carcaixent]: difícilmente se presentará otro pueblo que ofrezca más bella
perspectiva con respecto a su posición topográfica. En el centro de una estensa y frondosa
huerta, en donde las moreras se suceden sin interrupción, y donde la multitud de bosques
de naranjos le ofrecen a cada momento su fragancia, asientan sus cimientos unas 450
casas que forman el casco de la villa y sus arrabales…
[ 158 ] sElEcció dE tEXtos
VICEnT LASSALA PALOmArES
RESEñA DE LA VISITA DE INSPECCIÓN
DE LA AGRICULTURA DE LA PARTE
DEL LITORAL MEDITERRáNEO AL SUD DE LA PROVINCIA
DE VALENCIA, 1871.
[alzira] se halla rodeada de jardines y naranjales, en términos que se cuentan
289 huertos con casa anexa, además de centenares de hectáreas plantadas de naranjos,
y una famosa huerta con campos cercados de corpulentas moreras.
[…]
En el mes de mayo, cuando se llega a alcira, se percibe el aire embalsamado
con la flor de azahar, y continua disfrutándose de este precioso aroma con más fuerza a
medida que nos aproximamos a carcagente.
[…]
dejando alcira con sus tortuosas y estrechas calles, restos de la antigüedad
de fundación, y como no es mi misión describir el interior de las poblaciones, sigamos
el original y admirable aspecto del camino carretero de carcagente. nada más bello que
ese trayecto de una legua, sin igual quizá en Europa, por la hermosura que presentan los
naranjos y las palmeras que exclusivamente a derecha y a izquierda cubren los huertos
cercados de pared, con casas anexas de recreo, muchas de ellas con escudos de armas
sobre la puerta, cuyo distintivo denota el alto precio en que se estimaban estas fincas por
las distinguidas familias propietarias. Estos huertos son los primitivos del país, cuando
el naranjo era árbol de huerto o de jardín, por esto se le cercaba entonces de tapia o al
menos de cerramiento vivo de poncileros o granados, para evitar el merodeo; pero hoy
que el naranjo forma parte de la cosecha de los campos y pertenece a la gran agricultura,
o más bien al labrador que al jardinero u horticultor, ya no se cierran los huertos de
este precioso fruto, porque siendo la cosecha general en el país, su misma abundancia
preserva o por lo menos minora los perjuicios y temores del merodeo.
[…]
sElEcció dE tEXtos [ 159 ]
En cuanto el viajero descubre carcagente se presenta a la vista su
encantadora y fértil campiña, poblada de colosales naranjos y de elevadas palmeras,
que desafían la altura de los campanarios de las iglesias y la de las torres del grandioso
y moderno caserío que constituyen esta bonita villa […]. la cosecha de la naranja se
halla en su apogeo; crece la estensión del terreno que se destina a este árbol tan
bello por su hoja perene, la fragancia de su flor, la elegancia de su ramaje y por su
dorado fruto, como útil, productivo y acomodaticio en estériles arenales, que para otras
cosechas son improductivos. así sucede en carcagente; intérnese el viagero hacia
el sud y el este de su término, verá bosques de naranjos, algunos de 10 metros de
altura, criados en terrenos silíceos, donde el estiércol y el riego dan solo una cohesión
a semejantes tierras. nada más agradable para admirar la belleza de la campiña, que
el dar un estenso paseo de más de dos horas, en el mes de abril, por aquellos, siempre
a la sombra de sus naranjos que cierran con su espesura los espacios intermedios del
suelo e impiden penetre el sol. las pilas de naranjas que se acopian en los campos; el
riego de las norias que fertilizan las tierras que antes de esta mejora eran secanos,
la apacible temperatura que se disfruta, la vista de las palmeras intercaladas en los
naranjales y algunas encinas, todo lo admira; pero al propio tiempo entristece el ánimo
de todo buen patricio, al pensar que sin embargo de este grandioso espectáculo de
la naturaleza, creado ciertamente por su bondad, pero que no existiría sin el arte ni
el trabajo, apenas merece llamar la atención de nuestros compatriotas; es doloroso
confesar que son más los estrangeros que le visitan y rinden culto a las bellezas de este
país, pues los españoles ni le conocen, ni creen que el dinero que se emplea en viages
puede gastarse con provecho, más que recorriendo estrañas naciones y dándonos a
conocer después las maravillas de su agricultura.
[…]
antes de dejar carcagente tuve el gusto de ver los almacenes donde se
embalan las naranjas y al efecto visité los de d. alejandro gastaldi y d. pascual arbona,
sin embargo de que hay otros notables, así mismo en alcira. El primero es magnífico,
hecho de planta, situado junto a la estación del ferro-carril. me enteré de los detalles
de estas operaciones, y ciertamente que da gozo ver enormes pilas de naranjas en los
cobertizos, su clasificación con arreglo a la medida admitida en el comercio, su elección
y desecho, el empapelado una por una y su colocación en cajas del peso de unas cuatro
[ 160 ] sElEcció dE tEXtos
arrobas. las mugeres ejercen este pequeño servicio, tan propio de la delicadeza de su
sexo; así es, que se reunen en secciones un número crecido de muchachas, que muchas
de ellas no desmienten la proverbial belleza de las valencianas.
sElEcció dE tEXtos [ 161 ]
MEMORIA DE LA PRODUCCIÓN
Y EL COMERCIO DE LA NARANJA
EN ESPAñA, 1873.
En parte alguna, no sólo de Europa, sino del mundo, ha adquirido tanto
desarrollo el cultivo del naranjo, como en los antiguos reinos de Valencia, murcia
y andalucía. Especialmente la zona marítima del mediterráneo comprendida entre
castellón y gandía, cuyo territorio a penas tiene de ancho quince kilómetros y sobre ciento
de longitud, puede asegurarse que es el país predilecto de la producción de la naranja. la
dulce y primaveral temperatura del clima valenciano, sin la alternativa de fuertes hielos
y ardientes calores, es la más propia para que prospere este árbol con el ausilio del
riego, en plena campiña sin abrigo, y que madure en el corazón del invierno su apreciado
fruto. la vista agradable que presenta el naranjo, por su copa, tan graciosamente parada
por la naturaleza y su hoja perene; la fragancia esquisita de su flor, cuyo [sic] esencia
es el oloroso azahar, son circunstancias que constituyen este árbol en uno de los más
hermosos de la jardinería.
[…]
así es que en este país, a medida que la naranja constituía un árbol
importante de comercio, dejaba el entendido jardinero de egercer esclusivamente
su cultivo, apoderándose de esta planta el labrador, pasando a formar parte de
sus cosechas agrícolas. consiguiente a tal emancipación de la horticultura, este
cultivo se ha hecho general en comarcas enteras; omitiéndose en campos abiertos
los cerramientos vivos, que antes se juzgaban necesarios para el resguardo de los
huertos; y con mayor razón las cercas de obra, que donde existen todavía recuerdan
las antiguas fincas de las más acaudaladas familias valencianas. pero ya no se limitan
los naranjales a las tierras de huerta; en este caso se hubiese circunscrito mucho el
cultivo, se hacen muchas más plantaciones en campos secanos, sacrificando olivos
y algarrobos; y si para lograr esta transformación no es posible obtener y conducir
aguas de las acequias establecidas para el riego general, se recurre a las aguas
subterráneas, elevándolas por medio de norias, cuya modesta màquina de origen
[ 162 ] sElEcció dE tEXtos
árabe, por la sencillez de su mecanismo y la economía de su fácil construcción y
recomposición es de difícil reemplazo.
[…]
En varios pueblos del mediodía de la provincia de Valencia, la palma datilera
alterna con el naranjo, especialmente en carcagente, cuya campiña ofrece una vista
encantadora: bosques de naranjos circundan la villa; las palmeras, entremezcladas en
los huertos, sobrepujan con sus elevadas copas la altura de los demás árboles. nada más
bello que el camino de cinco kilómetros de alcira a carcagente, entre naranjos y palmeras;
y si el viajero sale en tram-wia desde esta villa hacia gandía, verá con admiración que las
ramas de los naranjos azotan las ventanillas de los vagones, de suerte que desde estos
cogerá naranjas con su mano.
sElEcció dE tEXtos [ 163 ]
GuSTAVE dOré
VIAJE POR ESPAñA, 1874.
En el mes de abril y de mayo es cuando hay que visitar los hermosos naranjales
de carcagente y de alcira. Entonces los naranjos, que aún conservan parte de sus frutos,
están al mismo tiempo cubiertos de esas flores maravillosas a las que un poeta florentino
del siglo
XVI,
luigi alamanni, da la palma sobre todas las demás en el poema de La
Coltivatione, que dedicó al rey Francisco i:
il fior d’arancio, che ogni fiori e il re.
no puede uno hacerse una idea de la intensidad del perfume que esparcen los
naranjos. Es, sobre todo, en las tardes templadas cuando se siente con más fuerza y a
distancias verdaderamente increíbles. según un refrán conocido en el país, se percibe su
olor mucho antes que el ojo pueda divisarlos. abundan tanto las flores que si un viento un
poco fuerte las hace caer, cubren el suelo de una espesa capa blanca, como si fuera nieve.
se las recoge en grandes paños de tela y también representan un producto bastante
importante, pues cada naranjo da por término medio de doce a quince kilos de flor.
[ 164 ] sElEcció dE tEXtos
COmTESSA dE GASPArÍn
PASEO POR ESPAñA.
RELACIÓN DE UN VIAGE A CATALUñA, VALENCIA,
ALICANTE, MURCIA Y CASTILLA, 1875.
he ahí castellón, he ahí Villareal. naranjos, verdaderos naranjos, de ramas
que penden hasta el suelo, nos rodean: nunca los mutiló el hierro. Vigorosos, libres y
soberanos, ostentan sus capullos, que brillan con el oriente de la perla, bajo sus verdes
hojas; sus manzanas de oro, que entre ellas resplandecen, hacen doblar las ramas,
mientras que una palmera atravesando aquella selva frondosa va a abrir su penacho en
el éter, y los labradores pasean entre los árboles sus mantas carmesíes y sus túnicas de
deslumbradora blancura.
[…]
las montañas que se levantan por la parte de denia cortan el horizonte. la
primera de ellas tiene a sus pies la villa de alcira, más blanca que una perla en el frontis
de un casco. las palmeras cortan con su mástil las arcadas de la antigua población, y
sus penachos, que se elevan sobre los campanarios, se dibujan en el azul del cielo sobre
la línea ondulante de la cordillera. la vega, estrechada por ella, parece un canastillo de
hojas y flores.
[…]
Ya no aparecen [los naranjos] agrupados en bosquecillos, ni alineados en
huertos; ya forman verdaderos bosques, bosques que cuentan los troncos a millares
y que elevan su cima hasta los cielos. reina la oscuridad bajo sus ramas frondosas, y
las manzanas de las hespérides brillan allí dentro entre la virginal blancura del azahar.
marchamos a través del paraíso terrenal; estendemos las manos desde las ventanillas
del coche y penetran en aquella espesura de flores, y aspiramos con todos nuestros
pulmones el ambiente cargado de aromas. ¿Es realidad lo que sentimos? ¿Existe, en
efecto, ese país tan hermoso? ¿hay algún rincón del mundo donde las manos de dios
hayan derramado tales esplendores? / Ese edén existe y se llama carcagente.
sElEcció dE tEXtos [ 165 ]
SALVAdOr BOdÍ I COnGrÓS
APRECIACIONES SOBRE METEOROGONÍA, O SEA
EXPOSICIÓN DE TEORÍAS EN EL IMPORTANTE RAMO
DE LAS CIENCIAS FÍSICAS DEDUCIDAS DE LAS
OBSERVACIONES ATMOSFéRICAS PRACTICADAS
DURANTE TODA LA VIDA DEL AUTOR, 1881.1
antes de la importación y aclimatación del naranjo, era una dilatada faja de
accidentados y estériles eriales, formados con arenas rojas mezcladas con parte de
arcillas del mismo color, arrebatadas de las contiguas montañas por fuertes y frecuentes
aluviones, arrastradas por entre multitud de barrancos y torrenteras, y depositadas
desordenadamente y al caso en la llanura, constituyendo un suelo sinuoso, ligero, suelto
y sumamente seco. En estos terrenos sólo vegetaban lánguidamente olivos y carcomidos
algarrobos, con algunas mutiladas encinas, encontrándose más a la raíz de los montes
pinares de no muy buena madera.
toda esa faja de estéril e improductivo campo, a fuerza de penosa y continua fatiga
y de inmensos sacrificios, ha desaparecido casi por completo. En la actualidad es un dilatado
y espeso bosque, un siempre verde y aromático vergel de hermosísimos y productivos
naranjos, encanto y admiración del forastero, donde viven en perpetua armonía multitud
variada de árboles frutales en donde y en medio de frondosas filas de naranjos se crían toda
clase de verduras, sobresaliendo en muchos puntos de entre la tupida arboleda gigantescas y
erguidas palmas, que dan al campo la vista de un verdadero panorama oriental.
se riega todo este árido arenal con el agua sacada de multitud de pozos a
diferentes profundidades por medio de una vetusta noria, sencillo artefacto transmitido
desde la invasión de los moros, depositándose el agua en balsas para su más útil y fácil
1. Biblioteca universitària de València, manuscrit núm 510. Edició i estudi a cura de Francesc torres
Faus, El clima de la Ribera en el siglo XIX. carcaixent: ajuntament de carcaixent, 1986.
[ 166 ] sElEcció dE tEXtos
empleo, hermoseando todo este conjunto de lozana y perenne vegetación graciosas
alquerías y casas de campo, algunas de ellas edificios de elegante y bella construcción.
[…]
no creo que se encuentre otro árbol por estos climas que más pintoresco y
armónico contraste presente a la vista, que más delicioso y suave ambiente ofrezca al
olfato y que más pronto y cumplidamente pague los cuidados y atenciones del cultivador
que el naranjo. En efecto, la verdura nunca interrumpida de su follaje, el suave perfume
de las flores, el color, aroma y belleza de su fruta, la relativa resistencia contra todas las
intemperies de todas las estaciones del año, le rinden el más bien merecido homenaje,
entre la universalidad de los árboles conocidos por estos climas, y le distinguen con
justícia como el más bello ornamento de nuestros campos.
su incansable feracidad, su larga vida, la virtud de sus flores, la saludable
calidad de sus frutos, la variedad y abundancia de sus productos, su benéfico influjo en el
paraje donde se cultiva, le colocan merecidamente entre los más ricos y preciosos tesoros
del reino vegetal, pudiéndose acomodar muy bien el renombre de árbol de bronce, con
hoja de esmeralda, flor de plata y fruto de oro.
aún el hombre más acostumbrado a la vista de este árbol no puede fijar su
atención, las más veces, sin dejar de admirar el gracioso conjunto que presentan estos
vegetales en primavera, en cuya época se reunen y confunden en su mismo pie numerosísimos
blancos y aromáticos azahares (flor del naranjo) y rojizos y oscilantes frutos, que resaltan
agradablemente entre el reluciente y limpio verdor de su renaciente follaje.
[…]
pero una de las cosas que más llaman la atención, en los plantíos del árbol que
nos ocupa [el taronger], es ver salir de entre sus compactas filas altas palmas, muchas
de ellas de semilla de Berbería, algunas con dátiles de excelente calidad. no debe ser
muy extraño este fenómeno: las raíces del naranjo, porosas, leñosas y muy numerosas,
corren lamiendo la superficie de la tierra, las de la palma coriáceas, uniformes y poco
numerosas, penetrando en el fondo, se extienden y espacian a largas distancias, pudiendo
vivir estos dos notables árboles, así juntos, en admirable maridaje.
sElEcció dE tEXtos [ 167 ]
TEOdOr LLOrEnTE OLIVArES
VISITA AL MONASTERIO DE LA VALLDIGNA,
LAS PROVINCIAS, 6-2-1886.2
uno de los trayectos más hermosos y pintorescos de los ferrocarriles
valencianos es el de carcagente a gandía. Este paso de las riberas del Júcar a las del
serpis ofrece los puntos de vista más sorprendentes y deliciosos. primero, el cruce de
los naranjales de carcagente. no puede decir que ha visto nuestros famosos huertos
de naranjos quien ha recorrido solamente la línea de Játiva a Valencia: ha bordeado el
jardín de los hespérides; no ha penetrado en él. para sorprender la oculta belleza de
este paraiso, hay que tomar el tren de gandía. la locomotora, rompiendo oleadas de
verdura, se abre paso a través de bosques paradisiacos, llenos de globos de luz y de
fuego, que resplandecen en la oscuridad de su espesísimo ramaje. unas veces fingen
arcos de triunfo y túneles, más frescos y lozanos que si fueran de mirto y de laurel; otras
veces, apartan los naranjos sus copas redondeadas, y dejan ver, en rápida perspectiva,
prolongados valles, agrestes cañadas o lejanas llanuras de eterno verdor, donde, sobre
aquella alfombra de vegetación exuberante, surgen gallardísimos, cortando el horizonte,
los mástiles aéreos y los ondulantes penachos de las palmeras, o alguna blanquísima
alquería, o algún pintarrajeado casino. de pronto, cierran el cuadro fantástico altos
ribazos, abruptos o escalonados, de tierra roja como el ocre, coronados por las hojas
esculturales y los floridos candelabros de las piteras, que defienden y guardan nuevos
huertos de naranjos, que semejan los jardines colgantes de Babilonia, y en cuya oscura
sombra, proyectada enérgicamente por las lustrosas ramas que baña la luz del sol, busca
la imaginación las fauces abiertas del dragón que guardaba las manzanas de oro de la
mitología helénica.
2. aquest text pertany a una de les cròniques del centre Excursionista de lo rat penat, signada amb
el pseudònim Valentino, que rafael roca identifica amb el mateix teodor llorente. Vegeu rafael roca
ricart, La Renaixença valenciana i el redescobriment del país. El Centre Excursionista de lo Rat Penat (18801911). paiporta: denes, 2011.
[ 168 ] sElEcció dE tEXtos
ESPAñA. SUS MONUMENTOS Y ARTE. SU NATURALEZA E
HISTORIA. VALENCIA, 1887-89.
En el mijares terminaba la ilercavonia de los romanos, y comenzaba la
Edetania, famosa ya entonces por su fértil suelo; y en efecto, pasado el río, cambia
el paisaje. ¿Qué maravilla se ofrece a nuestros ojos? ¿hemos entrado en el jardín de
las hespérides? a la izquierda, la línea de azul turquí del tranquilo mediterráneo; a la
derecha, a lo lejos, un muro de montañas cerúleas y luminosas, sobre las cuales alza
su frente el peñagolosa; y en la dilatada planicie, naranjos por todas partes, en rectas
y prolongadas hileras; pomposos, lozanos, resplandecientes, cubiertos con las blancas
estrellas del azahar, que impregnan el ambiente con su dulce y enervante fragancia, o
doblando las flexibles ramas al peso del sazonado fruto, que semeja globos de fuego
en el oscuro follaje. no son los naranjos de la plana tan grandes como los de alcira
y carcagente; no forman bosques que niegan la entrada al sol; pero cada árbol es
un ramillete, y al juntarse a lo lejos sus filas apretadas, cubren toda la llanura de un
manto de perenne verdor. acá y allá rompen su monotonía una aislada palmera, de
delgadísimo fuste y elegante penacho, o un grupo de ellas, que dibuja en el horizonte
bosquecillo aéreo; o la línea negra de los cipreses, que formando cerrado seto, divide
los huertos, o la copa lacia de algún altísimo eucalipto, que señorea el frondoso verjel.
con las blanqueadas alquerías, cubiertas de rojizas tejas, alternan en esta alegre
espesura las quintas, pintarrajeadas de azul o de amarillo, que abren al aire y a la luz
sus galerías, azoteas, y miramares. para dar mas animación al cuadro, corren, al pie de
los árboles, por estrechas acequias, las aguas fructíferas del mijares; y el hortelano, de
atezado rostro, ceñidas las sienes con el pañuelo de varios colores; desnudo el brazo
nervioso; apenas cubierto el cuerpo con la gruesa camisa y los amplios zaragüelles de
lienzo blanco, y calzado con la esparteña, es aun imagen viva de los árabes que trazaron
aquellos fertilizadores canales.
[…]
sElEcció dE tEXtos [ 169 ]
al ver los frondosos naranjales de la ribera del Júcar, el menos fantaseador
piensa en el renombrado y fabuloso Jardín de las hespérides. inmenso jardín parecen,
en efecto, los campos en que crece y prospera ese árbol privilegiado, en el cual todo
es bello: el porte pomposo y elegante; las hojas siempre verdes y lustrosas; las flores,
que por lo blancas, delicadas y fragantes, merecieron ser emblema de la virginidad; los
frutos, perfumados y jugosos, ácidos y dulces a la vez, que por su brillante color fueron
llamados propiamente manzanas de oro. hemos visto ya los naranjales que, como un
mar de eterna verdura, se extienden por la plana de castellón. son hermosos; pero no
pueden compararse con los de esta ribera. allá, la naturaleza del terreno contiene su
crecimiento, y no forman tupidos bosques, como aquí, sobre todo en los puntos en que los
huertos son más antiguos, como en carcagente y alcira, cuna de este cultivo.
[…]
la frondosidad lozana de estas arboledas alegra la vista y explaya el ánimo
en todas las estaciones del año. cuando brota el azahar en los días tibios y luminosos de
mayo, respírase en ellas un deleite embriagador, y cuando, al llegar el invierno, el oro
y el carmín tiñen las naranjas de vivísimo matiz, parece que renazca en los huertos la
fragancia de la primavera y el fuego del verano. comienza entonces la grata y pintoresca
faena de la recolección. desde que, por todos santos, empieza a amarillear la naranja,
hasta que, en verano ya, se desprende del árbol caldeada y jugosísima, la animación es
grande en los pueblos productores. hay que ver en los vastos almacenes la faena de
la confección. sobre el suelo cubierto de paja, siéntanse las muchachas en apretados
círculos, junto a los montones enormes del dorado fruto. cada cual atiende a su faena: la
depezonadora les corta el delgado tallo; la medidora los clasifica por tamaños haciéndo
los pasar uno a uno por el aro reglamentario; la empapeladora los envuelve con un papel
blanco y finísimo, como si fueran joyas la encajonadora los coloca con gran cuidado en
las cajas, y todas charlan o cantan a coro, apagando sus voces juveniles el tableteo y los
martillazos de los carpinteros, que arman aquellas cajas de madera sutilmente aserrada,
y los gritos de los carreteros que, ya llenas, las conducen a millares a la estación de
ferrocarril más próxima, o al puerto donde aguardan los grandes vapores, cuyas bodegas
refresca y aromatiza aquel cargamento, que lleva a los brumosos países del norte un rayo
del sol del mediodía y un sorbo del néctar de las hespérides.
[…]
[ 170 ] sElEcció dE tEXtos
saliendo de la ciudad [alzira], nos encontramos en la región paradisíaca de
los «huertos». para abarcar bien su extensión hay que subir a la colina (montanyeta) del
salvador, que parece puesta allí adrede como miranda de tan bello paisaje, y después
de tender y recrear la vista por sus dilatados ámbitos, hay que bajar de aquella altura,
penetrar en los bosques de naranjos, y hundirse y perderse en su lozana frondosidad.
todo lo que he dicho de la hermosura de los naranjales valencianos tiene
especial aplicación a estos campos de alcira y carcagente. Forman aquí verdaderos
bosques, en los que el dorado fruto parece globos de luz y fuego, que resplandecen en la
obscuridad de su espesísimo ramaje. unas veces fingen arcos de triunfo y túneles, más
frescos y lozanos que si fueran de mirto y laurel; otras veces apartan los naranjos sus
copas redondeadas, y dejan ver prolongados valles, agrestes cañadas o lejanas llanuras
de eterno verdor, donde, sobre aquella alfombra de vegetación exhuberante, surgen
gallardísimos, cortando el horizonte, los mástiles aéreos y los ondulantes penachos
de las palmeras, o alguna blanquísima alquería, o algún caprichoso casino. de pronto,
cierran el cuadro fantástico altos ribazos, abruptos o escalonados, de tierra roja como el
ocre, coronados por las hojas esculturales y los floridos candelabros de las piteras, que
defienden y guardan nuevos huertos de naranjos, semejantes a los jardines colgantes de
Babilonia, y en cuya obscura sombra, proyectada enérgicamente por las lustrosas ramas
que baña la luz del sol, busca la fantasía las fauces abiertas del dragón que guardaba las
manzanas de oro de la mitología helénica.
aumenta con rudo contraste, la hermosura de este cuadro, el fondo que le
da la cercana y áspera sierra de corvera, cerrando el horizonte por levante. tiene esta
sierra cresta escarpada y peñascosa, de tonos grisientos, y cubren sus faldas pinares de
aterciopelado verdor. al pie del pico, más alto, se abre un vallejo muy hondo, y en él brota
una fuente de caudal copioso y perenne, aun en las mayores sequías. aquellos son la
fuente y el valle de la murta, nombrado así por los mirtos que allí crecían, o, según quiere
la tradición, porque bajo uno de estos arbustos se halló la imagen de la Virgen, venerada
después en el monasterio que allí mismo se construyó.
[…]
sElEcció dE tEXtos [ 171 ]
carcagente dista muy poco de alcira: siete minutos, no más, por ferrocarril.
la carretera entre ambas poblaciones es una calle de huertos de naranjos y casas de
campo. más despejado que el de la ciudad del Júcar [alzira], el campo de carcagente es
de lo hermoso que se puede ver. En sus naranjales hay muchas palmeras, lo cual da a la
frondosa llanura un aspecto oriental.
[…]
hay árboles a los cuales la naturaleza y nuestra imaginación prestan una
poesía, que todos sentimos: entre ellos podemos contar, en estas provincias valencianas,
la palmera, el naranjo y el almendro. un campo plantado de vulgares berzas, en el cual
alza su mástil una palmera, adquiere por esto sólo la belleza y la majestad del arte. un
huerto de naranjos, que el labrador cultiva sin otro afán que el de vender a buen precio la
fruta, es para todos, más o menos, otro Jardín de las hespérides, regalo de los sentidos y
acicate de la fantasía. con el almendro nos sucede algo de esto…
[ 172 ] sElEcció dE tEXtos
BErnAT GInEr ALIñO
TRATADO COMPLETO DEL NARANJO:
CON UN APéNDICE SOBRE EL LIMONERO, CIDRO,
BERGAMOTO Y LIMETERO, 1893.
El naranjo es un árbol de porte noble, majestuoso, elegante y gentil; hojas
de color verde oscuro, lucientes, muy agradables a la vista y perennes, que recuerdan
la imagen de una eterna primavera; flores esplendidas, graciosas y con una fragancia
exquisita; frutos bellísimos, de sabor delicioso y perfume delicado. si a estas cualidades
estéticas unimos la de ser el árbol frutal que más producto rinde, bien podemos asegurar
que el naranjo no tiene rival en el reino de los vegetales y que dios se ha complacido en
derramar sobre él todas sus magnificencias.
Árbol que encierra en sí tanta grandeza, forzosamente debe haber llamado
la atención en todas las épocas; y así es en efecto. la celebridad del naranjo se remonta
hasta los siglos heroicos.
sElEcció dE tEXtos [ 173 ]
VICEnT BLASCO IBáñEZ
ENTRE NARANJOS, 1900.
los huertos de naranjos extendían sus rectas filas de copas verdes y redondas
en ambas riberas del río; brillaba el sol en las barnizadas hojas; sonaban como zumbidos
de lejanos insectos los engranajes de las máquinas de riego; la humedad de las acequias,
unida a las tenues nubecillas de las chimeneas de los motores, formaba en el espacio
una neblina sutilísima que transparentaba la dorada luz de la tarde con reflejos de nácar.
[…]
pero todos sus escrúpulos se desvanecieron al ver la cerca de altas adelfas
y punzantes espinos, las dos pilastras azules en que se apoyaba la puerta de verdes
barrotes; y empujando esta, entró en el huerto.
los naranjos extendíanse en filas, formando calles de roja tierra anchas y
rectas, como las de una ciudad moderna tirada a cordel en la que las casas fuesen las
cúpulas de un verde oscuro y lustroso. a ambos lados de la avenida que conducía a la casa
extendían y entrelazaban los altos rosales sus espinosas ramas. comenzaban a brotar en
ellas los primeros botones anunciando la primavera.
[…]
llegó a la plazoleta, frente a la casa, y vio de nuevo sus palmeras rumorosas,
los bancos de mampostería con asiento y respaldo de floreados azulejos. allí había reído
ella muchas veces escuchándole.
[…]
En el inmenso valle, los naranjales, como un oleaje aterciopelado; las cercas y
vallados, de vegetación menos oscura, cortando la tierra carmesí en geométricas formas;
los grupos de palmeras, agitando sus surtidores de plumas, como chorros de hojas que
quisieran tocar el cielo, cayendo después con lánguido desmayo; villas azules y de color
de rosa, entre macizos de jardinería; blancas alquerías, casi ocultas tras el verde bullón
de un bosquecillo; las altas chimeneas de las máquinas de riego, amarillentas, como
[ 174 ] sElEcció dE tEXtos
cirios con la punta chamuscada; alcira, con sus casas apiñadas en la isla y desbordándose
en la orilla opuesta, toda ella de un color mate de hueso, acribillada de ventanitas, como
roída por una viruela de negros agujeros. más allá, carcagente, la ciudad rival, envuelta
en el cinturón de sus frondosos huertos; por la parte del mar, las montañas angulosas,
esquinadas, con aristas que de lejos semejan los fantásticos castillos imaginados por
doré, y, en el extremo opuesto, los pueblos de la ribera alta, flotando en los lagos de
esmeralda de sus huertos las lejanas montañas, de un tono violeta, y el sol, que
comenzaba a descender como un erizo de oro, resbalando entre las gasas formadas por
la evaporación del incesante riego.
[…]
las primeras lluvias del invierno caían con insistencia sobre la comarca. El
cielo gris, cargado de nubes, parecía tocar la copa de los árboles. la tierra rojiza de
los campos oscurecíase bajo el continuo chaparrón; los caminos hondos y tortuosos,
entre las tapias y setos de los huertos, convertíanse en barrancos; paralizábase la vida
laboriosa del cultivo, y los pobres naranjos, tristes y llorosos, encogíanse bajo el diluvio,
como protestando de aquel cambio brusco en el país del sol.
[…]
por las abiertas ventanas entraba la respiración del huerto rumoroso bajo la
dorada luz del otoño, el perfume sazonado de las naranjas maduras, que asomaban sus
caras de fuego entre los festones de hojas.
[…]
pasearon por la avenida orlada de rosales, y transcurrieron algunos minutos
sin que se cruzara entre los dos una palabra.
[…]
se vieron muchas veces en el jardín, saturado del olor de las naranjas maduras.
El inmenso valle azuleaba bajo el sol del invierno; las naranjas asomaban sus caras de
fuego entre las hojas, como ofreciéndose a las manos laboriosas que las arrancaban de
las ramas. En los caminos chirriaban los ejes de los carros, balanceando sobre los baches
sus montones de dorados frutos; sonaban en los grandes almacenes los cánticos de las
muchachas encargadas de escoger y empapelar las naranjas; retumbaban los martillos
sElEcció dE tEXtos [ 175 ]
sobre los cajones de madera, y en oleadas de tráfico salían hacia Francia e inglaterra las
hijas del mediodía.
[…]
En la plazoleta que formaban frente a la casa azul los altos y tupidos
rosales, erguíanse cuatro palmeras que, abandonadas muchos años, dejaban colgar
las secas ramas como miembros muertos debajo de las palmas nuevas, arrogantes
y rumorosas. hundidos en el follaje de los rosales, a la entrada de la plazoleta,
había dos bancos antiguos de mampostería blanqueados con cal, con el asiento y
el respaldo de viejos azulejos valencianos de una transparencia aterciopelada, en la
que resaltaban los floreados arabescos, los caprichos multicolores de una fabricación
heredada de los árabes.
Eran los bancos con la elegancia de líneas de un sofá del pasado siglo, frescos
y de saludable dureza, en los que gustaba sentarse leonora por las tardes, cuando las
palmeras extendían su sombra en la plazoleta.
[…]
se levantó leonora, apoyándose en el brazo de rafael, y comenzaron a pasear
por la ancha avenida que conducía a la plazoleta desde la verja de la entrada.
[…]
tenía en los alrededores de alcira almacenes enormes como iglesias, donde
ejércitos de muchachas empapelaban, cantando, las naranjas y cuadrillas de carpinteros
martilleaban día y noche en la blanca madera de las cajas de exportación.
[…]
El campo parecía estremecerse bajo los primeros besos de la primavera.
cubríanse de hojas tiernas los esbeltos chopos que bordeaban el camino; en los huertos,
los naranjos, calentados por la nueva savia, abrían sus brotes, preparándose a lanzar
con su explosión de perfume, la blanca flor del azahar; en los ribazos crecían entre
enmarañadas cabelleras de hierba las primeras flores.
[…]
[ 176 ] sElEcció dE tEXtos
comenzaban a florecer los naranjos. la primavera hacía densa la atmósfera.
El azahar, como olorosa nieve, cubría los huertos y esparcía su perfume por los callejones
de la ciudad. al respirar se mascaban flores.
rafael no podía dormir. por las rendijas de las ventanas, por debajo de las
puertas, al través de las paredes, parecía filtrarse el perfume virginal de los inmensos
huertos; aquel olor, que evocaba la visión de carnales desnudeces, acosaba con agudas
punzadas su joven virilidad. Era el aliento embriagador que venía de allá abajo, después de
haber pasado tal vez por los pulmones de ella agitando su mórbido pecho.
[…]
para rafael no era una novedad el espectáculo. todos los años presenciaba la
germinación primaveral de aquella tierra, cubriéndose de flores, impregnando el espacio
de perfume, y sin embargo aquella noche, al ver sobre los campos el inmenso manto
de nieve del azahar blanqueando a la luz de la luna, sintiose dominado por una dulce
emoción.
los naranjos, cubiertos del tronco a la cima de blancas florecillas con la
nitidez del marfil, parecían árboles de cristal hilado; recordaban a rafael esos fantásticos
paisajes nevados que tiemblan en la esfera de los pisapapeles. las ondas de perfume
sin cesar renovadas, extendíanse por el infinito con misterioso estremecimiento,
transfigurando el paisaje, dándole una atmósfera sobrenatural, evocando la imagen de
un mundo mejor, de un astro lejano donde los hombres se alimentasen con perfumes y
vivieran en eterna poesía.
sElEcció dE tEXtos [ 177 ]
LLuÍS GuArnEr
TARONJA A 51º DE LATITUD NORD, 1930.
Vencia primavera, i sobre la terra madura sota el cel clar i el sol daurat,
brillaven, entre les fulles envernissades, les taronges de pell fina que semblaven guardar
vida i sang de la terra valenciana que és foc i plenitud…
collien les taronges de l’hort del tio Batiste el Mellat, i ell i el seu fill estaven a
la mira de la col·lecció. per entre els fraus de tarongers anaven els collidors, tallant les
rames de fulla fresca i esvaradissa, aquella fruita daurada que en els cabassos de blanca
palma alsaven la flama de sa carn de sol.
seguts en terra, sobre el chau d’una palla, els contadors contaven la taronja:
sobre l’auri tresor, les mans negrenques agafaven de sis en sis les taronges que, contades,
formaven nous montons.
sobre un montó de palla cruixidora i a l’ombra fresca d’un taronger, mentres
son pare senyava en una canya els milers contats, Batiste mirava fixament la foguera del
montó de taronges, pero la seua pensa estava molt llunt de lo que aparentava fer.
[ 178 ] sElEcció dE tEXtos
FrAnCISCO FOGuéS
HISTORIA DE CARCAGENTE.
COMPENDIO GEOGRáFICO-HISTÓRICO DE ESTA CIUDAD,
1934-36.
Y de este jardín carcagentino que es la admiración y embeleso de cuantos
le contemplan; de este frondoso bosque de esmeralda que en rizado mar se extiende
hasta las estribaciones del realengo; de este colosal pebetero que en placidas noches
primaverales embalsama y satura con su perfume la inmensa vega ribereña, han
venido a tomar sus frutos, sus manzanas de oro, todas las naciones europeas. su fama
ha trascendido ya el continente, y por doquiera nuestra naranja pasa, deja una estela
luminosa de nuestro sol incomparable, una admiración y un eco impresionante de su
dulzura, un pregón resonante de su riqueza, pregón que Valencia ha sabido resumir con
lacónica y significativa frase: «de carcaixent i dolces».
[…]
El naranjo ocupa hoy en el reino vegetal un lugar preminente. su follaje
brillante, el contraste y armonía de sus colores, el suave perfume de sus flores, la dulzura
de sus frutos, su resistencia a los contratiempos atmosféricos y la perenne verdura de
que se recubre son los encantos de que se rodea este árbol singular, digno de la mayor
admiración por ser el mayor ornamento de nuestros campos.
El constituye de por sí el tesoro más preciado del vergel carcagentino. su
feracidad es incansable. la gratitud para las manos que le cuidan y aderezan pronta y
espontánea; de sus hojas y flores brota la virtud curativa; sus frutos son saludables y
nutritivos; allí donde se halla ejerce sobre el ambiente un benéfico influjo y con todo,
goza de una larga vida y es que el bronce es la característica de su tronco, la esmeralda
de sus hojas, la plata de sus flores, y el oro de sus frutos.
[…]
sElEcció dE tEXtos [ 179 ]
Es tal la pulcritud de nuestros agricultores, que no contentos de ver el árbol
lozano y exuberante, así como sus tierras limpias por completo de toda mala hierba,
aun barren con frecuencia los huertos con rastrillos a propósito, para librarles de la
hoja caída, la que queman en pequeños montones; dedican el tiempo necesario para
arrancarles las pequeñas ramas secas, casi invisibles a primera vista, y transforman sus
entradas y senderos en frondosos vergeles donde tienen cabida todo género de flores,
muy especialmente los jazmines. Estas entradas se ven embellecidas con frecuencia con
largas filas de palmeras que hermanan muy bien con el naranjo, a la par que dan un tinte
especial y típico de nuestros huertos.
[pàg. 181]: carcaixent. hort de pata o de tudela. 2007.
adrià Besó.
[pàg. 182]: carcaixent. Vista panoràmica des del jardí
de l’hort de l’Ermita. 2007. adrià Besó.
[pàg. 183]: carcaixent. panoràmica des de la bassa de
l’hort de canellas. 2007. adrià Besó.
[pàg. 184]: carcaixent. hort de l’Ermita vist des del
jardí de l’hort de santa anna. 2007. adrià Besó.
[ 180 ] sElEcció dE tEXtos