Horts de tarongers. La formació del verger valencià

ARXIUS I DOCUMENTS 29 MM Horts de tarongers. La formació del verger valencià Adrià Besó Ros INSTITUCIÓ ALFONS EL MAGNÀNIM 172 MM HORTS DE TARONGERS. LA FORMACIÓ DEL VERGER VALENCIÀ ARXIUS I DOCUMENTS 62 HORTS DE TARONGERS. LA FORMACIÓ DEL VERGER VALENCIÀ ADRIà BESó ROS CIÓ ALFONS E ITU VIR SAPIENS D TACIÓ E VALÈ PU AGNÀNIM D I LM DOMINABITUR ASTRIS IA NC INS T 2016 © Adrià Besó Ros, 2016 © Imatge de coberta: Hort de Prefaci. Benifaió (València) © De la present edició: Institució Alfons el Magnànim Diputació de València, 2016 Antonio Mestre ISBN: 978-84-7822-686-3 Depòsit legal: V-283-2016 Impressió: ÍNDEX PRÒLEG ........................................................................................................... 15 INTRODUCCIó ............................................................................................... 21 CAPÍTOL 1: FACTORS QUE CONFIGUREN EL PAISATGE ............................................ 33 La difusió agronòmica ................................................................................ 36 Els àmbits de difusió .............................................................................. La Reial Societat Econòmica d’Amics del País de València ............ La Societat Valenciana d’Agricultura ............................................... L’Ateneu Mercantil de València ....................................................... Els casinos i les societats locals ........................................................ 39 40 41 42 43 El paper de les exposicions .................................................................... 44 La difusió dels guanos i els adobs químics ............................................ 47 L’impuls al crèdit agrícola ..................................................................... 51 La tecnoLogia hidràuLica ............................................................................ 53 L’excavació dels pous ............................................................................ 56 L’elevació de les aigües subterrànies: les sénies de sang i la primera expansió del regadiu .............................................................................. Les sénies de fusta ............................................................................ Els primers avanços tècnics: les sénies de ferro colat ...................... 58 58 61 Les màquines elevadores d’aigua i l’expansió deinitiva del regadiu ... 63 Pervivència i convivència entre els diferents mitjans tècnics ................. 73 9 ADRIà BESó ROS La formació deL parceL·Lari ....................................................................... 76 Els treballs de rompuda ........................................................................ 77 El treball manual amb l’aixada ......................................................... Arades i xarugues ............................................................................. Els sistemes d’arada per cable .......................................................... El recurs als explosius ...................................................................... 78 79 81 85 L’anivellament i la plegada de la pedra ................................................ 85 Pervivència i convivència entre els diferents mitjans tècnics ................ 87 La citricuLtura ........................................................................................... 90 La literatura agronòmica i els tractats de citricultura ornamental ....... 92 Els tractadistes valencians de citricultura comercial ............................ 94 Francisco Bou Gascó ........................................................................ 95 Bernardo Giner Aliño ....................................................................... 97 Bernardo Aliño Marrades ................................................................. 99 Antonio Maylin ................................................................................. 99 Rafael Font de Mora ......................................................................... 100 Luis Simarro Redal ............................................................................ 102 Les infraestructures de transport ............................................................. 103 La xarxa de ferrocarrils ......................................................................... 108 La xarxa de carreteres ........................................................................... 114 Els ports ................................................................................................. 118 CAPÍTOL 2: L’ HORT DE TARONGERS. DEFINICIó I CARACTERITZACIó .............. 121 de L’hort jardí a L’hort de tarongers. gènesi i evoLució deL concepte ... 124 eLements que caracteritzen L’hort de tarongers ..................................... 136 Les espècies vegetals .............................................................................. 137 El taronger ........................................................................................ Les palmeres ..................................................................................... El xiprer ............................................................................................ Altres espècies .................................................................................. 138 144 148 150 La tanca perimetral ................................................................................ 154 El camí d’accés i els passejos ................................................................ 158 10 HORTS DE TARONGERS. LA FORMACIó DEL VERGER VALENCIà L’aigua ................................................................................................... 161 La bassa ............................................................................................ El llavador ......................................................................................... L’aigua que corre .............................................................................. Fonts i sortidors ................................................................................ Les inluències romàntiques: el llac artiicial i la gruta .................... 164 167 167 168 170 L’ombra .................................................................................................. 171 La presència d’animals: aviaris i colomers ........................................... 174 La casa d’hort ............................................................................................ 174 El tipus bàsic tradicional ....................................................................... 182 Variacions del tipus bàsic tradicional .................................................... 191 Cases d’hort de dues plantes ............................................................. 195 Cases d’hort de tres plantes .............................................................. 200 Casa d’hort burgesa ......................................................................... 204 Cases d’hortet ........................................................................................ 211 Casa d’hortet d’una crugia ................................................................ Casa d’hortet de dues crugies ........................................................... Agrupacions de cases ........................................................................ Casetes burgeses ............................................................................... 212 214 219 220 Vil·les burgeses ....................................................................................... 221 Tipologies preexistents que s’integren en el paisatge ............................ 224 Casa d’hort amb cambra sedera desenvolupada ............................... Casa d’hort senyorial ........................................................................ Casa de secà ...................................................................................... Mas ................................................................................................... Les arquitectures de les hortes de la Plana ....................................... 225 227 229 229 232 CAPÍTOL 3: LA CONFIGURACIó D’UN GRAN JARDÍ ................................................... 235 La formació deL país deL taronger ............................................................. 236 La Ribera ................................................................................................ 241 Elements naturals .............................................................................. 241 Dinàmica històrica ............................................................................. 242 Formació del paisatge dels horts de tarongers .................................. 247 11 ADRIà BESó ROS La Safor .................................................................................................. Elements naturals .............................................................................. Dinàmica històrica ............................................................................. Formació del paisatge dels horts de tarongers .................................. 258 258 259 262 L’Horta Sud ............................................................................................ Elements naturals .............................................................................. Dinàmica històrica ............................................................................. Formació del paisatge dels horts de tarongers .................................. 266 266 266 270 L’Horta Nord .......................................................................................... Elements naturals .............................................................................. Dinàmica històrica ............................................................................. Formació del paisatge dels horts de tarongers .................................. 274 274 274 276 El Camp de Morvedre ............................................................................ Elements naturals .............................................................................. Dinàmica històrica ............................................................................. Formació del paisatge dels horts de tarongers .................................. 280 280 280 284 La Plana de Castelló .............................................................................. Elements naturals .............................................................................. Dinàmica històrica ............................................................................. Formació del paisatge dels horts de tarongers .................................. 289 289 289 294 un paisatge moLt vaLorat ............................................................................ 302 Valors estètics: la visió d’un gran jardí ................................................. 304 Valors productius: els relexos de la riquesa de la fruita daurada ........ 309 Valors socials: el descans i la contemplació de l’obra creada ............... 318 Valors identitaris: la materialització d’un ideal burgés ......................... 321 Valors ambientals: un colossal pebeter .................................................. 323 CAPÍTOL 4: VISIONS ARTÍSTIQUES DEL PAISATGE .................................................... 325 eL paisatge Literari ..................................................................................... 327 El concepte d’hort .................................................................................. 328 La sensualitat d’un paisatge canviant .................................................... 330 El horts a la primavera ...................................................................... 331 El paisatge a l’hivern ........................................................................ 332 12 HORTS DE TARONGERS. LA FORMACIó DEL VERGER VALENCIà La Ribera: el paisatge dels horts per excel·lència ................................. 335 La literatura de viatges .......................................................................... Teodor Llorente ................................................................................. Elías Tormo ....................................................................................... Joan Fuster ........................................................................................ Lluís Guarner .................................................................................... 338 339 342 344 345 eL paisatge vist per La pintura .................................................................... 348 El concepte d’hort .................................................................................. 351 Joaquín Sorolla Bastida ......................................................................... 355 Julio Peris Brell ..................................................................................... 356 Teodoro Andreu Sentamans .................................................................... 357 José Mongrell Torrent ............................................................................ 359 Altres autors ........................................................................................... 361 eL paisatge vist per La fotografia .............................................................. 364 El concepte d’hort .................................................................................. 368 Les targetes postals ................................................................................ 374 La fotograia per a ús privat .................................................................. 382 La fotograia impresa ............................................................................. 383 La iL·Lustració gràfica ............................................................................... 390 La decoració arquitectònica ...................................................................... 394 CONCLUSIONS ............................................................................................... 397 BIBLIOGRAFIA ............................................................................................... 407 APÈNDIX GRàFIC ......................................................................................... 427 ÍNDEX D’IMATGES ........................................................................................ 445 13 INTRODUCCIÓ Històricament l’espai agrari valencià s’ha caracteritzat per la presència de tres grans àmbits. Les hortes, que es dedicaven a cultius estacionals, es despleguen a les planes litorals situades junt a les desembocadures dels rius gràcies a l’aproitament del seu cabal, que és captat mitjançant un sistema d’assuts i distribuït per una xarxa de séquies. Entre les hortes i el cordó litoral hi ha nombrosos espais de marjal on es cultivava l’arròs. I a les terres més altes hi ha els secans, on predominava la característica trilogia d’oliveres, vinya i garroferes per davall dels 400 m. El procés d’intensiicació agrària experimentat al llarg del segle xviii va possibilitar una expansió i consolidació de les àrees de regadiu de peu, tot aproitant el cabal i ampliant els seus límits sempre que la topograia ho permetia. Però a mitjans del segle xix les possibilitats de creixement de la superfície regada en les hortes històriques va arribar al seu límit. Durant el segle xviii els regadius valencians s’havien mostrat especialment dinàmics i oberts a una producció especialitzada dirigida al mercat, que a l’Horta, la Ribera i la Safor es recolza bàsicament en el cultiu de la morera per a l’obtenció de seda, mentre que la Plana es va centrar en el cànem. Aquesta situació contrasta dins un context general caracteritzat per una agricultura de subsistència basada en el cultiu de cereals i productes de primera necessitat destinats a l’autoconsum o a la comercialització dins un mercat d’àmbit local. Aquest procés d’especialització va fer que a Carcaixent, Alzira i alguns pobles limítrofs, on les possibilitats de creixement dels seus regadius de peu havien arribat als seus límits, començara un procés de transformació de les terres de secà en regadiu mitjançant l’excavació de pous i la instal·lació de sénies. Aquesta familiarització amb una agricultura especialitzada orientada al mercat, sense cap dubte va jugar a favor en la ràpida difusió del cultiu del taronger en el moment que es reuniren les condicions necessàries. El taronger ha estat conegut a les terres valencianes com a arbre de jardí, del qual des de l’edat mitjana hi ha referències documentals que ens parlen d’un aproitament dels seus fruits per a l’autoconsum o per a la comercialització a petita escala. En la tradició cultural valenciana els conceptes d’hort i jardí han estat íntimament relacionats. Dins el seu perímetre rodejat per una tanca es barrejaven espècies ornamentals i fruiters, que eren apreciats pels seus fruits i per la seua bellesa. A inals del segle xviii mossén Cavanilles ens dóna notícia de la recent plantació a Carcaixent del primer hort de tarongers per part del rector Monzó i dels importants beneicis 23 ADRIà BESó ROS econòmics obtinguts en la comercialització del seu producte. Aquesta experiència pionera, que cal entendre en el context de la Il·lustració i en la seua relació amb les idees isiocràtiques, va assentar les bases d’un nou concepte d’hort. El taronger passaria en poc de temps d’ocupar un quadro o algunes ileres, en convivència amb altres arbres de jardí, a monopolitzar tot l’hort amb criteris de rendibilitat econòmica. Tot i l’eufòria amb què relata Cavanilles aquest fet, l’expansió a gran escala com a cultiu comercial no va ser possible ins la segona meitat del segle xix, quan es van poder conjugar una sèrie de factors, com ara la crisi dels antics cultius comercials en què s’havien especialitzat les àrees de regadiu (la morera i el cànem); la millora en els transports, que facilitaren una comercialització a gran escala, o la introducció de les sénies de ferro colat, que van permetre l’extensió del cultiu tot començant per les vores dels regadius històrics a la Ribera (Alzira, Carcaixent, la Pobla Llarga, Corbera, Polinyà de Xúquer) o per la mateixa horta a la Plana (Vila-real, Borriana, Almassora). Però l’embranzida deinitiva vindria a partir de 1880 quan es comercialitzen a gran escala les bombes mogudes per motors de vapor que permeteren elevar les aigües de major profunditat i, per tant, superar les limitacions que oferien les sénies de sang. Des d’aquells dos nuclis originaris començà una expansió generalitzada del cultiu que donarà com a fruit el sorgiment d’un nou paisatge que s’estén per la franja litoral del golf de València des de la Plana ins la Safor. En a penes cinquanta anys aquell mosaic inicial format per l’alternança de parcel·les de garroferes, oliveres, vinya i cereal, cultius predominants en el secà, va donar pas a un contínuum d’extenses àrees plantades de tarongers caracteritzades per la seua uniformitat i monocromia. No hi ha dubte que el resultat d’aquest procés és la formació d’un paisatge industrial. El seu desenvolupament a partir de les infraestructures, de la tecnologia, dels coneixements i de les formes de gestió pròpies de la societat industrial i de l’economia capitalista, l’estreta relació mútua entre camp i ciutat... són alguns dels trets característics que anomena Alberto Mioni1 i que es veuen clarament relectits en el paisatge dels horts de tarongers. A més d’aquestes inluències, en la seua coniguració juga un paper fonamental el solatge de la tradició agronòmica preindustrial relacionada amb alguns cultius de clara vocació comercial com la morera o el cànem, que a més d’afavorir la ràpida adopció de moltes novetats, va ralentir la utilització de determinada tecnologia industrial en aquells àmbits on la intensiicació d’una mà d’obra de baix cost podia suplir-la. Aquest debat historiogràic plantejat per Ramón Garrabou entre tradició i modernitat en el camp valencià ens permet entendre l’abast real d’aquesta gran obra transformadora del paisatge que es materialitza en a penes cinquanta anys. Llevat de la tecnologia per a l’elevació d’aigua, on no hi ha dubte entre els investigadors que el camp valencià va jugar un paper capdavanter, les tasques de subsolatge i anivellació per a traure l’hort es basaren en el treball animal i humà amb procediments propis de la societat preindustrial, la magnitud de 1 Alberto Mioni, “Els grans canvis del paisatge agrari europeu (1750-1950)”, en Cultura material i canvi social. Actes del Segon Congrés d’Arqueologia Industrial del País Valencià. Sagunt 17, 18 i 19 de febrer de 1994, València, Associació Valenciana d’Arqueologia Industrial, 1996, pp. 13-67. 24 HORTS DE TARONGERS. LA FORMACIó DEL VERGER VALENCIà les quals resulta difícil entendre des de la nostra mentalitat mecanicista pròpia del moment en què vivim. La pervivència de la intensiicació del treball en els nostres horts contrasta amb la primerenca mecanització que va caracteritzar les primeres explotacions tarongeres dels Estats Units. Aquestes comparacions ens serveixen per entendre i valorar justament el paisatge resultant com a fruit d’una autèntica epopeia col·lectiva, atenent la gran concentració de capitals, treball, tecnologia i inputs com mai s’havia donat i en tan curt període de temps. La gran importància econòmica i social que ha tingut aquest cultiu de cap manera guarda relació amb la poca atenció que ha rebut per part dels investigadors ins a dates prou recents. De la història del seu cultiu no s’havia escrit a penes res ins l’any 1984 quan es va publicar l’obra de l’historiador Vicent Abad Historia de la naranja (1781-1939) a la qual va seguir en 1988 un segon volum que abastava des del 1940 ins al 1962. A ran d’aquests estudis va sorgir una línia historiogràica d’investigació i difusió que va donar lloc a nombrosos treballs que van prendre com a il conductor la taronja, a algunes exposicions temporals (La fruita daurada: 750 anys amb taronges, València, 1989; La fruta dorada: la industria española del cítrico 1781-1995, València, 1996), i ins i tot a la creació del Museu de la Taronja a Borriana el 1995, del qual ha estat director el doctor Vicent Abad. A nivell local no hem d’oblidar el treball de Francesc Torres L’evolució de l’estructura de la propietat i els cultius a Carcaixent..., que resulta fonamental per a entendre els inicis del cultiu en la comarca de la Ribera. També hi ha una línia d’investigació encetada per Salvador Calatayud Giner, professor del Departament d’Anàlisi Econòmica de la Universitat de València, sobre la introducció i expansió dels cítrics en la comarca de la Ribera des del punt de vista econòmic. Tota aquesta informació històrica ha estat fonamental a l’hora de la realització del present estudi, ja que ens ha servit per a contextualitzar i explicar les dades obtingudes en el treball de camp. Però, tot i les aportacions que hem citat en relació als aspectes històrics del cultiu, resulta cridaner com el paisatge on es desenvolupa no ha estat objecte d’atenció per part dels estudiosos, tot considerant el seu abast geogràic, i ins i tot la seua imatge, que ha estat considerada a nivell regional i s’ha projectat a l’estranger com un dels símbols de la identitat valenciana. Aquesta mancança contrasta amb l’atenció que ha rebut a altres països productors on el cultiu ha tingut un menor abast geogràic, com ara Itàlia, que té oberta una dinàmica línia d’investigació a l’Escola d’Arquitectura de l’Institut Politècnic de Milà, encapçalada pels professors Maurizio Boriani i Alberta Cazzani. Per tant, amb el present treball, pretenem cobrir aquesta important llacuna que existeix dins l’estudi dels paisatges valencians2. Com a punt de partida ens han servit les breus referències de Roland Courtot, que tracten d’aproximar-se al concepte d’hort en el context d’una investigació molt més àmplia, o d’Eduard Doménech i de Francesc Torres, que en els seus respectius treballs 2 Un dels primers fruits d’aquesta investigació es va materialitzar en l’exposició Horts de tarongers. Visions culturals d’un paisatge, Jardí Botànic de la Universitat de València, del 12 de desembre de 2012 al 20 de març de 2013. 25 ADRIà BESó ROS dediquen algunes pàgines al tema de l’hort de tarongers. El nostre treball publicat el 1999 sota el títol Els horts de tarongers de Picanya. Arquitectura i paisatge, que aprofundeix en la realitat local d’un conjunt d’horts burgesos construïts entre 1880 i 1930, conirmava les deinicions de l’hort de tarongers aportades pels esmentats autors que se centren en la imatge de l’hort burgés. Però el desenvolupament del treball de camp ens ha permés endinsar-nos en una realitat més àmplia i variada del concepte, que resumim en les conclusions inals. L’objectiu ha estat obtindre una visió global del paisatge format pels horts de tarongers que s’estén sobre les comarques del golf de València en el període comprés entre 1781 i 1936. Per això ha estat fonamental partir d’un coneixement directe de la realitat territorial en tota la seua extensió. Sobre la base d’un ampli i exhaustiu inventari d’horts hem pogut abstraure les característiques principals i aproximar-nos al concepte d’hort, que està en estreta relació amb la forma en què els cercles culturals contemporanis a la seua formació el van percebre i el van difondre. Els seus textos literaris, fotograies, pintures, il·lustracions també van servir alhora per a retroalimentar i consolidar aquesta imatge ideal de l’hort. Entre les zones productores de cítrics existents a la península Ibèrica que s’estenen per tota la franja costanera des de Barcelona ins Lisboa, es troba la del golf de València, els límits de la qual se situen en la Plana pel nord i en la Safor pel sud. Dins aquesta regió el tarongerar comença a propagar-se des de la segona meitat del segle xix a partir dels dos focus incials: Alzira i Carcaixent a la comarca de la Ribera i el triangle Almassora-Borriana-Vila-real a la Plana de Castelló. A la Ribera el cultiu s’estén sobre terres de secà limítrofes amb els regadius històrics, que són transformades mitjançant l’aproitament de les aigües subterrànies. Aquest procés, que requeria de quantioses inversions, va ser encapçalat per la burgesia i els terratinents acomodats, mentre que el petit propietari es va sumar de forma generalitzada ja entrat el segle xx gràcies a l’articulació d’unes condicions favorables. A la Plana de Castelló, tal com ha explicat Samuel Garrido3, tot i que hi van haver horts plantats per la burgesia, va ser la iniciativa del petit propietari la que va impulsar la seua extensió sobre les terres dels regadius històrics, tot reemplaçant el cànem que havia entrat en crisi com a cultiu comercial. Es tractava de substituir les collites anuals per una plantació arbòria, tot aproitant les infraestructures hidràuliques ja existents, per la qual cosa s’estalviaven les fortes inversions que suposava traure l’hort amb la rompuda i anivellació de la parcel·la, perforació del pou, instal·lació de la sénia o el motor i construcció de la bassa i les canalitzacions per al reg. Únicament amb el pas del segle xix al xx, una vegada ocupada tota l’horta pel taronger, va començar el procés de transformació dels secans amb l’excavació de pous a través de la constitució de societats de regants. Vistos els límits geogràics, passem a justiicar l’abast cronològic. Els historiadors coincideixen a ixar en 1781 l’origen del primer hort de tarongers plantat 3 Samuel Garrido, “El conreu del taronger a la Plana de Castelló: agricultura comercial, propietat pagesa i treball assalariat (1850-1930)”, Estudis d’Història Agrària, núm. 13, 2000, pp. 201-227. 26 HORTS DE TARONGERS. LA FORMACIó DEL VERGER VALENCIà a Carcaixent pel rector Monzó. Tot i l’entusiasme que mostra Cavanilles respecte de la rendibilitat i els avantatges del cultiu, aquest a penes es va estendre per una sèrie de causes, com ara la manca de demanda del mercat interior, l’absència d’unes xarxes de transport adequades que facilitaren l’exportació cap als mercats europeus d’un fruit d’unes excel·lents qualitats o la falta de mitjans tècnics que permeteren salvar les limitacions de les sénies per a l’elevació de les aigües. Aquests límits van començar a trencar-se a partir de 1850, fonamentalment per la conluència de dos factors. Un d’extern −la demanda de fruita fresca per part dels països europeus industrialitzats− i un altre d’intern −la crisi dels cultius comercials tradicionals implantats a les hortes valencianes, com ara la seda i el cànem−. La generalització dels vaixells de vapor, la implantació de la xarxa ferroviària, l’ampliació i millora de la xarxa de carreteres i, a partir de 1880, la introducció de la màquina de vapor per a l’elevació de les aigües subterrànies, són algunes de les aportacions que permeteren respondre adequadament als estímuls d’una demanda externa cada vegada més important. Totes aquestes circumstàncies van fer que el tarongerar començara una ràpida expansió des dels seus nuclis d’origen a la Plana i a la Ribera que, amb alguns alts i baixos provocats per conjuntures internacionals, com la crisi agrícola de 1880, la I Guerra Mundial o la crisi dels anys trenta, va inalitzar en 1936. En la zona que ens ocupa, els horts burgesos van actuar com a punta de llança de les primeres transformacions, a les quals s’afegirà el petit propietari una vegada passat el canvi de segle. La Guerra Civil Espanyola, la II Guerra Mundial, i el període d’aïllament internacional i d’autarquia, van provocar una greu regressió que va dur a arrancar molts tarongers per a plantar cultius de subsistència. Per això, ins 1960 no va començar a consolidar-se un nou repunt que obriria una tercera etapa, on la disponibilitat de nous mitjans tècnics va possibilitar la transformació de les terres menys favorables i amb un major desnivell, i on el concepte d’hort consolidat durant la segona etapa ja no troba continuïtat. Per tant, hem triat com a límit la data de 1936 per fer-la coincidir amb un esdeveniment històric que va marcar un punt d’inlexió en molts àmbits de la vida socioeconòmica i política. La realització d’aquest treball recolza sobre dos tipus de fonts: les dades obtingudes a partir del treball de camp i les procedents de documents bibliogràics, gràics i literaris. El treball de camp va partir de la hipòtesi recolzada en el concepte d’hort burgés, conformat per una parcel·la d’una extensió superior a dues hectàrees plantada de tarongers, sobre la qual es troben la casa, la bassa per al reg i el pou, que apareix en aquelles terres limítrofes als regadius històrics situades entre la Safor i el Camp de Morvedre. El primer pas va consistir a realitzar una recerca prèvia per municipis servint-nos del Sistema d’Informació de Parcel·les Agrícoles (Sigpac) del Ministeri d’Agricultura. Els horts identiicats els hem situat sobre una base cartogràica a escala 1:25.000 que ens ha servit com a guia per als recorreguts sobre el terreny, on una vegada localitzats, sempre que ens ha estat possible l’accés al seu interior, hem analitzat els diferents elements que els componen, com ara la casa, la bassa, els jardins, les espècies botàniques, les tanques, etc., i hem pres fotograies de tots els 27 ADRIà BESó ROS detalls. Altres vegades, quan han estat inaccessibles, hem pogut fotograiar la casa i els elements paisatgístics visibles des de fora. Per això, en aquests casos les dades obtingudes sempre són més imprecises. Hem parat atenció a tots els horts que hem pogut localitzar, encara que l’interés patrimonial haja estat mínim, i ins i tot hem inventariat aquells que, tot i no tindre casa perquè no l’han tinguda mai o perquè l’han perduda, contenen un cert valor paisatgístic per l’articulació de la parcel·la o pels camins de palmeres que adornen els seus entradors. Al mateix temps hem aproitat el contacte directe amb el paisatge per a captar panoràmiques des dels punts d’observació favorables i altres fotograies de detalls rellevants. Atés que no existeix cap estudi en profunditat sobre el paisatge dels horts de tarongers, la recerca bibliogràica s’ha centrat en la localització de treballs i articles publicats sobre els diferents aspectes que hem abordat. Hem recorregut tant a fonts històriques contemporànies a la creació dels horts com a estudis realitzats recentment. Entre les primeres volem destacar la literatura agronòmica sobre el taronger, les obres d’estudiosos i erudits contemporanis que ens aporten valoracions interessants sobre el paisatge i les obres literàries d’escriptors que hi trobaren la seua font d’inspiració. La bibliograia recent que hem consultat s’ha centrat fonamentalment en les produccions realitzades des de la geograia i la història econòmica, de l’art, de l’arquitectura, que són algunes de les disciplines que intervenen en l’estudi i la valoració del paisatge. Les seues aportacions ens han servit per a corroborar o explicar moltes de les impressions recollides en el treball de camp mitjançant l’observació directa o la informació oral. Potser el plantejament d’aquest estudi ha estat massa ambiciós pel que fa al marc geogràic triat, la qual cosa ens ha reportat una sèrie d’avantatges i inconvenients. Començant pels avantatges, hem de indicar que l’ampli abast territorial ens ha permés obtindre una visió de conjunt gràcies a un exhaustiu treball de camp que ultrapassa les visions parcials del concepte d’hort que s’havien plantejat ins ara per alguns autors que havien tractat d’aproximar-s’hi en base a les referències concretes d’una localitat o centrant-se en una tipologia concreta. D’altra banda, aquest abast ens ha impedit aprofundir en molts aspectes de detall que han quedat fora d’aquest estudi o que s’han tractat de manera supericial, els quals, sense cap dubte, hauran de ser motiu de posteriors treballs. Per això, pensem que la principal aportació és poder encetar una línia d’investigació sobre el paisatge dels horts partint d’una visió general d’aquest recolzada sobre la base d’un exhaustiu treball bibliogràic i de camp. A partir d’allí futurs estudis de detall sobre àrees més reduïdes o sobre aspectes concrets aniran completant o matisant les nostres conclusions, o ins i tot rebatent alguns dels seus aspectes. Per tant, lluny d’esgotar el tema, aquest estudi es planteja com un treball obert a posteriors aportacions o correccions, com resulta completament normal dins el procés de construcció del coneixement. Hem estructurat el contingut en quatre capítols i dos apèndixs. En el primer capítol plantegem una anàlisi dels diferents elements sociològics, culturals i tècnics que han contribuït al sorgiment i a la materialització del paisatge dels horts. En primer lloc, cal destacar el paper de les elits que van encapçalar aquest procés, atesa la seua 28 HORTS DE TARONGERS. LA FORMACIó DEL VERGER VALENCIà posició econòmica privilegiada i la facilitat d’accés a la informació i a les novetats, que van afavorir les inversions. També analitzem les millores tècniques experimentades per a l’elevació de les aigües subterrànies ins l’adopció de la màquina de vapor, els mitjans tècnics emprats en la transformació i anivellació de les parcel·les per a la posada en cultiu i la codiicació d’un corpus de coneixements en citricultura que per diversos mitjans es difondran des del gran propietari ins el petit llaurador. I, a l’últim, les infraestructures de transport, ja que a més d’afavorir indirectament l’expansió del taronger en facilitar la col·locació dels seus fruits en els mercats internacionals, els seus traçats principals van deinir les línies mestres per on es va desplegar el país dels horts de tarongers. En el segon capítol tractem de deinir el concepte d’hort, que parteix de la tradició valenciana de l’hort jardí on es fusionen la bellesa amb la rendibilitat econòmica, on el taronger, com a arbre on es reuneixen ambdues característiques, assoleix el protagonisme. L’hort de tarongers està format per una extensió de diverses hectàrees de terra, que ocupa una superfície ortogonal plantada de tarongers, delimitada per una tanca. Els elements principals –la casa i la bassa– se situen en el centre de la parcel·la, que serveix com a punt de partida per a dissenyar la distribució interior de l’espai formada per dos eixos en forma de creu. Tot el conjunt es rodeja d’un jardí més o menys desenvolupat. Analitzem els diferents elements que conformen l’hort, com ara les espècies vegetals, la tanca, les arquitectures del jardí, les construccions hidràuliques, etc., i dediquem una especial atenció al tema de la casa, on realitzem una classiicació de les principals tipologies que s’assenta sobre la base d’un ampli inventari. En els seus orígens l’hort de tarongers parteix del model de la casa de poble, que anirà evolucionant des de la segona meitat del segle xix i les primeres dècades del xx amb les inluències de l’arquitectura urbana burgesa, plantejant ins i tot noves aportacions tipològiques com les vil·les o els xalets. En els nuclis originaris del taronger a la comarca de la Ribera hem trobat unes arquitectures molt senzilles relacionades amb horts de petites dimensions o amb les primeres formes d’explotació indirecta en base a contractes de mitgeria. A l’últim l’expansió del taronger sobre els antics horts de moreres de la Ribera o sobre els secans valencians integra dins l’hort tipologies preexistents relacionades amb cultius anteriors, com ara la casa amb cambra sedera o el mas. En el tercer capítol analitzem la formació del país del taronger des de la seua materialitat com a realitat objectiva, prenent la comarca com a àmbit territorial. En un primer moment els horts naixen a les vores dels regadius històrics d’Alzira, Carcaixent, la Pobla Llarga, Corbera i Polinyà de Xúquer, com a illots dins un territori de secà o de regadiu de pou dedicat a la morera, i a les hortes dels pobles del cor de la Plana. A partir de 1850 el cultiu va guanyant en extensió, però el seu desenvolupament se centra exclusivament en aquella zona. Però ja a partir de 18701880 apareixen les primeres plantacions importants a l’Horta Nord, l’Horta Sud i un poc més tard al Camp de Morvedre i la Safor, que des de les partides amb unes condicions més favorables per al cultiu s’aniran estenent en forma de taca d’oli per tal de conigurar el mantell continu que cobreix de verd la franja del litoral valencià. 29 ADRIà BESó ROS I l’últim punt el dediquem a examinar els diferents valors del paisatge, que ultrapassen la seua expressió material i visible, resulten aplicables a tot l’àmbit territorial del tarongerar i són fonamentals per a completar la comprensió. Aquestes valoracions, juntament amb les imatges creades per les diferents manifestacions artístiques, contribuiran a formar i consolidar la visió d’aquest gran jardí de les Hespèrides com una de les imatges representatives de la identitat valenciana. En el darrer capítol analitzem la formació de la imagte cultural del paisatge, la qual ens serveix com a colofó d’aquest treball. El país del taronger ben prompte va estar objecte d’atenció i d’inspiració per part de les diferents formes d’expressió cultural, com ara la literatura, la pintura, la fotograia o les arts gràiques. Cadascuna d’aquestes assimila el concepte ideal d’hort que hem analitzat en el capítol segon i l’eleva a la categoria de paisatge. Però de tota la vasta extensió que està assolint el tarongerar, totes les mirades se centren sobretot en els pobles que conformen el cor de la Ribera, on coincideixen a situar el paisatge dels horts per excel·lència. El disc compacte que acompanya el present volum inclou tres documents: la traducció del text al castellà i dos apèndixs. El primer apèndix mostra les itxes d’inventari d’horts. Conté una itxa per a cada hort maquetada en un full din a-4, seguint una mateixa estructura. Van encapçalades per unes referències bàsiques d’identiicació, localització i accés i tipologia arquitectònica de la casa, seguides de la imatge gràica de la parcel·la amb els seus límits obtinguda del Sigpac i d’una selecció de les fotograies més representatives que hem pres. Cas de tractar-se d’horts als quals no hem pogut tindre accés perquè es trobaven tancats, podem observar com el nombre d’imatges és bastant limitat, i manquen de vistes de detall. Estan ordenats per comarques i dins d’aquestes, per municipis. La referència atorgada a cada itxa està formada pel número cadastral del municipi, seguida d’un número corrent per a cada itxa dins el mateix terme. Aquest codi és el que utilitzem al llarg de l’estudi per a identiicar molts dels horts que citem com a exemples. El segon és un apèndix cartogràic. S’estructura per comarques amb el següent contingut per a cadascuna d’elles. En primer lloc es presenta un mapa de localització dels horts a escala 1:50.000, on s’han remarcat els límits del regadiu històric, a partir del qual comencen a bastir-se els primers horts de tarongers, i s’hi ha assenyalat cadascuna de les cases amb un punt. Així es pot apreciar de manera gràica quin és l’abast del paisatge dels horts en relació amb les hortes històriques a partir de les quals va començar el seu desenvolupament. Tot seguit s’inclouen un o diversos mapes de situació dels horts on es relaciona cada casa amb una etiqueta amb el número de la itxa d’inventari, que servirà per a localitzar l’hort dins el territori. I per últim hi ha diversos mapes de localització de les vistes panoràmiques on s’assenyalen sobre una base ortofotogràica els punts des d’on han estat captades les diferents fotograies i l’angle que abasten, les quals s’identiiquen amb un número corrent i es mostren en darrer lloc. No vull acabar aquesta introducció sense fer una sèrie d’agraïments ben merescuts. En primer lloc, a la direcció de la tesi per part de la doctora Inmaculada Aguilar, de qui les observacions i puntualitzacions han estat fonamentals per a donar-li la forma deinitiva. Mitjançant els nombrosos projectes que hem compartit 30 HORTS DE TARONGERS. LA FORMACIó DEL VERGER VALENCIà m’ha sabut transmetre els seus coneixements i la seua sensibilitat pel patrimoni i pel paisatge industrial, els quals, sense cap dubte, han contribuït a enriquir el resultat del treball. També vull agrair el suport del doctor Joan Mateu, qui des de la relació personal d’amistat em va animar a triar aquest tema d’estudi. El seu ajut i els seus consells han estat constants, sobretot pel que respecta a la seua vessant geogràica. La col·laboració que moltes persones m’han oferit durant la realització del treball ha estat fonamental. Vull fer constar el meu agraïment cap a Mari Creu Trujillo, arxivera municipal de Carcaixent; a Toni Rios, guarda rural de Carcaixent; a Aurelià Lairón i Salvador Vercher, arxiver i tècnic de l’Arxiu Muncipal d’Alzira, i a Agustí Ferrer, director del Museu Municipal d’Alzira, els quals m’han facilitat els documents, les informacions o els contactes que he anat sol·licitant-los al llarg del desenvolupament del treball. L’ajuda i les aportacions de l’arquitecte Vicent Garcia Martínez han estat fonamentals a l’hora d’enfocar molts plantejaments d’aquests treballs referents a l’àmbit de l’arquitectura. Agraïsc també a Arcadi España, veí de Carcaixent, les valuoses aportacions; a Pilar Rosaleny i a Xelo Galbis, la seua ajuda; així com a Francesc Piera, membre de l’Associació Gaspar Dies d’Alzira, la documentació gràica i els testimonis que ha posat a la meua disposició. No vull oblidar-me dels propietaris i estatgers dels horts que he anat visitant, que sempre m’han atés correctament i m’han facilitat qualsevol informació que he necessitat. I vull agrair a la meua família la paciència que ha tingut i els ànims que m’han donat en els moments de defalliment que són freqüents, sobretot a l’inici d’una llarga cursa que amb aquest treball ha arribat a la i. 31