La llengua dels polítics és esmolada i recargolada. Viuen del mot i l’usen com uns encantadors de serps.
Cuiden les formes més que el fons, perquè el que realment compta és convèncer i portar l'aigua al seu molí (i deixar sec el del veí).
De l’oratòria n’han fet un art. I per sort podem acudir a les hemeroteques per comprovar fins on arriba el seu art de la simulació i de canviar de parer i de jaqueta.
Qui se’n recorda de les promeses electorals després que els electors hagin passat per les urnes?
