El sentit és clar, amb una clara intenció d’engany o de laisser faire, laisser passer, que podríem relacionar amb fer els ulls grossos i tolerar uns fets que no s’ajusten prou a la regla imperant.
Però, i l’origen? Actualitzada la dita podríem dir allò d’admetre pop com animal de companyia, popularitzada arran d’un joc de taula que anunciaven a la televisió.
Però això de fer passar bou per bèstia grossa… que no és prou gros el bou per considerar-l’hi?
